Alçades i fermes. Una aproximació a la sociabilitat femenina reusenca (1899-1936)

 |   |  Twitter

«La dignificació de la dona és una gran conquesta del segle xx, com ho fou també la supressió de
l’esclavatge i de les castes, i tot allò que tendeixi a trencar les barreres i les desigualtats entre els éssers humans.»

A. Martí Fontanet, «El progreso de la mujer», El Pueblo, 3-VIII-1929

Aquest article se centra en tres entitats femenines reusenques espaiades en el temps: la Societat Progressiva Femenina La Humanitària, l’Associació de Cultura de la Dona Reusenca i el Grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà. Abordarem també l’existència d’altres entitats que, o bé ja han estat estudiades a bastament o bé només en tenim unes poques referències. Amb tot, creiem que les tres entitats protagonistes d’aquest estudi representen amb escreix la sociabilitat femenina reusenca i catalana d’aquells temps i pretenem obrir les portes a futurs treballs que abordin aquesta qüestió amb més extensió i profunditat.    

Comencem aquest viatge a les acaballes del segle xix. En aquells temps es produí el despertar del feminisme català, un moviment en sintonia amb les tendències europees de l’època però despullat de qualsevol element sufragista. El feminisme català era llavors eminentment de signe social i cultural. Tal com explica Mary Nash, «el procés de conscienciació de les dones [catalanes] es pot entendre com a renegociació dels termes del contracte social de gènere, és a dir, de conquesta d’espais de llibertat, i de modificació d’alguns dels elements dels codis de gènere que limitaven la vida de les dones i les seves opcions en aquell moment». Nash afegeix que la debilitat del sistema parlamentari de la Restauració borbònica, basat en pràctiques caciquistes i en un frau electoral generalitzat, generà una suspicàcia i desconfiança arrelades en la població envers les reformes polítiques i «va implicar una cultura política que no identificà, necessàriament, el progrés amb l’ampliació dels drets polítics». Aquest fet dificultà l’aparició i consolidació d’un feminisme primerenc de caràcter polític com sí succeí a la Gran Bretanya o als Estats Units.[1]

L’any 1889 tres destacades figures del feminisme català fundaren a Barcelona la Societat Autònoma de Dones. Parlem d’Ángeles López de Ayala, Teresa Claramunt Creus i Amàlia Domingo Soler. López de Ayala, maçona, militava a les files del republicanisme i defensava el laïcisme i el lliurepensament. Claramunt era una dirigent anarcosindicalista amb una llarga trajectòria dins de les lluites obreres. I Domingo era una destacada espiritista defensora de l’escola laica i la igualtat de gènere. Aquesta entitat esdevingué l’embrió de la Societat Progressiva Femenina de Barcelona fundada el 1898. La Societat propugnava «l’allunyament de les dones de la influència de l’Església catòlica com a principal via per aconseguir l’emancipació i la igualtat entre els dos sexes. Les dones havien d’assolir la llibertat de consciència per emancipar-se de la tutela masculina». Van participar en nombrosos mítings i actes polítics i socials, fundaren escoles laiques, un orfeó que actuava en centres obrers i republicans, i una companyia de teatre. Al llarg dels anys impulsaren l’aparició de diverses publicacions pròpies com El Progreso (1898), El Gladiador (1906) o El Libertador (1910). Tot i que s’adheriren a la Solidaritat Catalana, l’entitat acabà alineant-se amb el lerrouxisme. Es fundaren filials de la Societat a les poblacions menorquines d’Es Castell i Maó (1899), a Sant Martí de Provençals (1900) i a Sabadell (1901).[2] Com veurem a continuació a Reus també se’n constituí una

Ángeles López de Ayala
Teresa Claramunt Creus
Amàlia Domingo Soler

El maig del 1899 la premsa republicana local informà que s’estava treballant de cara a la creació d’una associació femenina a Reus inspirada en la Societat Progressiva Femenina barcelonina. Les seves impulsores es van reunir per primer cop per elevar el seu vot en favor de la pau amb motiu de la celebració de la Conferència de la Haia.[3] Un mes després ja disposaven del reglament de l’entitat, que es consagraria a tasques benèfiques i a la difusió de l’ensenyança, i d’un nom: La Humanitària. El mes de juliol les seves impulsores van poder conèixer i escoltar en persona Ángeles López de Ayala quan va participar en una conferència organitzada pel Centre Republicà Democràtic Autonomista reusenc. El 15 d’octubre la Societat Progressiva Femenina barcelonina celebrà un míting a la capital catalana per denunciar «los atropellos contra la libertad de conciencia que en las Cárceles se vienen cometiendo». Hi van convidar formalment la Societat Femenina La Humanitària, encara en procés de legalització, la direcció i redacció del diari La Autonomía, el Centre Republicà Democràtic Autonomista i la resta d’entitats republicanes i liberals reusenques que s’hi volguessin sumar.[4]

Quan el Govern Civil provincial aprovà els estatuts de l’entitat, que eren idèntics als de l’homònima barcelonina, les seves sòcies es reuniren el 10 de novembre del 1899 al Centre Republicà Democràtic Autonomista, situat al primer pis del número 7 del carrer de la Presó, per constituir-se de manera oficial en associació.[5] Així nasqué la Societat Progressiva Femenina La Humanitària. El gener del 1900 es publicà l’escrit de presentació pública de la novella entitat dirigit a les dones reusenques. Explicaren que eren un grup de dones que defensaven els ideals de pau i amor i confirmaren que l’origen de l’entitat cal situar-lo en les reunions que celebraren per cooperar amb l’obra de pau universal endegada per la Conferència Internacional de la Haia i que perseguia l’abolició dels exèrcits permanents. L’entitat es presentava com a anàloga a les de Barcelona, València, París, Cracòvia i d’arreu del continent europeu. En aquells moments afirmaven comptar amb un centenar de sòcies i feien una crida a les reusenques perquè s’afiliessin o es fessin sòcies protectores aportant al mes la quantitat de diners que poguessin permetre’s. L’escrit, datat el desembre del 1899, el signà la junta directiva sencera: Pilar Verdugo, presidenta; Rosalia Martí, vicepresidenta; Josepa Barbarà, tresorera; Concepció Marfil, secretària; Maria Balañà, Maria Nogués, Josepa Nogués i Maria Canals, vocals. L’article primer dels seus estatuts establia que l’objectiu principal de l’entitat era la instrucció i dignificació de la dona en els àmbits moral, familiar i social. L’article tercer establia la creació de centres femenins d’ensenyança, asils i hospitals per a la protecció mútua de les associades, i tot allò que es jutgés necessari per a la consecució dels fins defensats. A més, l’entitat es declarava aliena a qualsevol escola o partit polític.[6] Malgrat aquesta darrera afirmació l’entitat mantingué vincles molt estrets amb el Centre Republicà Democràtic Autonomista i la Joventut Republicana, ambdues entitats de tendència federalista.[7]

Manifestació femenina per l’escola laica a Barcelona (10-VII-1910)

Per la informació que hem pogut recopilar sembla ser que la vida de l’entitat no fou molt prolífica en actes i s’anà diluint amb el pas del temps. Quan el febrer del 1900 el Centre Republicà Democràtic Autonomista i la Joventut Republicana estaven organitzant un acte de propaganda política amb la presència de Belén Ságarra de Ferrero, directora de La Conciencia Libre,[8] el diari La Autonomía esperava, o més aviat suggerí, que La Humanitària aprofités l’estança de Ságarra a la ciutat per organitzar una vetllada de propaganda, de la qual no n’hem pogut trobar cap rastre.[9] De fet, només disposem d’una darrera referència a la vida pública de La Humanitària quan aquesta envià una corona de flors, juntament amb els republicans federals i els històrics de Reus, als funerals de Francesc Pi Margall.[10] Curiosament, en aquelles mateixes dates, desembre del 1901, desaparegué per dificultats econòmiques La Autonomía, la publicació que  havia exercit fins llavors de portaveu oficiós de l’entitat des del moment de la seva gestació.

