El procés de creació musical: com aconseguir que un text poètic esdevingui una cançó

 |   |  Twitter

1. Presentació

Soc Joan Artigas Arpal. Tinc 66 anys i he dedicat tota la meva vida a la docència i a la música.

Des dels 25 anys, i durant 36 anys, he estat professor d’educació secundària de Física i Química en diversos instituts del Vallès Occidental. Des dels 16 anys, quan vaig fer el meu primer concert a Saragossa, a l’auditori de l’escola on vaig acabar el batxillerat, la música ha format part de la meva vida. Soc cantant i m’acompanyo de la guitarra, el llaüt i la mandolina. Tot i que també he escrit poemes, sempre m’he decantat per compondre música per a textos de poetes, principalment catalans i del segle xx. Darrerament estic començant a treballar en la composició de música per a textos de poetes catalan(e)s actuals, com Lluís Calvo o Aina Torres Rexach.

2. La meva relació amb els poetes catalans

Vaig començar a posar música a textos de poetes catalans quan tenia 18 anys; tot just havia començat a aprendre a tocar la guitarra espanyola dos anys abans. Primer van ser Josep Maria López Picó, Apel·les Mestres, Sagarra, Verdaguer i altres. Vaig conèixer els poetes catalans a través d’un extens llibre que recollia les millors poesies dels poetes catalans des de Ramon Llull fins als nostres dies que vaig trobar a la biblioteca central de Saragossa, que era la ciutat on residia en aquell temps i on vaig estudiar la llicenciatura de Ciències Químiques.

Però va ser en una antologia que va fer José Agustín Goytisolo l’any 1973, on vaig conèixer Carner, Riba, Foix, Salvat, Manent, Rosselló-Pòrcel, Pere Quart, Espriu i un poeta que acabava de morir i que es deia Gabriel Ferrater. Gairebé a tots ells els he musicat però un d’aquests poetes em va enganxar per sempre, va ser Ferrater, nascut a Reus i mort a Sant Cugat del Vallès.

De Gabriel Ferrater, en aquella època de mitjan anys setanta, vaig musicar el seu poema «Úter». Als dinou anys, la meva immaduresa musical, literària i, fins i tot personal, va impedir que continués musicant més textos de Ferrater, per la seva complexitat sobretot. Sí que ho vaig fer amb la resta de poetes, principalment amb Pere Quart (12), Espriu (5) i Salvat (4).

També he musicat algun poema de Carner, Riba, Foix, Vinyoli, Apel·les Mestres, Josep Maria López Picó, Miquel Martí i Pol, Josep Maria de Sagarra, Miquel Desclot, Palmira Jacquetti, Jacint Verdaguer, Fèlix Cucurull i Feliu Formosa.

3. Aprofundint en l’obra de Gabriel Ferrater

Gairebé quaranta anys després, a l’estiu de l’any 2014, Gabriel Ferrater va tornar a trucar a la meva porta i vaig decidir entrar de ple en l’anàlisi de la seva obra. Un any després, ja tenia musicats deu textos del poeta de Reus: «Esparver», «Boira», «Amistat del braç», «Riure», «Perdó», «A l’inrevés», «Cambra de la tardor», «Per no dir res» i «Cançó del gosar poder». I «Úter», que ja havia musicat en la meva joventut.

Aquestes deu cançons van formar part del meu primer CD que vaig titular: De l’amor i del temps i que es va publicar l’octubre del 2017.

Aquell any, també, vaig entrar a formar part de la recent creada Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès. Des de llavors, he format part de la junta directiva d’aquesta associació amb el càrrec de tresorer.

L’any 2019 vaig publicar el CD Silencis en veu alta, amb poemes d’Espriu i Pere Quart.

L’Associació Gabriel Ferrater és, dintre de l’activitat cultural de Sant Cugat i de la poesia en particular, l’entitat més activa de la ciutat i organitza actes en els quals participen el bo i millor de la poesia i de la cultura del nostre país.

Una de les fites que es va fixar l’associació va ser arribar a l’any 2022, any del centenari del naixement del poeta i cinquantenari de la seva mort, amb prou empenta com per ser capaços de liderar l’organització d’actes en honor del poeta.

Així està sent: tres actes mensuals; un grup de lectura (Les dones i els dies), amb participació d’un poeta i una poeta que ens comenten poemes de Gabriel Ferrater; un altre grup de lectura (Els poetes de Ferrater), en el qual un poeta i/o traductor ens parla dels poetes en què es va inspirar Ferrater. El tercer acte de cada mes és un espai poètic (Els poetes després de Ferrater), en el qual un poeta o bé una poeta ens parlen de la seva poesia i de la seva vinculació amb la poesia de Ferrater.

