Dues cartes inèdites de Xavier Amorós a Salvador Vilaseca (1965)

Entre la documentació conservada al Museu de Reus hi ha un gran nombre de documents corresponents a la correspondència rebuda i conservada pel metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975). Entre aquesta correspondència hi ha quatre cartes i una targeta trameses per Xavier Amorós Solà (1923-2022) entre el 1965 i el 1974, a més d’un petit plec imprès datat l’abril de 1948 i editat per l’Associació Excursionista de Reus (que anunciava «una lectura de poesia de muntanya a càrrec de l’excel·lent rapsoda i estimat company Xavier Amorós»).

Tot i fer part de generacions diferents, Vilaseca i Amorós van col·laborar en diferents entitats locals, com l’Associació d’Estudis Reusencs i —especialment— el Centre de Lectura. La relació personal es va intensificar després de la Guerra Civil. Si repasseu els índexs onomàstics dels tres volums de les memòries d’Amorós, Temps estranys (editats per l’Associació d’Estudis Reusencs els anys 2000, 2002 i 2004), veureu que les referències a Vilaseca són força nombroses i considerables.

Com a curiositat, a la coberta d’un dels llibres memorialístics d’Amorós, Plou, però plou poc (Reus: Edicions del Centre de Lectura de Reus, 2007), hi apareix una encara adolescent Luisa Corbella (la futura muller d’Amorós, a qui aleshores encara no coneixia) retratada en el poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa) per l’arqueòleg alemany Adolf Schulten, que va visitar el jaciment —per invitació del doctor Vilaseca, codirector de les excavacions— el 21 d’octubre de l’any 1943 (tot i que al peu de la imatge de la coberta del llibre esmentat hi figuri l’any 1942). Entre la documentació de Vilaseca conservada al Museu de Reus també hi ha diverses fotografies dels treballs al Castellet de Banyoles, en una de les quals surten junts Schulten, Vilaseca i el tivissà Lluís Brull (qui controlava in situ els treballs d’exploració arqueològica), però dissortadament no n’hi ha cap en què aparegui Luisa Corbella. Entre les fotografies del fons Xavier Amorós dipositat a l’Arxiu Municipal de Reus hi ha una altra fotografia de la jove Corbella que fou captada els primers anys de la dècada dels quaranta, mentre mirava pel balcó de la casa de la seva besàvia a Tivissa, però cap altra relacionada amb la seva visita a l’esmentat jaciment ibèric. Segons m’ha informat amablement la filla del Xavier i de la Luisa, Maria Lluïsa Amorós, el seu avi matern —Eduardo Corbella Esteller, net dels Alerany de Tivissa— era amic de Lluís Brull i, quan aquest li va preguntar si els volia acompanyar a veure les excavacions —arran de la visita de Schulten—, va acceptar i va anar-hi amb la Luisa.

La primera de les cartes que ara ens ocupen, i que fan referència a una altra qüestió, fou manuscrita —amb ploma estilogràfica— en una quartilla encapçalada amb la capçalera impresa «XAVIER AMORÓS SOLÀ». Transcric tot seguit el text, sense fer-hi cap correcció ortotipogràfica:

7 de febrer de 1965

Dr. Salvador Vilaseca

Ciutat

Distingit i estimat doctor:

    Li envio —per fi!— l’esbós de l’escrit referent a Prim. N’hi envio dues versions —catalana i castellana— que no són exactes, però he aprofitat, en fer-ho en una i altra llengua, d’oferir unes petites variants per avançar feina. No cal que li digui que m’hauria agradat fer-ho amb molta més traça, i, sobretot, que, si arriba a servir, no cal tenir a la meva redacció el més mínim respecte; vull dir que pot canviar, amb la més absoluta llibertat, tot el que li sembli.

    Ara bé; a banda de tot el que acabo de dir-li, em dona la impressió que hi ha hagut algún canvi en aquest assumpte. Vostè deu estar-ne ben enterat. Diuen que ha de venir no sé quin capità general i que segurament posarà el crit al cel quan vegi el que fan. També diuen que els militars ho prenen com a cosa seva i que aprofitarn el trasllat per a fer una mena d’homenatge indirecte a l’exèrcit. Llavors ho voldran tot, incluint el mausoleu, de primera categoria. Sigui com sigui, vostè decidirà i jo estic, a gust, a les seves ordres. Ja sap que pot disposar de mi, si tirem la cosa endavant, per a fer les visites que calguin o el que cregui més convenient. M’he referit a les visites a possibles firmants. Esperaré que tingui l’amabilitat d’avisar-me.