Als anys deu aparegueren a la ciutat les primeres agrupacions femenines vinculades de manera directa a partits polítics. Fou el cas, per exemple, de l’Agrupació Benèfica La Margarita, fundada el 3 de setembre de 1911 al Cercle Tradicionalista reusenc. Aquesta esdevingué la primera entitat femenina organitzada del carlisme espanyol i es convertí en el model de referència que adoptaren la resta d’agrupacions que s’instituïren a escala nacional i estatal.[11] Una altre exemple és el de l’Agrupació Femenina Socialista reusenca fundada el 1912.[12] D’altra banda, aparegueren també entitats catòliques de caràcter assistencial com l’Associació Mutual Femenina Misericòrdia, fundada al Centre Catòlic reusenc a les acaballes d’agost del 1924.[13] Cada any la Mutual celebrava la festivitat de Misericòrdia, la seva patrona. El 30 de setembre del 1928, per exemple, mossèn Josep Garravé Cendra oficià una missa preparatòria a les vuit del matí. A la tarda, al saló teatre del Centre Catòlic, un grup de sòcies posà en escena el drama religiós en vers i en dos actes d’Eduardo Sainz Noguera titulat Eulàlia o la màrtir de Barcelona i la sarsuela còmica en un acte Las Secuestradoras, dirigida per Lluïsa Llacuna.[14] La Mutual participà també en l’Assemblea d’Agrupacions de Socors Mutus de Reus celebrada el març del 1935.[15]

Reglament de la Mutual (1924)

El 28 de març del 1909 obrí les portes la Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona, la primera entitat pública d’aquestes característiques a Europa. La iniciativa, fruit d’una proposta de Francesca Bonnemaison,[16] gaudí d’una gran acollida la qual esperonà la creació de l’Institut de la Dona l’any 1910. De la fusió d’ambdues iniciatives nasqué l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Aquesta mena d’entitats conservadores possibilitaven l’accés a l’educació a moltes dones treballadores dins, això sí, dels paràmetres mentals propugnats pel feminisme de tendència catòlica.[17] Un temps després, la Societat Econòmica d’Amics del País de Reus impulsà la celebració d’una Exposició Regional Catalana a la ciutat de cara al 1912. La iniciativa incloïa la presència d’un Pavelló de la Dona del qual s’encarregà l’organització a Carme Karr, directora de la revista barcelonina Feminal.[18] Ella mateixa afirmà que s’estava treballant per constituir a Reus un centre de cultura femenina que disposaria d’una mútua i una borsa de treball inspirats en el model del’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona. Malauradament, la iniciativa reusenca no arribà a quallar i és probable que, de retruc, frenés la creació de la nova entitat femenina local.[19] De fet, passaren un bon grapat d’anys abans no esdevingué una realitat

Francesca Bonnemaison

I arribem així a l’1 d’abril del 1928, el dia que s’inaugurà la biblioteca de l’Associació de Cultura de la Dona Reusenca al segon pis del número 20 del raval Alt de Jesús.[20] L’entitat, que acabava d’iniciar la seva «labor espiritural», oferia un programa de formació per a dones obreres que incloïa tall i confecció de vestits i lliçons de gramàtica i aritmètica; i també, per a totes les sòcies en general, un curset de cuina i rebosteria, conferències de religió i moral, higiene i economia domèstica, excursions i lectures escollides.[21] La nova entitat tenia clara la seva finalitat: «CULTURA DE LA DONA REUSENCA és una cosa viva, palpitant, un organisme d’activitats ilimitades, dedicat exclussivament a la dona, una escola de la llar, un centre de cultura disposat sempre a posar en pràctica tot quan pugui contribuir a aixecar el nivell cultural de les seves socies, i afavorir llur condició i naturalesa.» Per tant, destacaven per damunt de tot la labor de la secció d’Ensenyament i les seves classes nocturnes, l’organització cada mes de conferències i cursets, i la biblioteca de l’entitat. Aspiraven, en definitiva, que la Cultura esdevingués una de les entitats femenines catalanes més importants.[22] La biblioteca de l’entitat disposava d’un miler de títols i d’un servei de Bibilioteca Circulant que «posa a l’abast de la lectora un nombre ilimitat de llibres, els quals al passar d’una noia a l’altra van desvetllant en cada cor una mica de sentiment o deixant en cada intel·ligència la llavor d’una nova idea». La Cultura s’estructurava en tres seccions. La Secció d’Educació i Instrucció s’encarregava de les classes procurant per a les seves alumnes «el máxim de facilitats i aventatges», i organitzava les conferències i cursets de temàtica domèstica. La Secció de Literatura escollia les conferències literàries, establia el torn de les bibliotecàries i publicava el full mensual portaveu de l’entitat. Per acabar, la Secció d’Excursionisme i Festes s’encarregava d’organitzar els actes d’esbarjo i una excursió mensual.[23] A partir del 23 de gener del 1930 la Cultura disposà d’una secció pròpia mensual a les planes del diari catòlic integrista tarragoní La Cruz i a les acaballes del 1931 tenia un programa propi a l’emissora de ràdio reusenca EAR-5.[24]

Escut de la Cultura de la Dona Reusenca
Capçalera de la secció de la Cultura de la Dona Reusenca al diari La Cruz (1930)

Abordarem a continuació alguns dels actes organitzats per l’entitat durant aquells anys. El 4 de maig del 1928 s’inicià el primer cicle de conferències a la seu social de la Cultura dirigit a les seves sòcies. La xerrada inicial anà a càrrec del doctor Miquel Vilatimó, catedràtic del Seminari Conciliar de Tarragona, i tractà sobre «Educació i orientació dels sentiments de la dona.» Un altre exemple el trobem el 17 de gener del 1930 amb la conferència al local de la Cultura a càrrec de Josep Estalella, catedràtic de l’Institut de Tarragona, sobre «L’elogi de la calúmnia».[25] D’altra banda, el 5 de juny del 1928 arrencà un curset de rebosteria «bajo la dirección de reputados elementos que para este arte cuenta nuestra ciudad». Les sòcies gaudien d’una matrícula rebaixada. Així mateix, el dissabte 4 de maig del 1929 tingué lloc la segona sessió del Primer Curset d’Ensenyament domèstic. Eulogi Bordas, director de l’Hotel de Londres, impartí la segona lliçó de cuina elaborant dos plats: llom de vedella Lubaroff i llobarro Bella Vista.[26] Pel que fa a la celebració d’actes culturals podem destacar la vetllada musical que tingué lloc al Teatre Bartrina el 13 de juny del 1930, a la qual assistiren sòcies de l’entitat i del Centre de Lectura. Hi actuaren la cantatriu Mercè Strobel i el pianista Pere Vallribera.[27] Finalment, la Cultura organitzà també nombroses sortides i excursions. El diumenge 10 de març del 1929, per exemple, sortiren d’excursió a Tarragona per visitar les excavacions de la Tabacalera i altres monuments importants. Les participants s’hi desplaçaren en automòbil. Unes setmanes després visitaren l’Institut de Puericultura de Reus.[28]

Saló d’actes de la Cultura de la Dona Reusenca (1930)
Biblioteca de la Cultura de la Dona Reusenca (1930)

