Fotografia: © Sergi Peralta
Res més senzill i més complex a la vegada. No entenc una resposta única sense que m’apareguin altres preguntes, moltes. Suposo que no et pots aventurar a respondre-la sense plantejar-te a la vegada, què soc?; el que soc o per què soc? És un jo relatiu, ple de matisos, experiències, amors i desamors que et porta viure el dia a dia i com ho fas i amb qui ho vius.
Suposo que l’interès que jo pugui tenir per vosaltres sempre serà, o m’ho imagino així, respecte al Centre de Lectura, com realment es diu, però per a mi serà, per sempre mes, de Cultura. En el Centre sempre m’he «culturitzat» molt més que no pas hi he llegit, i això que, ho reconec, enyoro a vegades passar per la biblioteca amb l’únic objectiu de passejar-m’hi, per mirar, per observar, per retenir aquesta olor que només el paper, i els llibres, són capaços d’ambientar en una atmosfera particular, irrepetible, única.
En qualsevol cas no puc dissociar com he arribat a qui soc sense el que he estat o el que soc, o amb qui, o com…
I us he de dir, concisament, segur!, arquitecte (diria que de sempre), malgrat imponderables, m’ho he passat bé, molt bé i encara ho disfruto. Pagès, pels ancestres, ara ho faig en ecològic, que és el que toca, per convenciment, però tal vegada és un deute que tenim amb la terra, experimentant constantment (allò del prova-error i correcció). Dels de les galetes i els caramels, per família; sempre ho portaré a sobre indeleble al pas del temps. Regidor, d’Urbanisme, no ho hauria sabut ser de cap altre àmbit, un honor i una gran experiència personal, intransferible i que tots els que estem de cara al públic hauríem de tastar, és un aprenentatge.
I al Centre? Doncs des de els catorze! Uff!! Dec tenir un número molt baixet ja. Amb una avaladora com la Mari Martorell (segur que algú pensa: la nostra Mari, i sí, ho era!) l’empremta és profunda. Alternant èpoques més actives que altres, més llargues, d’inactivitat.
El Quim (aleshores flamant president del Plenari de Juntes) ens proposà, fa uns anys, ressuscitar la Secció de Tecnologia del Centre, a la pràctica des de zero; a veure què érem capaços de fer. Jo diria que hem reiniciat la Secció, la més petita, amb menys adscrits, la de pressupost més baix, i ara que ja hi torna a ser, alguns acabem i altres hauran de fer-la més gran, més efectiva, més important a l’altura de les altres, i deixar d’una vegada per totes de ser la secció petita del Centre de Lectura.
Ah! I per als que venen darrere, sapigueu que treballar en una banda obre portes a altres i encara que la de Tecnologia sempre serà la meva Secció, friso per una caminada amb els companys de la Secció Excursionista o tornar a reescriure al Taller d’Escriptura, per dir-ne alguna. I si no sempre ens queda la conversa, la lectura, el coneixement.