Teresa Bartomeu i Granell

 |   |  Twitter

Teresa Bartomeu i Granell (Reus, 1889 – Barcelona, 1969).

Aquesta evocació inclou text i fotos de l’època de Teresa, i en unes quantes hi surt ella mateixa. Avui és oportú recordar-la, ara que fa més de cinquanta anys de la seva mort. Malgrat una documentació minsa, prego la companyia de lectores i lectors en aquest homenatge.

L’esquiadora Teresa Bartomeu va néixer a Reus el 1889 i va morir a Barcelona el 1969. Com a dona esportista va ser popular en una època en què les dones feien poc o gens d’esport. Com a ésser humà i ciutadana va tenir una ferma personalitat. Era filla i neta de reusencs. El seu pare, Josep M Bartomeu Baró, era fill de Josep Bartomeu i Andreu, conegut a Reus com «Lo Barberet», tal vegada per exercir l’ofici de barber, que era de tendència liberal; qüestions documentades parcialment.[1] El pare de Teresa es va casar amb la barcelonina Teresa Granell i Manresa –els Granell eren una família barcelonina d’industrials del vidre i els vitralls– i els seus fills, Teresa i Josep, van gaudir de família a Reus i a Barcelona.

El matrimoni de Josep Bartomeu amb Teresa Granell va conformar una família reusenca menestral, culta i inquieta, que es vinculava amb l’àmbit de la gran ciutat i de la burgesia aposentada.

Teresa Bartomeu i el seu germà van anar a viure a Barcelona. El seu germà Josep va ser enginyer i mecenes musical. A casa seva organitzava concerts amb músics de qualitat i de futur. Al jardí de la casa Els Tarongers, a Pedralbes, de Josep Bartomeu, s’hi va oferir música a un públic barceloní entès i interessat. Teresa hi assistia i freqüentava també ambients excursionistes , culturals , artístics i intel·lectuals.

A Teresa Bartomeu se la coneixia com a Tissy, i va ser amiga de Pilar Sunyol, d’edat semblant, que era la filla gran d’ Ildefons Sunyol, fundador de la Lliga i president de l’Ateneu Barcelonès.[2]

Amb els anys, Teresa Bartomeu va manifestar creativitat artística com a guadamassilera, pintava damunt del cuir . I com a repujadora, ja que treballava planxes de metall repujades a les quals també donava color. Amb les seves obres, va participar en diverses exposicions.

Abans, l’any 1907 Teresa Bartomeu era una adolescent de setze anys «preciosa», segons Montserrat Sunyol, germana de Pilar Sunyol. Teresa era rossa, de pell molt clara, i solia portar vestits blancs. L’estiu del 1907 Teresa va anar a la Garriga, a casa de la família Sunyol i allí (a la Garriga) coincideix amb Josep Carner, un poeta de 23 anys llavors, que venia de creuar el Montseny en excursió per boscos, ermites i pobles; una excursió deliciosa, segons ell:

Després d’aquesta anada al Montseny, he estat a La Garriga, prenent banys pel meu reumatisme. Allí hi havia una noia rossa i fina, d’ulls subtils, a la qual no he volgut conèixer, però a la qual he fet sonets que son una mena de sospir de recança. [Carner es refereix aquí a Tissy Bartomeu, l’amiga blanca de la «Cançó d’un doble amor»].[3]

Carner va dedicar poemes a Teresa Bartomeu i a Pilar Sunyol, que van ser conservats per les filles de les dues amigues, i més tard difosos al llibre Les dames de Josep Carner, de Jaume Medina. A Carner, li va encantar tant Teresa Bartomeu com l’ambient balneari de la Garriga, que ell batejava com «L’Atenes del Vallès». Teresa va ser un flirt ben reconegut per Josep Carner. El poeta va escriure en una carta a López Picó: «Entre prendre banys, sentir el Sunyol , seure al bosc i veure Tissy cap el tard, passem la vida a La Garriga.»[4]

