#donescultura

«#donescultura» és un cicle d’activitats organitzat pel Consell Directiu del Centre al llarg de tot l’any que té com a objectiu impregnar la visió de gènere en  les activitats que organitzen les diferents seccions.

En els seus 162 anys d’història, el Centre no ha tingut cap presidenta i la presència en els càrrecs de responsabilitat ha estat més aviat minsa; fins i tot les presentacions o xerrades majoritàriament les fan homes. Paral·lelament, la majoria de treballadors són dones.

Des de l’actual Consell Directiu, que és paritari, i més concretament, des de les dones que el formem, volem feminitzar l’entitat, és a dir, que s’assembli més a la realitat de la societat que vivim. Volem que el Centre esdevingui una entitat més oberta, més amable, que atregui  una part de la ciutadania que ara no s’hi veu reflectida;  en definitiva, que estigui més implicat en la realitat ciutadana.

Per això, enguany al voltant del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, hem organitzat tres actes ben diferents:

• El 5 de març, la presentació del llibre Viure perillosament de Gemma Pasqual; un llibre que parla de la història de vida de quinze dones ben diferents tant per l’època que viuen com per la seva condició social, però que tenen en comú la lluita personal per viure sense les imposicions socials del moment.
• Una exposició: «La lluita per l’oportunitat de viure», que es va poder visitar al vestíbul de la planta baixa durant el mes de març i que feia un repàs de la situació de les dones i les seves aportacions al llarg del segle xx: des de la República fins a la construcció de la democràcia, passant pels foscos anys del franquisme.
• Per al mateix 8 de març, i per primera vegada en els més de 150 anys de vida de l’entitat, vam organitzar un acte institucional en què es va fer la lectura de textos de tres dones que han rebut el premi Nobel: Elfrike Jelinef, Doris Lessing i Herta Müller. La lectura dels textos va anar a càrrec dels alumnes del Taller en Veu Alta i fou exquisida.
• La xerrada central va anar a càrrec d’Isabel  Martínez: «Una història (des)coneguda. El Centre  de Lectura amb ulleres de color lila»,  que va voler treure de l’oblit algunes de les dones que van ser protagonismes quotidianes del passat, els noms de les quals s’han perdut en l’esdevenir del temps. Isabel Martínez va obrir una porta que confiem ens porti a explorar una part de la història del Centre fins ara desconeguda.

El feminisme és un moviment que ve de lluny, però que en els últims anys ha pres una força arreu del món. Des que el 2017 es va iniciar el moviment MeToo s’ha convertit en un moviment transversal que va més enllà d’ideologies partidistes, que reconeix la diversitat de les dones en tots els àmbits i que ens agermana en la lluita quotidiana per ocupar el lloc que ens correspon en la societat com a membres que en som i que conformem més del seu 50%.

És fonamental que la manera de fer de les dones impregne tot tipus d’organitzacions, també les culturals. Al Centre de Lectura, actualment les dones conformen el  90% dels  treballadors i el 55% dels socis. Tanmateix, si es fa una anàlisi de les activitats que es porten a terme, fàcilment es pot comprovar que majoritàriament estan protagonitzades per homes. I és aquí on cal incidir perquè de manera natural aquest fet no canviarà. Calen  accions positives per posar en valor dones artistes, pintores, arquitectes,  científiques, literates… Dones del passat i dones del present. Dones d’edat diferent i també de maneres de fer. Dones que formem part d’un temps i d’una cultura en la qual el Centre de Lectura vol ser protagonista.

El feminisme al contrari del patriarcat és un moviment inclusiu, no estem en contra de ningú, ans el contrari, entenem que dones i homes han de poder gaudir de les mateixes oportunitats i reconeixements.

Aquest és l’objectiu del cicle «#donescultura». Des d’aquí convidem totes les sòcies a aportar propostes i a empoderar-se de la vida cultural del Centre.