Benvolguts consocis,
Soc la Mar Martori, professora de música i musicoterapeuta.
Començo, aquest curs a involucrar-me en la Secció de Música per primera vegada i amb molta il·lusió: vaig ser alumna quan el Centre de Lectura acollia el Conservatori Professional de Música de la Diputació de Tarragona; per tant, conec la casa des que tenia deu anys i podria compartir mil anècdotes…
Sempre vaig tenir ganes d’aprendre música, em fascinava… Després vaig seguir estudiant a Tarragona i Barcelona, i vaig obtenir el meu títol superior de professora de música i més tard el Màster en Musicoteràpia.
He treballat en diferents escoles de música i des del 1996 soc professora al Conservatori de Vila-seca, on imparteixo classes de piano, corepetició dels alumes de vent i musicoteràpia com a assignatura optativa, una de teòrica per als alumnes de grau professional i una de pràctica, en què realitzem sessions per a dones amb càncer de mama, coordinades amb el CAP del poble; altres sessions en què assisteixen els alumnes d’Educació Especial de l’Onada de Tarragona i encara altres sessions ja sigui amb l’AMPA o per als usuaris del conservatori: alumnes, familiars o personal no docent.
Penso que música i vida van plegades, almenys en la meva… I crec que hi ha moltes maneres d’apropar-la a les persones o de donar-li més presència i consciència…
Qui no té una cançó preferida lligada a un moment especial de la seva vida, sigui un festeig, una celebració, o un esperit íntim o col·lectiu?
Cada vegada escoltem més música enllaunada, la qual cosa és fantàstic, però… on queda la música en viu?, aquella que escoltàvem a les nostres mares o àvies cantar a casa, o quan escoltes un músic, ja sigui al carrer i t’arrenca un somriure, o en un auditori o teatre? La bellesa amb què et colpeix l’ànima no té nom…
Hi ha molts estudis sobre música, i molts pensaments, pedagogies, tipologies, i aquí és on crec que puc aportar el meu granet de sorra, ja sigui per les meves experiències personals, per les que he compartit i comparteixo amb altres músics i professionals de la música, o simplement com a canal de comunicació entre persones que tenen ganes de fer música, de xerrar sobre ella o d’explicar elements nous, i tot està bé, el que importa és posar fil a l’agulla i començar, amb l’equip de la casa i amb tothom que em llegeixi i senti el cuquet dins seu, aquell que a vegades no ha expressat, però que té ganes de fer-ho…