2022 Any Gabriel Ferrater: La transformació d’una ciutat

 |   |  Twitter

Era l’any 2018 quan l’Ajuntament de Reus i l’Ajuntament de Sant Cugat es van dirigir en una carta conjunta a la Institució de les Lletres Catalanes proposant que l’any 2022 es declarés Any Gabriel Ferrater, en el centenari del seu naixement. La iniciativa va ser molt ben acollida, però el compromís no es podia fer ferm encara. Va caldre deixar passar uns quants canvis de govern i una pandèmia, abans que el dia 21 de desembre del 2021 es proclamés oficialment que l’any 2022 seria Any Gabriel Ferrater, i que aquesta efemèride seria coordinada des de la Institució de les Lletres Catalanes i els ajuntaments de Reus i Sant Cugat.

Amb aquesta proposta insòlita fins al moment, la del lideratge compartit, es premiava la tasca feta des dels dos ajuntaments per la difusió de la vida i l’obra de Ferrater, a la vegada que es reconeixia també el dinamisme de les associacions ferraterianes de les dues ciutats, en el cas de Reus, de l’Associació Gosar Poder, nascuda l’any 2019.

L’Ajuntament de Reus, des del primer moment, va delegar en la Direcció de les Biblioteques Municipals de Reus (BMR), tota la gestió de l’efemèride, que incloïa la coordinació  amb l’Ajuntament de Sant Cugat i amb les entitats locals, la confecció del calendari conjunt així com el seguiment tècnic de les propostes institucionals.

Pròleg Gabriel Ferrater

Situem-nos ara a Reus a l’any 2020. Si realment volíem (que ho volíem) que l’any 2022 fos Any Ferrater, ens calia prémer l’accelerador, perquè, a diferència de Sant Cugat, no teníem una societat apoderada i cofoia dels orígens del poeta. Teníem una associació especialitzada amb empenta, un institut de secundària amb el seu nom, teníem un quadre a la galeria de fills il·lustres de l’Ajuntament de Reus, teníem un premi literari per a joves organitzat per una entitat, teníem accions disperses organitzades des de les BMR i altres agents, però seguíem tenint molta, moltíssima gent que, tot i reconèixer-ne la seva vàlua no sentia Gabriel Ferrater com un convilatà, no n’hauria reivindicat la procedència com fem amb Gaudí o la Roseta Mauri quan la veiem en un quadre de Degas. Per desconeixença, per manca de familiars directes, per haver patit l’exili o l’empobriment del negoci familiar, el cas és que no hi havia un sentit de pertinença de la seva figura i havíem d’aconseguir que la ciutat en ple se sentís protagonista en el centenari del naixement de Gabriel Ferrater a Reus. Si ens atrapava l’Any Gabriel Ferrater i havíem de partir de tan avall, valia la pena començar a fer pedagogia com més aviat millor. I aquest va ser el primer objectiu amb el qual es va bastir la proposta. El segon objectiu era el de visualitzar que realment la ciutat natal de Ferrater era Reus i, per tant, calia treballar els elements testimonials diversos existents a la ciutat, des dels espais urbans fins a les persones que l’havien conegut, passant per la col·lecció local de les Biblioteques Municipals, que és un bé públic patrimonial. En aquest sentit era importantíssim treballar bé la seva bibliografia dins el fons de la col·lecció local i les referències de l’hemeroteca històrica pròpia per poder tenir una visió clara de la seva cronologia i sumar-hi el fons Ferrater del Centre de Lectura. Amb aquest doble  objectiu va néixer el programa Pròleg Gabriel Ferrater que es va desenvolupar durant tot l’any 2021.

