El passat 19 de juliol, es va commemorar que feia 85 anys que Catalunya va vèncer el feixisme.
L’alçament dels franquistes un dia abans arreu de l’Estat, va ser frenat un dia com avui a Catalunya, amb les armes a la mà.
El mateix any 1936, Pere Català i Pic, realitzava una fotografia davant de capitania general de Barcelona, que 85 anys més tard, des de la Fundació Reeixida hem tornat a publicar. En aquesta imatge muda, una espardenya d’un mosso d’esquadra aixafava una esvàstica feta en fang pel seu fill, el també fotògraf Pere Català Roca.
Aquesta fotografia convertida en un cartell de grans dimensions, una vegada encolada arreu de Catalunya, i enviada a les delegacions estrangeres del comissariat de propaganda l’any 1936, no va necessitar cap traducció, qualsevol demòcrata del món podia entendre’n el significat, avançant-se, d’aquesta manera, tres anys a la lluita contra Hitler i els seus companys Franco i Mussolini.
Ens ha semblat clar des de la Fundació Reeixida (<www.reeixida.cat>), com sempre fem, amb la idea d’anar a l’arrel, buscar els familiars de l’històric fotògraf, aconseguint el permís de reproducció de l’icònic cartell. I de lligar-ho amb un dels fotògrafs actuals, amb un compromís més clar per a la lluita contra el feixisme, en Jordi Borràs, que s’ha ocupat de la reproducció i postproducció (amb la pertinent restauració digital de l’original) del cartell que Pere Català i Pic va amagar en una maleta de doble fons, per tal de salvar aquesta obra, després de la caiguda del 1939.
Aquesta feina que hem realitzat des de la Fundació Reeixida amb la commemoració dels 90 anys de Nosaltres Sols! aquest any també (que podeu seguir al portal <www.nosaltressols.com>), els 80 anys de la creació del FNC l’any passat (que podeu veure a <www.fnc.cat>), i la reedició del mapa dels Països Catalans de l’activista Joan Ballester i Canals (que podeu aconseguir a: <www.freecatalonia.com>) formen part del nostre projecte Memòria Nacional. D’aquesta manera fem sortir a la llum desenes de personalitats extraordinàries que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides.
Sempre fem servir la mateixa fórmula, que és simple i directa, localitzar els familiars dels activistes, involucrar historiadors que donin validesa al que defensem, i fer-ho púbic arreu: premsa, ràdio i televisió. I teixim complicitats, com les que en aquesta ocasió hem fet amb la Federació Llull (que engloba Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear).
Per tant, posem-nos en marxa, fem que s’acabin el stocks a les 80 llibreries més importants dels Països Catalans que ja tenen disponible el cartell, i esgotem els portals d’Internet en què el venen. Omplim cases, locals, associacions, seus de partits, organitzacions i sindicats nacionals. Ha d’estar arreu.
De fet, cal tenir clar que els dos cartells que des de la nostra Fundació hem recuperat per ara, tenen una gran història darrere. El primer d’ells, el del mapa Ballester dels Països Catalans, reprodueix una edició del 1971 que modifica detalls d’una primera versió original del 1962.
L’editor Joan Ballester i Canals (1913-80) i el cartògraf Antoni Bescós i Ramon (1900-76) de Barcelona, foren promotors i dissenyadors d’aquest mapa, hereu polític d’una altra imatge, feta per l’organització Palestra (1930-38), amb el títol de La nostra pàtria (1932).
Ballester fou editor d’Edicions d’Aportació Catalana, escriptor, llibreter i un incansable activista polític independentista. Milità a Palestra, Nosaltres Sols! (1930-35) i combaté al front antifeixista (1936-39).
Va patir la repressió franquista. Sota la imputació de propaganda il·legal va rebre multes i petició de cinc anys de presó, convertits, finalment, en tres mesos i vint dies (1968-70). Tot per editar el mapa que hem decidit reeditar des de la Fundació Reeixida.
Als anys 80, la seva llibreria, la Públia de Barcelona, va rebre diversos atacs feixistes. Amb tot, el mapa fou reeditat diverses vegades amb grans tiratges i es convertí en un referent per a diverses generacions.
De fet, l’escriptor Joan Fuster en digué: «És la maniobra més eficaç mai feta per als Països Catalans», i del mateix Joan Ballester és el popular lema: «De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó».
Per aquest motiu i tants d’altres, ens esperona, i ens anima a deixar clar que la nostra lluita ve de lluny, que no s’ha acabat, que ens convé explicar, treure de l’anonimat a tots aquells que abans de nosaltres ja lluitaven per els ideals de llibertat i República Catalana. El recorregut des que hi ha independentisme a Catalunya, i ja en fa 130, d’anys, és el mateix, repressió, exili, presó… A les nostres mans tenim poder fer un canvi de mentalitat.
Canviem la mentalitat, guanyem la llibertat. Visca Catalunya lliure!