    Cordialment seu,

    Xavier Amorós

La segona carta, manuscrita en un full més gros, però amb la mateixa capçalera impresa amb el nom del trametent, fou tramesa un mes després i tracta de dues qüestions diferents. Transcric només la part que té relació amb l’escrit anterior, sense revisar-ne l’ortografia:

4-III-65

Dr. Salvador Vilaseca

Ciutat

Benvolgut Doctor:

Li faig aquestes ratlles per a no molestar-lo per telèfon. […]

    Aprofito ara per a parlar-li també del nostre assumpte. Em permeto exposar-li la meva opinió, després d’haver-hi pensat una mica. Dimecres vinent, dia 10, s’acompliren 8 dies de la presentació a l’Alcalde. Després d’haver-hi reflexionat, tinc la clara impressio que aquest senyor vol passejar-nos. Proposo que el dimecres dia 10 entreguem, amb la data del dia, l’escrit a tota la premsa de Barcelona, al «Reus» i al «Diario Español». Simultaneament, em brindo a fer una carta a l’Alcalde en nom del grup i fent, o millor «haciendo las veces de secretario» dient-li que consultats els firmants, o la majoria dels firmants, creiem que ajornant, o havent ajornat, aquests 8 dies més la publicació de l’escrit, pensen els firmants que ja han donat satisfacció als precs d’ajornament que ell havia fet als que li vam presentar, havent colaborat, per tant, a gust d’ell en la seva gestió, «i gustosos d’haver-li proporcionat la nostra col·laboració, ara ens plau d’informar-lo, que anem a publicar l’escrit». No sé si m’he explicat bé, però estic segur que vostè ho entendrà perfectament.

    Si decidíssim fer això, el diumenge podríem entregar la carta a l’Espinós perquè sortís al «Destino» del dia 12/13. L’escrit va datat «febrer». Les cartes, jo les dataria, fins la de Destino, (pregant la publicació) el dimecres, dia 10, encara que l’entreguessim el dia 7 la de l’Espinàs.

    M’he permès proposar tot això perquè seria també «profundament lamentable» que no ens servís per a res el que s’ha fet, i potser ens exposaríem, fins i tot, a que algun dels firmants ens digués que ens hem deixat enredar. No li sembla?

    Perdoni, doctor, l’extensió i consegüent destorb. Jo estic a tot hora a la seva disposició també, per a fer les cartes i el que calgui, només que el divendres seré a Barcelona i el dissabte tinc compromís de 8 a 10 del vespre.

    Afectuosament,

    Amorós

En l’esmentat fons de l’Arxiu Municipal també es conserva un testimoni notarial, datat a Reus l’1 de març de 1965 i signat pel notari Francesc Vidal, en què es transcriu literalment el document al qual es refereix Xavier Amorós. En transcric tot seguit el text, però estalvio al lector els noms dels signants que hi figuraven:

Ante la inminencia del traslado a nuestra ciudad de los restos mortales del general PRIM, consideran los que hacen público el presente escrito, que sería hondamente lamentable que el emplazamiento y realización del mausoleo del general Prim en Reus, no estuvieran de acuerdo con los merecimientos del ilustre reusense, puestos de manifiesto en toda su alta actividad cívica.

De forma más precisa, desean también manifestar los abajo firmantes que cualquier característica en el enclave de mausoleo en el ámbito del Santuario de Nuestra Señora de Misericordia, de la que pudiera deducirse, por su incomunicación con el templo u otra circunstancia similar, una discriminación entre la significación espiritual del recinto y la personalidad de Don Juan Prim y Prats, resultaría notoriamente injusta, por cuanto el primer Conde de Reus demostró a lo largo de su vida, en innumerables ocasiones y de forma inequívoca, su devoción hacia la Mare de Déu de Misericórdia. Reus, febrero de 1965.

També estalviaré al lector les vicissituds de la qüestió del frustrat intent de traslladar l’any 1965, a Reus, el sepulcre i les restes del general Prim, que finalment arribarien a la nostra ciutat el 1971. Només cal que llegiu tot el que detalladament explicà Xavier Amorós en el capítol tretzè, significativament intitulat «Faixa o caixa», de Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre tercer, 1961-1975 (Primera part), editat per l’Associació d’Estudis Reusencs (2004), en què es transcriu també (a les pàgines 307 i 308) el manifest esmentat al nostre paràgraf anterior. Només reprodueixo un fragment de la transcripció d’Amorós (publicada a la p. 303) d’una inicial trucada telefònica que va fer a Salvador Vilaseca, perquè el lector entengui com es va originar la qüestió:

—Així, doctor, no ha vist les obres —li vaig dir.

—Quines obres? —no se li acudia a què em podia referir.

—Les del mausoleu de Prim.

—Oh, i tant! I què passa amb allò?

—Doncs miri, doctor, hi vaig anar ahir. Ho fan tot de marbre gris, d’aquell mate, barat. I semblen els urinaris de l’«Estación del Norte» de Madrid. Esgarrifós, doctor. No s’ho deixi perdre.

—Què em diu! No tenim sort en aquest poble. Després de dinar, en un salt, hi aniré.

---