Aprofundir Amorós

Endinsar-se en l’obra poètica de Xavier Amorós és, forçosament, un retorn a l’essència. Retorn  a les coses petites que la mirada fa grans, a la natura en estat pur. Per a mi, llegir Amorós és caminar descalça per camins i senders que em porten a fer un exercici d’introspecció. És fer neteja dels racons i obrir de bat a bat la finestra a la vida.

Aquest desig és el que m’ha dut a construir escenes, a crear atmosferes, aquelles que han pres cos amb la lectura dels poemes.

«Blavor infinita», «Com una flor de la llum en la tenebra»  i «On vas?» són els títols que he volgut posar a les fotografies, tots tres manllevats dels versos que les acompanyen.

Anhel

Volar com un ocell…
El pit enfora
i els braços ben estesos
tallant l’aire
que pesa de tan blau.
Amb rius i boscos
i gegants de roca
que fugen i els desfà la llunyania
la terra a sota jau.
Volar damunt del mar
com la gavina
que taca l’horitzó amb la puresa
del seu plomatge blanc.
Llançar, imponent,
per la blavor infinita
un aspre crit
de vida i llibertat
salvatge i triomfant.

(1940) Poemes inèdits de Xavier Amorós, p. 45.

X

Aquí
l’esperança es fa més alta
perquè es nodreix
de les petites coses.
Indemne,
s’enfila enllà de les vinyes.
I es queda a les cimes,
segura,
com una flor de llum
en la tenebra.

(d’Enyoro la terra)

AVUI

Recorro
les grises tardes desertes del diumenge,
plenes, de gom a gom,
de gent amb el tedi pintat a la boca.
I no sé què respondre
quan em criden: on vas?
amb els ulls que no em miren.
I em criden: on vas?
I no sé què respondre.
Hi ha sanglots d’impotència
darrera les quatre persianes
que ha tirat la vergonya.

---