Metaressenya de Ja no és avui i encara no és demà

 |   |  Twitter

Nomen, Antoni (2022): Ja no és ahir i encara no és demà. La Pobla Llarga: Edicions 96, 40 p.

Segons com la poesia és el parany dels febles. Ens volen febles!

Sí, sabem que poíēsis significa «produir». Però només hi ha una producció: fer.

En tot cas la poesia és potència. No pas acte.

Et predisposa a fer. Aquesta és la millor poíēsis.

Però encara no és demà. Hi has fet una passa. Una passa cap a l’avui. No volen que assumim l’avui. Volen distreure’ns-en.

No volen que ens hi concentrem.

Si no ens enfrontem a l’ara, mai no hi haurà demà. És el que volen.

Sempre el voldrem, però mai no el posseirem.

Avui: volem demà?

Penetrem l’avui: cremem-lo, tranvalorem-lo. Matem-lo.

L’ara és la nostra presó. Només si ens hi enfrontem cara a cara sabrem què volem: sabrem qui som.

Si no traspassem l’avui, si ens hi atrapem: volgudament, sempre estarem dient la palinòdia quevedesca.

Emprem el demà com a excusa.

I què és transvalorar l’avui per a nosaltres?

Acabar amb el límit.

I quin és el límit? El límit dels límits. La mort. I què és la mort?

La mort com a nosaltres,  com a ‘jo’, com a poble. Com a gent.

República!

República Catalana!

Aquest és el nostre enfrontament amb l’avui.

Revolució democràtica!

Posseir, produir el nostre avui: transvalorar-lo: ja és demà!

Tota poesia que no transvalori, que no s’enfronti a l’avui per a assolir (el) demà és pura il·lusió de l’esperit.

Per això cal fer el pas cap al treball de forjar l’espasa: treball del ferrer: assaig, idees. Treball d’enclusa, foc roent, martell i aigua per tancar el cercle. I fer de la potència, acte. Ja tenim el demà. Ja hem fet el pas: hem traspassat l’avui. Vitalment, revolucionàriament.

Hem deixat de ser febles, no som subjectes febles. No som un poble feble.

Som lluita. La lluita per al demà: la lluita per exhaurir, occir l’avui tot assumint-lo, tot treballant-lo, tot cremant-lo: una nova espasa: demà.

La firma literària per a desplegar la potència fins assolir l’acte est l’assaig. Què és si no el Zaratustra. Desenvolupament helicoidal per assolir perspectiva d’atac contra la mediocritat i la mesquinesa. Humà, massa humà. L’amor per allò humà és el que ens fa revolucionar l’avui, catalitzar-lo per a acabar amb l’avui-límit. És el que Gramsci no es plantejà.

Xavier Ferré, a la dreta, amb Antoni Nomen ©C.M. 2022