Memòria inèdita de la vida i mort de Jaume Guiu Guimó

 |   |  Twitter

La figura del Jaume Guiu ha estat sempre envoltada per la seva espectacular fugida de la presó durant els primers dies de la Guerra Civil Espanyola. La nit de 23 de juliol, els milicians van treure de la cel·la on estaven reclusos Jaume Guiu i Alfonso Navarro (acusats de promoure el cop d’estat a Reus). Quan van ser davant del grup armat que els esperava al patíbul de la presó, en un moment que el guàrdia es va distreure per tancar una porta, Jaume Guiu s’escapà. S’enfilà per una canaleta, accedí al terrat i, rodejat de milicians, va botar de mur en mur fins que va saltar tot fugint camp a través, nit enllà.

Sobre aquest personatge s’han dit i escrit moltes coses, tot etiquetant-lo de promoure el cop d’estat a Reus o, fins i tot, de voler atemptar contra la seu del POUM. Els fets que envolten la seva figura arran de l’aixecament militar, la seva detenció, fugida i mort, no deixen de crear, a la vegada de polèmica, moltes incògnites.

Jaume Guiu

Recopilació de les versions

Molts autors no han dubtat mai a fer responsables de protagonitzar la versió reusenca del cop d’estat el carlí Alfonso Navarro, el comandant Fermín Cuervo i l’exsergent Jaume Guiu. Abans de nomenar totes les versions existents sobre la seva possible participació a l’alçament i les causes de la seva mort, resumirem el que sí sabem amb exactitud. Jaume Guiu va ser a la presó poc començada la guerra i uns dies després va fugir. A més, sabem que va ser un altre cop detingut al centre de Reus quan s’havia disfressat de dona velleta i que realitzà una segona fugida, tot sent assassinat. Però, com va anar tot plegat?

Una de les primeres fonts documentals que ens parla de l’exsergent Guiu prové de l’obra de Xavier Amorós[1] on diu que l’alcalde d’aquell moment, el senyor Borràs (ERC), es va desmaiar en saber la notícia que deia que Alfonso Navarro i Fermín Cuervo havien estat assassinats pels milicians i que, poc després, va dimitir com a batlle reusenc. Afegeix que a Guiu el va matar un guàrdia d’assalt tot disparant genoll en terra.

D’altra banda, en el poemari[2] de Gabriel Ferrater sorgeix una nova versió. Aquest va ser alumne seu al col·legi de Sant Pere Apòstol[3] quan tenia 14 anys. El poeta ofereix una dada curiosa en dir, respecte a Guiu, que els seus alumnes l’odiaven per impartir gimnàstica premilitar. A més, relatant el moment en què va ser detingut tot vestint de dona velleta, afirma que portava cota de malla sota la disfressa i un cistell on, sota d’uns ous, hi amagava tres granades.

Pel que fa a Ramon Gomis,[4] afirma que Guiu protagonitzà la versió reusenca del cop d’estat amb Navarro i Cuervo. Però el més interessant és que ens ofereix una informació inèdita. Segons Gomis, l’exsergent es va disfressar de dona per entrar a Reus tot buscant l’ajuda del senyor Jordana, un amic seu. Es deia que aquest senyor Jordana tenia una relació més enllà de l’amistat amb Amàlia Soler, la mare del Gabriel Ferrater. Per a Gomis d’aquí podria vindre aquest odi de Ferrater envers Guiu.

El llibertari reusenc, Alfons Martorell[5], diu que Navarro, Cuervo i Guiu van ser detinguts el mateix 18 de juliol i que aquest seria el motiu pel qual va fracassar l’alçament a Reus. Afegeix que Guiu es va escapar de la presó la matinada del 19 de juliol i que, en venjança, els «grups armats» van fer sortir Navarro i Cuervo tot executant-los allà mateix, sense judici i en calent. A més, posa el dia 20 de juliol com el dia que va ser cremat el col·legi dels «Padres» i que el POUM va requisar el convent de les monges al raval de Robuster, davant del campanar.

A Estampas de mi cautiverio[6] tenim una versió de primera mà sobre els esdeveniments a la presó, escrita pel religiós Juan Blasco, que va compartir cel·la amb el nostre protagonista. Blasco fou detingut el 21 de juliol quan va ser cremat el col·legi de Sant Pere Apòstol (on impartia classes) i portat a la presó de la carretera de Montblanc. Va poder conversar amb els reclosos i confirma que l’alçament militar a Reus depenia de la Guàrdia Civil i els requetès, però que aquests depenien del que succeís al Quarter de Tarragona. Blasco (de la boca del jove requetè que duia el sobrenom de «Panecillo») confirma la participació de Guiu en l’alçament: «En Reus la Guardia Civil nos hizo traición. Con sus diez o doce números, con Navarro, Guiu y nosotros los requetès, la ciudad era nuestra.» A més, en un moment del captiveri Navarro confessa al frare: «Guiu y yo somos los individuos más odiados por los comunistas y no sin motivo, por cierto. Estoy seguro de que vamos a ser fusilados.»