Els poemes «A Tissy Bartomeu», «L’amiga blanca i l’amiga bruna» i «Oda de les noies amb llacets» són datats el 1907 a la Garriga, i s’hi reflecteix l’impacte que Tissy i les seves amigues van exercir sobre Carner. Jaume Medina esmenta, com a amigues de Tissy: l’amiga bruna Pilar Sunyol , les seves germanes Montserrat i Maria Sunyol, i Emília Angelon. En el llibre de Medina, hi són senceres aquestes i altres poesies de Carner. Albert Manent va escriure’n al respecte: «El poeta Carner ha creat una nova poesia amorosa a Catalunya i exerceix una autèntica fascinació entre tantes damisel·les més o menys noucentistes, per edat o per aproximació estètica.» ( 3 )[5]

A Barcelona, Teresa Bartomeu va rebre acolliment en els ambients excursionistes, però sobretot en un esport llavors nou: l’esquí ; des del 1908 la recent Secció d’Esports de Muntanya del CEC practicava l’esquí amb llibertat. Abans d’aquesta data, els objectius del CEC eren culturals i esportius. Una activitat del CEC no era prou acceptable per a bastants socis sinó tenia un objectiu cultural o històric.

Cal recordar l’acció del CEC recuperant monuments com Sant Pau del Camp a Barcelona o el monestir de Ripoll. Així com l’expedició del romànic del 1907, organitzada pel soci Puig i Cadafalch o l’expedició del CEC a la Vall d’Aran del 1919, per tal de donar esquís de la Mancomunitat als aranesos. L’excursionisme català, i el CEC sobretot, va ser Noucentisme en acció.

A l’excursionisme de finals del segle xix, l’ambient era masculí i poc donat a rebre dones. Però el 1908 i anys posteriors, les llibertats de triar el lloc de l’excursió i les influències del Modernisme i del Noucentisme van impulsar la presència de dones. Les dones van assistir i prendre part als Concursos d’Esports d’hivern del CEC. Després de ser musa i icona enamoradora de Josep Carner, Teresa Bartomeu es va acabar integrant al CEC i a l’esquí.

Revisió del perfil esportiu de Teresa Bartomeu Granell. Els butlletins del CEC

El 1907 i 1908 el CEC va practicar les primeres activitats d’esports d’hivern. El 1911 es va celebrar la primera competició femenina d’esquí del CEC i de Catalunya. Des del 1911 la Secció de Muntanya del CEC ha organitzat com a mínim una competició anual d’equí femení, a excepció dels anys de la guerra.

Des del 1917 Teresa Bartomeu va començar una intensa campanya d’esquí i de competicions al CEC, tot i no ser-ne sòcia. Ella s’hi va sentir bé en aquell ambient nou, en què hi havia altres dones, i bastantes nòrdiques i nòrdics. Teresa va participar i impulsar les competicions femenines d’esquí i, més endavant, va ajudar en les organitzades per la Federation Internationale des Societès Pirineistes , de la qual el CEC era membre.

En els butlletins del CEC[6]  hem localitzat la participació esportiva de Teresa en competicions d’esquí del CEC. No tenim documentació sobre les competicions coorganitzades amb la Federation International des Societès Pirineistes o les promogudes per ajuntaments del Ripollès, el Berguedà o la Cerdanya.


Ribes-Camprodon

Ribes de Freser, 3 i 4 de febrer de 1917

-Copa Comas: Skis Velocitat Senyores. 400 metres

  1. Eva Illing 1’ 40”
  2. Teresa Bartomeu 2’ 20”

-Copa Atracció de Forasters. Ski parelles mixtes. 100 metres

  1. Conxa Gallardo – Ricard Dorph 14” 1/5
  2. Teresa Bartomeu – Antoni Barrie 14” 4/5

Fins a 8 parelles classificades. Van prendre la sortida 9 parelles; les 6 primeres esmerçant temps inferiors als 18”. La darrera va marcar 47” , i una va abandonar. Aquesta prova va constituir tot un esdeveniment social.

A Ribes, Teresa Bartomeu va participar en les proves femenines i mixtes d’esquí, però no va prendre part en les proves femenines de luges el 1917. Els resultats mostren que Teresa va assolir dos segons llocs. I, en aquelles primeres competicions seves d’esquí, va obtenir cronòmetres molt semblants als dels primers. Tant les proves femenines com les masculines es van fer a la «pista» de Mas Conill, a prop de Ribes.