És indubtable, a data d’avui, que aquest va ser un gran encert i que va possibilitar la consecució dels objectius proposats tant en l’àmbit de ciutat com de país, ja que sense ser un objectiu inicial, les activitats produïdes van tenir un gran ressò fora vila i van resultar ser també elements que enfortien la presa de consciència de Reus com a ciutat natal de Ferrater. Resumim breument les característiques d’aquest programa:

  1. El suport econòmic rebut de la Diputació de Tarragona.
  2. La complicitat de l’Associació Gosar Poder, amb qui compartíem objectius i es va signar un conveni.
  3. Una taula de coordinació amb totes les altres entitats del territori que en algun moment o altre havien fet accions a l’entorn de l’obra de Gabriel Ferrater o hi havien donat suport: el Centre de Lectura, el Centre de Normalització Lingüística, Òmnium Baix Camp, el col·lectiu de teatre La Gata Borda, la Universitat Rovira i Virgili, l’institut de secundària Gabriel Ferrater, la Fundació Privada Reddis, l’Ajuntament d’Almoster i els Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament, a la qual les BMR hi aportaven també iniciatives assumides des de diferent àrees de l’Ajuntament.
  4. La publicació d’un calendari conjunt amb una imatge gràfica potent, obra de Jordi Romero.
  5. L’orientació divulgativa del programa per arribar amb els recursos disponibles al màxim de ciutadans possible, i entre ells especialment els infants i els joves, sense desatendre els altres sectors:
    • Una exposició itinerant amb proposta didàctica, obra de l’empresa La Brida   Cultura d’Espais, que ha passat per tots els instituts de secundària de la ciutat i altres entitats que l’han demanat (turisme, mercat, CNL, Centre de Lectura, centres cívics,…) també a altres indrets de Catalunya i Balears.
    • Un llibre infogràfic, com a ampliació i suport d’aquesta exposició a càrrec de l’Institut Municipal Reus Cultura.
    • Visites didàctiques a diferents nivells de primària i secundària on es feia menció del poeta i la seva poesia i s’obsequiava tots els alumnes amb una col·lecció de punts de lectura amb versos del poema «El distret».
    • Un escape room per arribar als joves a través de l’experiència lúdica.
    • Donar suport a la ruta literària de Gabriel Ferrater feta per Fina Masdéu que dinamitzava l’Associació Gosar Poder, crear-ne una de nova pels escenaris del poema «In Memoriam» i aportar-les al Mapa Literari Català que gestiona l’Associació Espais Escrits.
    • Donar suport a la creació escènica a partir de l’obra ferrateriana i programar-la als escenaris locals («Al cor d’una rosa de fulles moixes», «Poema inacabat», «Trenta-set horitzons»…).
    • La creació del  premi de narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig» per homenatjar Gabriel Ferrater amb una dotació econòmica important i amb difusió a tot el territori de parla catalana.
  6. La mirada envers la investigació i la recerca de Ferrater i la seva obra a diversos nivells amb accions com digitalitzar la premsa local del període que va viure, adquirir obres descatalogades, crear la Zona Ferrater dins el web de les biblioteques, enregistrar els testimonis locals destacats (Xavier Amorós, recentment desaparegut, i Pep Murgades), fer una recerca bibliogràfica exhaustiva a tot el país, amb la valuosa implicació d’Assumpció Estivill…
  7. La consciència de la seva  projecció nacional: alimentar el vincle amb la ciutat de Sant Cugat, escenari dels seus darrers anys, per tal de posar en valor la seva trajectòria i el pòsit del seu record continuat i estar atents a les propostes literàries i artístiques sorgides arreu de Catalunya per enriquir la programació local.

Els resultats van ser altament positius. Més de 80 sessions de 25 accions directes a més de 5.000 persones, moltes d’elles joves, amb l’efecte multiplicador que això suposa i havent implicat més de 10 entitats organitzadores i 45 espais amb les seves corresponents xarxes. L’impacte mediàtic va ser continuat durant l’any, i les iniciatives espontànies es multiplicaven i les contractacions de les produccions pròpies també.

Any Gabriel Ferrater

La Institució de les Lletres Catalanes reconeixia la tasca feta i proposava a l’Ajuntament de Reus i al de Sant Cugat, amb una ja reconeguda solidesa ferrateriana, la incorporació en l’organització de l’Any Gabriel Ferrater en el centenari del seu naixement i el 50 aniversari de la seva mort.

