Memòria històrica a Reus / Projecte Mai Més

Tot comença amb la mort de Ricardo Grau Roca de Benissanet. Va morir  al camp de concentració nazi de Gusen el 4 de febrer del 1942. Gusen és un  petit poble austríac  del qual agafa el nom el camp de concentració. Gusen és un camp satèl·lit del camp de Mauthausen; era un destí final per a malalts, vells i els que no podien treballar. Ningú en va sortir viu. Ricardo Grau Roca era el tiet de la mare de l’estimat amic J. Amigó Grau de  Reus. Junts vàrem viatjar per conèixer els camps de concentració i la seva realitat, així com oferir un homenatge a les víctimes.

No cal dir que l’experiència fou terrible: crematoris, sales de tortura, cambres de gas, l’escala de la mort a la pedrera, fotos i records, milers de persones assassinades, torturades i molts eren veïns nostres: reusencs, catalans, espanyols i silenciats. La visita és dura, però molt  necessària per a tothom. Hauria de ser visita obligada per a tots els joves i universitaris per tal que el que va passar allí no passi mai més enlloc.

Arran d’aquesta vivència i coneixement l’Associació Cultura i Solidaritat de Reus amb l’assessorament de l’Amical de Mauthausen, de les quals formo part, van creure  que calia fer alguna cosa a Reus per a les nostres víctimes a Mauthausen (són mes de 30). Així va néixer la idea de donar suport al magnífic projecte de l’Amical de Mauthausen que es diu Mai Més. Ens en vam fer promotors i el vam ampliar amb dues parts més; al final, consta de les tres línies d’actuació que ara us explicaré amb detall.  

El projecte Mai Més el vam presentar a l’Ajuntament de Reus a través de les regidories implicades en Cultura (Recasens), Arquitectura (Berasategui) i Igualtat (Flores) el passat estiu (2020) i consta de tres parts:

1-Primera part: Compromís

Signatura per part de l’Ajuntament de document Mai Més.

La primera part va ser aconseguir que tot l’Ajuntament de Reus acceptés i signés el document Mai Més fet per l’associació Amical de Mauthausen. Per això vàrem parlar amb diferents partits polítics. Aquest document ja l’havien signat feia temps molts altres ajuntaments i associacions de tot tipus (adjunto el document). La seva signatura comporta el compromís d’organitzar conjuntament actes culturals, exposicions, xerrades i cinema, per explicar què va passar per tal que no passi mai més. Es va aconseguir que signessin el document tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament al ple del passat octubre del 2020. Havent aconseguit aquest primer pas, calia continuar caminant endavant.

2-Segona part: Reconeixement públic europeu (posar les llambordes Stolpersteine a Reus)

La segona part del projecte consistia a demanar al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que ens paguessin les «famoses» llambordes Stolpersteine per posar-les a Reus com ja han fet en moltes altres poblacions. Aquestes llambordes porten el nom de cada víctima i es posen davant o prop de la casa on van néixer o viure per tal de recordar-les.

Les llambordes, si es demanen a través dels ajuntaments corresponents, es paguen a través del Memorial Democràtic de la Generalitat. Malgrat tot, com sempre hem fet amb altres projectes que ja hem portat a terme (posar a Reus un monument en homenatge a l’Eduard Toda ) ens oferim  a col·laborar en el cost de les llambordes, si cal.

És obvi que per  tal de demanar les llambordes, primer calia saber tots els noms possibles de les víctimes de Reus.  Per això, la primera feina de  l’Associació Cultura i Solidaritat de Reus,  que va començar el 2019, fou una investigació amb l’ajut de l’Amical de Mathausen per tal d’esbrinar les dades de les víctimes de Reus en els camps nazis.

Arran d’aquesta investigació vam aportar a l’Ajuntament i l’Arxiu de Reus  una primera llista de totes les víctimes mortals reusenques conegudes al moment, documentades en tots els arxius existents i en publicacions.

A petició de la regidora Montserrat Flores i amb bon criteri, calia afegir també a la llista els que van tenir la sort de sobreviure i sortir vius dels camps al final de la guerra. Per fer tot  això  calia ajuda i l’Ajuntament va incorporar l’historiador Joan Navais que, junt amb l’arxivera de Reus (Elisenda  Cristià), que ja treballava el tema, va fer més recerca amb molt d’èxit. La part més difícil la va fer l’arxiu buscant les cases i els carrers de les víctimes per poder posar  amb certesa les llambordes al lloc correcte.

