De llibres i altres

Ressenya de La pensió d’alemanys de Montserrat Corretger, una vasta crònica de les vivències d’un grapat de personatges a la capital del Baix Camp entre el final de la guerra europea del 1914 i el final de la guerra espanyola del 1936, és a dir, durant la segona i la tercera dècades del segle passat.

Ressenya del llibre Terres de llum. La vida i l’obra d’un poeta desmesurat, que rescata l’obra narrativa i, sobretot, que conté una àmplia selecció de poemes de Miquel Escudero, en una impecable edició a cura del també poeta Antoni Nomen.

Anàlisi del llibre Les hores noves de Julià Guillamon que, emparat, en Les hores de Josep Pla es dedica a descriure el que veu durant tot un any, però ho fa distanciant-se de Pla, amb la seva veu pròpia; una veu que se sosté de manera magistral entre el relat en primera persona del tabalot interessat per les bestietes i les plantes que cada dia va a la muntanya a veure què hi troba.

Anàlisi de l’estudi d’Oscar Diaz Fouces: Entre inspiració i manipulació. El primer galleguisme en el mirall català. Un llibre interessant perquè analitza unes relacions —desiguals— entre el camp cultural i polític galleguista i els homònims catalanistes.

Anàlisi del llibre Nacionalismo, liberalismo e outros temas en què Xesús González selecciona trenta-quatre textos de l’intel·lectual suecà que fou Joan Fuster; uns textos que incideixen, en part, en la denúncia del nacionalisme panespanyol de color ideològic divers: de dreta a esquerra, l’avís dels tripijocs d’una reforma postfranquista, de les seves conseqüències nacionals i la impressió de Fuster després d’haver patit un segon atemptat espanyolista, al darrere de la qual ben segurament hi havia l’Estat espanyol.

El fantasma de Lerroux de Josep Asensio assoleix delimitar, d’una banda, la figura de Lerroux, i l’engranatge socioelectoral que impulsa, i, de l’altra, aprofundeix en allò definit com el «fantasma de Lerroux». Ambdós objectius, però, són definits a partir del fil conductor que mogué el polític radical:desvirtuar les lluites contra el sistema restauracionista enfrontades, doncs, al joc de caciquismes que el vertebraven.

Reproducció de la crítica de l’espectacle Guardeu-me la paraula, basat en textos de Xavier Amorós i publicada al Diari Més el 13 de novembre de 2023.

Ressenya d’una nova versió per a joves, i grans, de l’Odissea, adaptada per la professora i filòloga clàssica Meritxell Blay i il·lustrada per Genie Espinosa al segell Inuk Books, amb col·laboració amb La Casa dels Clàssics de la Fundació Bernat Metge. La destil·lació narrativa de Blay destaca per nous canvis, més moderns i adaptats als nous temps. I la magnífica feina gràfica d’Espinosa és colorista i original.

Escrits sobre Noucentisme es presenta com un esplèndid llibre d’història. Suposa un avenç historiogràfic reflectit en quaranta anys de recerca de l’autor: Josep Murgades. Incorpora les recerques més significatives que han anat delimitant la dinàmica del moviment i dialoga amb el lector quant a la versemblança present d’algunes propostes noucentistes.

La memòria dels absents de Vicent Martínez Sancho no és tan sols el que se’n diu un egodocument; és un retrat de grup generacional, alguns actors del qual són troncals a tota la narració. A part, cal destacar-ne el seguiment de la trajectòria de l’autor a través de la qual un intel·lectual tècnic —un físic— va anar prenent consciència del seu entorn i el va dur, finalment, a la intervenció en afers d’interès de Simat. I, en darrer terme, és una gran aportació a la història general del País Valencià des de la història local.

Antologia del pintor Josep Maria Morató Aragonès (Reus, 1923 — Barcelona, 2006). Estudi del recorregut vital i professional del pintor amb reproduccions i documentació de gran part de les seves obres.
La primera part s’ocupa del seu origen, família, formació i vida professional. Analitza les etapes, els viatges, els llocs on va pintar i la seva predilecció pel paisatge de Cornudella i el Montsant.
La segona part es dedica als retrats, el tema religiós, les figures de dones joves i les escenes de cafès i cabarets amb noies tocades amb barrets.

Cinc anys de recerca històrica han donat com a fruit diferents aportacions documentals inèdites que donen cos al llibre: Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa. Una recerca que ha estat coral; al darrere, hi trobem noms de referència en la investigació i anàlisi de documentació medieval, tant de casa nostra com d’universitats estrangeres que han tractat la figura històrica, la literària, la femenina, l’epistolar, etc. de Margarida de Prades. S’ha aprofundit en la seva biografia, s’ha pogut sentir la seva veu, s’han aclarit dubtes i, per damunt de la llegenda, s’han descobert realitats. S’enforteix, d’aquesta manera, la identitat nacional i la pròpia territorial del Comtat de Prades, pràcticament set-cents anys després que fos creat per Jaume II, i se n’incrementa tant el coneixement com també el gaudi estètic a través de l’art.

Anàlisi de l’edició corregida i ampliada del llibre entrevista de Quirze Grifell que va aparèixer el 1992 sota el títol d’Anna Murià, àlbum de records, ara amb edició, pròleg i notes de Sam Abrams i amb un títol renovat: Anna Murià, viure, escriure.

A Notícia del País Valencià hi trobem una cartografia sociològica del país dels valencians, integrada per factors economicopolítics, ideològics i culturals. Una cartografia que hauria de servir de guiatge al moviment de construcció nacional valencianista no sucursalitzat, o satel·lizat. No es tracta d’un enfocament regenerador sinó que capgira la condició de de País com a «perifèria» respecte d’un «centre» aliè (estatal) i estableix, doncs, la «perifèria» com a centre.

Text llegit per l’autor de l’article el 29/01/22 a la Biblioteca Carles Cardó de Valls, com a presentació del poemari Si això ha de durar, en el marc de les Decennals literàries.

Comentari de la novel·la Noruega, de Rafa Lahuerta, centrat en la postració diglòssica de l’idioma «valencià» a la ciutat de València i en la recreació per part del narrador d’un paisatge ciutadà on ell es dilueix en la pròpia ficció, de manera que la urbs actua com a imatge especular de la seva buidor existencial.

Apropament a la cuina de Mariona Quadrada no només a través del llibre Essències. Cuina i sentiments a taula (que compta amb imatges de l’Adela Blasi), sinó també especialment a través de la posada en escena del poema de Gabriel Ferrater «In memoriam» acompanyada del Pau Ferran i la Bàrbara Roig.

Repàs de la vida del reusenc Francesc Tosquelles de la mà de Joana Masó, passant per l’experiència psiquiàtrica que li aporta la Guerra Civil i els infames camps de concentració francesos fins a aquell oasi que fou Saint-Alban-sur-Limagnole on posarà en pràctica una revolucionària voluntat no de curar els malalts mentals sinó les institucions.

Text per al catàleg Res és possible, tot es mou de Toni Giró, exposició a cura d’Aureli Ruiz del 25 de febrer al 2 d’abril del 2022 al Cicle d’Art Contemporani a la Sala Fortuny.