La Cultura reusenca, però, no limità la seva actuació a la ciutat sinó que demostrà una vocació territorial. I ho feu fomentant la creació de filials en poblacions veïnes de la comarca. El 17 de novembre del 1929 s’inaugurà de manera oficial la Cultura de la Dona de Montbrió del Camp amb la celebració d’una missa de comunió al matí i una vetllada literària i musical al vespre. Hi assistí una nodrida representació de la Cultura reusenca i el doctor Miquel Vilatimó presidí l’acte acompanyat de les autoritats municipals. Reberen la benedicció del cardenal arquebisbe de Tarragona i un telefonema de felicitació de la presidenta de la Cultura de Barcelona, Francesca Bonnemaison. Els orígens de l’entitat ens confirmen la intervenció decisiva de les reusenques: «Com s’ha fundat Cultura de la Dona de Montbrió? […] Un estol de senyoretes de tots els sectors del poble tingueren la sinceritat de mostrar-se poc contentes de la vida rutinària, en la qual s’escolaven les energies de la seva jovenesa, saberen reaccionar, intentaren realitzar un esforç col·lectiu; les ondes d’aquest lloable esforç foren providencialment rebudes per Cultura de la D. R. amb una molt intel·ligent comprensió, i aquesta entitat reusenca no solament encoratjà a les que de primer antuvi abraçà com germanes, sinó que orientà llur esforç i li facilità mitjans per a que els ideals cristal·litzesin en realitats.»[29] La mateixa Francesca Bonnemaison visità a mitjan 1931 la delegació de Montbrió acompanyada per la junta directiva de la Cultura reusenca. Aprofitant l’estada hi pronuncià una conferència «d’orientació cultural femenina» i lloà la tasca feta per la Cultura montbrionenca.[30]

L’altra població veïna que comptà amb una filial de la Cultura fou Riudoms. El 24 de juny del 1931 l’entitat riudomenca celebrà la festa de fi de curs i es consagrà a la Verge Immaculada. El doctor Miquel Vilatimó, conseller de la Cultura riudomenca, visità el local de l’associació on fou rebut per la seva presidenta Empar Alcubilla. Enmig de l’acte arribà Francesca Bonnemaison acompanyada per la junta directiva de la Cultura reusenca. Bonnemaison, que estava realitzant un viatge pel territori català visitant les entitats filials de la Cultura barcelonina, fou l’encarregada de nomenar la junta de la novella Secció Infantil de l’entitat. Al vespre tingué lloc una vetllada literariomusical en la qual la secretària, Carme Cabré, exposà la tasca duta a terme per l’associació durant aquell curs: la creació de la Secció Infantil i la seva respectiva biblioteca; l’ampliació de la biblioteca general; un curs de català, castellà i comptabilitat a càrrec del professor riudomenc Carles Molons; un curs de tall i confecció impartit per Lluïsa Subirà, presidenta de la Cultura reusenca; classes de solfeig i piano a càrrec de la professora local Misericòrdia Llauradó;  lliçons de cuina impartides per sòcies de la Cultura reusenca i per la cuinera també reusenca Francesca Giol; quatre conferències: «Circumstàncies externes de la Passió de Jesús» (mossèn Jaume Torres), «Orígens Quaresmals» (mossèn Antoni Ferré), «Pels camins i hermitatges del nostre Montserrat» (doctor Vicenç Nolla) i «L’apostolat de la dona» (doctor Josep Miró); un gran nombre de vetllades instructives i culturals; dues excursions; representacions de teatre; un curset de sardanes a càrrec de Francesca Forcada, directora de l’Esbart Dançaire de Reus; projeccions per a les nenes de la Secció Infantil; i  dues festes extraordinàries, entre altres. Durant l’acte hi actuaren diverses associades i un quintet integrat per diferents elements del poble.[31]

Full mensual de la Cultura (1924)
Oferta de cursos de la Cultura de la Dona Reusenca (1930)

La darrera entitat protagonista d’aquest treball va néixer en uns anys de grans canvis a escala política i social. Foren uns anys, els de la Segona República, que comportaren amb un cert grau de llibertat i progrés per a la dona, incloent, per exemple, l’assoliment del dret a votar.[32] L’any 1931 es creà a la ciutat el Grup Feminal de l’Agrupació Catalunya, entitat afina a la Unió Catalanista.[33] La constitució del Grup tingué lloc el mes d’agost i el 3 de setembre se celebrà una reunió general extraordinària per aprovar el reglament de l’entitat. Les integrants de la junta directiva van participar, encara sense estar legalment constituïdes, en la recollida de signatures a favor de l’Estatut instal·lant una taula a la plaça de la República. El 23 d’agost ofrenaren un ram de nards lligats amb una cinta catalana al president Francesc Macià que es trobava de pas a l’estació de trens reusenca quan retornava de Madrid. I l’11 de setembre van enviar una ofrena floral al monument de Rafael Casanova i participaren en una vetllada celebrada a l’estatge del Foment Nacionalista Republicà.

Ben aviat iniciaren la seva activitat centrada en l’organització de conferències i sortides. El 18 d’octubre celebraren una conferència al saló d’actes del Foment titulada «Feminisme Polític» a càrrec de l’escriptora barcelonina Rosa Maria Arquimbau.[34] El 3 de gener del 1932 tingué lloc una segona conferència organitzada pel Grup titulada «La dona en la Cultura i el Patriotisme», a càrrec Maria del Carme Nicolau de la Unió Catalanista.[35] Pel que fa a les sortides, el 27 de setembre visitaren l’Institut Pere Mata; el 25 d’octubre la Tabacalera de Tarragona; el 15 de novembre l’Escola del Treball; el 22 de novembre anaren d’excursió a El Salt; el 17 de gener del 1932 visitaren el Centre de Lectura, on hi havia una exposició de pintures de Santiago Rusiñol; i el 14 de febrer l’Institut de Puericultura, on feren una donació a la Vidriola de l’Infant. A més a més, impartien classes de sardana cada dijous al vespre amb un gran èxit. Per acabar, el 21 de febrer del 1932 el Grup participà en la recollida de signatures en pro del desarmament universal impulsada per la Lliga Femenina Catalana per la Pau i la Llibertat. Les associades s’encarregaren d’atendre els punts de recollida a la ciutat ubicats a l’Institut d’ensenyança, al Centre de Lectura, a la plaça de la República i a la de Prim. També repartiren fulls informatius a les entitats polítiques reusenques. Tres dies després, el 24, feren entrega al consistori de les 2.675 signatures recollides.[36]

Recollida de signatures en favor de l’Estatut a Barcelona (1931)
Rosa Maria Arquimbau
Maria del Carme Nicolau