El terreny en pendent de Mas Conill afavoria la velocitat dels participants, però abans de córrer avall calia pujar i el sol fet d’assolir la línia de sortida de les curses, pujant muntanya amunt, indicava l’esperit esportiu de organitzadors, i de es esquiadores i esquiadors.

A més d’esquí, a Ribes aquell febrer hi hagueren excursions pels voltants: a Tosses, Núria, coma Ermada, Salt del Grill…. i ball al vespre als hotels Prats, Taga i Barretina, molt concorreguts. D’allotjaments per als esquiadors forans, també n’hi hagué en cases particulars. I bona coorganització de Ribes Sport, el club local, i l’Ajuntament de Ribes.

El CEC va voler atendre també l’Ajuntament de Camprodon, que demanava curses de neu al seu poble. Però el dia previst a Camprodon no hi havia neu i es va ajornar el concurs a Camprodon fins que aviat fortes nevades van permetre celebrar-lo el 18 i 19 del mateix mes.


Camprodon, 18 i 19 de febrer de 1917

Skis parelles. 100 m. Pista Font Nova. Camprodon

  1. Conxa Gallardo – Dorph 9” 4/5
  2. Teresa Bartomeu – Barrie 10”
  3. Sra. de Carulla – Albert Santamaria 1’ 15”

Es retiraren dues parelles.

Amb el mateix company que a Ribes , Teresa va estar ben a prop de guanyar aquesta cursa d’esquí.

Luges (senyoretes). Pista Font Nova: 125 m

  1. Montserrat Fargas 30”
  2. Teresa Bartomeu 43 ”

A Camprodon Teresa va participar a la cursa de luges. L’estada a Camprodon també va ser agradable per a esquiadores i esquiadors. La primera experiència en competicions a la neu de Teresa Bartomeu va ser prou estimulant, va obtenir resultats esperançadors al costat d’esquiadores amb més pràctica. Llavors, Teresa tenia 27 anys.

Un any després es reprenien les curses de neu a Camprodon:


Camprodon, 20 i 21 de gener de 1918

Copa Camprodon

-Skis velocitat senyores, 1.500 metres

  1. Eva Illing 5’ 36” 3/4
  2. Teresa Bartomeu 6’ 37”
  3. Hedoig Johanson 9’ 37”

-Skis, parelles mixtes, 400 metres

  1. Teresa Bartomeu – Ricard Dorph 0’ 35” 1/5
  2. Maria Rosich – Pere Nossen  0’ 43”

Ex aequo – Eva Illing – J. Kjorsvik 0’ 35” 1/5


Fins a 8 parelles classificades; amb la victòria de Teresa Bartomeu, un any després del seu debut.


Ribes, 2 i 3 de febrer de 1918 (pistes de la Falgosa)

Copa Ribes Esport

-Skis, velocitat senyores

  1. Eva Illing 45” 1/5
  2. Teresa Bartomeu 48”
  3. Sra. Bender 53”3/5

-Skis parelles mixtes

  1. Srta. Bartomeu – Sr. Dorph 26” 2/5
  2. Srta. Tayà – Sr. Bjorgue 26” 4/5
  3. Sra. Illing – Sr. Herzog 33”
  4. Sra. Bender – Sr. Estasen 35” 1/5

Fins a 6 parelles classificades; amb una nova victòria de Teresa Bartomeu.

Molts excursionistes es van traslladar a Camprodon i a Ribes per veure-hi els concursos anunciats. Va ser nombrosa la representació alemanya i escandinava, i les esquiadores i els esquiadors d’aquella procedència. Teresa Bartomeu millorava resultats en esquí, amb primers o segons llocs a les competicions. 


Ribes de Fresser, 2 i 3 de febrer 1919

Skis Velocitat Senyoretes

  1. Teresa Bertomeu 34”
  2. Eva Illing 38” 2/5
  3. Inès Giró 1’ 17”

Fins a sis classificades, amb victòria individual clara de Teresa Bartomeu sobre Eva Illing, que l’havia superat l’any anterior.


Skis Parelles. Copa Carulla

  1. Sta. Giraud – J. Cullaré 34”
  2. Sta. Bartomeu – R.Dorph 34” 1/5
  3. Sta. Tayà – Bjôrge 35” 3/5

Fins a 9 nou parelles classificades; amb una mínima diferència de Teresa en relació amb la parella guanyadora.


