Rosa Magrané Ferrando (Reus, 1935-2014).
Una dona del Centre. Va començar la seva vinculació amb l’entitat, el dia 1 de setembre de l’any 1964 inscrivint-se a la Secció Excursionista. Les seves responsabilitats directives a la secció van ser múltiples, vocal des de 1973 al 1977 i des del 1981 al 1985, i presidenta des de l’any 1987 al 1989 i del 1999 al 2005, període en què es va escaure la celebració del centenari de la secció, l’any 2001.
El consell directiu va voler reconèixer la seva vinculació i la seva constant aportació a les activitats de l’entitat, nomenant-la soci d’honor l’any 2007. Fa poc, el consell directiu també va acordar posar el seu nom a la sala seccional. Encara cal ressenyar que l’any 1971 va ser una de les persones que van impulsar la festa de Sant Jordi i les roses, que enguany hauríem hagut de celebrar, el diumenge dia 26 d’abril i que, malauradament, es va haver de suspendre per les estranyes circumstàncies en què vivim.
Un currículum brillant, ple d’iniciatives, que han merescut l’adequat reconeixement, però em sembla que és pertinent veure el com i el perquè del seu capteniment en la seva activitat, fruit de la seva manera d’entendre la vida.
La Rosa sempre va tenir present el servei i la cura dels altres, un gran amor i respecte per la natura, i un sentiment patriòtic envejable. Coneixia i participava de les tradicions, no solament les de Reus, sinó les de molts pobles de la rodalia.
No puc fer altrament que il·lustrar el que acabo de dir amb algunes referencies personals. Durant els anys en què vam compartir excursions, activitats culturals i converses, vaig poder comprovar com i de quina manera sempre va estar disposada a fer que la vida dels seus companys i amics fos el més agradable possible.
Un dia parlant d’excursions, un tema sempre present, li vaig comentar que no coneixia el massís del Montseny. Al cap de poc temps, la secció en va programar tot un cicle. Llavors es feien durant tot un curs excursions a un indret determinat, i això donava la possibilitat d’acostar-se a comarques diferents de Catalunya. Eren excursions, sovint guiades per alguna persona d’un centre excursionista de l’entorn. Es viatjava amb autobús i això feia possible, que algunes persones a qui ja els costava una mica caminar poguessin fer una passejada més curta o potser només aprofitar-ho per fer turisme. Mai no em va comentar res. Però jo sé que aquell cicle es va fer, en part, per tal que jo i segurament alguns altres poguéssim gaudir de la bellesa d’aquell massís. Aquest és un exemple, podríem dir bonic, que no costa cap sacrifici, però els que la vam conèixer sabem que no va deixar mai d’ajudar cap amic. A més, tenia una fina intuïció que li permetia en molts casos avançar-se als problemes.
Sant Jordi a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant, o el Jubileu de Ciurana, són festes assenyalades per a les persones d’Ulldemolins, Albarca, Cornudella o Ciurana. A causa del coneixement que en tenia la Rosa, un grup de gent de Reus, des de fa molt de temps, els acompanya cada any.
Si anant per aquests mons de Déu, a algú li passava pel cap de collir algun fruit o fer malbé alguna planta, es podia enfadar, i molt; en canvi, et portava als indrets on podies collir herbes remeieres, assegurant sempre que l’any vinent es pogués tornar a fer la collita.
El seu pis de Prades, on passava els estius, va ser un lloc d’acollida i el punt de sortida de moltes excursions. Amb els vilatans hi va mantenir sempre una excel·lent relació i sovint va organitzar excursions per tal que els del poble o els estiuejants coneguessin millor el terme.
Com a directiva de la secció va mantenir sempre una excel·lent relació amb altres entitats excursionistes, no solament amb les de casa, sinó que també ho va fer amb les d’altres ciutats, com Lleida, Xerta i, sobretot, amb les de Barcelona: la Unió Excursionista de Gràcia i el Centre Excursionista de Catalunya, entitats amb les quals es programaven recíprocament excursions conjuntes. De la continuada relació amb el Centre Excursionista de Barcelona, en va sortir l’oportunitat de signar el maig del 1998 un conveni de reciprocitat, que donava als socis d’ambdues entitats el dret d’utilitzar unes i altres instal·lacions com si fossin les pròpies
Ecologisme i voluntariat són conceptes que fa uns anys han començat a ser presents a la nostra societat com a novetat i certament el protagonisme que avui tenen és rellevant. La Rosa en va ser un gran exemple des de la seva joventut. L’amor a la natura i la voluntat de servei, van ser amb tota seguretat el que la van portar a incorporar-se a la Secció Excursionista del Centre, on va dur a terme la seva activitat associativa i on va deixar tants i tants amics que sempre la recordaran.