Què esperem?

L’objectiu d’aquest número és fer balanç de què ha implicat i què implica el feixisme, perquè és obvi que es troba en auge, i no podem senzillament girar-li la cara, cal conèixer-lo, assenyalar-lo i evitar que es faci fort. Cal combatre’l tant com sigui possible i deixar en evidència aquell/s que s’omple/n la boca d’idees contràries a la democràcia i a la preservació dels drets o a la tergiversació de la realitat. El feixisme pot mostrar-se amb moltes cares i en cap d’elles podem obrir-li la porta de casa, ni tan sols li podem permetre quedar-se al llindar. L’hem de poder/saber bandejar.

El fet d’haver posat terra damunt del franquisme en comptes d’haver-lo assenyalat pel seu nom i haver jutjat cadascú per la seva vilesa, no ajuda a pensar un horitzó més just i endreçat. La impunitat ha generat massa històries encara per resoldre; el silenci imposat davant de les accions execrables de la dictadura no facilita el camí de la història democràtica posterior, al contrari. Hi ha, però, qui amb tota la seva supèrbia encara hi gosa tirar espurnes, damunt d’aquesta cendra fumejant. Sembla que en comptes de construir es tracti de destruir i que es vulgui basar la història sobre aquest deix de despotisme i de colonització que alguns, ja sense careta, s’atreveixen a mostrar perquè han fabricat un discurs que té com a pal de paller l’odi.

És clar, que no tot el feixisme que hem patit comença i acaba a l’Estat espanyol, també el feixisme de fronteres enllà ens ha esquitxat amb potència. La qual cosa ens ha de fer més sensibles a la solidaritat entre els pobles, un comportament sempre rellevant i positiu, també en aquest cas; malgrat que molts dels catalans (i espanyols) que van combatre el tropes de Hitler esperaven que després les forces internacionals ajudessin a enfonsar el franquisme i no va esdevenir-se. 

És per tot això que, començant per aclarir què és el feixisme i quins són els seus tics, es fa un repàs tant del feixisme/franquisme més vinculat a casa nostra (Reus, en concret, però també Catalunya, les Illes i el País Valencià), com del nazisme que ens va tocar patir, sense oblidar esdeveniments més actuals com els que es vinculen amb el procés català i l’1 d’Octubre en concret –tot i que aquest tema per si sol, donaria per a un monogràfic específic (o més).

A part, encara hi ha altres seccions habituals que donen entrada tant a qüestions del dia a dia del Centre, com a algunes ressenyes bibliogràfiques o a un homenatge a Baudelaire amb motiu del bicentenari de la seva naixença.

Passeu i, sobretot, no us quedeu indiferents!