Realment, la nostra arxivera, la Sra. Elisenda Cristià, i l’historiador Joan Navais van fer un magnífic treball d’investigació, amb entrevistes personals als descendents de les víctimes, recull de fotos, records i informació inèdita molt valuosa. Moltes gràcies.

Actualment  les llambordes ja estan demanades oficialment per part de l’Arxiu de Reus al Memorial Democràtic de la Generalitat, amb la confirmació que les tindrem l’any vinent, segons llista d’espera i disponibilitat. Cal dir que a tot Europa ja es disposa de més de 60.000  llambordes amb el nom de les víctimes davant de casa seva posades en reconeixement i record. És important fer una ruta que es pugui explicar i seguir per les cases assenyalades, per tal que aquesta història silenciada fins ara no passi mai més. Aquest projecte, per tant, ja està aprovat i en marxa.

3-Tercera part: Monument a les víctimes a Reus

La tercera part del projecte consisteix en la col·locació d’un monument a Reus en  record de totes les víctimes del camps de concentració de Reus i d’antuvi de tots els camps. Aquest projecte que vam presentar a la Regidoria d’Urbanisme va tenir molt bona acollida i ens van oferir moltes facilitats per col·locar-lo, això si cal i tenim pendent el pressupost per fer el projecte . Aquest monument ha d’estar en un lloc visitable per ensenyar i explicar a les escoles. El projecte s’ha de tancar a finals del 2022.

El retorn del feixisme i el nazisme és una realitat i cal posar-hi fre urgentment. És per això que cal fer tot el que sigui possible per ensenyar i conscienciar a tota la població i, especialment, els  joves perquè no passi mai més.

Fonts d’informació d’interès:

.Per a més informació concreta de les víctimes de Reus us recomano llegir l’article dels reusencs als camps nazis de la revista NW del mes de febrer del 2021.

.Associació Cultura i Solidaritat de Reus: 629792209

.Web de l’Amical de Mauthausen

.Arxiu Municipal de Reus

L’Associació Cultura i Solidaritat agraeix la gestió a totes les persones que han fet possible aquests tres projectes.

El meu «aturem el feixisme»

Qui no coneix la seva història esta condemnat a repetir-la

Amb aquesta premissa podem saber per què el feixisme/nazisme persisteix, i amb més força que mai a casa nostra. Amagat en partits i entitats «legals» com Vox, Falange Española o la Fundación Franco, entre d’altres. L’extrema dreta feixista aconsegueix tapar la realitat. Convèncer per sumar-se a les seves files a desenganyats i emprenyats amb tot i tots és més  fàcil que mai. Aprofitar les misèries d’altres per culpar l’emigració de tot i fomentar el racisme són eines de sempre del feixisme i el nazisme. A Espanya portem 40 anys amb només dues opcions: extrema dreta PP i centre PSOE, i cap partit realment socialista i republicà (seria obvi, no?), amb els partits de sempre enquistats a la mamella per repartir-se Espanya cada 4 anys. Per tant, és normal que tornem a tenir el feixisme fort. Sempre hi són, però ara amb molta gent i gent jove… El poc interès dels polítics (dits democràtics de centre i d’esquerres a Catalunya i Espanya) d’aquests últims 40 anys a anorrear-lo, fa que el feixisme aguanti i es recuperi. Per vergonya nostra són la tercera força política d’aquesta Espanya profunda gris i casposa que ens escanya i trepitja. L’Espanya feixista subtilment vestida de democràcia per fer-nos callar i que aguantem com bones ovelles a punt d’esquilar. La solució no és fàcil, però recuperar la memòria històrica és indispensable i fonamental. Cal  ensenyar a fer difusió, fer llegir a les escoles i instituts, editar llibres del tema, generar exposicions, conferències, etc. Com diu el llibre, més llibres i menys porros, o era Prozac?  Com diuen alguns, cal fer i exigir justícia, una justícia tan necessària i indispensable, pendent encara avui amb milers de desapareguts i sentències a dit de la dictadura feixista de Franco. Tant és el que fa com el que permet i calla o no deixa fer. Així estem encara avui. Per anomenar algunes persones conegudes de tots/es entre milers, podríem fer referència al nostre president Lluís Companys, el president del Barça o el lehendakari basc que no tenen encara una disculpa oficial del seu assassinat per part dels anomenats democràtics. Ara més que mai cal exigir i reivindicar la llibertat individual i col·lectiva, la no-violència i la dignitat de totes les persones com a iguals i els drets fonamentals de les persones.

