Recollint el llegat de Gabriel Ferrater i més enllà

 |   |  Twitter

No podíem (ni volíem) quedar-nos al marge de l’Any Ferrater i ho hem fet de la mà del president de l’Associació Gosar Poder que, de fet, també és membre del consell de redacció de la Revista del Centre de Lectura: en David Figueres. Ha estat ell qui ha vetllat per donar cos al monogràfic d’aquest número i, per tant, des d’aquí moltes gràcies; moltes gràcies perquè, a més del temps, esforç i dedicació, hi ha traslladat un dels objectius de l’associació: apropar Gabriel Ferrater a Reus, fer que Reus se senti més seu Gabriel Ferrater. A través de les pàgines del monogràfic, però, no només en descobrirem aquest aspecte sinó molts d’altres més, així com algunes aproximacions personals i algunes de més surrealistes. Tot per contribuir a tenir una idea més clara (o no) de qui va ser aquest poeta de Reus que va fer cap a Sant Cugat.

Tampoc podíem (ni volíem) quedar-nos al marge del traspàs de Xavier Amorós i com que l’any vinent ja en celebrarem amb tota l’esplendor corresponent el centenari del naixement, el record l’hem fet a través d’un conjunt d’articles que en fer els 97 anys el 2020 (al bell mig de la pandèmia i del confinament estricte a causa de la pandèmia) se li van adreçar des de Reusdigital.cat com a felicitació; un conjunt d’articles que permetien copsar no només l’intel·lectual sinó també la persona en els diferents àmbits en què es va moure. Un reconeixement que crèiem que valia la pena que Xavier Amorós rebés en vida i, en concret, en aquells moments que tan complicats eren per a tots. En no poder-se localitzar ja a la xarxa ara ho tornem a col·locar de la mà de la Revista del Centre de Lectura. Gabriel Ferrater i Xavier Amorós, Xavier Amorós i Gabriel Ferrater, però, no queden aïllats un de l’altre, al contrari, a vegades es donen la mà, queden interrelacionats, com veureu.

I continuant amb efemèrides assenyalades de persones il·lustres, comptem amb un record al Dr. Josep Laporte, del qual enguany celebrem el centenari del naixement, i un altre a Francesc Tosquelles, amb motiu de l’Any Tosquelles. Benvingudes siguin, doncs, les commemoracions perquè són l’excusa ideal per tal de conèixer més i millor els nostres compatriotes, què han fet i què ens han llegat en concret a Reus, però també més enllà.

La voluntat darrera és la d’apropar les personalitats reusenques als lectors que, en algun moment o altre, hi vulguin aprofundir o, senzillament, saber què van fer i per què van ser significatius. No tot, però, s’acaba amb aquests articles ara esbossats, encara hi ha més aportacions en el cos de la revista, com les ressenyes de l’apartat «De llibres i més». En totes les seccions, això sí, hi ha un fil comú, que és l’aparició d’una manera o altra de Gabriel Ferrater.   

Aquí només hem apuntat breument el contingut de tota la revista, ara cal la tasca serena i tranquil·la de llegir-la parcialment o totalment, a pler del lector, i enriquir-se amb tot el que uns i altres ens han volgut transmetre. Davant vostre teniu una porta oberta, feu-ne l’ús que vulgueu. En qualsevol cas gràcies per endinsar-vos-hi, als uns, i gràcies per obrir-nos-la, als altres.