La nova ampliació del Centre

Si heu passejat recentment pel carrer de la Puríssima Concepció haureu copsat que un nou edifici s’està alçant en el buit urbà que fa anys que parteix aquest front de façanes. Es tracta de la nova ampliació del Centre de Lectura que aportarà un grapat de noves aules per incrementar les nombroses activitats que ja s’hi realitzen i que coincideix amb el centenari de la primera gran reforma que l’entitat va dur a terme. Des de la seva fundació l’any 1859 fins al trasllat definitiu al Palau dels Marquesos de Tamarit l’any 1897 el Centre de Lectura va passar per diversos establiments de la ciutat

Després de 19 anys com a llogaters, l’any 1916 el filantrop Evarist Fàbregas adquireix l’edifici, el cedeix a la institució i promou les primeres obres de reforma i ampliació que culminen en la inauguració de la nova seu l’any 1921.

Cent anys després l’entitat i la seva seu del carrer Major s’han fos en una imatge indissociable. Les reformes i ampliacions s’han anat succeint per adequar-se a les necessitats acadèmiques del moment tot vetllant per mantenir la noblesa de l’edifici original

Des de la creació del primer teatre a l’exterior del jardí del palau l’any 1904 fins a la incorporació més recent dels solars del carrer de la Puríssima Concepció el Centre ha anat creixent per un sistema d’agregació dels solars veïns que s’han connectat a la columna vertebral que conformen els diversos vestíbuls de l’edifici. El resultat ha estat una amalgama que conserva en bona part la geometria irregular de les mitgeres pròpies dels edificis que conformen el nucli antic.

La Casa de Cultura va ser construïda de nova planta per l’arquitecte A. Sardà Moltó vint anys després d’adquirir-se’n la finca. Això li va permetre igualar les cotes dels forjats amb les de l’edifici matriu i conservar la gran alçària dels espais que les seves tres plantes acullen. La Casa de les Escoles, en canvi, es va annexionar mitjançant una reforma que conservava la seva estructura original, amb 5 nivells de menor alçada. Aquest ha estat un dels grans condicionants a l’hora de dissenyar la nova ampliació que el Centre de Lectura està duent a terme. El nou edifici s’encaixa enmig dels dos anteriors. Hereta tant les alçàries com els eixos cartesians de l’edifici principal. Unes noves obertures a les mitgeres existents el relacionaran amb el vestíbul del teatre Bartrina en planta baixa i amb la sala Fortuny i la sala Argilaga a la primera. El tercer nivell és una prolongació de l’última planta de la Casa de Cultura i es destina igualment a sales de dansa. Finalment, reculada del pla de façana, es disposa una quarta planta
connectada visualment amb l’espai inferior.

La intervenció soluciona la mínima relació de la Casa de les Escoles amb l’edifici principal. Per una banda es prolongarà l’escala existent fins a la planta baixa per comunicar-la amb el carrer de la Concepció i el vestíbul del teatre; per l’altra, un nou ascensor dotarà totes les plantes d’un recorregut accessible alhora que cosirà el desencaix de nivells amb la resta de l’entitat.

Pel que fa a la nova façana s’han tingut en compte tres aspectes fonamentals. Per una banda, es pretén posar en valor la monumentalitat que atorga la gran alçària de la planta primera, tal com ja passa a la façana del carrer Major, evidenciant la seva condició d’equipament. En segon lloc, es busca accentuar la verticalitat de les obertures per tal d’inserir-se en el teixit que conformen les façanes del nucli antic. Finalment, i donant resposta a la reduïda amplada del carrer on s’aboca, es decideix esbiaixar les parts massisses entre les obertures de les plantes superiors per tal de permetre unes vistes més llunyanes cap als laterals. A la planta baixa, en canvi, tot el parament serà de vidre i es recularà gairebé un metre per tal d’eixamplar el carrer i donar-li més vida tot traslladant-hi el Cafè del Centre. I com ja passa en la resta de façanes que conformen el Centre s’utilitza un llenguatge propi de l’època en que s’ha construït. En aquest cas
amb línies molt netes, sense ornamentació, i contrastant amb l’estil neogòtic de la Casa de Cultura.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•