El Dr. Josep Laporte i Salas, 1922-2005.

Noucentisme possibilista. Dr. Josep Laporte (1922-2005)

 |   |  Twitter

Commemorem el centenari del naixement de Josep Laporte i Salas a Reus el 18-3-1922. Volem recordar aspectes significatius de la seva vida, incloent-hi records personals, i situar-los en la història recent.

Laporte va viure la infància a la seva ciutat de Reus. El nen Laporte va conèixer una ciutat de Reus que havia estat pròspera, amb burgesia i menestralia progressistes i cíviques. I un proletariat inquiet i amb ganes de cultura. Amb entitats com el Centre de Lectura, el Círcol i el seu Teatre Fortuny, i una creació genuïna de la Mancomunitat: l’Escola d’Enologia de Reus. I on s’havia fundat l’Institut de Puericultura, centre mèdic de salut i formació, utòpic i modèlic, inaugurat per Puig i Cadafalch.

Quan Josep Laporte va néixer, el 1922, la Mancomunitat de Catalunya ja havia assolit crear l’Institut d’Estudis Catalans, que tant estimarà el Laporte adult, l’Escola de Bibliotecàries, la Universitat Industrial… i en l’àmbit sanitari, l’Escola d’Infermeria, primera a Espanya, i l’Institut de Fisiologia, a la Universitat de Barcelona… entre d’altres obres de manual noucentista.

Programa de Fisiologia del Curs 1920-21, el primer de l’Institut de Fisiologia.

Malgrat que la Mancomunitat de Catalunya fos abolida el 1925, el Noucentisme, subjacent a l’acció política de la Mancomunitat, va seguir viu com a ideologia de molts catalans.

El 1932, la família Laporte Salas es va instal·lar a Barcelona, després de la suspensió de pagaments dels Bancs de Catalunya i de Reus. A la Barcelona de la Generalitat Republicana, el Noucentisme històric va poder fer realitat una part petita dels seus ideals. Josep Laporte ho va viure com a adolescent. Però la revolta, la guerra i l’exili van acabar perjudicant persones, béns i ideals de tot tipus.

 

Trajectòria de Josep Laporte després del 1939

Acabada la guerra, Josep Laporte va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona del 1939 al 1945. El 1957 es va doctorar amb la tesi «Interrelaciones farmacológicas de la hormona tiroidea», amb premi extraordinari. Deixeble de l’Escola de Farmacologia del Dr. Garcia Valdecasas, el Dr. Laporte va ampliar estudis al Departament de Farmacologia de la Universitat d’Oxford, i a l’Instituto di Ricerche Farmacologiche de Milà. El Dr. Laporte assoleix ser professor adjunt titular de Farmacologia a la UB el 1960.

A la Facultat de Medicina de la UB imparteix docència fins al 1968. Un alumne seu va ser Jordi Pujol i Soley. Laporte guanya, per oposició, la Càtedra a Cadis; i el 1970 les càtedres a València i després a la nova Universitat Autònoma de Barcelona. El Dr. Laporte és nomenat catedràtic de Terapèutica i Farmacologia Clínica de la Facultat de Medicina de la UAB. I n’és cap del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, format amb Bioquímica, Fisiologia i Farmacologia. El 1976 el Dr. Laporte és nomenat rector de la UAB. Promou millores al Campus de Bellaterra i realitza obra social per als treballadors de la UAB.

El Dr. Laporte treballa activament a la direcció de recerca dels Laboratoris Esteve, una tasca de més de vint anys. S’involucra en política, i acaba sent nomenat conseller en dos governs de la Generalitat de Catalunya, i comissionat amb atribucions de conseller en un tercer. I , des del govern, Laporte exerceix transcendents accions per a Catalunya, tan transcendents com algunes de les més positives de la República i de la Mancomunitat.

Comentarem en la present glossa les accions de Govern del Dr. Laporte en Sanitat, i en Universitats. Els mapes sanitari i universitari de Catalunya van resultar renovats i vitalitzats, quantitativament i qualitativa.

