Editorial

 |   |  Twitter

Anem tard, molt tard, però no sempre es viu i es pateix un confinament causat per una epidèmia com la covid-19 que tants maldecaps ha causat des del punt de vista santiari i/o emocional –i tants ja n’ha casuat i en causarà, malauradament, també en altres sentits–, i la situació ens ha privat sortir abans. Però hi som i hi serem. I per això des d’aquí un agraïment absolut als que han fet mans i mànigues per superar els entrebancs i trobar, malgrat tot, el moment per escriure i, fins i tot, per fer recerca! En els moments en què ens trobem i ens hem trobat, sobretot, un gran repte.

En aquesta ocasió, hem volgut recuperar l’aportació al Centre i més enllà de dones que hi van estar vinculades d’alguna o altra manera o que hi han acabat aportant el seu granet de sorra. És, per tant, no només una aportació a les dones del Centre sinó també a les dones de Reus i a les dones en general. Volem visibilitzar aquell col·lectiu més silenciat, però no perquè les seves gestes vitals hagin estat més invisibles, sinó perquè sovint, ras i curt, se les ha invisibilitzat més o menys deliberadament. Provenim, tot i que l’estem canviant –i nosaltres volem contribuir a aquest canvi–, d’una societat en què a la dona difícilment se li ha deixat marge de maniobra i quan, malgrat tot, ha aconseguit fer-se seu l’espai que volia, després se n’ha aigualit o fos la imatge.

És clar que el llistat podria ser més llarg, de la mateixa manera que, segurament, de cada dona encara en queden molts fils per estirar i, per tant, àmbits o espais en què continuar la recerca que aquí, diguéssim, només s’esbossa. Dic diguéssim perquè la recerca al darrere hi és i ha estat intensa i plaent, per tot allò que s’ha anat descobrint, en la majoria de casos; malgrat tot, la situació –ai, las– no acompanya i l’espai i el temps –que ara semblen tots tan eteris– són limitats i, en tot cas, com deia, pretenem que aquesta aportació des de la Revista del Centre de Lectura serveixi de porta d’entrada a una descoberta més completa.

D’altra banda, també volíem fer el nostre sincer, personal i íntim homenatge a una altra dona, en aquest cas ni de Reus ni del Centre, però sí una dona de relleu per a les nostres lletres i que, segurament per aquest motiu, va ser l’encarregada de la inauguració del curs del Centre de Lectura del 1995-96, una veu femenina que a principis d’any ens deixava: Isabel-Clara Simó. Per fer-ho, hem demanat a diferents persones que l’han coneguda bé la seva aportació, el seu record i homenatge. Així, tots ens hi podem atansar millor i captar-ne tota la seva magnitud.  

A part, continuem amb articles sobre esdeveniments del Centre, ressenyes i un apartat d’escrits que podrien ser diferent índole, però en aquest cas –les circumstàncies hi obligaven– s’hi aborda, en un cas, l’aportació sobre les vacunes de Louis Pasteur i, en l’altre, l’epidèmia de grip espanyola de fa cent anys; el que hem viscut/el que estem vivint es manifesta també, és clar, en les inquietuds dels nostre col·laboradors. A tots ells, una vegada més, gràcies per fer-la possible. Als lectors, esperem contribuir a noves mirades, mirades més obertes i àmplies, mirades més aciençades. Passeu, remeneu,instruiu-vos, reflexioneu i fruïu.