Homenatge del Centre de Lectura a l’Àngels Ollé Romeu

 |   |  Twitter

La Secció de Ciències de l’Educació del Centre de Lectura va considerar que era necessari  retre un homenatge a l’Àngels Ollé. Volia ser un acte de justícia i agraïment, tant per la seva vàlua professional com personal demostrada a bastament a l’entitat amb la seva bona predisposició  participant en algunes de les activitats que se li van proposar, l’última parlant  sobre la importància  d’explicar contes. A la iniciativa s’hi va adherir el Consell Directiu del CdL.

L’acte triat va ser una taula rodona on diverses persones podrien donar una visió coral d’una dona que ha deixat petjada en diferents àmbits. En el nostre record surava l’emotiu, sincer i immillorable testimoniatge que li va fer en Josep M. Martí amb motiu del lliurament de la medalla d’honor de la ciutat  que l’Ajuntament de Reus havia concedit  a l’Àngels.  Ens vam proposar una celebració diferent on poguéssim tenir una visió global de l’Àngels Ollé a partir de persones que havien compartit amb ella temps de treball i lluita.

El 24 d’octubre, amb la Sala d’actes del CdL plena de gom a gom, va tenir lloc la taula rodona en homenatge a l’estimada Àngels Ollé que va comptar amb els següents ponents per ordre d’intervenció:  Maria Josep Udina, Pilar Ruibal, Pere Prats, Neus Aragonés i Anna-Misericòrdia Rué. La Núria Olesti, membre de la Secció que va organitzar l’acte, va ser qui el va conduir i moderar.

La Núria Olesti, en la presentació, va demanar a la taula i als assistents que, en la seva imaginació anessin posant imatge al que els aniria dient. Va comparar l’Àngels amb un arbre, un arbre molt ben arrelat amb el tronc ferm per resistir totes les inclemències i embats de la vida. A la capçada, entre les fulles, s’albiren unes branques fortes que representen diferents aspectes de la seva personalitat. Van ser els integrants de la taula els encarregats, amb les seves paraules i records, d’anar donant forma i contingut a cadascuna de les branques d’aquest magnífic arbre.

La Maria Josep Udina, membre de la fundació Marta Mata i del Moviment de Renovació Pedagògica, va perfilar una branca gruixuda  on es fonamentaven les bases de la pedagogia de l’Àngels i el seu treball professional.  Ens va parlar de la seva relació amb l’Àngels:  els grups de treball de didàctica de la lectura i l’escriptura on van coincidir, dels viatges que van compartir visitant escoles bressol d’altres països, de les Escoles d’Estiu, de la casa de colònies de Saifores… L’ apreciava per la seva capacitat d’iniciativa, de treball, pel seu bon humor i amabilitat, destacant que, al seu costat, sempre augmentaves el calaix dels coneixements.

La Núria Olesti, conduint la taula rodona, va destacar que d’aquesta branca troncal en sortien d’altres secundàries que se’n nodrien, més fines, però tan fermes com la principal:  la de formació com a professora de la URV, la de les conferències i articles, la dels  assessoraments a mestres i escoles…

La Pilar Ruibal, mestra i pedagoga, va ser la persona encarregada de donar contingut a una d’aquestes branques secundàries parlant-nos del seu dia a dia al costat de l’Àngels i del que va representar, per a ella, haver-la conegut. Va conèixer l’Àngels l’any 1981 quan va entrar a l’escola que dirigia. Primer com a monitora i després com a mestra quan el centre ja estava consolidat.  Amb l’Àngels va aprendre que el nen era el centre de l’escola, el protagonista dels seus propis aprenentatges que partien de les seves inquietuds. Ja es tenien en compte les seves emocions, el treball manipulatiu, es perseguia la seva autonomia, el treball cooperatiu… L’Àngels, per a la Pilar, era una persona innovadora, que deixava enrere l’escola grisa per aconseguir una escola de llum. Admirava l’Àngels i sempre l’ha considerada un referent que, en el seu moment, la va marcar pedagògicament.