En aquelles mateixes dates aparegué publicada la convocatòria d’una reunió general extraordinària per al dia 24 de febrer del 1932 al Foment Nacionalista Republicà per tractar la modificació dels estatuts de l’entitat.[37] Aquesta reunió i els canvis aprovats en els seus estatuts suposaren un canvi de rumb radical per a l’entitat. Fins llavors el Grup havia orbitat a l’entorn de l’Agrupació Catalunya. Les circumstàncies, però, havien canviat: «Havent concedit la República els drets a la dona, cosa que no havia fet la caiguda monarquia, no podíem menys que ocupar els llocs que aquest fet ens assenyala que ocupem. […] 0Som moltes les que ja tenim un ideal i encara que desgraciadament n’hi ha que no el sentin, […] totes les dones hem de sentir un ideal, i així podrem demostrar que les nostres activitats no són influenciades per ningú i que obrem d’acord amb la nostra ideologia. Per col·laborar a l’obra de la República, cal que ingressem a partits polítics, i és per aquest motiu, que el Grup Feminal ha ingressat a Foment Nacionalista Republicà, puix de tots els partits que fins ara hem vist actuar, no n’hi ha cap que s’adigui tant a la nostra manera de pensar, tenint com té per cabdill l’home símbol que és Francesc Macià, a qui deurem les nostres llibertats.»[38] També dirigiren unes paraules a les seves afiliades: «Amb joia, més que amb conformitat, crec que ha estat rebut el canvi sofert pel nostre Grup i en iniciar ara aquesta nova fase en la nostra actuació, convé deixar de banda tot el que pogués significar entrebancs en el camí emprès. […] Interessem-nos, companyes, per tot el que signifiqui un millorament col·lectiu, sortim-nos d’aquest marge estret en el qual fins ara hem viscut les dones. Deixem-nos també de certes frivolitats que podrien semblar que minvessin el nostre entusiasme pels ideals que constitueixen el nostre programa d’esquerra, de llibertat per a tots, de pau i amor entre tots.»[39] El 10 d’abril Maria Barrufet i Joaquima Roca, representants del Grup, assistiren a l’assemblea de constitució de la Federació de Grups Feminals de l’Esquerra Republicana celebrada a Barcelona.[40]

El febrer del 1933 aparegué publicada a La Humanitat de Barcelona una entrevista molt interessant a Orència Loyolaberri, presidenta del Grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà, que ens permet conèixer com s’organitzaven i com funcionaven. L’autora, Elena Coll, presentà l’entitat reusenca remarcant que les seves integrants eren obreres i no dones benestants. Durant l’entrevista Loyolaberri afirmà que les sòcies del Grup no militaven a Foment sinó que actuaven com una secció amb autonomia plena. Loyolaberri, davant la sorpresa de la periodista, aclarí que totes elles seguien les orientacions de Foment, militaven a ERC «per convicció» i tenien dues delegades al Comitè polític del Foment, l’organisme que exercia de nexe entre la secció i el casal. Loyolaberri també explicà el seu punt de vista, bastant pessimista, sobre la situació de les dones a Reus: «En general la dona reusenca entra molt lentament en la política activa. Els prejudicis la retenen esclavitzada, impedint-li, moltes vegades, d’exterioritzar els seus pensaments i les seves idees. La dona d’esquerra no actua tant com nosaltres voldríem; de totes maneres, heus ací el nostre esforç, procurar atreure-la, i és això el que venim fent.» El nombre de militants del Grup era d’unes dues-centes cinquanta: «A pesar d’això no estem contentes, voldríem ésser moltes més, car a les conferències, cursets i visites que havem organitzat per tal de mobilitzar-les, no acudeixen en el nombre que haurien d’assistir, i això ens sap molt greu.» Amb tot, s’acabava d’incorporar a l’ERC del Grup Feminal del Partit Radical Autonònom, però desconeixia el nombre de militants que aportaria.[41] Pel que fa a la resta d’agrupacions femenines de la ciutat assegurà que les d’Acció Catalana i la Lliga gairebé no feien res. En canvi, les que actuaven políticament dins l’òrbita eclesiàstica eren les que aglutinaven més element femení perquè disposaven de l’altaveu de l’Església i confonien la religió amb la política reaccionària.[42]

Tal com va fer la Cultura reusenca, el Grup Feminal també estengué la seva influència a poblacions veïnes de la comarca. El dia 5 de maig del 1932 la junta directiva del Grup i una delegació del Foment visitaren la Selva del Camp convidades per l’ERC local. L’objectiu de la visita era la creació d’un Grup Feminal al poble; celebraren una reunió improvisada al saló d’espectacles de la Defensa Agrària al final de la qual es constituí amb una quarantena d’afiliades d’entre les que se’n designà una junta directiva interina. L’aspiració de les reusenques era que a cada poble de la comarca s’hi constituís un Grup.[43] I un segon pas en aquesta direcció es va produir el 4 de febrer del 1934 quan es constituí el Grup Feminal d’Esquerra de Riudoms.[44] Les seves companyes de Reus els oferiren la col·laboració incondicional «ja que com nosaltres sou de Foment Nacionalista Republicà». A més, a l’acte hi prengueren la paraula les militants reusenques Josepa Vidal de Codina, Júlia Berti de Roca i Antònia Abelló.[45]

D’altra banda, existí també un Grup Femení d’Esquerra a Vila-rodona. Al poble s’hi celebraren l’any 1932 una sèrie d’actes organitzats pel Comitè Federal local per commemorar el segon aniversari de les morts dels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández que protagonitzaren l’alçament fallit de la guarnició militar de Jaca i que foren afusellats el 14 de desembre del 1930. La plaça del poble, que duia els seus noms, en lluïa els retrats i s’engalanà amb banderes republicanes amb crespons negres per a l’ocasió. Amb tot, la manifestació que havia de celebrar-s’hi s’hagué de suspendre per la pluja. A les nou del vespre tingué lloc al Casal l’acte de lliurament d’una senyera al Grup Femení d’Esquerra local, que presidia Teresa Figuerola. També reberen un retrat de Francesc Macià. Àurea Seguí conferencià sobre «Orientació femenina» i Maria Dolors Bargalló sobre «La dona i els ideals d’Esquerra».[46] Així mateix, el 26 d’agost del 1934 s’inaugurà de manera oficial el Grup Femení d’Esquerra Estat Català del Masroig. Al migdia celebraren un aperitiu i a la tarda un partit de futbol que enfrontà l’equip local amb el d’una penya de Tarragona. A la tarda tingué lloc al Sindicat l’acte de lliurament de la senyera de l’entitat, confeccionada per les afiliades, a la seva presidenta, Eva Mateu. La crònica afirma que semblava que «l’estel de cinc puntes que s’hi destaca dins el fons blau adquirís vida de la claror que li donava els ulls brillants de les cares rialleres d’aquelles noies!». Maria Dolors Bargalló apadrinà la senyera i presidí els actes d’aquell dia. Hi assistiren representacions de Falset, Marçà, Joventut d’Esquerra Estat Català de Móra la Nova i el Grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà de Reus.[47] 

Antònia Abelló Filella

El Grup va ser convidat a assistir a la conferència que impartí el 13 de març del 1932 al Centre de Lectura Consol Garcia Guardiola, secretària del Club Femení i d’Esports de Barcelona, titulada «Esport, imperatiu vital». Sembla ser que arran d’aquesta conferència un conjunt de sòcies del Grup feren un pas endavant i es llançaren a la pràctica de l’esport.[48] Un mes després celebraren el primer aniversari de la proclamació de la República: el 13 d’abril Antònia Abelló Filella[49] prengué la paraula en un míting celebrat a Mont-roig del Camp i el 14 ho feren a Riudoms la mateixa Abelló i Orència Loyolaberri, presidenta del Grup. Així mateix, el 27 d’abril celebraren una reunió general ordinària per renovar alguns càrrecs de la junta directiva i cobrir-ne de nous que havien estat acordats.[50] Un any després, durant els actes de celebració del segon aniversari de la República al Foment reusenc hi prengué la paraula, entre altres, Josepa Vidal, integrant del Comitè Polític del Grup Feminal, que feu una crida a les dones «a incorporar-se al moviment polític d’esquerra» desoint i defugint «influències confessionals» per esdevenir un puntal ferm del règim republicà. Vidal també prengué la paraula a l’acte organitzat al Morell i Antònia Abelló, secretària del Grup, ho feu en un míting organitzat per l’Ateneu Republicà Federal de l’Espluga de Francolí.[51]