Skis Mig Fons Senyoretes Copa Fèmina

  1. Teresa Bartomeu 6’ 18” 2/5

En aquest cas, no consten altres classificades.

L’Ajuntament de Ribes obsequià als forasters amb un xampany d’honor a la casa de la vila. Les curses d’esquí i l’acte foren presidits per l’Excm. President de la Mancomunitat de Catalunya.

Després d’unes paraules de l’alcalde, el Sr. Puig i Cadafalch va enaltir la tasca de la Secció d´Esports de Muntanya del CEC i parlà dels projectes de comunicació entre els pobles de l’alta muntanya catalana, considerant que , a manca de bones carreteres i camins, l’ús de l’esquí havia de ser molt útil. De les seves paraules es desprenia que els habitants de les nostres valls pirinenques no trigarien gaire a gaudir de l’esquí. Al vespre hi hagué ball i vi d’honor per la societat El Taga.

El Sr. Puig i Cadafalch i la seva esposa també van assistir a l’àpat del repartiment de premis, a Barcelona, després de l’acte al local del CEC, amb el president del CEC, el Sr. Massó Torrents, un delegat del Club Alpino Español de Madrid i el president de la Secció, el Sr. Perdigó.

Aquell dia, Teresa Bartomeu recollí tres trofeus per dos primers llocs i un segon –un segon lloc, val la pena concretar-ho, a mínima diferència del primer–, i una victòria individual ben clara davant la guanyadora de competicions anteriors: Eva Illing. Un dels trofeus de guanyadora que va rebre Teresa va ser la copa Fèmina que el grup de concurrents estrangers, sobretot alemanys i escandinaus, va dedicar a les esquiadores concursants. I en aquell acte, Joan Danès va pronunciar un parlament oportú titulat «En homenatge a les dones esportistes». Era una mirada a la incorporació de la dona catalana en l’excursionisme i als esports de neu.

Al Concurs de Ribes s’hi va decidir una acció transcendent: l’expedició a la Vall d’Aran. En el butlletí de febrer del 1919, n’hi ha la notícia com a excursió d’hivern. S’hi diu que la Mancomunitat de Catalunya ha subvencionat als socis de la Secció d’Esports del Centre –senyors Estasen, Badia i Soler Coll– per efectuar una excursió a la Vall d’Aran amb l’objectiu d’ensinistrar els seus habitants en la pràctica dels esquís.

Després de la competició

Teresa Bartomeu es va casar amb el metge Francesc Carreras Verdaguer, que treballava a la Casa de Maternitat, i també era excursionista i esquiador. El seu cunyat, Antoni Carreras, s’havia casat amb Natàlia Granados, filla del compositor Enric Granados. Teresa va estar envoltada d’ambient musical, pel costat Carreras-Granados i pels concerts que organitzava Josep Bartomeu a casa seva, Els Tarongers, on assistia Teresa Bartomeu. Ho explica Lluis d’Olwer al llibre Cartes a Hermínia Grau.

En 1923 Teresa Bartomeu es va donar d’alta com a sòcia de quota al CEC. Llavors ja estava casada amb Francesc Carreras, que igualment va entrar com a soci de la Secció d’Esports de Muntanya en la mateixa data.

Teresa va ser deixeble a les classes de piano del mestre Carlos Vidiella, que va dedicar a Teresa Bartomeu la composició «Romanza» amb el text «A mi discípula Teresa Bartomeu Granell».

El 1924 Teresa Bartomeu va aportar el seu donatiu a la subscripció col·lectiva pro-xalet de la Molina del CEC. El seu marit, Francesc Carreras, hi va col·laborar amb un altre donatiu.

A la Molina i a Núria van anar-hi a esquiar Teresa Bartomeu i Francesc Carreras durant les dècades dels anys 20 i 30 del segle passat. D’altra banda, les competicions d’esquí del CEC van buscar cotes més altes i neu més segura per a les seves curses. No sabem si Teresa va participar en competicions posteriors, ni si va ajudar les de la Federation des Societès Pirineistes. Els butlletins del CEC no ho esmenten. Teresa devia seguir la vida del CEC fins a la baixa com a sòcia el 1963.

