Celebrem que podem gaudir d’aquesta seu, reformada per adequar-la a l’ús que se’n projectava fer, des de fa 100 anys, i que ho podem fer gràcies a l’esperit generós d’Evarist Fàbregas que va permetre que això fos possible costejant la compra de l’antic Palau dels Marquesos de Tamarit i les obres que calia dur-hi a terme.
Es tracta de 100 anys d’empenta, 100 anys d’activitats inesgotables, de viure oberts a la ciutadania de Reus i de Catalunya, i de contribuir a la seva història. Aquest número de la revista pretén fer un recorregut per aquests 100 anys: des del detall del dia de la inauguració a l’activitat incessant realitzada, l’aposta per l’art, la millora de la biblioteca gràcies a les donacions i altres canvis… Inclou, a més, mirades tant a la història precedent del Centre de Lectura com a la futura; perquè ni la història de l’entitat començava llavors, ni s’acaba ara.
Recull la majoria dels actes del cicle «1920: La projecció ciutadana del Centre de Lectura», per tal d’ara poder degustar més tranquil·lament tota aquella informació. D’altra banda, però, també hi ha alguns tresors nous amagats entre les pàgines, com el mateix Centre de Lectura: una joia per a qui s’hi pot passejar i fer-ne ús. De fet, en aquest número de la revista les imatges tenen un gran pes i ens permetran recórrer-ne els diferents espais des de qualsevol indret i, així, conèixer més a fons l’entitat.
També hi trobem desenvolupada la conferència que Eugeni Perea va pronunciar el 23 de novembre passat al voltant d’una figura destacada per al Centre que ens va deixar ara fa 10 anys: Ramon Amigó, així com diferents ressenyes –no només de llibres–, la informació més actualitzada sobre el cas de Jaume Guiu Guimó –l’exsergent afusellat el 1936 a Reus–, una revisitació del cas del mestre de Mont-roig –el mestre que volia ensenyar el mar als seus alumnes i va ser afusellat també el 1936, però en unes altres circumstàncies–, a tall de plecs de descàrrec, i un sentit record per a la Maria Pallach, que ens va deixar aquest desembre passat, entre d’altres.
En definitiva, una revista que mira enrere per mostrar tota la seva força històrica, la de tots aquests 100 anys, especialment, però també per mostrar la vitalitat del seu present i projectar el futur que s’hi preveu viure. Entre tots fem possible aquesta vigoria del dia a dia, que no s’apagui.