Vida imaginada

| | Twitter

(Biblioteca Pública Municipal de Salou. És la llum de la tarda que inunda l’espai, matisada per l’ombra de pins molt alts. Fora de l’escena se senten unes veus que dialoguen distesament, riuen, tenen en comú una relació d’origen amb Reus. D’entre totes, es pot distingir la veu d’una empresària alta, moderna i decidida, la veu d’un escultor reconegut i admirat i, finalment, la d’un escriptor afable, precís, bon conversador que sembla que és qui porta el fil de la conversa)

Escriptor: Em fa l’efecte que Reus, durant els segles divuit i dinou, mesurat grosso modo, devia ser una població ben singular…

Empresària: Quan als estius, a migdia, anava cap a casa, cap al xalet, en dèiem el xalet.

Escriptor: On la calma i la vida contemplativa resultarien segurament ben difícils.

Escultor: Apa Genoveva, fes via!!

(Menjador de l’escriptor. Convé que l’ambient sigui recollit, amb una llum càlida i amable, amb la intimitat que suposa tenir per primera vegada entre les mans una tassa de porcellana fina i apropar-hi els llavis el mínim necessari per introduir a la boca petits glops fumejants. Al mig de l’escena l’Escriptor assegut en un butacó en un diàleg interior.)

– Hi havia una gran cridòria…

– Vaig conèixer a Pradell…

– Van morir per no res…

– Tothom tenia set…

– L’agutzil…

-…

(Sala Central de l’Escorxador. Sobre la gran pantalla que ho inunda tot es projecta el vídeo del llibre Dues vides d’Emanuele Trevi sobre els genolls de la lectora que en gaudeix en un viatge amb tren. Per la finestra el sol lluent es baralla amb el blau del mar i l’aplaca deixant-lo immòbil i metal·litzat. La lectora de sobte sent l’impuls de llegir en veu alta. Text, veu i batalla li fan evident la presència enyorada.)