La transparència dels celatges
El gener del 1921, l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va publicar una memòria d’Eduard Fontserè sobre les variacions de transparència de l’atmosfera des de les Balears al Puigmal.[1] El treball recull les observacions de visualitat des de l’Observatori Fabra que havien començat l’1 de gener del 1916. Fontserè hi fa constar que «por el lado de mar se divisan alguna vez sobre el horizonte las cumbres de la cordillera septentrional mallorquina», i que «la sierra balear no se ve más que 2,7 veces por cada 100 observaciones».
El 9 de març del 2023 –que va ser el dia en què una quarantena de socis del Centre de Lectura vam visitar l’Observatori Fabra– va ser un d’aquests dies excepcionals i, des de la falda del Tibidabo, vam albirar a l’horitzó la serra de Tramuntana. La silueta de la serra ens era coneguda perquè el 17 de novembre del 2022 ja l’havíem albirat des del turó de Llaberia on està instal·lat un dels radars del Servei Català de Meteorologia.
Els celatges transparents ens han acompanyat durant l’aprenentatge sobre observació meteorològica que hem fet aquests darrers mesos.
L’observació meteorològica al Centre de Lectura
Tot va començar quan, el 22 de juny del 2022, el Centre de Lectura va nomenar Jordi Bruno i Descarrega soci d’honor, a causa de la seva labor de més de quaranta anys com a responsable de l’observatori meteorològic que tenim instal·lat a la coberta del palau dels Tamarit.
A aquest reconeixement ha seguit un cicle titulat «100 anys mirant el cel. Eduard Fontserè i el Servei Meteorològic de Catalunya», en l’organització i l’execució del qual hem col·laborat de manera estreta les seccions de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques, d’Excursionisme, de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i de Geografia i Història del Centre de Lectura, amb la participació d’un grup d’alumnes del Taller de Lectura en Veu Alta, de l’Escola de Música, de l’Escola de Dansa i de la biblioteca del mateix Centre de Lectura.
La visita al radar de Llaberia
La primera de les activitats del cicle va ser l’excursió que els socis del Centre de Lectura vam fer el dijous 17 de novembre del 2022 a la serra de Llaberia. Guiats pels companys de la Secció Excursionista vam fer una passejada des del coll dels Colivassos fins al paratge de la Miranda, també dit Lo Molló, que ofereix una extensíssima vista panoràmica.
Aquell dia, la serra de Tramuntana es retallava a l’horitzó.
És sobre aquesta talaia, a 925 m d’altura, que, des del 2008, el Servei Meteorològic de Catalunya hi té instal·lat el radar de Tivissa-Llaberia.
Dalt, ens hi esperaven els tècnics del Servei que ens van permetre l’accés a la instal·lació i ens en van oferir una visita guiada. Ens van parlar de les característiques del radar i ens van explicar que l’objectiu de la instal·lació és la detecció a distància de precipitacions i l’estimació de la seva intensitat. La protecció de la zona com a espai natural protegit condiciona el sistema de generació elèctrica que el radar necessita.
L’estació meteorològica del Centre de Lectura
Des de l’any 1948, a la planta superior i al terrat del Centre de Lectura hi ha una estació meteorològica per a l’observació i el registre de dades climàtiques. Funciona de manera constant i ininterrompuda. El dia 21 de novembre del 2022 es va obrir el servei de consulta en línia de les dades que l’estació obté. La informació s’hi actualitza cada cinc minuts. Tot i que les dades no tenen caràcter oficial, l’oferiment al públic de les lectures de la nostra estació és un acte de transparència informativa de gran valor. S’hi accedeix amb l’enllaç següent: https://meteo.centrelectura.cat/.
En diversos torns, que es van dur a terme els matins dels dissabtes 26 de novembre i 3 de desembre del 2022, els socis interessats vam poder visitar la instal·lació amb el guiatge del seu responsable: Jordi Bruno.
La inauguració
El dijous dia 24 de novembre del 2022 la directora general del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, acompanyada del nostre president, Lluís Pérez, i del nostre soci d’honor, Jordi Bruno, va obrir formalment el cicle «100 anys mirant el cel. Eduard Fontserè i el Servei Meteorològic de Catalunya».
