Refosa del següent article publicat a la Revista del Centre de Lectura: <https://www.centrelectura.cat/revistadigital/el-record-perenne-devarist-fabregas-al-centre-de-lectura/>
L’any 1868, als baixos de la casa natal d’Evarist Fàbregas, situada en l’actual número 20 del carrer del Vent, hi havia instal·lada la petita indústria tèxtil que posseïen els seus pares, ambdós menestrals (el pare era mestre veler –és a dir, fabricant de peces de seda– i la mare, teixidora de cotó), i en la qual ell també va començar a exercir –des de molt jove– l’ofici familiar. No va poder anar a cap escola pròpiament dita, però va assistir amb molt de profit a les classes formatives que aleshores donava al Centre de Lectura el mestre catalanista Salvador Vilanova. Fàbregas no va oblidar mai aquesta circumstància, sobretot quan –més endavant– va aconseguir endegar satisfactòriament diferents iniciatives comercials (especialment navilieres), industrials i financeres i assolí una molt destacada posició econòmica. Va adquirir el vell casal del carrer Major que havia estat propietat dels marquesos de Tamarit (l’escriptura, datada el 17 de juny del 1916, fou donada el 2018 al Centre de Lectura pel senyor Josep M. Moreno Vernis) i en finançà molt generosament la remodelació que va originar la seu actual de la nostra entitat (que fou solemnement inaugurada el 30 d’octubre del 1921). També cal recordar que fou el principal benefactor de l’Institut de Puericultura (la popular «Gota de Llet» impulsada pel doctor Frias) i que subvencionà, en diverses ocasions, l’hospital i l’asil de la nostra ciutat, a més d’altres contribucions filantròpiques.

Militant catalanista des de molt jove, presidí el Foment Nacionalista Republicà i –tot encapçalant la candidatura integradora d’ERC– fou elegit alcalde de Reus, en substitució de Josep Caixés i Gilabert (qui havia estat, també, president del Centre de Lectura). En prendre possessió de l’alcaldia, el 14 d’abril del 1931, va adreçar als assistents aquestes paraules:
Em faig càrrec de la vara d’autoritat de la ciutat en nom de la República catalana que ve a substituir el règim que fins ara ens ha ultratjat. Com a president de la Junta Revolucionària constituïda pels regidors que elegíreu el diumenge passat, proclamo la República i en nom d’ella us ofereixo la nostra autoritat per vetllar per l’ordre i la justícia, esperant de vosaltres que sabreu comportar-vos dignament per tal de consolidar el nou règim. Visca Reus! Visca Catalunya! Visca la República!
Si retrocedim una mica en el temps, podem recordar també que Fàbregas havia facilitat –el 1925– la sortida furtiva del país del famós poeta i polític catalanista Ventura Gassol, aleshores perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, i que –cinc anys després– havia preparat amb tot detall el retorn a Catalunya de Francesc Macià, aleshores exiliat a Brussel·les (finalment, l’Avi renuncià a l’operació).
És clar que una figura tan pública i notòria com Fàbregas també podia suscitar enveges i enemistats. Un dels seus biògrafs, l’historiador i bon amic Jordi Tous, em va passar al seu dia la còpia digital de dues planes d’un manuscrit anònim, inquisitorialment amenaçador, que va rebre l’aleshores alcalde reusenc. En transcric tot seguit el text (hi corregeixo només els accents gràfics):
Ciutat, juliol de 1931.
Amb la present, pel bé que’t vull, te prego que abans de dexar l’Alcaldia, repassis els mals que has causat a la Religió. Primerament, ets l’autor de la profanació del Sant Crist de la Missió. Torna, doncs, la imatge de Jesucrist al seu lloc amb tots els honors deguts. Has fet un sacrilegi que pocs criminals tindrien valor de cometre. En segon lloc has votat la expulsió dels Jesuïtes, sacerdots els més distingits baix tots els conceptes; i així t’has acreditat que perteneixes a la categoria d’homes els més incults de la Societat.
Com és propi de persones sensates rectificar les equivocacions, repara, repeteixo, els mals exemples que has donat a la ciutat de Reus, i te alabaran tots els bons. I si no ho fas, t’amenaço amb la maledicció de Déu. El Crist que tu has profanat, te’l veuràs cada dia al davant, i et causarà tal remordiment que no’t deixarà viure tranquil. Ademés, sàpigas que’l Sant Crist de la Missió és imatje del Jutje Suprem davant de qui t’hauràs de presentar a la hora de la mort.
Figura’t com te rebrà i com te judicarà. Te’n rius? doncs riu ara que pots, que altre dia, potser no mol[t] llunyà, amargament ploraràs i sens remei. Déu castiga també en aquest món i tu experimentaràs el rigor de la Justícia divina com pocs. Determina’t prompte perquè sinó no hi seràs a temps.
No rebutjis els bons consells que’t dóna un bon
Republicà

D’altra banda, també pocs mesos després d’esdevenir alcalde, i arran d’una maniobra politicofinancera –incitada pel ministre d’Hisenda, el socialista Indalecio Prieto– que comportà la fallida successiva del Banc de Catalunya i del Banc de Reus, Evarist Fàbregas va perdre la major part de la seva fortuna personal i decidí presentar la dimissió del càrrec municipal. Tal com va assegurar l’enyorat Pere Anguera (en un resum biogràfic de Fàbregas publicat l’any 1986), «potser la màxima nota del caràcter de Fàbregas el doni el fet que un cop arruïnat, el 1938, en plena guerra, quan una bomba feixista va esfondrar [el 17 de setembre del 1937] part del Centre de Lectura, renunciés a la pensió que l’entitat li passava per a destinar-la a ajudar a finançar les obres de reconstrucció».
Altres articles
-
Portada
-
El llegat de Domènech i Montaner, un gran atractiu per a Reus
-
Lluís Domènech i Pere Caselles, un tàndem per al Manicomi de Reus
-
A propòsit d’alguns projectes «menors» de Lluís Domènech i Montaner descoberts a l’Arxiu Històric Municipal de Reus
-
L’empremta de Lluís Domènech i Montaner a la ciutat de Reus. Una anàlisi de la seva arquitectura