Text: Carme Just
Imatges: Josep M. Toset
Teatre Bartrina
Quan el Centre de Lectura s’instal·là a la seu actual, el lloc que avui ocupa el Teatre Bartrina era el jardí del casal dels marquesos de Tamarit. El 1904 s’hi construí un primer teatre, molt senzill. Es tractava d’un escenari d’estiu al descobert. A partir del 1905 es construeix en aquest lloc el teatre cobert. Incautat pel règim franquista després de la guerra; un empresa dedicada al cinema comercial el reobrí el 1948, i s’hi van passar pel·lícules fins als anys setanta.
El 1983, el president Josep M. Balanyà confià a l’arquitecte Anton M. Pàmies la proposta de realitzar els plànols de la futura reforma i ampliació del teatre (ja que els originals s’havien perdut), però va ser a partir del 1994, sota la presidència de Joan Ballester, que se’n portà a terme la remodelació completa i que quedà configurat com és actualment. S’hi desenvolupen sessions de teatre, cineclub, concerts, dansa, actes culturals, exposició de roses…
Disposa d’un pendent que es pot graduar segons la funció momentània del local.
Escales de l’entrada
A la planta baixa de l’entitat s’inicia l’escala de tipus imperial amb graons de marbre i barana de ferro forjat, construïda cap al 1920 i que dona accés al vestíbul de la biblioteca. Al primer replà hi trobem el bust d’Evarist Fàbregas i Pàmies i la làpida de marbre que se li dedicà, obres de l’escultor reusenc Ramir Rocamora. Té llum zenital amb claraboia, una làmpada de llautó que en un inici era de gas i ara és elèctrica.
Vestíbul primer pis
Aquest vestíbul dona pas a les sales més importants de l’entitat. S’hi troba l’escultura Nu femení de l’escultor Pau Gargallo, que el 1934 va venir al Centre de Lectura a inaugurar una exposició seva. Pocs dies després d’aquesta inauguració, Pau Gargallo moria a Reus, d’una pneumònia fulminant a l’Hotel de Londres (plaça del Prim), lloc on estava hostatjat.
Sala de converses / Sala Ramon Amigó
Dedicada a Ramon Amigó, que fou president de l’entitat.
Hi ha exposats 2 quadres de grans dimensions: La pastoreta, oli sobre tela, de Melcior Domenge, que representa un paisatge rural de la plana d’Olot; i Bosc de Cuní, Olot, oli sobre tela, de Santiago Rusiñol, que representa un bosc amb roures centenaris del Mas de Cuní, prop d’Olot.
També s’hi troba l’escultura Laboremus, obra del reusenc Joan Roig i Solé, el reconegut escultor de La dama del paraigua del Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Despatx del president
És a la primera planta. Va ser decorat per Tomàs Bergadà quan es van fer les obres de remodelació de l’entitat cap a l’any 1920. Actualment, entre d’altres obres exposades hi ha dos quadres de Joaquim Mir; un dibuix que durant molts anys va ser atribuït a A. Gaudí, però que en realitat és del seu col·laborador: Ignasi Brugueras; el bust Àngela de l’escultor Joan Rebull, i el Diploma acreditatiu de la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a la nostra entitat l’any 1983.
És en aquest despatx on les persones rellevants que visiten l’entitat firmen al llibre de signatures.
Sala Fortuny
Abans que el Centre de Lectura s’instal·lés en l’actual edifici, era El Círcol qui tenia llogada aquesta casa, i va ser precisament El Círcol qui va fer construir aquesta sala, com a saló de ball. Al sostre hi ha una gran claraboia que li dona molta claror. Interessant la decoració del sostre amb elements florals, mènsules, tot emmarcat amb pa d’or.
Per al Centre de Lectura, però, sempre ha estat l’espai on han tingut i continuen tenint lloc les exposicions d’art.
Tal com comenta Ester Ferrando en un article de la Revista del Centre de Lectura: «La política d’exposicions de l’entitat està estretament vinculada amb el Fons d’Art. Un dels moments clau es va produir l’any 1982 quan un nou consell assessor va començar a programar exposicions a la sala Marià Fortuny amb una voluntat de compromís envers les manifestacions artístiques més contemporànies amb l’abandó del caire comercial que havia ostentat fins aleshores.»