Abans, durant i després del seu pas per la Generalitat, el Dr. Laporte es va involucrar en accions cíviques, culturals i acadèmiques en la societat catalana. Gairebé totes encaixen en un model de visió noucentista i amb resposta emprenedora.

 

Universitats

La creació de les noves Universitats Catalanes «off-Barcelona» seria l’acció principal de millora quantitativa del model universitari. Més universitats, més ben distribuïdes i més ben arrelades. Lleida, Girona, Rovira i Virgili, i les privades Vic, Ramon Llull i Internacional. Com a exemple de renovació qualitativa hi ha la creació de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC. La UOC va ser una nova universitat diferent, no presencial , obra de l’enginyer reusenc Dr. Gabriel Ferrater Pascual, per impuls personal del Dr. Josep Laporte. El Dr. Ferrater havia sigut dues vegades rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, nom que data del 1984. Abans es deia Politècnica de Barcelona. Fet conseqüent amb les set ciutats catalanes on hi ha seus de la UPC actual, i l’impuls de la descentralització.

La UOC va ser i és l’avançada en les transmissions telemàtiques. Però en altres qüestions, la nova Universitat Pompeu Fabra de Barcelona va anar i va davant de totes les universitats catalanes. La UPF recull molts recursos, és un centre d’elit, més dotat i equipat que les altres universitats, i modèlic en molts aspectes. La gestió de Laporte va fer possible la UOC i la UPF. Es va reestablir el pes específic de Barcelona, la Ciutat Idealitzada del Noucentisme, amb la UPF.

El Dr. Laporte en l’acte sobre el Mapa Universitari de Catalunya. A la seva dreta, el Conseller de Cultura, el Sr. Joan M. Pujals. A la seva esquerra, el vicerector de la URV, el Dr. Andreu Pujol. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.
El mateix acte, al Saló de la Làmpada, El Círcol, Reus, 1993. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.

Sanitat

Laporte ha estat un home d’influència decisiva en l’ordenació sanitària moderna del nostre país; els resultats de l’acció política del Dr. Laporte en sanitat van ser fruit de gestions difícils i complexes. Farem un resum mínim de com Laporte ho va afrontar al sud de Catalunya.

Les antigues residències de la S. S. de Tarragona i Tortosa van ser incorporades a l’ICS, Institut Català de la Salut. I l’Hospital de Sant Joan de Reus, de propietat municipal, va ser jerarquitzat, tancat i concertat amb el Servei Català de la Salut. El diàleg amb Laporte des de l’Ajuntament de Reus va ser mantingut i fluid amb els dos primers alcaldes democràtics, del PSC, Martí i Borrell.

El Dr. Oriol Casassas (amb barba), el Dr. Alsina i Bofill (darrere), el Sr. Carles Martí, el Sr. Max Cahner, el Dr. Laporte. XI Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana, Reus, 1980. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.

Es crea una Societat Municipal, Sagessa, per a la gestió i administració dels Hospitals de Sant Joan i de Móra d’Ebre. Laporte lidera els objectius de Sagessa, que tendeixen a una recuperació de capitalitat sanitària a Reus, integrant les assistències primària i hospitalària a partir del 1987, i els CAP de Falset, Gandesa, Batea, FIix, Móra d’Ebre i Móra la Nova. I afegint-hi centres a Roquetes i Amposta.

També al sud de Catalunya s’instaura la Xarxa Sanitària de Santa Tecla. Centrada en el patronat de l’històric Hospital de Santa Tecla de Tarragona, la Xarxa inclou els centres assistencials no ICS de la ciutat de Tarragona, el Tarragonès i el Baix Penedès, com el CAP de Vila-seca de Solcina i l’Hospital del Vendrell. En el Patronat hi ha el Bisbat de Tarragona, titular de l’Hospital de Santa Tecla. L’assistència sanitària al sud de Catalunya és com la va distribuir el Dr. Laporte.

 

Publicacions del Dr. Laporte

35 obres escrites de Laporte són ressenyades com a publicacions seves a la Galeria de Metges Catalans del Col·legi de Metges de Barcelona. Però entre obres pròpies, col·laboracions i articles a revistes, uns 300 títols van ser signats per Laporte entre el 1949 i el 1980.

