|
| Twitter
D’en Xavier m’emporto i ho endreço al lateral dret de la motxilla (on l’accés es fàcil) la seva lúcida sentència, per així poder recordar-la sovint:
L’única cosa que acceptaria és vèncer el temps i tornar a començar, i això és terriblement impossible!
En el fons hi poso els sentiments d’amor per la natura, la misericòrdia per la lletjor, la magnanimitat per la culpabilitat i la innocència, el desencís pel temps viscut, els mons paral·lels a la realitat, l’elegància de les paraules i el cant a l’amor.
A dalt de tot reservo l’espai per al poema, «Al Crist de la Sang en el divendres Sant»:
[…] En ell us veig tan alt i humà,
tan àvid de la fe que ressuscita,
que pressento que el món i més enllà
s’acoblaran en la blavor infinita
Converses amb el pare
Maria Lluïsa Amorós
Pare
Xavier Amorós Corbella
«Mòbil Xavier Amorós» i «Tanka»
Lena Paüls
Xavier Amorós, primer valedor de Miquel Escudero
Antoni Nomen
Records d’adolescència
Francesc Queralt
Xavier Amorós i Sara Dalmau
Sara Dalmau
Xavier Amorós o la fecunda comprensió del llegat noucentista
Josep Murgades Barceló
A Xavier Amorós, i. m.
Magí Sunyer Molné
«Puc» i «Xavier Amorós, un senyor i poeta de Reus»
Monika Escuer
Sempre hi era
Pere Prats Sobrepere
Vint-i-u
Carme Andrade
La teoria d’Amorós sobre el cafeter Leo
Xavier Filella Fargas
La meva relació amb Xavier Amorós
Montse Farrés
Flaixos de Xavier Amorós
Josep Maria Ribas Prous
Reverberacions. A propòsit d’alguns poemes de Xavier Amorós
Alfons Gregori
Nosaltres
Agnès Toda i Bonet
La història sentimental i radiofònica de l’Amorós
Josep Baiges Gispert
Dues cartes inèdites de Xavier Amorós a Salvador Vilaseca (1965)
Jaume Massó Carballido
Molta tela per tallar
Isabel Martínez
Ara estem sols (encara)
Daniel Recasens Salvador
Vida imaginada
Cristina Garreta Girona