El 20 de març del 1932 el Grup organitzà una conferència al FNR de Maria Teresa Gibert, propagandista d’ERC, sobre «La dona i la política».[52] La presentació de l’acte anà a càrrec d’Orència Loyolaberry. Gibert va atacar els partits de dreta i les seves propagandistes que afirmaven parlar en nom de totes les dones. Demanà el concurs dels homes liberals per aconseguir plegats el reconeixement dels drets civils de la dona i tot seguit analitzà el fenomen feminista en tres dels països pioners: Anglaterra, Alemanya i Suècia. Segons Gibert, les feministes angleses defensaven les seves reivindicacions sovint recorrent a mitjans violents, estaven masculinitzades, i perseguien en la seva majoria la notorietat personal. Per tant, el model anglès no casava amb el català. A Alemanya, en canvi, reivindicaven els drets de les mares, fet que casava amb els anhels de les dones catalanes. De fet, la República havia garantit aquests drets: «no es pregunta si un fill és natural o no, puix el nou règim considera que un ministeri confessional no pot donar patents de legitimitat». Per la seva banda, a Suècia la motivació de la lluita feminista va ser combatre l’alcoholisme endèmic entre la població masculina. També va defensar l’escola mixta, única i laica. Per acabar, feu una crida als homes a lluitar plegats, uns al costat de les altres, per seguir lluitant per la tasca regeneradora de la República.[53]

Un altre acte rellevant fou la visita de la carismàtica propagandista d’ERC Maria Dolors Bargalló Serra.[54] El 19 de juny del 1932 Bargalló visità el FNR on impartí una conferència sobre «La dona moderna». L’acte fou presentat per la presidenta del Grup, Orència Loyolaberri. Bargalló exposà que la dona havia de fer-se digna de les llibertats i drets que li conferia la Constitució republicana i de manera especial del dret a vot que exercirien en pocs mesos. També reivindicà la petja que els catalans havien deixat en la història i elogià la figura de Francesc Macià i el paper d’ERC en la defensa de les llibertats nacionals. El paper de la dona, en definitiva, esdevenia fonamental en el redreçament nacional: «A les dones els caldrà la responsabilitat de contribuir a la croada patriòtica suara iniciada. Som […] els petits detalls que complementen el normal funcionament del nostre engranatge social i hem de procurar per tots els mitjans al nostre abast, fer tasca positiva d’amor i comprensió. […] Donem preferència als problemes culturals que són els fonaments bàsics damunt els quals s’aguanta l’edifici de la pàtria i procurem que els nostres fills despullats de prejudicis atàvics i preocupacions sectàries de religió, puguin ésser uns homes del demà, útils a la causa de Catalunya.» A la tarda del mateix dia, Bargalló i la junta directiva del Grup visitaren la filial de la Selva del Camp on també hi impartí una conferència. L’acte el presentà Teresa Prats, presidenta del Grup selvatà. Bargalló lloà la tasca cultural empresa per ERC a les institucions i, en especial, la figura del conseller selvatà Ventura Gassol, i proclamà la necessitat que la dona es formés en puericultura abans de casar-se.[55] Bargalló repetí visita al Foment reusenc el 7 de maig del 1933 i parlà sobre «El feminisme en marxa». Durant la conferència, però, hagué de lamentar que «en una entitat de tant nombre de socis com el F. N. R., el nombre de dones que formen el Grup Feminal i acudeixen als actes que aquest organitza no siguin més nombroses.»[56]

Maria Teresa Gibert l’any 1948 (Fundació Josep Irla)
M. Dolors Bargalló en un míting a la Monumental el 1937 (Brangulí i Josep M. Sagarra, ANC)

El Grup organitzà un gran nombre de conferències en aquells anys. Podem citar-ne algunes com la del ninotaire Ferran Casajuana Escofet,[57] conegut com a Ksa, sobre «Ninots i ninotaires» el 15 de maig del 1932; la de l’advocat i diputat del Parlament català Josep Andreu, titulada «La dona i la política», el 8 de gener del 1933; o el cicle de conferències de primeres espases femenines del partit que inaugurà Núria Montserrat Oromí el 25 de febrer del 1934 amb una xerrada titulada «Necessitat de la ràpida evolució del concepte femení».[58] Així mateix, continuaren celebrant sortides i excursions de caire lúdic i instructiu: al far de Salou (16-V-1932); al pantà de Riudecanyes i el parc Samà (3-VII-1932); al Vendrell, museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), ermita de la mare de Déu de Lourdes (Castellet i la Gornal) i Sitges, en la qual participaren una cinquantena d’excursionistes (15-VIII-1932); a la casa provincial de beneficència a Tarragona, on repartiren dolços i tabac (23-X-1932); a les Masies de les Moreres, a Cornudella de Montsant, en col·laboració amb la secció excursionista del Centre de Lectura amb motiu del VII Aplec Excursionista de les Comarques Tarragonines (1-V-1933); a l’Institut Policlínic reusenc, on foren rebudes pel doctor Barrufet i la mare superiora (3-IX-1933); o al pantà de Riudecanyes, castell d’Escornalbou i l’Argentera (2-IV-1934).[59] El Grup també tenia una «missió d’assistència social». Així, per exemple, adquirien roba per repartir-la entre les famílies més necessitades de la ciutat. A més a més, les seves afiliades tenien accés a la biblioteca del Foment. Coneixem, per exemple, les donacions de llibres del Grup a la biblioteca amb motiu de la Diada del Llibre del 1933: Irlanda i Catalunya, de Joan P. Fàbregas; Macià, de Lluís Aymamí Baudina; Humillados y ofendidos, de Fiódor Dostoievski, i Senyoreta desitja casar-se, de Domènec de Bellmunt.[60]

El Grup Feminal també participà de manera activa en la celebració de les efemèrides més destacades de l’imaginari nacionalista català. L’11 de setembre del 1932 acudiren a la vetllada commemorativa de la Diada a l’estatge d’estiu de Foment i fou una de les entitats reusenques que participaren en l’ofrena floral a l’estàtua de Rafael Casanova a Barcelona.[61] En la Diada del 1933, celebrada la nit del dia 10 a l’estatge d’estiu de Foment, hi prengué la paraula en nom del Grup el diputat montblanquí Josep Andreu Domingo. La presència femenina a la tribuna l’acaparà Reis Beltral Terré, mestra i propagandista d’ERC. Aquell mateix migdia un grup de sòcies del Grup obsequiaren amb vi, postres i cafè els concorrents dels menjadors de la Junta Autònoma d’Extinció de la Mendicitat. L’any següent feren el mateix entre els «vellets» que dinaven al menjador públic de l’Internat Municipal del passeig de Mata i els reclusos de la presó local. Així, donaven compliment al lema dels seus estatuts: «Patriotisme, Cultura i Beneficiència». L’any 1934, per exemple, el Grup participà en la campanya de propaganda a favor del Segell Pro-Infància venent-ne per valor de 73 pessetes.[62] 

