L’acte va tenir lloc el dia 23 de novembre de 2022 al cinema Edison de Granollers. El lliurament de les distincions —un pòsters de 70 per 100 cm obra de l’il·lustrador David Torrents— als deu cineclubs homenatjats va anar a càrrec de la presidenta de l’Acadèmia, la directora Judith Collell.
Són els deu cineclubs en actiu amb més de cinquanta anys de vida: el Cineclub Associació Cultural de Granollers (fundat el 1950), el Cineclub d’Olot (1954), el Cineclub de Manresa (1955), el Cineclub de Valls (1955), el Cineclub de Sabadell (1957), el Cineclub de Vic (1958), el Cineclub de Vilafranca (1968), el Cineclub de la Seu (1969), el Cineclub Centre del Lectura de Reus (1969) i el Cineclub de l’Associació d’Enginyers de Catalunya (1969).
Per part del Cineclub del Centre de Lectura van assistir a l’acte dos dels seus programadors i organitzadors actuals: Venanci Bonet i Joan M. Pàmies.
L’acte va incloure també un debat sobre el paper dels cineclubs en el moment de la seva creació, ara en l’actualitat i, sobretot, en el futur, amb la intervenció d’Emma Fernández, presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs i del Cineclub Barcelona Espai de Cinema; Anna Lati, del Cineclub del Diable de Martorell, i Ricard Caussà, del Cineclub de l’Associació Cultural Granollers. El moderador va ser Tariq Porter, del Cineclub de la Garriga, i membre de l’Acadèmia del Cinema Català, que ha sigut l’encarregat de fer un recull històric dels 10 cineclubs, que podeu trobar en línia al web de l’Acadèmia.
Com va destacar la presidenta en la seva intervenció, l’Acadèmia del Cinema Català, amb aquest reconeixement vol «reivindicar el paper del moviment cineclubista com a patrimoni cinematogràfic essencial del nostre país, en permanent creixement de públic arreu del territori i amb una ferma aposta per incrementar l’oferta cinematogràfica en llengua catalana a les pantalles del país, en versió original, subtitulada i doblada».
Anteriors reconeixements de l’Acadèmia del Cinema
Aquest homenatge a un dels exponents de la societat civil organitzada al nostre país se suma a les sis accions dutes a terme en els darrers anys per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuïc. El 2019, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic. El 2020 va retre homenatge a les tretze sales de cinema centenàries i encara actives, amb un catàleg en suport digital a càrrec del periodista Toni Vall i una placa commemorativa als tretze cinemes homenatjats. Finalment, l’any passat, va reivindicar Elena Jordi, estrella del vodevil i empresària teatral, que a més va dirigir, produir i protagonitzar una pel·lícula perduda, Thais (1917-1918), i va esdevenir així la primera directora de cinema de l’Estat.
Vitalitat del cineclubisme
Actualment, Catalunya és el territori de tot l’Estat amb més densitat de cineclubs (59 federats), només seguida per Galícia i el País Basc. Segons dades facilitades per la Federació Catalana de Cineclubs, la xarxa de cineclubs catalans acumulava abans de la pandèmia més de 80.000 espectadors l’any, amb una recuperació progressiva que el 2021 ha permès arribar als 68.000 espectadors, i una mitjana per sessió de més d’una cinquantena de persones. Pel que fa a la llengua, la proporció de projeccions en català (original, subtitulat i doblat), se situava en el 30% el 2020 i en el 22% el 2021, amb un percentatge de produccions catalanes al voltant del 15%.
