Soc al trenet, el nom amb què es coneix a la tele, com a mínim a TV3, la sala d’espera darrere el plató del directe per entrar a fer tertúlia. És un dimarts del mes de gener de 2017. Em trucaven un cop al mes per anar a fer-la petar a la taula d’actualitat del Divendres, el programa de tardes de TVC, que copresentava l’Helena Garcia Melero i l’Espartac Peran.
I aquella tarda, al marge dels habituals del dimarts, van afegir a la taula una dona que ja estava avesada a les tertúlies, però en aquella ocasió hi assistia perquè tan sols unes hores abans havia saltat la notícia que Òmnium Cultural li atorgava el premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Era Isabel-Clara Simó.
Ja ens coneixíem d’haver coincidit i compartit diversos saraus literaris des d’algun sopar a taules rodones. I li vaig demanar de fer-nos una foto. Aquesta que il·lustra aquestes ratlles. Vam parlar de la il·lusió que li feia rebre aquell reconeixement, de les novel·les que teníem entre mans, dels lectors… I que un premi com aquell encara li exigiria pencar més. Més del que ja ho feia. Però que ho feia amb més passió. Amb més, encara!
Tant és així que aquest mes de març passat s’ha publicat a l’editorial d’Alzira, Bromera, la seva novel·la pòstuma, El teu gust, en la qual va treballar malgrat combatre la malaltia. Us haig de confessar que després de La salvatge, El mossèn i El gust amarg de la cervesa, no havia llegit res més de Simó, tret dels seus articles a El Punt Avui. I per això ara fa pocs dies, vaig decidir començar aquesta obra pòstuma, l’última, amb la qual Simó era conscient que s’acomiadava, sabia que era l’última que escrivia per als lectors.
Potser per aquest motiu, la vehemència i la passió amb què s’expressa la protagonista, una noia, una dona, una vella que volgudament Simó no li va voler posar nom, fa inevitablement que hi reconeguis l’autora d’Alcoi en aquestes edats. I la veus fent aquest repàs al seu trajecte vital.
Encara no l’he acabada i em fa recança arribar al final perquè sé que serà dolorós. També sé que em permetrà conèixer-la molt millor que ho havia fet en vida. Us convido a fer el mateix, a llegir-la per entendre-la, conèixer-la i empeltar-vos de la seva passió (i moral) alcoiana.