De la versió de Blasco se’n poden extreure diverses informacions sobre Guiu. Confirma que l’exsergent va entrar a la presó el dia que cremaren el col·legi de Sant Pere Apòstol amb un llibre de Jules Verne (Tribulaciones de un chino en China) i que s’encarregava de preparar el menjar.

Però Joan Navais i Frederic Samarra[7] aclareixen quines van ser les persones que van promoure el cop d’estat a Reus. A més dels noms ja dits, destaca el nom de Francesca Magdaleno de la Hoz, entre d’altres. Navais i Samarra confirmen que el cop d’estat va agafar per sorpresa a tots els colpistes reusencs, agafant Josep Maria Fontana (cap de Falange de la província de Tarragona) estiuejant a Prades. També expliquen que en no estar informats sobre el començament del cop d’estat s’entendria «la no participació activa dels falangistes reusencs i de la comarca en un alçament que els agafà a contrapeu».

Si viatgem a Riudoms podem llegir L’ateneu Tradicionalista de Riudoms. Ca l’Eloi de Cruset i Ferran, on obtenim una altra dada de molta importància. Els carlins d’aquesta vila també van organitzar un grup de requetès per iniciativa dels germans Guiu de Reus.[8]

Com a font oral, la senyora Forés[9] em va donar un bon grapat d’informacions inèdites. Primer de tot, afirma que l’exsergent Guiu no va participar en l’alçament militar, tot i que era d’ideologia monàrquica. «S’han dit d’ell moltes coses que són mentida. Ell es va adherir al Moviment Nacional, no senyor, el Moviment Nacional va començar quan ell era mort i enterrat… No es va adherir al cop d’estat, va ingressar a la presó voluntàriament, no el va agafar cap autoritat.» Afirma també que no va ser detingut, sinó que va entrar a presó voluntàriament, ja que des de l’Ajuntament es motivava les persones de dretes a entrar a presó per estar protegides de les represàlies. De fet, Jaume Guiu era reticent a entrar a la presó, però el dia 21 de juliol, quan van cremar el col·legi on treballava, va ser conscient del perill. «Llavors, ell va veure que realment s’havia de protegir. Li van dir: si vostè entra voluntàriament a la presó, quedarà protegit, no li passarà res. Perquè pels carrers hi havia aquells desastres tremendos. Al final ho va fer, entrà voluntàriament.»

Molt interessants són les dades que ens ofereix vers la seva mort. Forés afirma que quan el seu sogre es va escapar de la presó, en saltar del terrat es va fer mal al turmell. Aquest seria, per a ella, el motiu pel qual es va disfressar de dona velleta i es va endinsa a Reus a la recerca d’un amic que el pogués ajudar. També ens ofereix una altra dada inèdita. Guiu coneixia el guàrdia d’assalt que el va matar i abans que disparés li va dir: «No tiris, Català!» «Ens van dir això: No tiris, Català! Perquè era precisament un guàrdia d’assalt que el meu sogre havia ajudat en ocasions anteriors. Català perquè era el seu cognom. Tot i això el guàrdia va disparar i es va quedar el cervell del Jaume a la paret.»

Per acabar, la senyora Forés detalla les circumstàncies que va patir Rosa Escudé, la dona de Jaume Guiu. La vídua es va assabentar de l’assassinat del seu marit per les burles que li van brindar els milicians pel carrer. «Tu! Tu ets la dona, bueno, la vídua del Guiu, que el vam matar ahir!» Aquesta dona, embarassada i amb un fill de quatre anys, ho va perdre tot. Però les seves tragèdies no havien finalitzat, perquè un metge li va dir: «Quan sigui el moment de néixer la criatura, vostè no vagi a l’hospital, truqui’m a mi. Perquè hi ha ordre de matar la criatura que neixi.»

Anys després, finalitzada la guerra, el franquisme també la va marginar tot negant-li poder obrir un estanc o sense poder accedir a un pis de protecció oficial. Ni tan sols el seu cunyat, el falangista Higini Guiu Guimó, la va voler ajudar. Rosa Escudé va aconseguir treballar de cosidora a l’Hospital Sant Joan i en un asil. Va ser l’últim Ajuntament franquista qui va voler posar en valor la memòria de Jaume Guiu mitjançant una placa adossada. Es col·locà sense consultar a la família, situació que no va agradar gens als dos fills (la vídua ja era morta). Pocs anys després, el primer Ajuntament democràtic va retirar la placa commemorativa a Jaume Guiu.

