Tenia clar que volia començar amb aquesta foto d’un perfil femení i solemne, amb una corona de llorer que és el símbol de com la revista d’una entitat més que centenària ret honor a una gran dona del nostre temps. L’Àngels.
A la part superior l’he volgut fer present no una sinó quatre vegades amb pinzellades d’una foto seva que es repeteix. Ho veig com un reflex de la dona perseverant, i penso en quatre característiques de la seva personalitat: Ensenyant de nens i mestres, escriptora, explicadora de contes, lluitadora per les llibertats.
Li fem el regal d’una rosa groga perquè, ara, és sinònim de reivindicació i ens recorda les Àvies i Avis per la Llibertat.
A continuació, com a amant de les lletres i les paraules amb les quals poder jugar i ensenyar, l’abecedari, la base de la llengua. És la mestra que escriu contes i en ells sempre hi ha una intenció didàctica. I els seus nens, els dels seus llibres, contents d’aprendre d’ella també la volen homenatjar.
I, gairebé al centre, hi ha un globus amb la A, aquesta A capitular que sembla que expliqui un conte amb tot detall, com les àvies feien vora el foc, i ho fa perquè no es perdi la tradició de la nostra ciutat, del nostre país que tant ha estimat.