Val la pena destacar el festival en favor dels damnificats pels aiguats ocorreguts a les comarques gironines que organitzaren el 22 de gener del 1933 seguint la campanya  impulsada per Francesc Macià, que obrí una subscripció popular a escala nacional. Hi col·laboraren, també, la Joventut de Foment i l’Agrupació Catalunya. Al migdia l’Agrupació celebrà una ballada de sardanes a la plaça de Prim. Entre peça i peça les afiliades del Grup recolliren donacions entre els assistents i passavolants. A canvi del donatiu rebien un llacet amb els colors de la senyera. Recaptaren, així, unes 400 pessetes. A la nit el saló d’actes del Foment estava ple de gom a gom: «Abundà en gran mesura l’element femení, la nota destacada de la festa, donant a entendre l’assistència d’aquest sexe, que les dones esquerranes i de Foment s’interessen vivament per les coses de caràcter patriòtic i de germanor que l’entitat organitza.» Presentà l’acte Orència Loyolaberri, presidenta del Grup, tenint un record per les famílies afectades pels aiguats i agraint la presència dels assistents. Prengué el relleu de la paraula Pau Sans en representació de la junta directiva de Foment tot lloant la generositat del poble reusenc en situacions com aquelles. Acte seguit, recitaren poemes Assumpció Montlleó, Pilar Pena i Rosa Pena, totes sòcies del Grup. Fora de programa els joves Joan Aymemí i Joan Sans també recitaren uns versos. A continuació es dirigí a la concurrència el regidor i president de Foment, Josep Borràs Messeguer, tot apel·lant a la dona i al paper clau que tindria en les properes eleccions municipals. Dolors Alcover cantà acompanyada al piano per Antònia Abelló i l’Agrupació Artística de Foment posà en escena l’obra en dos actes de Ramon Franquesa titulada Els Porucs. L’acte acabà amb un ball amenitzat per l’orquestrina de la casa The Merry Jazz que clogué amb la interpretació d’Els Segadors «que foren escoltats silenciosament». El total del recaptat aquell dia fou de 486,76 pessetes.[63]

Per acabar, cal posar èmfasi en el vessant polític del Grup Feminal que, a diferència de les altres dues entitats analitzades, sí que participava de manera activa en la política del país. Aquest fet no és gens estrany tenint en compte l’assoliment del vot femení. El 22 d’octubre del 1933, per exemple, els socis de Foment i les sòcies del Grup Feminal votaren el nom del candidat que seria proposat per concórrer a les llistes de les properes eleccions a Corts. Així mateix, uns dies després una Comissió del Grup Feminal s’instal·là a les oficines electorals de Foment per oferir assessorament a les votants potencials, de sis de la tarda a nou del vespre. El mes de desembre d’aquell mateix any feren el mateix amb els candidats que haurien de concórrer a les llistes municipals.[64] Així mateix, hem vist com les integrants del Grup prengueren la paraula en mítings celebrats en diverses poblacions veïnes. L’acte de propaganda política més rellevant d’aquells anys, però, tingué lloc a Reus el 30 de setembre del 1934: una concentració rabassaire organitzada per ERC, la Unió de Rabassaires i les Joventuts d’Estat Català en suport de la Llei de Contractes i Conreus. Aquesta llei, que posava fi a l’antic contracte de rabassa morta i afavoria els camperols, fou combatuda als tribunals pels terratinents agrupats a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga Catalana. Als actes, multitudinaris, hi assistiren delegacions d’arreu del país i entre les més de quatre-centes banderes presents, vint-i-sis pertanyien a Grups Femenins.[65] Una setmana després tindrien lloc els Fets d’Octubre que comportaren l’empresonament i la clausura de militants i agrupacions nacionalistes d’arreu del territori.  Però aquesta, com se sol dir, és una altra història.

Noies madrilenyes exhibint, alegres, les seves paperetes electorals el 1933

[1] Mary Nash, «Feminisme català i presa de consciència de les dones»; a Literatures, segona època, núm. 5, 2007, p. 70.

[2] Ester Cortada, «Feminisme i educació als inicis del segle xx»; a A. D., Pedagogia, política i transformació social (1900-1917). Barcelona, IEC, 2008, p. 207. Gregori Siles; Eduard Mondèjar; Carme Garcia, «Les dones a l’avantguarda de les reivindicacions socials i educatives a la Barcelona del canvi de segle (1891-1910)»; a XX Jornades d’Història de l’Educació. Cohesió social i educació. Girona, UdG, 2012, p. 306-307. «Educación Integral», El Porvenir del obrero, 7-XII-1899. X., «Predicar con el ejemplo», ibíd., 1-I-1901. Es Castell és la denominació moderna de Villacarlos des del 1985. La delegació de Maó celebrava actes a la seu local de la Lògia Germans de la Humanitat. 

[3] Entre el 1899 i el 1907 es van celebrar unes conferències internacionals de les que emanaren els primers tractats multilaterals que establien el comportament que havien de tenir les potències bel·ligerants en temps de guerra (desarmament, lleis i crims de guerra). 

[4] La Autonomía, 24-V, 9-VI i 7-VII-1899. «En defensa de la libertad de Conciencia», ibíd., 14-X-1899.

[5] La Automomía, 9 i 10-XI-1899. Una bona mostra de la ideologia republicana i laica de les seves afiliades la trobem en l’enterrament civil de Josepa Sagarra, sòcia de l’entitat, celebrat el 9 de desembre d’aquell mateix any. Ibíd., 10-XII-1899.

[6] «Movimiento femenino», La Autonomía, 18-I-1900. El febrer del 1900 el metge i militant republicà doctor Bonaventura Arandes oferí els seus serveis de franc a les afiliades més necessitades de La Humanitària. Ibíd., 13-II-1900.

[7] Les seves associades, per exemple, assistien a les activitats que organitzava la Joventut com la que tingué lloc el dia 1 de gener del 1900 per celebrar l’Any Nou o unes setmanes després una vetllada que comptà amb l’actuació, entre altres, del prestidigitador Alfred Gimferrer. «Juventud Republicana» i «Fiesta republicana», La Autonomía, 3 i 21-I-1900.

[8] Belén de Ságarra Hernández (Valladolid, 1872 – Ciutat de Mèxic, 1950) va ser política, periodista i activista feminista així com la primera dona afiliada al Partit Republicà Federal. Molt activa en el camp de la lluita feminista tant a l’Estat espanyol com en terres sud-americanes, va fundar i dirigir nombroses entitats com, per exemple, l’Associació de Dones Lliurepensadores de Maó (1899), la Societat Progressiva Femenina de Màlaga (1900) o l’Associació de Dames Liberals a l’Uruguai (1907).

[9] La Autonomía, 1-II-1900.

[10] «Muerte de don Francisco Pí y Margall», La Justicia, 5-XII-1901.

[11] Aquesta entitat, així com la resta del tradicionalisme meridional català, són analitzats en profunditat al nostre treball pendent de publicació titulat: La resurrecció d’un cadàver polític: el tradicionalisme al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre (1900-1931).

[12] Per conèixer amb més detall l’activitat socialista a la ciutat en aquells anys vegeu: Joan Navais, «El socialisme a Reus (1905-1939)»; a A. D., 100 anys de socialisme a Reus (1905-2005). Reus, Fundació d’Estudis Socials i Nacionals Josep Recasens i Mercadé i Fundació Rafael Campalans, 2005.

[13] La Cruz, 26-VIII-1924. La primera junta directiva la conformaren Josepa Serret Llorens (presidenta); Neus Carbonell Figueras (vicepresidenta); Maria Munné Llevat (tresorera); Dolors Casanovas Civit (comptadora); Dolors Abelló Palau (secretària); Rosa Casanovas Civit, Maria Marca Òdena, Dolors Puig Vallverdú, Teresa Roca Barenys, Teresa Abelló Palau i Teresa Balsells Jordà (vocals). 

[14] Diario de Reus, 29 i 30-IX-1928.

[15] Avui, 2-III-1935.

