La tria de la seu definitiva de la nostra entitat al carrer Major, va ser una decisió forta controvertida ja que no tots els membres del Consell Directiu del moment tenien la mateixa opinió sobre on ubicar-la. Va ser la decisió ferma i sobretot el gest magnànim d’Evarist Fàbregas –qui l’adquirí i assumí l’import de les obres de restauració– el que determinà que l’antic casalot dels marquesos de Tamarit, reconvertit en Centre de Lectura, hagi presidit el carrer Major des de fa 100 anys. Ell ha estat testimoni dels fets més rellevants que ha viscut la ciutat al llarg de tot el segle xx i el que porten de xxi. Per ell han passat bona part de les personalitats (escriptors, artistes, polítics, intel·lectuals…) que han protagonitzat la nostra història més recent.
És per tot això que l’actual Consell Directiu no ha dubtat a organitzar un cicle per tal de commemorar aquesta efemèride. I ho hem fet amb dos objectius clars: primer, recordar els homes i les dones que ens han precedit i, segon, i no menys important, projectar-nos al futur. Empoderar-nos de tota l’experiència acumulada i obrir el Centre a tota la ciutadania de Reus i, mitjançant les xarxes de comunicació, al món. I és que ara més que mai, esdevé necessària la dita de «pensar en global i actuar en local».
El cicle que hem anomenat «1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura» consta d’onze activitats. En elles, hi hem volgut recordar o visibilitzar els homes que van fer possible que puguem gaudir d’aquestes magnífiques instal·lacions. Així, hem pogut conèixer en profunditat qui va ser Evarist Fàbregas, el nostre mecenes, i Tomàs Bergadà, un home discret que mai va voler sobresortir, però a qui devem entre d’altres, la decoració del despatx de direcció o les pintures del teatre Bartrina. I, també, quina ha estat la projecció social de la nostra entitat al llarg d’aquests més de 100 anys de vida. O com va néixer i es va anar configurant la nostra joia més preuada: la biblioteca. I ens vam passejar per un segle d’excursions de la mà de la nostra secció més antiga: la Secció Excursionista.
Saber com havia nascut i quines havien estat les nostres diferents seus i la seva relació amb el desenvolupament urbanístic de la ciutat va ser el motiu d’una altra conferència. Vam voler donar a conèixer el nostre fons d’art i les imatges antigues de l’entitat i ho vam fer en dues exposicions, una de pintura i escultura, a la sala Fortuny i l’altra, de fotografia, al vestíbul del teatre.
Finalment vam fer dos actes de recordatori dels fets del 30 d’octubre del 1921 que van suposar un esdeveniment notori per a la ciutat i el país. Vam recrear el IV Certament Literari i vam celebrar un acte institucional, amb l’assistència de les autoritats polítiques i culturals així com els socis i les sòcies i la ciutadania en general, al teatre Bartrina el 2 de novembre d’enguany.
Quan escric aquestes ratlles ens queda encara una activitat pendent, un col·loqui entre dos dels besnets d’aquells prohoms: el de l’arquitecte Bofarull i el del president del moment Pere Cavallé que ens parlaran dels seus avantpassats a partir de la coneixença oral i familiar.
I de tot això què en quedarà, us podeu preguntar. Efectivament, a més a més de la visualització de les diferents activitats al nostre canal de YouTube i la revista que teniu a les mans (metafòricament) hem dissenyat una ruta literària pel Centre amb lectures sobre els diferents espais que han estat recreats per un bon nombre d’escriptors.
I el més important de tot, les ganes de continuar treballant perquè el Centre de Lectura no perdi la seva vitalitat i continuï sent un referent cultural de la ciutat i del país.