L’últim dia abans del termini de rebuda d’escrits a la Revista del Centre de Lectura, he tancat la perspectiva d’actes a comentar. El 30 de novembre, amb una conferència sobre la nostra biblioteca ara fa 100 anys («Bibliote[ca.1921]»)[1] a càrrec de Montserrat de Anciola, bibliotecària en cap, presentada per la Carme Just, vocal del Consell Directiu. Mentre escoltava vaig pensar que haver acordat fer un monogràfic commemoratiu dels 100 anys de les obres de reforma de l’actual, i emblemàtic, edifici del Centre de Lectura, que dirigí l’arquitecte Simó i Bofarull, m’estalviava entrar en un relat llarg i prolífic del programa que el Consell Directiu ens ha preparat, que s’està duent a terme, ben acollit per la nostra massa social, amb èxit. Però quan la Montserrat digué que a la biblioteca, en aquests moments, hi ha quatre alumnes de la URV fent pràctiques, vaig sentir un cop de satisfacció en constatar que, a poc a poc si voleu, s’està fent el programa anunciat reiteradament pel Consell Directiu de rejovenir-nos, per un costat, i de vincular-nos amb la nostra universitat (molt més enllà del convenir, summament satisfactori, del Campus Extens de la URV); també amb els centres, i els seus alumnes, de secundària.
Altres flaixos, sense voler ser exhaustiu, els he vist a l’acte d’enguany del memorial de la mort de la jove bibliotecària, Regina Figuerola, a causa del bombardeig feixista del 1937 que patí la nostra entitat: foren alumnes del Salvador Vilaseca que presentaren un magnífic documental sobre aquells tràgics fets, presentat com a treball de síntesi al seu institut. També és significatiu d’aquesta voluntat de rejovenir-nos la composició actual, per aquesta bianualitat just encetada, de la composició d’algunes, vàries, de les juntes directives de les nostres seccions. Aquest fet denota, també, coincidència amb els desitjos dels socis actius: molts de nosaltres som gent ja gran, activa i culta si voleu, plena d’una experiència que potser ens allunya del tarannà i el tremp de la joventut… Bé, allunyat, però no massa, com ja hem demostrat incorporant les noves tecnologies telemàtiques per superar els dèficits ocasionats per l’epidèmia de la covid-19 (només cal veure els totals de visionats, via streaming, dels nostres actes i conferències).
En un sentit paral·lel, vaig tenir un segon flaix, sobre una voluntat de millora de l’entitat incorporant les dones a l’acció directiva del Centre de Lectura, quan escoltava la sociòloga Dra. Marina Subirats en la seva lliçó inaugural del curs acadèmic 2021-22: només cal repassar la composició actual de les nostres juntes directives i comissariats diversos.
Bé, no vull allargar-me més i acabo, però no sense dir que ben aviat veurem si el Plenari de Juntes, que aplega els 50 vocals de les 10 juntes seccionals, esdevé un autèntic òrgan de coordinació interseccional: la voluntat ja s’ha anunciat; i amb la convocatòria de l’Assemblea Ordinària de socis prevista per al mes de febrer apreciarem si ja ha arribat, el Plenari, a agafar velocitat de creuer en aquesta desitjada direcció. Ajudarà, crec, la idea de convocar totes les seccions a participar, aportant activitats pròpies, a cicles commemoratius que el Consell Directiu obrirà a la participació diversa, com ja s’ha fet.
Res més, m’acomiado com a soci que vaig sentir satisfacció a tutti pleno a l’acte del 2 de novembre al Teatre Bartrina, per commemorar els 100 anys de les obres del nostre edifici (només diré tres noms: l’arquitecte Josep Simó Bofarull, el president del Centre de Lectura, Pere Cavallé, i el consoci filantrop, Evarist Fàbregas), i ho faig, això d’acomiadar-me, tot constatant que ens aplegarem molta gent i molt diferents entre nosaltres. Amb un punt de convicció, crec que ens unia un mateix tarannà: el de la gent que estima la cultura i que sap celebrar-la en la catalanitat, amb una contenció educada, des d’una formalitat intel·ligent.
[1] La paraula circa, acompanyada d’una data i entre […], és molt emprada com a eina de localització en el treball bibliotecari. Vol dir en data aproximada i la Montserrat de Anciola l’ha fet servir com a títol «Bibliote[ca.1921]», per ampliar antecedents i influències immediates a aquell 1921 que commemorem.