[16] Francesca Bonnemaison Farriols (Barcelona, 1872-1949) va ser pedagoga i escriptora. La seva trajectòria vital i ideològica, així com la d’altres feministes catalanes com Teresa Claramunt, Dolors Monserdà o Carme Karr, les trobareu a Albert Balcells, Vuit feministes catalanes entre 1889 i 1976. Barcelona, Rafael Dalmau, 2015.

[17] Per conèixer més detalls sobre la biblioteca i l’institut vegeu: Anna Cabó, «Biblioteca Popular Francesca Bonnemaison, 1909-1995: història i ús actual»; a Item, núm. 17, 1995, p. 66-73; i Meritxell Ferré, «Patrimoni: Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona»; a Plecs d’Història Local, núm. 168, febrer del 2018, p. 11-12.   

[18] Carme Karr Alfonsetti (Barcelona, 1865-1943) va ser periodista, escriptora, musicòloga i publicista. És reconeguda com una de les impulsores més destacades del feminisme català del començament del segle xx.

[19] Carme Karr, «La Exposició Regional Catalana i el pabelló de la dona», Diario de Reus, 4-VI-1911.

[20] L’entitat reusenca era propera a la Lliga Regionalista. Vegeu Joan Navais; Frederic Samarra, «La Segona República i la guerra civil»; a Pere Anguera (dir.), Història General de Reus, vol. IV. Reus, Ajuntament de Reus, 2003, p. 133. I també Isabel Martínez, «Cultura de la Dona Reusenca, la llavor de Francesca Bonnemaison a Reus»; a reusdigital.cat, 1 d’octubre del 2016 (http://reusdigital.cat/noticies/reus/cultura-de-la-dona-reusenca-la-llavor-de-francesca-bonnemaison-reus).

[21] Diario de Reus, 22-IV-1928.

[22] X., «Associació de Cultura de la Dona Reusenca. Orientació i finalitat», La Cruz, 23-I-1930.

[23] «Com actua la Associació de Cultura de la Dona Reusenca», Diario de Reus, 29-VI-1930.

[24] «Endreça», La Cruz, 23-I-1930. «Radio», Foment, 10-XII-1931.

[25] Diario de Reus, 4-V-1928 i 15-I-1930.

[26] Diario de Reus, 5-VI-1928 i 3-V-1929.

[27] S., «La música», Les Circumstàncies, 15-VI-1930.

[28] «Associació de Cultura de la Dona Reusenca», Diario de Reus, 7-III-1929. Ibíd., 12-IV-1929.

[29] P. X., «La cultura de la Dona a Montbrió del Camp», La Cruz, 23-I-1930.

[30] C., «Crònica comarcal. Montbrió del Camp», La Cruz, 3-VII-1931.

[31] X., «Cultura de la Dóna Riudomenca», La Cruz, 9-VII-1931. Entre els dies 19 i 22 de maig d’aquell mateix any una seixantena de riudomencs i riudomenques participaren en una peregrinació a Montserrat organitzada per mossèn Hortet. Aprofitant l’ocasió, la Cultura riudomenca programà una conferència de propaganda amb projeccions sobre l’abadia de Montserrat a càrrec de mossèn Vicenç Nolla. X., «Peregrinació riudomenca a Montserrat», ibíd., 27-V-1931.

[32] Vegeu Arnau Gonzàlez Vilalta, La irrupció de la dona en el catalanisme (1931-1936). Montcada i Reixac, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006. Recull de textos.

[33] Desconeixem la data exacta de la constitució de l’Agrupació Catalunya. Sí que sabem, per exemple, que Bergadà Porta assistí en representació d’aquesta entitat a l’acte que tingué lloc el dia 22 de març del 1931 durant el qual es destaparen les làpides que donaven el nom d’Ignasi Iglesias a la carretera de Tarragona i d’Enric Prat de la Riba al camí de l’Aleixar. «L’homenatge a Ignasi Iglesias i a Enric Prat de la Riba», Diario de Reus, 24-III-1931.

[34] Rosa Maria Arquimbau Cardil (Barcelona, 1909-1992) va ser periodista i escriptora. Va col·laborar en nombroses publicacions catalanes d’esquerres i fou autora de novel·les i obres de teatre. Militant d’ERC, fou escollida presidenta del Front Únic Femení d’Esquerres el 1932.

[35] Maria del Carme Nicolau Massó (Barcelona, 1901-1990) va ser periodista, escriptora i traductora. Va col·laborar en nombroses publicacions catalanes i a Ràdio Barcelona s’encarregà de l’espai matinal «La paraula» l’any 1932. També fundà i dirigí, amb Aurora Bertrana, la col·lecció La Novel·la Femenina el 1937.

[36] Foment, 22-VIII, 3 i 24-IX, 18-X i 29-XII-1931. Ibíd., 19-I, 13 i 18-II-1932. «Per la pau i la llibertat», ibíd., 20, 21 i 25-II-1932. «La nostra tasca», ibíd., 6-III-1932.

[37] «Grup Feminal de l’Agrupació Catalunya», Foment, 20-II-1932. La convocatòria estava signada el dia 5 per la secretària accidental Joaquima Roca.

[38] «La dona i la política», Foment, 6-III-1932. A partir de llavors comptaren amb una plana pròpia mensual al diari Foment. Vegeu, al respecte, Isabel Martínez, «Premsa reusenca, reusenques a la premsa (1930-1979)»; a reusdigital.cat, 8 de març del 2018 (https://reusdigital.cat/noticies/reus/premsa-reusenca-reusenques-la-premsa-1930-1979).

[39] Ester, «A les nostres companyes», Foment, 6-III-1932.

[40] Foment, 10-IV-1932.

[41] El Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines, fundat a Reus i dirigit pel diputat Jaume Simó Bofarull, fou fruit d’una escissió del Partit Republicà Radical Autonomista. Nasqué el 24 de juliol del 1932 i concorregué a les eleccions del novembre d’aquell mateix any en coalició amb ERC obtenint quatre diputats al Parlament català. Un any després, però, trencarien amb Esquerra per donar suport al Partit Català d’Acció Republicana. Isidre Molas, Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle xx. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000, p. 266 i 281. De fet, un mes després el Grup va ser convidat per l’Agrupació Femenina Radical Autònoma a un acte que se celebrà a la Casa del Poble durant el qual les radicals reberen una bandera obsequi del Partit. La presidenta de l’Agrupació era Mercè Gabiñau i la del Grup Joaquima Roca. «Entrega d’una bandera», Foment, 28-III-1933.

[42] Elena Coll, «L’activitat femenina a les comarques. Reus», Foment, 17-II-1933. Reproduït de La Humanitat. El Grup Femení d’Acció Catalana es constituí el març del 1932. També organitzaven conferències com la del dia 20 de març del 1932 a càrrec d’Anna Murià sobre «Els drets i els deures polítics de la dona» o la del  26 de març del 1933 de Martí Esteve al Centre d’Acció Catalana reusenc que dissertà sobre «Una posició franca davant els problemes polítics actuals» (l’acte el presentà la mestra i pedagoga Teresa Miquel Pàmies en representació del Grup). El 29 de juny del 1933 organitzaren un acte d’homenatge al doctor reusenc Josep Briansó celebrat al Centre d’Acció Catalana amb motiu d’ésser-ne nomenat president honorari. En nom del Grup parlà la senyoreta Folc. Ibíd., 17-III-1932. «Comarcal», La Veu de Tarragona, 19-III-1932. «Conferència de Martí Esteve a Acció Catalana de Reus», Diari de Tarragona, 30-III-1933. Ll. R. Ll., «Un homenatge», ibíd., 4-VII-1933. La Secció Femenina de la Lliga Regionalista es va organitzar l’abril del 1932. «Manifest de la Comissió Organitzadora de la Secció Femenina de la Lliga Regionalista. A les dones de la nostra terra», Semanario Católico de Reus, 30-IV-1932. D’altra banda, per conèixer amb detall la constitució i el funcionament de l’Agrupació Femenina Tradicionalista en aquells anys vegeu: Joan Navais; Frederic Samarra, L’extrema dreta al Reus republicà (1931-1936). Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 2003, p. 104-107. I per la Secció Femenina d’Acció Popular Catalana, ibíd., p. 200-202.   