Per a mi el feixisme té vàries formes des del terme clàssic (mireu-ne la definició al Pompeu Fabra), que segueix viu, i el que podríem dir-ne feixisme modern o actual. Aquest, entre moltes altres coses, és classista, racista i homòfob, i el tenim dins del govern. El fet de no facilitar a les persones les qüestions bàsiques per a una vida digna és pur feixisme i una qüestió bàsica de dignitat humana; no donar papers a les persones perquè puguin treballar i hagin de demanar caritat o robar per menjar és feixisme modern.

Un poble no pot ser lliure si té esclaus a casa. Amb quina raó moral volem la llibertat si no la demanem per a totes les persones que tenim al costat? (Com escriu un conegut de Stratford-upon-Avon: si ens feriu no sagnem…?)

Ara més que mai cal ensenyar a les escoles, instituts, universitats… la realitat del que va passar amb el feixisme i el nazisme i que es viu encara amb moltes cares, cares perilloses que aprofiten el racisme i la incompetència dels governs per fer flama a favor seu.

Cal fer servir totes les eines i denunciar constantment i periòdicament a tots/es els que falsegen la realitat i prohibir com ja fan els alemanys qualsevol tipus d’enaltiment del feixisme/nazisme a tots els nivells. Tot això no serà possible si no fem tots/es l’esforç de conèixer i denunciar tot allò que calgui  en cada moment, ni un pas ni una sola concessió al feixisme i nazisme. Cal reclamar a les institucions públiques, partits polítics, polítics i governants de tots els nivells l’obligació indispensable d’investigar i difondre  la memòria històrica del feixisme i del nazisme a casa nostra. Anem tard, molt tard, i amb poques ganes, i això ajuda el feixisme/nazisme a seguir amb força enganyant la gent amb discursos populistes falsos que els donen rèdit i poder.

Cal lluitar cada dia en les coses més bàsiques i fàcils que tenim a l’abast tots/es com fer boicot clar i constant a totes aquestes «persones» i empreses que promocionen i paguen la festa feixista de Vox, Falange, la Fundació Franco…

No som un poble mesell, som un poble viu i capaç.

Mai més.