Per saber com s’arriba a la fotografia: El Comissariat de Propaganda
A Barcelona, a finals del 1936, es constitueix el Comissariat de Propaganda, amb delegacions a Londres, Brussel·les, Estocolm i París. Aquesta trepidant projecció exterior catalana i les seves accions d’agitprop tenien l’objectiu d’enfortir la moral al front i a la rereguarda contra el feixisme.
El cartell Aixafem el feixisme de Pere Català Pic, l’estatueta El més petit de tots, creat per Miquel Paredes (i que la il·lustradora Lola Anglada després passà a paper en un conte, publicat en 4 llengües), els cartells de Carles Fontserè, els noticiaris de Laya Film, la publicació de Nova Ibèria…, totes aquestes expressions creatives i moltes altres van donar lloc a la denominada revolució del bon gust, encapçalada pel seu cap, Jaume Miravitlles. En aquesta iniciativa van participar-hi el poeta britànic David Gascoyne, el fotògraf Agustí Centelles, l’hongarès Robert Capa, la seva parella fotògrafa Gerda Taro, etc. tots ells difonent la imatge de la guerra des de Barcelona i Catalunya, i irradiant-la arreu del món.
En destaquen l’extraordinària creativitat, la varietat de tasques, la seva visió genuïnament catalana, l’ús de moltes llengües, i la voluntat d’arribar a un gran nombre de receptors, ampliant la difusió arreu del món.
Per explicar l’artista: Pere Català i Pic
Català i Pic és un catalanista de primera hora: amb només deu anys funda una agrupació: Pàtria.
Amb dotze anys deixa els estudis, i comença a treballar al Banc Hispano-Americà.
Després d’un viatge a Roma, comença la seva vocació de retratista.
És fundador i president de la Secció de Fotografia del CADCI.
S’inicia com a retratista a Valls i, a més, es dedica a fotografiar monuments per a la Mancomunitat.
Funda a Valls, d’on és fill, l’agrupació d’Amics de les Belles Coses.
Militant d’Acció Catalana: nacionalista, republicà i crític amb la Lliga, torna a Barcelona just després de la proclamació de la República de Macià.
Es fa soci de l’Ateneu, és clar, on coneix Jaume Miravitlles. «L’anunci publicitari ha d’entrar veloçment per la vista i, des d’ella, influir en totes les fibres emotives del nostre ser, sense que ens n’adonem», teoritza.
El 1934 comença a amoïnar-se per l’ascens dels totalitarismes, que avancen arreu del món. Amb l’esclat de la guerra dels Tres Anys (1936-1939), Jaume Miravitlles organitza el Comissariat de Propaganda; Miravitlles i Català aconsegueixen donar-hi forma.
Català i Pic serà el cap de la Secció d’Edicions i dirigirà la revista mensual Nova Ibèria, de contingut republicà, internacionalista i transformador. Aportarà cartells, manifestos, locucions de ràdio, auques (ell mateix escriu la famosa Auca del noi català, antifeixista i humà), àlbums gràfics, llibres… I és llavors, el 24 d’octubre del 36, quan La Vanguardia publica el cartell Aixafem el feixisme, creat una nit davant de Capitania amb el seu fill Francesc. Però, compte!: sense cap missatge ni cap lletra. Nu. A pèl. Amb tota la força de la imatge. Un cartell perfecte, com tota obra d’art, no necessita explicació.
Tanmateix, amb l’entrada de les tropes feixistes i no podent exiliar-se perquè té la família molt malalta, es reclou a casa i es desfà de tot el material que pugui ser comprometedor. Els fills l’han de mantenir. L’esfondrament de la seva vida és total i el context de la postguerra i les represàlies li fan molt difícil la represa.
Però Pere Català i Pic és un lluitador que fa front a tota mena de dificultats i es refà novament. El 1956, quan ja té seixanta-set anys, aposta per portar la fotografia en color de París i la casa Kodak. Després de quatre anys d’anades i vingudes, aprèn noves tècniques fotogràfiques.
Mor el 13 de juliol de 1971.
Per saber el lloc i el dia de la fotografia
Els fills del fotògraf, Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca, van comprar el fang al carrer Tallers de Barcelona per emmotllar l’esvàstica. De nit, el fotògraf i el seu fill Francesc (que aleshores tenia catorze anys) es van dirigir a l’edifici de Capitania de Barcelona.
Situats a l’entrada, amb tot l’equip de fotografia preparat i un parell de focus, van mullar amb aigua les llambordes perquè brillessin i van col·locar-hi una cadira. Van retratar el peu d’un mosso d’esquadra, aixecat uns centímetres per damunt de terra on reposava l’esvàstica. D’aquell instant fotografiat se’n va revelar una imatge que va fer la volta al món, i es va convertir en un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda, d’unes grans dimensions (70 centímetres d’ample per 1 metre d’alt), que va atreure les mirades de tothom, en un moment en què encara no havia començat la Segona Guerra Mundial.
Web: <www.reeixida.cat> / #Aixafemelfeixisme
Web especial de la campanya: <https://www.reeixida.cat/aixafemelfeixisme/>