[43] «El Grup Feminal d’Esquerra a Selva del Camp», Foment, 7-V-1932. Ester, «Cal que les dones s’agrupin», ibíd., 5-VI-1932.

[44]La junta directiva provisional designada la integraren Teresa Mallafré Salvador (presidenta), Dolors Montaner Barrera (vicepresidenta), Josepa Sotorra Mallafré (secretària), Marcel·la Salvador Guinjoan (vicesecretària), Carme Salvador Guinjoan (tresorera), Josepa Domingo Cases i Maria Lluïsa Guinart Monté (vocals). 

[45] A., «Un nou Grup Femení», Foment, 6-II-1934. «La nostra tasca», ibíd., 4-III-1934.

[46] Anita Miquel, «De Vilarrodona», Avançada, 7-I-1933. Aquest setmanari, amb redacció a la Joventut Federal de Tarragona, era el portaveu de la Federació d’Esquerra Republicana de les Comarques Tarragonines. Anna Miquel, de només catorze anys, era filla del president del Comitè Federal de Vila-rodona. Uns mesos després, el Grup Femení vila-rodoní organitzà una manifestació el 14 d’abril per celebrar el segon aniversari de la República. «Comarcals», ibíd., 29-IV-1933.

[47] «Les dones de Masroig», Foment, 2-IX-1934.

[48] Foment, 13-III-1932. Sònia, «La nostra tasca», ibíd., 1-V-1932. Darrere el pseudònim, s’hi amagava Antònia Abelló Filella.

[49] A l’Arxiu Municipal de Reus, s’hi conserva el seu fons personal. El trobareu detallat i acompanyat d’algunes notes biogràfiques a Carme Puyol, «El Fons Personal Antònia Abelló i Filella a l’Arxiu Municipal de Reus»; a Butlletí informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, núm. 14, estiu 2007, p. 3-9. I de la mateixa autora, «L’activitat periodística i literària d’Antònia Abelló i Filella a les publicacions republicanes entre 1932 i 1939»; a Gazeta, núm. 2, 2010, p. 133-149. I «L’activitat periodística d’Antònia Abelló i Filella (1913-1981)»; a reusdigital.cat, 14 d’abril del 2018 (https://reusdigital.cat/noticies/reus/lactivitat-periodistica-dantonia-abello-i-filella-1913-1981).  

[50] Sònia, «La nostra tasca», Foment, 1-V-1932. La junta directiva quedà integrada per Orència Loyolaberri (presidenta), Joaquima Roca (vicepresidenta), Antònia Salas (tresorera), Antònia Abelló (secretària), Maria Elena Forniers (vicesecretària), Teresa Sabater i Carme Balanyà (vocals). El 19 d’abril del 1933  van renovar part de la junta directiva: Josepa Vidal (presidenta); Joaquima Roca (vicepresidenta); Antònia Abelló (secretària); Antònia Segarra (vicesecretària); Elvira Francesch (tresorera); Maria Borràs i Carme Balanyà (vocals). «La nostra tasca», ibíd., 7-V-1933.

[51] Foment, 13-IV-1933. «Segon aniversari de la República», ibíd., 16-IV-1933. La presència d’oradores reusenques en mítings celebrats en poblacions de la demarcació fou habitual. Per exemple, l’11 de març del 1933 el Grup organitzà un acte de propaganda política a l’estatge d’ERC d’Alcover. Ibíd., 7-III-1933. Un altre exemple fou la participació d’Antònia Abelló en un acte de propaganda política al local d’ERC de Riudoms celebrat el 21 de juliol del 1934. «Un acte a Riudoms», ibíd., 27-VII-1934.

[52] Maria Teresa Gibert Perotti (Barcelona, 1904 – Sant Cugat del Vallès, 1991) va ser periodista i política. Col·laborà en nombroses publicacions catalanes i fou membre del Comitè executiu d’ERC.

[53] Foment, 18-III-1932. «La dona i la política», ibíd., 22-III-1932.

[54] Per conèixer la seva figura vegeu: Betsabé García, Maria Dolors Bargalló. Feminista i propagandista d’Esquerra. Barcelona, Fundació Josep Irla, 2017.

[55] «Maria Dolors Bargalló al Foment N. R.», Foment, 22-VI-1932 i, al mateix exemplar, «La senyoreta Bargalló a Selva del Camp». Hi hagueren veus ja que lamentaren la poca afluència de sòcies a la conferència de Bargalló al Foment reusenc. Thamar, «Després d’una conferència», ibíd., 10-VII-1932.

[56] «Grup Feminal de Foment N. R.», Foment, 10-V-1933.

[57] Casajuana, nascut a Vilanova i la Geltrú, visqué a Reus des dels nou anys.

[58] Foment, 15-V-1932, 11-I-1933 i 20-II-1934. P. V., «Núria M. Oromí, a Reus», ibíd., 22-II-1934. Sònia, «Política femenina», ibíd., 24-II-1934.

[59] «Grup Excursionista i Grup Feminal de Foment N. R.», Foment, 11-V-1932. «La nostra tasca», ibíd., 10-VII-1932. «Grup Feminal de Foment N. R.», ibíd., 14 i 16-VIII-1932. Sònia, «El nostre Grup Feminal visita la casa provincial de Beneficiència», ibíd., 6-X-1932. «La nostra tasca», ibíd., 6-XI-1932. «Grup Feminal de Foment N. R.», ibíd., 25-IV-1933. M., «Una visita a l’Institut Policlínic», ibíd., 5-IX-1933. «Grup Feminal de Foment N. R.», ibíd., 29-III-1934.  

[60] «La tasca del nostre Grup Feminal», Foment, 8-IV-1934. «Secció Biblioteca», ibíd., 13-V-1933.

[61] Segons la premsa hi concorregueren unes dues-centes mil persones. «Foment Nacionalista Republicà», Foment, 10-IX-1932. «L’11 de Setembre a Barcelona», ibíd., 13-IX-1932. L’any següent hi assistiren delegacions de Foment, del Grup Feminal i de la Joventut Nacionalista Republicana-Estat Català. Ibíd., 12-IX-1933.

[62] «Vetllada commemorativa de l’11 de Setembre de 1714», Foment, 13-IX-1933. «La nostra tasca», ibíd., 1-X-1933. «Grup Feminal de Foment N. R.», ibíd., 8-IX-1934. «L’acte simpàtic de diumenge darrer», ibíd., 12-IX-1934. «La nostra tasca», ibíd., 4-III-1934.

[63] «El nostre Grup Feminal i els germans de Girona» i «Grup Feminal de Foment N. R.», Foment, 19-I-1933. Un repòrter indiscret, «Pels damnificats de Girona», ibíd., 24-I-1933. «Gràcies a tothom», ibíd., 5-II-1933. 

[64] «Foment Nacionalista Republicà», Foment, 17-X-1933. Ibíd., 29-X-1933. «Foment Nacionalista Republicà», ibíd., 3-XII-1933.

[65] Per a més detalls vegeu: Joan Navais i Frederic Samarra, Tres banderes i una revolució. Reus, Centre de Lectura, 2001, p. 203-205.