Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Cori Torroja
Promogut inicialment per Òmnium Baix Camp i l’Assemblea Nacional Catalana / Reus per la Independència, l’objectiu del Pacte Nacional pel Dret a Decidir era dur a terme una orientació general del procés per fer efectiva la consulta sobre el futur polític de Catalunya i crear un espai de debat i diàleg permanent sobre al dret a decidir. I qui el podia presidir millor que la reconeguda escriptora, professora, pedagoga i activista, M. Àngels Ollé Romeu?
La reunió constitutiva del pacte tingué lloc el 4 de desembre de 2013 a la seu d’Òmnium Baix Camp, i hi participaren entitats i representants polítics.
El PNDDR va realitzar un seguit d’actes per donar a conèixer el perquè del dret a decidir, conferències, xerrades, accions al carrer, a barris… cal destacar la conferència al Teatre Bartrina de la secció de Reus a càrrec dels presidents del PNDD a Girona, Lleida i Reus, a més del redactor del manifest del PNDD, l’expresident del Parlament de Catalunya, Sr. Joan Rigol.
També es va vincular amb accions del PNDD a Reus la commemoració a la ciutat de Reus del Tricentenari 1714-2014 sobre la base de l’«Érem, som i serem», i moltes altres accions.
De l’Àngels Ollé, els qui l’hem conegut, en tindrem sempre un bon record; era una persona cohesionadora, dialogant, generosa, que estimava el país, i alhora era discreta, amb un tarannà que feia planera a tothom l’entesa.
Avis i Àvies de Reus per la Llibertat
Anna-Misericòrdia Rué
No crec estar a l’altura de l’encàrrec que m’heu fet. Sí, però, que m’omple d’orgull parlar d’una persona a qui sempre he admirat: l’Àngels Ollé Romeu. Només dient el seu nom ja ho diem tot. Una dona amb àngel, veritat?
Discreta, senzilla, treballadora, humana i sempre implicada amb tots els àmbits de la societat i molt especialment en de l’ensenyament.
L’Àngels fou una pedagoga entranyable que no va deixar mai d’exercir. Qui s’apropava a ella, rebia el millor mestratge amb total discreció junt amb el millor somriure. També cal recordar que tots els seus contes ens transmeten llibertat, alegria i serenor.
Després de pocs contactes en molts anys, vam tornar a coincidir en un viatge a Roma, organitzat per les Misericòrdies la tardor del 2016. Aleshores, calia afegir al seu compromís de sempre, la seva tasca activista en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Es va animar junt amb la seva filla Montserrat i la seva amiga Carme, a fer aquell viatge i em va refermar la seva discreció. Sempre atenta a les explicacions que ens donaven i que rebia amb total senzillesa, malgrat el seu enorme bagatge cultural. Havíem creat un grup de WhatsApp dels «viatgers a Roma» i un cop acabat el viatge el vàrem continuar mantenint més o menys actiu.
Just, un any després, el nostre país va viure moments molt convulsos, com tothom sap. Feia uns dies havien empresonat els presidents de l’ANC i l’Òmnium; i justament aquells primers dies de novembre, a la presidenta del Parlament, al vice-president del govern i a alguns consellers, al mateix temps que el president i altres consellers i polítics van emprendre el camí de l’exili.
Vam tornar a coincidir amb la posada en marxa dels Avis i Àvies de Reus, tot un compromís en la nostra maduresa. No puc oblidar el dia que ella, la pionera, va entrar a la botiga per exposar-me, juntament amb la seva amiga Carme, el seu pensament: engegar un grup que mostrés la seva indignació per les males noves que s’anaven succeint al nostre país. Ella ens exposà que podríem fer com una mena de protesta estil Madres de Plaza de Mayo de Buenos Aires, donant uns tombs diàriament i pacífica a la plaça. I va ser amb amics seus i del grup de WhatsApp de Roma, que un grup de 16 persones (13 dones i 3 homes) vam quedar al Mercadal, el dimarts 7 de novembre de 2017 a mig matí. Tots el congregats aquell dia vam agafar el compromís de tirar endavant i que «passés el que Déu volgués».
A resultes de la seva visita a la botiga, vam convindre que no fora massa estètic anar amb un mocador al cap. Les tres vàrem decidir posar-nos un foulard groc. Jo m’hi vaig presentar el primer dia amb un al coll i varis de confeccionats per a qui en volgués. Així vam decidir que fos el distintiu del recent estrenat grup: Avis i Àvies de Reus per la Llibertat. A poc a poc s’hi van anar sumant més i més avis i àvies, i persones que, sense ser-ho, donaven suport al ferm propòsit de denúncia, així com la petició de llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
Amb tot això, van venir les eleccions generals del 21 de desembre i ens van prohibir manifestar-nos, nosaltres ho vàrem recórrer al síndic de greuges i aquest a la junta electoral central, la qual, un cop passades les eleccions, va fallar al nostre favor. El mateix síndic ens ho va venir a comunicar i ens va animar que féssim créixer la nostra acció per tot el territori. Així va néixer la taca d’oli que avui aplega 28 pobles i ciutats.
Fa uns dies, ens reuníem a Lledoners gent arribada de tots els indrets de Catalunya i, en aquell moment de convivència i reivindicació, no podia deixar de pensar com s’ha anat estenent aquell grup del Mercadal. Pobles de la nostra comarca van ser dels primers a afegir-se a les trobades locals i, sí, com una veritable taca d’oli, la llavor plantada per l’Àngels s’ha anat estenent per tot el país. Tot gràcies a l’empenta d’una persona d’aparença fràgil però forta, agosarada, sense por, disposada a la lluita per les causes més justes i sempre deixant petjada en tots els àmbits que abans mencionava.
L’Àngels era abans que res, serenor. Era el que transmetia directament. Durant aquests dos anys de lluita, la col·lectiva i la personal amb la seva malaltia, no la vaig sentir mai queixar-se, llevat d’algun moment en què la impotència de no poder estar «al peu del canó» la feia rebel·lar-se, però eren això: moments.
S’acosten dies difícils i serà llavors quan notarem a faltar més la seva força i el seu seny, perquè tota ella era seny, i em fa ràbia que ja no hi sigui. Però… Àngels, per tu i tots els lluitadors que ja no hi sou, ho tornarem a fer!! I tu, des d’allà dalt, ens guiaràs.
Ha estat un immens plaer la seva coneixença i compartir amb ella i gràcies a ella, moments entranyables de les nostres vides.
Aquesta és la meva visió de l’Àngels Ollé Romeu: una extraordinària i gran persona.