El Pere Prats, dissenyador gràfic, il·lustrador i periodista, ens va acostar a una altra branca potent de la vida professional de l’Àngels, la d’autora.  En la seva intervenció va utilitzar imatges projectades a la pantalla i ens va anar mostrant aspectes interessants d’alguns llibres en què va participar al seu costat (col·leccions «A poc a poc» i «Bàsics» i el llibre L’ABZ de Reus). Per a ell, l’Àngels era una pedagoga que escrivia. Perseverant, no deixava res a la improvisació i tot ho meditava, trobant sempre la paraula adequada. Li agradava controlar tots els detalls i, per això, no es desentenia del text com altres autors, volia veure com quedaria el llibre abans de passar a la impressió final. Per acabar la seva intervenció va dir que l’admirava molt i que, malgrat els anys passats, els que no havien canviat gens eren els personatges dels seus contes que encara eren nens.

La Neus Aragonés, mestra i membre de MARC, ens va explicar la quarta branca del poderós arbre de l’Àngels. Van ser companyes integrants del grup Mestres Àvies Recuperadores de Contes que volen utilitzar els contes com a lligam tradicional entre els infants i joves i la gent gran, creuen en la importància de l’oralitat i volen recuperar històries i mites clàssics. El grup va començar amb una companya que havia treballat a Talitha, sota el suport de Rosa Sensat, i ara ja constava de 17 membres provinents de Barcelona i el seu entorn, de les comarques d’Osona, el Gironès, el Segrià i el Baix Camp.

La Núria Olesti va donar pas a l’última i compromesa branca de l’arbre de l’Àngels, la d’activista.  Perquè l’Àngels lluitadora va formar part del Dret a Decidir, de l’Assemblea i va ser una de les fundadores dels Avis i Àvies per la Llibertat de Reus, aquests avis i àvies tossuts i persistents que cada dia podem veure, als volts del migdia, a la plaça del Mercadal.

L’Anna-Misericòrdia Rué, botiguera i activista, en un sentit i emotiu parlament va definir aquesta  darrera branca. Considerava l’Àngels una dona amb àngel, discreta, senzilla, treballadora i sempre implicada en tots els àmbits de la societat, especialment en el de l’ensenyament, com a pedagoga entranyable que mai va deixar d’exercir.  Arran dels temps convulsos que passaven van pensar prendre model de les Madres de Plaza de Mayo i mostrar, com elles, la seva indignació. Però en lloc d’un mocador al cap, portarien un foulard  groc com a distintiu.  El grup inicial el van formar tretze dones i tres homes que, per primera vegada, es van reunir el 7 de novembre del 2017 a la plaça del Mercadal. Gràcies al boca-orella van arreplegar més persones que, sense ser avis, van donar suport a aquest  propòsit de denúncia.  Aquest model s’ha estès a altres pobles de Catalunya, com una taca d’oli, i ara ja són presents en 28 pobles i ciutats. L’espurna que va encendre l’Àngels, aquella persona fràgil, però forta, agosarada i sense por, ara ja pren. Els Avis i Àvies per la Llibertat trobaran a faltar, en aquests dies difícils, la seva força i el seu seny, va dir la Misericòrdia i va acabar amb aquestes paraules: «Per tots els lluitadors que ja no hi són, HO TORNAREM A FER!»

La Núria Olesti, per tancar l’acte, va recordar que des de la taula rodona s’havia anat dibuixant un vigorós arbre, un arbre atípic que, com a tal, havia donat fruits diversos i generat potents llavors. Com a record d’aquest homenatge, els assistents, en sortir, podien agafar una bosseta  amb quatre llavors que volien representar algun dels aspectes que tenia en compte l’estimada Àngels l’hora d’engegar qualsevol projecte:

Entusiasme, després de meditar-ho molt s’hi abocava de ple.

Compromís, quan començava un projecte anava sempre endavant, adquiria un compromís.

Esforç, no estalviava cap esforç, més o menys gran segons la dificultat del projecte.

Esperança, sempre amb l’esperança al cor de que fructifiqués.