 

Un home al servei de la monarquia

Però… Qui era Jaume Guiu Guimó? Nat a Totana (Múrcia) l’any 1900, era fill de Josep Guiu Segura i Cecilia Guimó, una família originaria de Lleida i de tradició militar.[10]

Un cop establerta la família a Reus, Jaume Guiu s’inicià en la doma de poltres al quarter de cavalleria. Gràcies a aquesta iniciació, va anar a Rússia tot formant part d’una comitiva per tal de recollir uns cavalls que eren regal del tsar Nicolau II al rei d’Espanya. D’ideologia monàrquica, va fer carrera dins de l’exèrcit fins a arribar al rang de sergent. Aprofitant una visita del rei Alfons XIII al Parc Samà, s’entrevistà amb ell tot presentant-se amb el nom figurat de René Duval. Els descendents de Jaume Guiu saben d’aquesta entrevista, però en desconeixen el motiu.

Proclamada la Segona República, es va retirar de l’exèrcit gràcies a la Llei d’Azaña. Llavors es va casar amb Rosa Escudé i va obrir un gimnàs amb Jesús Muntaner, campió d’Espanya dels 400 metres de relleus. Era un innovador gimnàs on podien assistir homes i dones. Crida l’atenció que aquest soci de Jaume Guiu era d’esquerres o, almenys, liberal, tal com diu Alfons Martorell.[11] A més, des d’aquesta època impartia classes de gimnàstica al col·legi Sant Pere Apòstol, al carrer Ample.

Una de les classes de gimnàstica que realitzà Jaume Guiu al seu gimnàs a Reus.

Finalment, durant el fets d’octubre del 1934, hi ha constància que Jaume Guiu va defensar les monges del convent de les Carmelites dels revolucionaris que anaven a provocar aldarulls.[12] Per aquesta participació, amb altres persones l’exsergent va rebre la Cruz de Plata. Per les eleccions del febrer del 1936 Jaume Guiu es presentà amb el Partido Agrario Español per Albinyana.

 

Una figura interessant

Fa temps la figura del Jaume Guiu em va despertar interès. Tot aquest treball és gràcies a la gentilesa d’Antoni Nomen i de Coia Guiu.[13] Arran d’aquesta entrevista, vaig poder accedir a més bibliografia comprovant que les diverses versions sobre la mort de Jaume Guiu es contradiuen, tot intentant dilucidar els fets.

Les fonts on m’he documentat per realitzar aquesta tasca ofereixen una versió amb detalls diferents a l’anterior. A més, és important aclarir que la majoria d’elles estan condicionades per les relacions personals, o les diferencies ideològiques, entre el nostre protagonista i els autors ja referits. Per aquest motiu, la lectura de totes aquestes fonts ha d’anar acompanyada d’una anàlisi de la seva naturalesa.

La versió més polèmica podria ser la que aporta Gabriel i Ferrater[14] quan parla de l’odi que els alumnes professaven cap al seu professor de gimnàstica a causa dels exercicis de caire premilitar. Tenint en compte que el senyor Ferrater va començar a assistir a classes amb 10 anys, seria comprensible que estigués poc acostumat a l’autoritat d’un professor, especialment si aquest l’obligava a realitzar exercicis gimnàstics.

Però ja podem observar que totes les versions, tret de la familiar, fan constant referència a la participació de Jaume Guiu en les conspiracions que van engegar el cop d’estat. És difícil negar aquesta evidència, però no hem de menysvalorar la versió que ens aporten les persones que més el va conèixer i que vindiquen aquesta innocència de l’exsergent. Aquesta vindicació vindria reforçada per la marginació que va patir la vídua de Guiu un cop instaurat el règim franquista, que estranyament no la va ajudar ni li va donar suport davant la situació tan precària en què va quedar.

Un cop analitzades totes les versions, deixo sobre la taula tota aquesta recopilació de la memòria de l’exsergent per tal d’obrir un debat historiogràfic per dilucidar la participació de Jaume Guiu Guimó en les conspiracions colpistes.

Jaume Guiu ascendí a sergent de cavalleria. En la imatge el veiem poc abans de retirar-se de l’exèrcit

La mort de l’exsergent Guiu

Després de la fugida de la presó, tot botant de mur en mur des del terrat i evitant les bales dels milicians, Jaume Guiu va desaparèixer nit enllà pels camps. Això succeí la nit del 23 de juliol, tot quedant executat Alfonso Navarro al patíbul de la presó.

Quan va saltar del terrat, Guiu es va fer mal a un turmell, però no se’n va adonar fins que entrà en fred al mas d’un conegut. En aquest mas va passar amagat més d’una setmana, ja que el dia de la seva mort correspon al 2 d’agost, el mateix dia que va tornar a Reus. Com és lògic, veient la situació en què es trobava, Jaume Guiu optaria per fugir de la ciutat cap a un lloc segur. Aquest seria, molt segurament, el motiu pel qual s’endinsà a Reus, tot buscant l’ajuda d’un amic, en aquest cas, probablement el senyor Jordana. Però com ja hem vist, i en això coincideixen totes les versions, la portera de l’edifici el va reconèixer i denunciar, sent arresta immediatament.