En ocasió de l’any 2022, el centenari del poeta, he aprofitat per musicar quatre poemes més de Gabriel Ferrater: «Metrònom», «La ciutat», «El mutilat» i «Cançó idiota». I també he musicat el poema que J. V. Foix va dedicar a Ferrater sis mesos després de la seva mort: «Tots hi serem al port amb la desconeguda».

Aquestes quinze cançons que ja he esmentat formen part dels concerts que estic oferint aquest any acompanyat d’un quintet de músics meravellosos: Núria Balcells, Pau Domènech, Martí Hosta, Artur Regada i Sergi Sirvent.

Ja hem presentat aquest concert a Sant Cugat del Vallès, a Girona i a Móra d’Ebre (dintre de la Fira Litterarum), i el proper 30 d’octubre el portarem al Teatre Bartrina de Reus.

En solitari, també he ofert aquest concert a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya. El passat 12 de novembre vaig fer-lo a la biblioteca de Sant Gervasi (Barcelona) i està previst que vagi a la biblioteca Sagrada Família, a la biblioteca de Ripollet i a la biblioteca de Sant Adrià de Besós.

4. El procés de creació musical

Quan un cantautor fa una cançó, potser primer ha pensat una música i després ha adaptat una lletra. O bé escriu la lletra de la cançó i després pensa en una música que sigui adequada.

Posar música al text d’un poeta suposa partir d’un poema, amb una estructura, un ritme i una rima. La feina és, doncs, cercar una música, una melodia i un ritme que li escaigui i que sigui fidel al text escollit.

Però, com s’escull el text? En primer lloc s’ha de dir que no tots els textos poètics són musicables. En segon lloc, jo sempre he dubtat que sigui l’autor qui escull el text, més aviat semblaria que és el text qui escull l’autor.

Escollit el text, comença el tortuós recorregut, llarg o curt, ara en parlarem, fins a arribar a una melodia que li escaigui. Cal ser molt curós i molt exigent en aquest punt perquè el poeta va concebre el poema amb un ritme, unes accentuacions, unes pauses i uns talls entre un vers i el següent que probablement van ser molt meditats o, fins i tot, molt premeditats.

Trobar una música que respecti completament ritme, accentuacions i talls és veritablement complicat. Inevitablement, de vegades, l’autor ha de fer alguna concessió per tal que tot aquest procés arribi a bon port. Trobar la música perfecta per a un text poètic és, de vegades, una quimera. Però esforçar-se al màxim per aconseguir-ho fa que els resultats siguin més reeixits.

No saps mai en quin moment apareixerà la melodia definitiva de la cançó. Cal estar sempre amatent i no despistar-se.

La melodia més adequada pot sorgir en unes hores o en uns dies, de vegades. Però també podria ser que fos qüestió de setmanes, mesos o, fins i tot, anys. Molt sovint passa que has de deixar reposar un text i reprendre la cerca de la música més endavant. És el misteri de la creació musical.

Un cop consolidada la melodia trobada, el següent pas és trobar una harmonia i uns acords que la facin créixer. Arribats a aquest punt, ens podem quedar amb acords bàsics, majors o menors, segons el cas, o bé afegir algunes notes que millorin el color de l’harmonia.

Per exemple, l’acord de Do major es construeix amb les notes Do, Mi, Sol, Do.

Si hi afegim un Re, tindrem l’acord de Do9.

Si hi afegim un Si, tindrem l’acord de DoM7.

Si hi afegim un Sib, tindrem l’acord de Do7.

Si hi afegim un La, tindrem l’acord de Do6.

Si hi afegim un Lab, tindrem l’acord de Do5aug.

Si hi afegim un Fa, tindrem l’acord de Do4sus.

I així podríem continuar afegint aquestes tensions que modifiquen els acords bàsics i que ajuden a millorar el color de la melodia.

A continuació només quedaria fer la partitura musical de la cançó utilitzant un programa de confecció de partitures com Musescore o Finale.

Així acabaria aquest llarg viatge de creació musical a partir d’un text poètic. Per decisió meva no suprimeixo ni modifico mai cap vers del text. El que sí faig, de vegades, és utilitzar alguns versos com a tornada de la cançó o repetir-los per tal que la cançó tingui una durada de 3-4 minuts. Si el text és més llarg, la cançó podria arribar, excepcionalment a 5-6 minuts.