Als any 30 es van fundar la Secció d’Esquí del CEC i les federacions Catalana i Espanyola, i a partir de llavors es van organitzar els campionats catalans i espanyols per a esquiadores i esquiadors del moment.

Va ser a la Molina on Teresa Bartomeu i Francesc Carreras van edificar un habitatge familiar, el primer estable de tota l’estació de la Molina. La seva filla, Teresa Carreras Bartomeu, també va ser sòcia del CEC i esquiadora, afició que igualment va compartir amb la seva parella, l’enginyer Enric Gomis.

Tissy Bartomeu va formar part de la burgesia barcelonina benestant i culta. Va ser popular i va rebre crítiques, li recriminaven esquiar amb faldilles o amb pantalons, i la seva llibertat. L’esquí no va ser ben acceptat socialment, en un principi; però a la dècada dels anys 30 ja va ser més ben vist, com la presència progressiva de dones en tots els àmbits socials.

Teresa va fer un donatiu a l’Ajuntament de Barcelona per promoure l’ensenyament de la música. Consta un agraïment de l’Ajuntament a la Sra. Teresa Bartomeu Granell per un donatiu fet a l’orquestra de flautes dolces El Coll.[7]

Teresa Bartomeu va fer la vida que li abellia (com a esportista i com a dona), va ser generosa i va mantenir l’afecte per la seva ciutat natal, Reus, malgrat que la seva vida no hi va transcórrer. Morta ja Teresa Bartomeu, la seva filla Teresa Carreras va donar un gran quadre de Rusiñol al Centre de Lectura de Reus; un paisatge d’Olot, un oli que guarneix la sala de converses de l’ateneu.

El Centre de Lectura és una entitat cultural i excursionista que ja havia estat fundada a Reus quan Teresa Bartomeu hi va néixer; una entitat on el Noucentisme hi ha sigut ben manifest. Està pendent de documentar si el pare o l’avi de Teresa van ser socis d’aquest ateneu on ara llueix el Rusiñol que la família Bartomeu va obsequiar.

De fet, no és improbable la participació dels Bartomeu pare o avi al Centre de Lectura com a socis o simpatitzants. A partir del 1868, a Reus s’hi va instaurar el primer matrimoni civil d’Espanya, la primera Institució Lliure d’Ensenyament i el primer cementiri civil; un esperit progressista en el moment, que no es desdiu amb el mostrat per Teresa Bartomeu.

A partir d’uns contactes del president del Centre de Lectura del moment, Xavier Amorós, la gestió del donatiu del quadre de Rusiñol al Centre va recaure en el president Josep M. Balañà. En els desplaçaments necessaris a Barcelona, Balañà va convidar a visitar el Centre a la Sra. Teresa Carreras Bartomeu i el seu marit, el Sr. Enric Gomis.

La filla de Teresa Bartomeu i el seu gendre, acompanyats per Josep M. Balañà, van visitar el Centre –els va agradar veure-hi un públic jove– i van triar el lloc on penjar el quadre: la sala de converses, d’acord amb el president Balañà.

A Teresa Carreras, filla de Teresa Bartomeu, els lectors de Carner hem d’agrair-li que conservés els textos de Josep Carner dedicats a la seva mare. I que els donés a Jaume Medina que, al seu torn, els ha difós en llibre Les dames de Josep Carner. Socis o no, la família Bartomeu ha estimat el Centre de Lectura de Reus i les lletres catalanes. Valgui aquest escrit per fer-ne un reconeixement.


[1] Veg. Ramon Amigó. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del Terme de Reus. AER, 1988, pàg. 76; i Pere Anguera. La burgesia reformista. Reus en els fets de de l’any 1868. AER, 1980.

[2] Veg. Jaume Medina. Les dames de Josep Carner. Biblioteca Serra d’Or, 1998, pàg. 34-50.

[3] Ibíd.

[4] Ibíd.

[5] Ibíd.

[6] Butlletins del Centre Excursionista de Catalunya, núm.266, pàg. 13; núm. 278, pàg. 25 i 27; núm. 289, pàg. 22; núm. 347, pàg. 34 i núm. 355, pàg. 38.

[7] Arxiu Municipal (01/01/1964).