Sobre la detenció del Guiu, segons Gabriel i Ferrater, portava una cota de malla sota una disfressa de dona velleta on, sota els ous hi havia tres granades. Si fem cas a aquesta versió, l’hauríem d’emparellar amb una versió on diu que l’ex sergent volia anar a la Seu del POUM per a desafiar-los. Llavors seria totalment comprensible la causa de la possessió de les tres granades de les que ens parla Ferrater. La senyora Forés nega la versió del Gabriel i Ferrater sobre la cota de malla i les granades amb el possible atemptat contra la Seu del POUM.

Tot aquest odi de Gabriel Ferrater envers Jaume Guiu també podria estar alimentat a causa de la suposada relació amorosa que va mantenir la mare de Ferrater amb l’amic de Guiu, el senyor Jordana. Aquest home seria l’ajuda que anava a buscar Guiu en el moment que es disfressà de velleta. Però, analitzant la naturalesa de la versió, quedaria molt estrany que l’exsergent Guiu no llencés les granades quan el van arrestar, a més de fer-nos la pregunta de com va poder extreure tres granades en la situació en què es trobava. No deixa de ser una lectura poètica que s’ha de valorar atentament.

Jaume Guiu amb barret, agafat de la mà del seu fill i acompanyat d’un guàrdia d’assalt i un civil. Aquesta fotografia es va prendre pocs mesos abans de la seva mort

Portat en cotxe cap a les dependències de l’Ajuntament[15] es va desfer dels guàrdies tot fugint pel carrer Balmes. Mancaria dilucidar si en aquest moment encara portava les vestimentes de dona. Durant aquesta segona fugida va traspassar la plaça Hèrcules fent ziga-zaga tot evitant els trets dels milicians, els quals van ferir a un dels seus. Probablement, Guiu va realitzar tots aquests esforços amb el turmell encara en mal estat. I hauria aconseguit sortir de la ciutat si no fos pel guàrdia d’assalt que va aparèixer abans que l’exsergent accedís als camps immediats que hi havia passat el carrer Balmes. «No tiris, Català!» i un tret acabà amb la vida de Jaume Guiu Guimó al carrer dels Escorredors de Sant Francesc el 2 d’agost del 1936, però la Guerra Civil Espanyola només acabava de començar.


[1] Amorós Solà, Xavier (1985): L’agulla en un paller, p. 36-39.

[2] Ferrater Soler, Gabriel (1968): Les dones i els dies, In Memoriam, p. 13-14.

[3] El col·legi Sant Pere Apòstol de la Sagrada Família era situat al carrer Ample. També era conegut popularment com el col·legi dels «Padres», tal com m’hi aniré referint en aquest relat.

[4] Gomis, Ramon (1998): El Gabriel Ferrater de Reus, p. 79-83.

[5] Martorell Gavaldà, Alfons (1993): República, revolució i exili, p. 82-83.

[6] Blasco, Juan (1940): Estampas de mi cautiverio. Argentina.

[7] Navais, Joan; Samarra, Frederic (2003): L’extrema dreta al Reus republicà (1931-1936).

[8] Aquí hauríem de saber exactament de quins germans Guiu es tracta. Jaume Guiu tenia més germans militars, com el capitost falangista Higini Guiu. Però desconeixem si eren presents durant aquesta època. En tot cas, deixa una sospita prou clara cap al nostre protagonista.

[9] Després de consultar tota la bibliografia, vaig poder establir una entrevista amb els descendents de Jaume Guiu, tot presentant-me a la seva nora: Maria Dolors Forés i Sedó (77 anys) el 4 d’agost de 2021.

[10] El seu pare fou «cavaller mutilat per la pàtria», per aquest motiu el van nomenar director de presons, tot obligant la seva família a viatjar per arreu de l’Estat espanyol.

[11] Martorell Gavaldà, Alfons (1993): República, revolució i exili, p. 82-83.

[12] El dia de la inauguració del convent de monges que hi havia situat a la carretera d’Alcolea de Reus, una de les monges va explicar aquesta història a la senyora en reconèixer el nom del seu fill, que es deia com l’avi.

[13] Coia Guiu em va convidar a realitzar una entrevista a la seva mare per tal que expliqués tot el que sabia que li havien explicat la vídua i els germans de Jaume Guiu.

[14] Ferrater Soler, Gabriel (1968): Les dones i el dies, In Memoriam, p. 13-14.

[15] Llavors l’edifici de l’Institut Salvador Vilaseca feia les funcions consistorials a causa d’unes obres de restauració a l’Ajuntament de la plaça Mercadal que ja patia des dels anys 20.