Seguidament, Sarai Sarroca va fer una conferència de presentació del Servei Meteorològic i les seves activitats, i va inaugurar l’exposició presentada a la sala Fortuny. L’acte, molt concorregut, es pot seguir en diferit al canal de YouTube.[2]
Vam saber que l’any 1919, en tornar de la primera conferència internacional de directors de serveis meteorològics, Eduard Fontserè va proposar a la Mancomunitat de Catalunya que creés el Servei Meteorològic de Catalunya. El decret de constitució és del 31 de març del 1921. En la seva primera època (1921-1939) l’SMC, que dirigia el mateix doctor Fontserè, va participar, com a membre de ple dret als organismes internacionals de l’època i va ser pioner en l’emissió dels butlletins radiofònics amb avisos per a pagesos i navegants, mapes per a l’aviació, sondatges atmosfèrics i marítims i campanyes experimentals, com la de l’anomalia tèrmica a la plana de Vic. Actualment, l’SMC està adscrit al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i s’ocupa de la predicció Meteorològica de qualitat, especialment dels episodis extrems. Compta amb eines de teledetecció i xarxes d’observació desplegades arreu del país.
Per commemorar el seu centenari, l’SMC va produir l’exposició «100 anys mirant el cel», que tracta sobre el pronòstic del clima, l’observació del temps, els ulls de l’SMC, la innovació i la recerca científica, la vocació internacional, el monitoratge del clima i la vocació de servei públic.
L’exposició, que s’havia presentat al Palau Robert de Barcelona entre el 17 de setembre del 2021 i el 16 de gener del 2022, havia sigut concebuda per ser traslladada a diferents sales de Catalunya amb la intenció de fer arribar a tot el territori la commemoració dels 100 anys de creació del Servei Meteorològic de Catalunya. La pandèmia de COVID-19 ho va impedir i el Centre de Lectura de Reus ha estat un dels pocs destins que la instal·lació ha pogut tenir.
Gran part dels plafons i les maquetes de la producció de l’SMC «100 anys mirant el cel» han conformat l’exposició presentada a la nostra Sala Fortuny. Els hem complementat amb material arxivístic inèdit que hem exposat en quatre vitrines al centre de la sala. Es tracta de documents originals que formen part del fons que Maria Fontserè i Marroig va donar al Centre de Lectura,[3] procedent dels llegats del seu espòs –Josep Iglésies– i del seu pare –Eduard Fontserè.
També vam incorporar a l’exposició un objecte molt particular: un telescopi d’Eduard Fontserè, que el seu besnet, Josep Iglésies Cirac, ens va prestar per a l’ocasió.
En ocasió de la inauguració del cicle i de l’exposició, l’Escola de Música del Centre de Lectura va oferir l’actuació del violoncel·lista Jan Colom, que va interpretar la Suite per a violoncel número 1 de Bach.
L’excursionisme
La tarda del dimarts 29 de novembre, Andreu Ferré, antic president de la Secció Excursionista, va impartir a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura una conferència titulada «Excursionisme i meteorologia». L’acte es pot seguir al canal de YouTube del Centre de Lectura.[4]
Els rapsodes Adelaida Amigó, Joan Bové i Mercè Folch, alumnes del Taller de Lectura en Veu Alta, van llegir poemes de Mn. Ramon Muntanyola, Joan Maragall, Joan Armangué, Josep Carner, Marià Manent, Jacint Verdaguer, Pere Ribot i Guerau de Liost, relacionats amb l’excursionisme, el clima i la muntanya.
La fenologia
L’1 de desembre del 2022 vam saber que la fenologia és la branca de l’ecologia que estudia les relacions entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius. Ho vam aprendre de la mà de Josep Borrell i Bargalló i d’Ismael Bentieb, observadors de la fenologia de vint-i-tres plantes i cinc ocells, que ens van parlar sobre «Observacions fenològiques a la Serra d’Almos».
Josep Borrell –un antic observador de trajectòria llarga i constant– està passant el testimoni al jove geògraf Ismael Bentieb, tècnic de projectes a l’Associació l’Aube (Entitat ambiental). L’acte es pot seguir al canal de YouTube del Centre de Lectura.[5]
La jornada va acabar amb una representació al·legòrica de l’hivern per part de la Companyia Jove del Centre de Lectura que dirigeix Teresa Aguadé.
La biografia d’Eduard Fontserè
La darrera de les conferències del cicle és la que el 13 de desembre del 2022 va impartir Joan Arús amb el títol «Eduard Fontserè, la meteorologia al servei del país i de la llengua».[6] L’acte es pot seguir al canal de YouTube del Centre de Lectura.
