Emparant-nos en una proposta que Jaume Massó va adreçar a la Secció de Geografia i Història i que Jordi Bages-Querol va proposar de transformar en una xerrada que la pandèmia va estroncar, en aquesta ocasió ens mirem el melic. Parlem de nosaltres mateixos, de la mateixa Revista del Centre de Lectura, perquè fa 100 anys de la publicació de la tercera època i, per tant, 100 anys que es porta editant amb el mateix títol –que passa del castellà al català, això sí–; i aquesta consecució és tot un mèrit –ja que, prèviament, s’havia anat alternant el títol de manera persistent. Evidentment s’ha passat per alts i baixos i ara ja anem per la novena època, i volem, si més no, amb una mirada esbiaixada, per incompleta, oferir-vos un passeig que, com a mínim, permet veure com de diversos han estat aquests 100 anys i els canvis que ha anat implicant per tal d’anar-se posant al dia i d’assolir els objectius marcats en cada cas.
Però, és clar, les publicacions del Centre de Lectura encara van més enrere.[1] Recordem que el mateix 1859 en què es va fundar l’entitat es va publicar El Eco del Centro de Lectura, que va comptar amb cinc èpoques diferents, tot i que el 1860 passa a denominar-se El Porvenir, però el 1862 es reprèn amb el títol anterior; i una cosa semblant passa més tard, ja que el 1883 passa a denominar-se, com ara, Revista del Centro de Lectura –aquesta, per tant, seria la primera època amb aquest títol, que només va durar dos anys–; però, després, es torna a reprendre l’anterior títol: El Eco del Centro de Lectura, que és quan se n’enceta l’última etapa (1897-1898). El segon període amb el títol que encara conserva ara va del 1901 al 1904 i, abans de la tercera, el 1906 van aparèixer quatre números de la revista Ars: Revista del Centro de Lectura, després dels quals va haver-hi la revista Athenaeum: revista del Centro de Lectura (1910-1911).
I ara sí, el 1920 ens endinsem en la tercera època de la Revista del Centro de Lectura de la qual commemorem els cent anys; cent anys, per tant, de continuïtat del títol, com dèiem. Aquella etapa va allargar-se fins al 1935 –tot i que el número que va sortir corresponia al 1934–; un període que en aquest número analitza Fina Masdéu. Després vindran altres èpoques, no sempre incloses en la seva totalitat en aquestes pàgines, en què hem volgut recollir la memòria d’aquells –ja s’ha dit, no tots hi apareixen– que s’hi van implicar. Es tracta d’un recorregut per aquests 100 anys, per tant, no rigorós, però sí exemplificador de com han estat aquest reguitzell de revistes; una espigolada de la memòria per tal de poder entendre què ha implicat aquesta publicació des del punt de vista d’aquelles persones que l’han impulsada –sovint, però no sempre, feta per part d’aquells que l’han dirigida o codirigida. A ells –a la totalitat dels que l’han tirat endavant fins ara–, tot el nostre reconeixement, perquè els devem que encara sigui un projecte viu. Ens passem el testimoni els uns als altres i gràcies a aquest gest van passant els anys i ara ja en portem cent a l’esquena. Tot un llegat que es pot consultar en línia, perquè a part de l’última època, que ja és només en format digital, les altres s’han digitalitzat per, precisament, ser accessibles i visibles arreu i per a tothom des del repositori RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).
Després de l’anomenada guerra civil, la publicació –tot i que el Centre es va reobrir el 1948– no es reprèn fins al 1952, ja com a quarta època, que arriba fins al 1979; un període que, en aquest cas, tenim referenciat especialment des del 1975 tant pel president que tenia aleshores el Centre, Jordi Escoda –que és qui figurava com a director de la revista–, com per un dels redactors i encarregats de la publicació: Antoni Nomen. La cinquena etapa és la que abasta del 1987 al 1993, i ens en parlen Joan Ballester i Pilar Crua. La sisena es mou entre el 1993 i el 2001, i ens l’evoquen Antoni Mateu, Rosa Pagès i Francesc Artero. La setena va del 2001 al 2006, i ens n’ofereixen els seus records Montserrat Corretger, Gerard Gort i Josep Baiges. En relació amb la vuitena, que es publica entre el 2010 al 2011, en tenim el relat d’Enric Tricaz. I de la present etapa, la novena, ja en format digital –Revista del Centre de Lectura: Revista digital d’opinió i pensament–, que comença el 2013, en tenim el relat de Jaume Massó, que ens explica el canvi de format, i el meu, en què en concreto l’estat de la qüestió actual.
Celebrem, així, aquests 100 anys del títol ininterromput de la revista; 100 anys que, per tant, s’allarguen en el temps amb el mateix nom o amb d’altres. D’aquesta manera també agafem, si més no en certa manera, el relleu del que ens va llegar Pere Anguera amb El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana i activem la memòria de les èpoques de la revista que allí no s’hi incloïen.
Més enllà, però, de les pàgines dedicades a aquesta celebració, la revista també compta amb les seccions habituals; qüestions internes de la vida del Centre: el discurs inaugural d’aquest curs –a càrrec de Jordi Casassas Ymbert, president de l’Ateneu Barcelonès, que ens parla de la importància de la tradició ateneística catalana– i l’exposició de la SIEP –amb motiu del desè aniversari de la mort de qui fou president de l’entitat: Pere Anguera–, ressenyes de llibres i altres qüestions –continuem analitzant la covid-19 que encara ens assota, en aquest cas a càrrec de Margarita Gonzalvo-Cirac; i fem una mica d’història de les entitats femenines reusenques (1899-1936), gràcies a Frederic Samarra.
Recordeu que estem
encantats de rebre totes aquestes col·laboracions i que us animem a fer-les per
tal de no estroncar aquella voluntat de donar veu als associats i a la població
reusenca en general –o fins i tot de més enllà; a qui que tingui alguna cosa a
dir i compartir. Gràcies a tots per donar cos i fer realitat la Revista del Centre de Lectura. Que per
molts més anys n’hi hagi! Felicitats!
[1] Vegeu: Anguera, Pere (1977): El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62. Suárez Baldrís, Jordi (2013): «Les “Revistes” del Centre de Lectura al llarg dels anys: de la tinta noucentista a l’era digital». Revista del Centre de Lectura, 4t trimestre. Massó Carballido, Jaume (2014): «Les revistes del Centre de Lectura de Reus», Revista del Centre de Lectura, 1r trimestre. Filella Fargas, Xavier (2015): «La Revista digital del Centre de Lectura». Revista del Centre de Lectura, 1r trimestre.
Altres articles
-
Portada
-
L’empremta de Lluís Domènech i Montaner a la ciutat de Reus. Una anàlisi de la seva arquitectura
-
El llegat de Domènech i Montaner, un gran atractiu per a Reus
-
Lluís Domènech i Pere Caselles, un tàndem per al Manicomi de Reus
-
A propòsit d’alguns projectes «menors» de Lluís Domènech i Montaner descoberts a l’Arxiu Històric Municipal de Reus