Buff!! Els deures, per sort, al dia: la taula amb les entitats, el nom de Gabriel Ferrater sovint als mitjans, una exposició que no para, propostes de les entitats… Només calia seguir alimentant els dos objectius inicials, validats en la revisió del «Pròleg» de l’any anterior: activitats per arribar a tot tipus de públic  dins el calendari local, al qual ara calia, a més,  vincular-lo amb el del país i Sant Cugat i, en segon lloc, visualitzar els elements patrimonials exclusius pel fet de ser el bressol del poeta i la seva família singular.

La ciutat havia bategat amb el Pròleg i ara volia ser protagonista de l’Any Gabriel Ferrater tot fent propostes de diferent caire o bé demanant per acollir les que s’havien generat durant el curs passat. Novament es fomenta la participació de diferents àmbits de l’Ajuntament per enriquir el calendari. En seria un bon exemple el programa «Paradigmes» encaminat a la creació artística en diferents disciplines del qual hem pogut gaudir des de Cal Massó, o la caminada Reus-Almoster de la Regidoria d’Esports amb una intervenció poètica per al públic interessat en l’activitat física o, fins i tot, l’abordatge d’un tema tan delicat a escala social com el suïcidi que des de Salut Pública es treballa aquest setembre.

Amb el calendari a la mà i havent superat dues terceres parts de l’any 2022, podem afirmar que hem aconseguit impregnar els moments clau de l’any de la figura i obra de Ferrater i encara incorporar-ne de nous i emblemàtics amb la suma de tots els agents implicats. Per no ser excessivament exhaustius podríem fer una primera classificació de tot el que s’ha programat, en funció del públic al qual s’adreça:

1- Un primer bloc el formarien les activitats orientades a un públic més especialitzat en la literatura: xerrades d’experts, presentacions de llibres, lectures i comentaris crítics. En aquest grup els protagonistes destacats com a organitzadors, tot i que no de manera exclusiva, serien el tàndem Associació Gosar Poder i Centre de Lectura.

2- Un segon bloc el formarien les activitats orientades a un públic general consumidor de cultura, sorgides del ric teixit associatiu: recitals poètics, exposicions fotogràfiques, accions a les xarxes socials i una acció destacada, la fira de llibres Epíleg, impulsada pel Casal Despertaferro que ve a omplir un buit molt important al nostre territori en relació amb el calendari de fires de llibres de Catalunya, i que neix amb els noms de Gabriel Ferrater i Joan Fuster com a indicadors del marc local i dels Països Catalans als quals es vol adreçar.

3- Encara afegiríem un tercer bloc,  el qual el composarien un gran ventall de propostes divulgatives de molt divers format: escèniques, visites didàctiques, clubs de lectura, rutes literàries, exposicions, (valdria la pena mencionar la dels quadres de Gabriel Ferrater al Museu de Reus durant els mesos d’estiu, cedits per l’Institut Gabriel Ferrater, que n’és el dipositari habitual, en una acció que facilita el seu gaudi a la ciutat i els seus visitants), Poetry slam (una acció que ha fet que la poesia commogui 200 joves), punts de lectura i bosses de roba… En aquest bloc el gran protagonista, tot i que no de manera exclusiva, és l’Ajuntament de Reus i no només a través de les Biblioteques Municipals, sinó que aquestes han fet implicar diferents àrees per captar públics ben diversos (a banda dels diferents sectors d’edat com són els infants i els joves) interessats en la creació artística o les arts escèniques i cinematogràfiques principalment, però també en l’activitat física, la salut o el comerç.

4- Finalment, hi afegiríem un quart bloc amb les activitats més institucionals, encaminades especialment a retre homenatge a la figura de Gabriel Ferrater: l’acte inaugural de l’Any Gabriel Ferrater del mes de febrer al Teatre Bartrina, la celebració del Dia Mundial de la Poesia el març, la col·locació de la placa a la casa natal al maig i la sessió poètica i musical preparada per Isabel Olesti al mas del Picarany amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Almoster a l’agost.