Joan Arús Dumenjó, llicenciat en física i meteoròleg predictor, coautor de les biografies dels doctors Eduard Fontserè i Ramon Jardí, ha estat fundador de la Societat Catalana de Meteorologia i és membre de la seva junta directiva. És caminador i un bon coneixedor de les nostres muntanyes.
La introducció de la conferència va anar a càrrec de les violinistes Mar Jaques i Bruna Andreu, deixebles totes dues del professor de l’Escola de Música del Centre de lectura Raul Contreras, que les va presentar. Van interpretar el duet número 12 de Charles-Auguste de Bériot.
Els efectes del cicle
Tot i que no és estrany que la biblioteca del Centre de Lectura, com a cessionària del fons Iglésies-Fontserè rebi visites freqüents d’investigadors, hem sabut que en les darreres setmanes la comunitat científica s’ha fet encara més conscient de la nostra especialització en relació amb publicacions i materials sobre l’observació climàtica, i que les peticions d’accés s’han intensificat.
La visita a l’Observatori Fabra
Quan, a la Miranda de Llaberia, després de la visita al radar que hi vam fer el 17 de novembre del 2022, els companys ens acomiadàvem, ens vam posar d’acord per repetir l’experiència i anar junts a Collserola: hi faríem una passejada i visitaríem l’Observatori Fabra.
El dia assenyalat per a aquesta sortida va ser el dijous 9 de març del 2023. Les seccions d’Excursionisme i de Ciències Socials, a més dels socis d’altres seccions que s’hi van voler afegir, vam omplir un autocar que ens va deixar a Vallvidrera.
Tot passant pel Tibidabo vam fer cap, a peu, a l’Observatori de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Ens hi esperava el meteoròleg Alfonso Puertas, que seria el nostre guia.
L’edifici és obra del tarragoní Domènech i Estapà, acadèmic, arquitecte i catedràtic de geodèsia, que va fer el projecte amb l’assessorament de l’astrònom Josep Comas i Solà. En la redacció del projecte de l’edifici, la intervenció de l’astrònom va ser necessària a causa de les exigències tècniques de la instal·lació del telescopi en un pilar central que estigués exempt i lliure de vibracions.
A la galeria de retrats de l’Observatori Fabra vam veure el d’Eduard Fontserè, que va ser director de la seva Secció Meteorològica i Sísmica.
El nostre guia ens va mostrar la manera com se situaven els astrònoms per fer les observacions del firmament, ens va ensenyar la preciosa cadira esglaonada i ens va posar un exemple de com es podia obrir l’escletxa i fer girar la cúpula.
Des de l’esplanada, el meteoròleg Alfonso Puertas ens va assenyalar el punt de l’horitzó on es discernien els penyals de la serra de Tramuntana, i ens va cedir una fotografia presa des d’allí a primera hora del matí d’aquell mateix dia: un moment en què Mallorca es veia encara millor.
En el dinar que després vam compartir els companys en un berenador de Vallvidrera –molt agradable i envoltat de boscos– vam comentar que potser escauria celebrar una nova trobada: hauríem d’anar a Mallorca i, des de Tramuntana, si l’atzar ens torna a oferir un celatge transparent, tractar de veure la Bola Blanca de Llaberia.
[1] https://horitzonsllunyans.files.wordpress.com/2016/11/sobre-las-variaciones-de-la-transparencia-de-la-atmc3b3sfera-desde-las-baleares-al-puigmal.pdf
[2] https://www.youtube.com/watch?v=QCF2h_TlURI
[3] L’anomenada «Biblioteca Iglésies- Fontserè», integrada ara a la nostra biblioteca, està formada per un conjunt bibliogràfic de més de set mil volums de temàtica diversa en què predominen els llibres de geografia, història general, història local, assaig, art i creació que havien pertanyut a Josep Iglésies, i nombroses obres especialitzades i separates de revistes de meteorologia, astronomia i sismologia que havien sigut d’Eduard Fontserè. L’acompanya un fons documental que, si bé està pendent de catalogació i inventari, està endreçat i conservat adequadament, i conté documents que reflecteixen les trajectòries vitals d’Eduard Fontserè i de Josep Iglésies.
[4] https://www.youtube.com/watch?v=w0SRqR73eXc