---

Reusencs, per naixença o per veïnatge, deportats als camps nazis

1. Besora Garcia, Salvador. Nascut el 7 de maig del 1901 a Reus (carrer de Sant Tomàs núm. 25, baixos).
2. Bofarull Ferrer, Anton. Nascut el 21 de novembre del 1911 a la Riba, a la comarca de l’Alt Camp. De professió, agent comercial.
3. Calabuig Buigues, Enric. Nascut el 23 de setembre del 1918 a Gandia, a la comarca de la Safor. De professió, fuster.
4. Casals Artiga, Josep. Nascut el 12 d’abril del 1921 a Reus (carrer Raseta de Sales núm. 27, 3). Va combatre a les files de l’exèrcit republicà. De professió, serraller (treballador del metall).
5. Cases Salvadó, Pere. Nascut el 20 d’agost del 1910 a Reus (carrer de la Concepció núm. 25, 2). De professió, pagès.
6. Dols Gibert, Josep. Nascut el 6 de juliol del 1895 a Reus. Fou militant de la Confederació Nacional del Treball.
7. Ezcurra Ibañez, Domingo. Nascut el 29 d’abril del 1900 a Reus (carrer de Llovera núm. 42, 2).
8. Fort Segué, Miquel. Nascut el 15 de març del 1920 a Reus (carrer Alt de Sant Pere núm. 88, 2). De professió, pagès.
9. Freixas Franch, Josep. Nascut el 18 de gener del 1918 a Reus (plaça del Baluard núm. 3, 1). De professió, cuiner.
10. Galtés Bordes, Jaume. Nascut el 20 de maig del 1919 a Reus (carrer de la Font núm. 4, 2). De professió, fotògraf.
11. Gorga Borràs, Ramon. Nascut el 14 de setembre del 1898 a Poboleda (Priorat). De professió, bomber al Servei Municipal d’Extinció d’Incendis de Reus. També va treballar de sanitari a l’Hospital de Sang de Cambrils (Baix Camp).
12. Grau Palau, Victorià. Nascut el 4 d’octubre del 1905 a Reus (carrer de les Galanes). De professió, fuster.
13. Isern Anton, Pere. Nascut el 28 de novembre del 1916 a Reus. De professió, fuster/ebenista. [El maig de 1936, en la constitució de la Unió de Joves Socialistes de Catalunya a la ciutat, apareix el nom de Pere Isern com a secretari d’organització.]
14. Juncosa Escoda, Josep. Nascut el 12 de gener del 1914 a Tivissa, a la comarca de la Ribera d’Ebre. De professió, ebenista.
15. Llebaria Saumé, Josep M. Nascut el 2 de març del 1881 a Tarragona. De professió, pagès.
16. Marimon Estrems, Mariano. Nascut l’11 d’agost del 1914 a Reus (carrer de Sant Miquel núm. 20, 1). De professió, manobre.
17. Marín Pallejà, Juan. Nascut el 3 de maig del 1906 a Reus (carrer de Batan núm. 15, 1).
18. Martí Amorós, Josep. Nascut el 4 d’abril del 1908 a Pradell de la Teixeta (Priorat). Sembla ser que fou militant de la CNT. L’octubre del 1936 va formar part del Consell Municipal de Reus en nom de la Unió de Rabassaires.
19. Massagué/Massaguer Bruch, Lope. Nascut el 10 de març del 1913 a Reus (carrer de la Victòria, núm. 9, 1). De professió, manobre.
20. Mercadé Martí, Eudald. Nascut l’1 de gener del 1917 a Reus (raval Alt de Jesús núm. 4, 2).En el decurs de la guerra fou pilot de les forces aèries de la República.
21. Miquel Grant, Josep. Nascut el 13 de març del 1917 a Reus (camí de l’Aleixar núm. 33, 2). De professió, premsador.
22. Moncusí Pellicer, Joan. Nascut el 14 de novembre del 1905 a Reus (camí de Misericòrdia núm. 44,  1). De professió, cambrer.
23. Moreno Alcántara, José. Nascut el 24 de juny de 1886 a Canjáyar, Almeria. [L’agost de 1940, fou deportat al camp de Mauthausen (matrícula 3955). El gener de 1941, fou traslladat a Gusen (matrícula 9475).]
24. Munné Sentís, Josep M. Nascut el 8 de setembre del 1916 a Reus (carrer de la Concepció núm. 9,   entresol). De professió, guarnicioner i serraller.
25. Pallejà Queralt, Josep. Nascut el 22 de febrer del 1921 a Reus (carrer de Sant Pere Apòstol núm. 3, 2). De professió, forjador.
26. Pedrola Rovira, Estanislau. Nascut el 9 de desembre del 1907 a Montbrió del Camp. Era conegut amb el pseudònim de «Sandàlio». De professió, fotògraf (fou un dels pioners de la fotografia de reportatge a les comarques del Camp).
27. Recasens Marsal, Ramon. Nascut el 17 de juliol del 1903 a Tarragona (el padró reusenc del 1936, indica l’11 d’agost del 1902). De professió, contramestre a la Industrial Sedera.
28. Roig Olivé, Joan. Nascut el 25 de setembre del 1903 a la Febró, a la comarca del Baix Camp. De professió, jornaler/pagès.
29. Santiago Calahorra, Joaquim. Nascut el 18 d’agost del 1912 a Reus (carrer de Closa de Mestre núm. 4, 1). De professió, picapedrer.
30. Sans Gatell, Ramon. Nascut el 9 de novembre del 1903 a Reus (carrer de Baix de Sant Salvador núm. 4, 3). De professió, rajoler.
31. Simó Dolcet, Alexandre. Nascut el 7 de novembre del 1895 a la Selva del Camp, a la comarca del  Baix Camp.
32. Talarn René, Alfons. Nascut el 28 de desembre de 1898 a Blancafort (Conca de Barberà). De professió, barber. [Fou un dels fundadors del moviment comunista –polític i sindical– a Reus i a les comarques del sud del Principat. En els anys de la guerra, fou un dels militants comunistes més actius i rellevants de la ciutat.]
33. Trill Franquesa, Joan. Nascut el 21 de setembre del 1915 a Reus (carrer de Sant Jaume núm. 14, 2). De professió, pagès i serrador.
34. Vergés Aleu, Joan. Nascut el 13 de març del 1886 a Reus (carrer Baix del Carme núm. 15, 2). De professió, adober.
35. Verg Aleu, Pere. Nascut el 20 d’octubre del 1890 o 1896 a Reus. De professió, peó.