Amigó i Anglès, Ramon (2021): Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster. Segona edició, amb revisions de l’autor, a cura de Rat Amigó i Pere Navarro. Barcelona: Societat Onomàstica, 193 p.
Fer-nos present qui som i quina és la terra que trepitgem, explicar-nos-en el nom i la història que hi ha al darrere, per entendre-ho tot millor i poder entendre’ns també a nosaltres mateixos millor, no és una tasca fàcil, però Ramon Amigó va emprendre-la conscient que ens cal conèixer-nos per estimar-nos, que ens cal conèixer-nos per seguir caminant amb pas ferm, decidit i valent. Rigorós a l’hora de buscar i fornir-nos les dades, fruit d’un persistent i tenaç treball de camp que implicava conèixer el territori i la seva gent, s’hi passejava, hi parlava i en consultava documents de manera incansable.
D’aquella dedicació ara, a tall de record en el desè aniversari del seu traspàs, en tenim un bon exemple actualitzat i és que aquella Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i Almoster (Edicions de la Rosa de Reus, 1968) –que va ser premiat tant en el VI Certamen Literari del Centre de Lectura, el 1959, com en el II Premi Sant Bernat de la Federació Catalana de Muntanyisme– ara s’ha reeditat com a Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster amb revisions a càrrec del mateix autor; revisions que ens mostren que la terra, la gent i la llengua si són vius evolucionen i canvien i, per tant, de qualsevol treball onomàstic en cal una revisió al cap de cert temps; d’aquí també el sentit de la dilatació de l’obra –que acaba esdevenint un clar exemple de la seva trajectòria. Conscient d’això ell mateix ja havia dut a terme segones edicions de les seves obres onomàstiques, però la d’aquesta obra en concret es deu al periodista Josep M. Martí i Martí, que és qui va demanar-li aquesta actualització, i sabent que la feina estava feta no volia permetre que el seu decés ens en privés i per això ha aconseguit que ara en puguem gaudir en una edició de la Societat Onomàstica.
L’obra compta amb el suport dels dos ajuntament implicats, així com un pròleg aprofundit d’Eugeni Perea Simón que posa en valor la figura de l’autor i l’aportació curadora de Rat Amigó, filla de l’autor, i de Pere Navarro, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. En aquesta nova versió, a part de l’actualització de l’autor, els termes en comptes d’estar ordenats per camps semàntics, ho estan alfabèticament, a l’estil d’un diccionari, per facilitar-ne la consulta, com ja havia fet ell mateix en el cas del seu treball sobre Prades; a més, hi trobem transcripcions fonètiques sempre que es considera rellevant. Tenim a disposició, per tant, a través d’aquest llibre, un estudi antic ara renovat per adaptar-se millor a la situació present, ara de més fàcil consulta.
I així continua fent-se present Ramon Amigó a través del seu llegat, que no és només una obra –extensa, per cert– sinó tota una manera de fer i d’entendre la vida i d’abocar-se a la terra que ens acull; la seva harmoniosa petjada per aquests contorns ens ofereix una magnífica mirada a través de la qual observar-los, unes mans o uns peus extremament sensibles amb els quals palpar-los i un cor immens per estimar-los. Una deixa que no podem obviar i de la qual, segurament, tenim encara molt per aprendre.