|
| Twitter
Ara estem sols.
Potser sense voler
aquest gust dolç
del crit tan sord
si sabem que
ningú no ha de venir
a rompre el son dels morts,
a escriure els versos nous,
ni calmar-nos la son
que no voldrem dormir
fins ben entrat el juny, enllà.
Ara ens retrobarem.
Ja no som els mateixos
ni vestim com llavors
amb el preu a la vista,
la clau lligada al coll.
Reclosos a les cambres i a les platges,
la sanefa dels llambordins del Mercadal,
als humits carrerons i a les grans avingudes
—fabricades de trinca, pagades a preu d’or—,
perquè tu em coneixes i jo et sé
sabrem l’instant precís que toca seure,
parlarem en veu baixa de la nostra
inconfessable, íntima vergonya.
Converses amb el pare
Maria Lluïsa Amorós
Pare
Xavier Amorós Corbella
«Mòbil Xavier Amorós» i «Tanka»
Lena Paüls
Xavier Amorós, primer valedor de Miquel Escudero
Antoni Nomen
Records d’adolescència
Francesc Queralt
Xavier Amorós i Sara Dalmau
Sara Dalmau
Xavier Amorós o la fecunda comprensió del llegat noucentista
Josep Murgades Barceló
A Xavier Amorós, i. m.
Magí Sunyer Molné
«Puc» i «Xavier Amorós, un senyor i poeta de Reus»
Monika Escuer
Sempre hi era
Pere Prats Sobrepere
Vint-i-u
Carme Andrade
La teoria d’Amorós sobre el cafeter Leo
Xavier Filella Fargas
La meva relació amb Xavier Amorós
Montse Farrés
Flaixos de Xavier Amorós
Josep Maria Ribas Prous
Reverberacions. A propòsit d’alguns poemes de Xavier Amorós
Alfons Gregori
Nosaltres
Agnès Toda i Bonet
La història sentimental i radiofònica de l’Amorós
Josep Baiges Gispert
Dues cartes inèdites de Xavier Amorós a Salvador Vilaseca (1965)
Jaume Massó Carballido
Molta tela per tallar
Isabel Martínez
Ara estem sols (encara)
Daniel Recasens Salvador
Vida imaginada
Cristina Garreta Girona