Abans de la pandèmia de la COVID-19, i de temps immemorials, a Reus érem gent d’estiuejos llargs. Passada la Festa Major de Sant Pere, després de deambular festius pel centre de la ciutat, a l’espera d’una tronada, sentint de fons potser la música que acompanya els gegants i amb alguna aturada per fer el vermut, obríem una mica amb retard la porta de l’estiu, oblidades ja les fogueres de Sant Joan que encenguérem en algun mas d’un amic… Després, indolents, ens deixàvem anar pels llargs i caldosos dies d’estiu: els burgesos al mas; els menestrals al maset; i la gent més humil obria les portes del balcó, baixava la persiana i omplia el càntir d’aigua fresca. Fins hi tot hi havia qui tenia una caseta de fusta a la platja de Salou, i s’agafava el carrilet.[1]
Ep! Però de resultes de les limitacions sofertes per la pandèmia (o responent a pulsions més pregones que ja es covaven), el Centre de Lectura ha capgirat del tot el seu tarannà estiuenc. Embalats en un juny de fi de curs ben actiu, conjuminant allò presencial amb un nou i insòlit model telemàtic, en una programació farcida d’actes, l’entitat ha fet el que mai s’havia vist: un juliol amb una programació d’actes desbocada! (Actes que no relaciono, però que es poden veure en aquest enllaç: <https://www.centrelectura.cat/cdlweb/nou-calendari-dactivitats-juliol-2021/>). Sense oblidar una exposició de qualitat, l’ontològica de l’artista Mercè Vallverdú. Aquest estiu l’entitat ha estat més activa que la Palma, el Jardí de la Casa Rull, el parc de Sant Jordi i el Parc de la Festa (o de les Barraques) plegats. Però la pretensió d’aquest escrit és fer un apunt de la vida del CdL, no fer un inventari exhaustiu d’actes.
Els dies d’agost han passat com si fossin una mostra reduïda de l’ambient del CdL que es vivia durant tots els mesos d’estiu: la calma serena i silenciosa d’una església buida i sense fidels; el nostre amic Bruno en la seva visita diària a la central meteorològica de la casa i, a la biblioteca, alguns socis lectors perseverants i esparsos, abocats damunt d’un llibre alhora que aprofiten la fresqueta de l’aire condicionat (que ha substituït les finestres obertes de bat a bat per afavorit una mica de corrent d’aire, apaivagant la calor de les sales voltades amb les prestatgeries dels llibres).
Ara hem d’esperar el nou curs, i confiar que amb ell ens arribi la nova normalitat. Però qui escriu creu que, ja des d’ara, tot serà diferent i, per tant, que ens caldrà aprofitar els elements de canvi positiu, per aprofundir-los, i entendre i evitar les tendències negatives. L’estima que sentim els socis del CdL per la nostra entitat és una garantia que aquest repte s’entomarà amb voluntat d’èxit.
Amb una puntualitat que deixa malament la britànica, ens ha arribat el programa d’activitats de setembre-octubre, en què destaca la lliçó inaugural del curs (a càrrec de la sociòloga Marina Subirats), l’acte de record del bombardeig del Centre de l’any 1937 i el lliurament del XXXVII Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. També inclou la matriculació de les escoles per al curs 2021-22, Les projeccions del cineclub, un seguit d’exposicions, la programació del Teatre Bartrina, els actes del Campus Extens de la URV i, és clar, la presentació d’aquest número de la Revista digital del CdL. Aquest programa és dens i atractiu alhora; permet aproximacions des de diversos interessos intel·lectuals i estètics: és atractiu –reitero–, i comentar-ho donaria per a un altre article. De moment ens permet convenir que el futur més immediat de l’entitat engresca de valent.
[1] Per molt que algú digui que els temps canvien aquesta dinàmica canicular es mostrava persistent, invariable. Per molt que quedi a la llunyania l’època dels balnearis com aquell de la serra de Cardó, que he vist fa poc totalment enrunat, situat on era un desamortitzat monestir al costat d’aigües benèfiques, al bell mig d’un desert frondós carmelità. Algú potser dirà que tot canvia, però el cert és que en això de l’estiueig reusenc tot ha seguit igual fins ara… S’anés encara al mas, es pugés a Prades o s’arribessin als apartaments de la costa, tot tenia el mateix tremp d’antuvi. Fins i tot formen part d’aquesta forma d’entomar l’estiu els viatges turístics a l’estranger!