La història sentimental i radiofònica de l’Amorós

Soc incapaç de comptabilitzar les converses que vaig arribar a mantenir amb el Xavier Amorós. I no únicament a Ràdio Reus o a Canal Reus. La majoria, s’ha de dir, dalt de l’ascensor de la comunitat de veïns que compartíem, al passeig de Prim número 40. Els Baiges vivíem al setè primera. Els Amorós, al vuitè primera. I quan coincidíem pujant o baixant dins de l’elevador, aquells segons de conversa sempre eren plaents, ocurrents i divertits. Per tant, de xerrades amb el Xavier en podia explicar un fotimer.

Però aprofitant l’amable invitació de l’Agnès Toda de participar en aquest número especial de la Revista del Centre de Lectura dedicat al poeta de Las Américas, enriquint el meu article amb algun element audiovisual, he tingut la immensa fortuna de localitzar la primera entrevista que vaig fer al Xavier durant la meva etapa a Ràdio Reus. Era el 6 de novembre de 1997. Feia dos mesos mal comptats que havia començat a dirigir i presentar el Viure Reus, el magazín del migdia a l’emissora local. Un programa que pretenia fer que la ràdio, a més d’escoltar-se, es veiés. Per això, amb la inestimable col·laboració de l’Enric Tricaz i del Joan Ramon Mestre (a. c. s.), cada dia ens les empescàvem per convertir qualsevol racó del Món de Reus en un estudi de ràdio.

En aquella ocasió vam situar-nos a la coca central del capdavall del passeig de Prim, tocant a la Pastoreta, just davant d’on vivia el Xavier. I li vam fer aquesta entrevista a propòsit de l’estrena de l’obra de teatre Història Sentimental a càrrec del grup de teatre Els Passarells d’Alforja. Era la primera vegada que es representava l’obra a Catalunya després d’obtenir el premi Santiago Rusiñol dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’Argentina l’any 1958.

L’obra es representaria dos anys després al teatre Margarida Xirgu de Buenos Aires a càrrec de la secció d’Art Escènic del Casal de Catalunya de la capital argentina. Però des d’aleshores no s’havia tornat a representar. A Reus únicament s’havia pogut escoltar una lectura dramatitzada a càrrec de La Vitxeta dirigida pel Ramon Tàpias. Finalment, l’obra es programaria al Bartrina el cap de setmana del 8 i 9 de novembre, a càrrec del grup Els Passarells d’Alforja. I d’aquí l’oportunitat de l’entrevista.

La conversa s’inicia amb la lectura de l’acta del premi a càrrec del malaguanyat Joan Ramon Mestre. I el diàleg amb el Xavier s’esquitxa, també, amb els talls de veu del Quim Balcells, l’històric director de teatre del grup alforgenc.

Cal destacar algunes curiositats de l’enregistrament com la referència que fa l’Enric Tricaz, en iniciar la connexió, al «controvertit» passeig de Prim que en aquella època vivia la polèmica de la seva remodelació amb el projecte de l’arquitecte Enric Miralles. També l’intent infructuós de trobar algun dels actors que havia estrenat l’obra a l’Argentina trenta-nou anys abans. I, finalment, l’anunci que realitza el Xavier sobre el llibre que prepara per al Sant Jordi del 1998, el celebrat Tomb de Ravals amb articles publicats al Diari de Tarragona, el Nou Diari i el Reus Diari. Un llibre de culte per entendre la seva dimensió com a articulista. Diuen que recordar és tornar a viure. I la màxima esdevé suprema quan tens l’oportunitat de recordar sentint la veu càlida i agraïda de persones que es van fer estimar tant com l’inoblidable Xavier Amorós.

---