Més enllà de l’Any Gabriel Ferrater

Tots sabem que les activitats són un instrument de vegades massa efímer, un pou que engoleix una gran quantitat dels nostres recursos econòmics i humans, dels quals només en queda una breu memòria en algun racó de l’ordinador.

En aquesta ocasió, però, es pot palpar des del gran mirador que és la Biblioteca Central Xavier Amorós, juntament amb la Biblioteca Pere Anguera, la transformació ferrateriana que hem sofert en aquests darrers dos anys com a societat i també en nombrosíssims casos personals. Ho diuen les dades objectives i les percepcions subjectives: les objectives són l’estat continuat de préstec dels llibres de i sobre Ferrater, l’èxit de participació de totes les activitats programades, la quantitat d’impactes als mitjans de comunicació i les xarxes socials… Les sensacions subjectives són les converses entre companys, amb els usuaris, amb els coneguts o familiars. Ara ens sembla redundant haver d’explicar qui és i què va fer quan presentem algun acte i abans calia situar-lo molt bé, remarcant el seu origen reusenc. Ara parlem de quin poema ens agrada més, o si ens ha plagut prou tal  com l’ha llegit tal rapsode o si hem llegit els darrers llibres de l’Amat o la Marina Porres i introduïm els seus versos en les nostres converses espontànies («Segur que avui hi havia núvols i no he mirat enlaire», tal cosa  és «de color d’olor de poma», «mira, s’obren trenta-set horitzons», «ja ho veus Tonet, com ens hem de veure», «Diré el que em fuig, no diré res de mi»,  «si puc, te’l duré cap a tu», «Gosa poder ser fort i no t’aturis»…).

També la ciutat ha estat transformada d’una manera que transcendirà l’any del centenari. A la placa que teníem a la casa on va viure al raval de Santa Anna número 13, s’hi afegeix l’acció artística de Salvador Juanpere a la casa on va néixer, en un acte amb la presència de la neboda Anne Barlow, que ens va deixar una agradable sensació. El renovat raval de Santa Anna també tindrà assenyalats elements de la seva biografia o de la seva obra recollits en les dues rutes literàries de les quals quedarà una permanència al calendari local. Encara hi ha previstes una altra acció urbana que, juntament amb els audiovisuals de la Boca de la Mina, ancora l’obra de Ferrater al territori que el va impregnar de manera a temporal.

En la línia d’assolir el segon objectiu proposat des del Pròleg, que és el de visualitzar el vincle de Gabriel Ferrater amb la seva ciutat  a través del patrimoni bibliogràfic, s’ha manifestat d’una manera més duradora: la publicació d’una bibliografia conjunta entre les biblioteques municipals i la del Centre de Lectura és una eina  per donar visibilitat a l’obra en paper existent a la ciutat, la digitalització per part de la Biblioteca Central Xavier Amorós de la premsa històrica del període que va viure per afavorir la recerca a diferents nivells d’investigadors, l’elaboració de la seva cronologia penjada al web de les biblioteques i la recerca de tota la bibliografia existent, així com l’enregistrament en vídeo dels testimonis de primera línia de Ferrater són elements que ens acompanyaran més enllà de l’any 2022.

He deixat pel final mencionar que des de l’acte d’obertura de l’Any Ferrater a Reus el dia 22 de febrer de 2022, fins a l’acte final local que serà la gala d’entrega dels Premis literaris «Diré el que em fuig» a mitjan desembre del 2022, és a dir, tot el desenvolupament de l’Any,  ha sorgit de la dotació ordinària de les Biblioteques Municipals de Reus i de la Regidoria de Cultura, amb aportacions de l’Institut Municipal Reus Cultura i de les altres àrees que s’hi han implicat. A dir la veritat, difícilment més recursos haurien ajudat a obtenir millors resultats quant a la transformació de la ciutat de Reus respecte Gabriel Ferrater, però,  al final, són també els recursos disponibles els que determinen la capacitat o no d’assolir reptes de més alt nivell, que en aquesta ocasió no s’han pogut abordar. Quedaran per assolir en el futur.