Sala d’actes / Sala Emili Argilaga
La sala d’actes, dedicada a l’expresident Emili Argilaga, acull conferències, sessions de cineclub, presentacions de llibres i altres actes públics que es fan a l’entitat. Compta amb 144 localitats.
Conté nombroses pintures i dibuixos d’Hortensi Güell, obres de Josep Galofre, Tomàs Bergadà i una escultura de Modest Gené.
Biblioteca
La biblioteca del Centre de Lectura és una biblioteca patrimonial de les més importants de Catalunya, especialitzada en humanitats.
Entre les donacions més importants que ha rebut l’entitat comptem amb les de Joaquim Maria Bartrina (llibres del segle xvi), Eduard Toda (uns 2.000 volums en llengües estrangeres), Miquel Ventura (8.000 volums, 14 incunables i llibres del segle xvi) i d’altres.
Actualment la biblioteca té uns 270.000 volums, entre els quals destaquen, per la seva antiguitat, 22 incunables i una quantitat important de llibres dels segles xvi, xvii i xviii.
La biblioteca participa en el Catàleg d’Autoritats de Noms i Títols de Catalunya (CANTIC). També col·labora amb la Catalogació Compartida de les Universitats de Catalunya (CCUC).
Sala Miquel Ventura
Aquesta sala, on es troben les novetats de la biblioteca, és dedicada al filòleg Miquel Ventura Balanyà. Remodelada l’any 2011, és l’única de l’entitat on els socis tenen accés lliure als llibres. A la resta de sales, tal com es feia des de l’inici, els llibres estan en vitrines tancades amb clau, i per consultar-los cal sol·licitar-los a les bibliotecàries.
Sala de reserva
És la «joia» de la biblioteca. S’hi conserven 22 incunables tipogràfics impresos entre el 1476 i 1500, la majoria dels quals van ser donats per Miquel Ventura Balanyà, i llibres dels segles xvi, xvii i xviii.
Incunables
Els incunables són llibres impresos abans del 1500. No tenen portada ni foliació i estan enquadernats normalment amb pergamí. El de la fotografia és El Sermonarium de peccatis per adventum et per dues quadragesimas escrit en llatí per Michael Carcano (1427-1484). La composició de les pàgines és en dues columnes, amb tipus gòtics, amb caplletres il·luminades a mà d’estil llombard. Imprès a Venècia l’any 1476 per tipògrafs alemanys.
Patis de llums
Al centre de la biblioteca hi ha dos patis de llums simètrics i tancats, que van ser restaurats no fa gaires anys per Jaume Biosca, i que presenten una bellíssima ornamentació esgrafiada amb motius florals, motllures i medallons de guix, amb el terra de ceràmica vidriada.
Locomotora
Aquesta maqueta d’una màquina de tren és una de les peces que ens queden de l’antiga Escola d’Arts i Oficis que hi havia al Centre de Lectura. És el reflex d’una època, finals del segle xix i primers 30 anys del segle xx, en què molts nois i noies que des de molt petits s’incorporaven al món del treball, tenien l’oportunitat d’assistir a classes a la nostra entitat, de les 8 del vespre fins a les 11 de la nit. Per exemple, les sederes, que donaven feina a milers de reusencs, pagaven una hora de classe diària als seus aprenents.
Cartoteca
En aquests grans calaixos de la cartoteca, s’hi conserven els 30.000 goigs que Enric Prats va donar al Centre de Lectura. Tots estan digitalitzats i es poden consultar a la nostra biblioteca digital.
També s’hi guarda una col·lecció de mapes, de qualitat diversa.
Sala del patrimoni artístic
Les peces d’art que per motius d’espai no es poden exposar als diferents indrets de la casa estan emmagatzemades en aquesta sala, creada el 1990 i que conté l’exhaustiu catàleg de les obres del nostre patrimoni artístic.
Terrassa
La casa compta amb diversos terrats des d’on es tenen unes vistes impressionants del campanar de Reus. En alguna ocasió hi tenen lloc concerts o celebracions de petit format. En un d’aquests espais hi ha instal·lat l’observatori del Departament de Meteorologia del Centre de Lectura, que des de l’any 1949 recull, ininterrompudament, les dades meteorològiques del centre de la ciutat, i és el lloc on acaben les visites guiades a l’entitat.