La majoria són obres científiques i tècniques. Però altres són reflexions sobre gestió sanitària, universitària i d’ensenyament de Medicina. A la col·lecció «Monografies Mèdiques» hi va publicar Les drogues. I també a Editorial Destino, en castellà. En el conjunt hi destaca Noves idees sobre farmacologia de la coagulació. També va escriure sobre antinflamatoris i terapèutica endocrinològica, en particular sobre la patologia tiroïdal.

Com a obra de més projecció, cal recordar el Diccionari Enciclopèdic de Medicina, en llengua catalana, del 1990, i al Dr. Laporte com a impulsor i consultor del projecte. Publicat per Enciclopèdia Catalana i dirigit per Oriol Casassas, el Diccionari continuava l’obra del Diccionari Corchan del 1936.

Guardons i premis rebuts pel Dr. Laporte

Premi d’Honor Jaume I i premi Josep Massot.

Creu de Sant Jordi de la Generalitat, 1996.

Premi d’Honor Lluís Carulla, 1996.

Doctorat Honoris Causa per la Universitat Oberta de Catalunya, 2003.

Comandeur de l’Ordre de Les Palmes Academiques del govern Francès.

Fill il·lustre de Reus, 1987.

 

Exercici d’Altres Càrrecs:

President del XI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, 1981, Reus.

El Dr. Laporte al XI Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana. En primer terme, el Sr. Carles Martí, alcalde de Reus. A la dreta del Dr. Laporte, el Sr. Max Cahner, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Al darrere, el Dr. Alsina i Bofill, president de l’Acadèmia de CMCiB. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.
El Dr. Laporte, el president de la Generalitat —el Sr. Jordi Pujol— i l’alcalde de Reus. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.
El President Pujol amb micròfon a la mà, i a la seva esquerra, el Dr. Laporte, i el Sr. Francesc Cailà, president de la Diputació de Tarragona. A la dreta del president Pujol, el Sr. Carles Martí i el Dr. Oriol Casassas. Darrere el president Pujol, el Dr. Francesc Subirà —amb americana blanca— i el Sr. Jordi Escoda. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.
El Dr. Laporte adreçant-se al XI Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.

President del Comitè del curs: Biomaterials i Medicina, Institut Jaume Almera – Unitat de Fisiologia URV, Facultat de Medicina, 1993, Reus.

President del Patronat de l’Hospital de la Sta. Creu i St. Pau de Barcelona, 1995-2002.

President de la Fundació del Teatre Fortuny de Reus, a partir del 1995.

President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, i president de la Real Acadèmia de Medicina.

President de l’Institut d’Estudis Catalans. El Dr. Laporte, membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, era força actiu a l’Institut. El juliol del 2002, guanya les eleccions a president.

Mor en exercici de la presidència de l’IEC el 2005.

 

Nova Facultat de Medicina i noves seus a la Universitat Rovira i Virgili

En la implantació de la seu de la Facultat de Medicina, llavors de la UB, l’alcalde de Reus, Carles Martí, assumeix el suggeriment del Dr. Laporte per ajudar a la creació d’Estudis Universitaris Baix Camp. SL. L’Ajuntament de Reus adquireix accions d’aquella empresa. Però l’alcalde Martí en vol més quantitat que la que li van oferir. Enmig de la tensió mediàtica i ciutadana, Estudis U. Baix Camp adquireix la seu de la Facultat de Medicina, amb ajut de la Diputació de Tarragona i el seu president, el reusenc Francesc Cailà.

Estudis U. Baix Camp cedeix l’edifici comprat per a usos docents a la Universitat de Barcelona. La Universitat de Barcelona rehabilita i condiciona l’edifici, un cop ja és seu. El rector Badia Margarit és un ferm defensor de la descentralització universitària. La nova Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona s’inaugura amb una conferència del degà Dr. Jacint Corbella: «L’obra mèdica de Pere Mata».

Aquesta Facultat i altres Ensenyaments antics i nous a Tarragona, com Magisteri i Químiques, configuren la Divisió VII de la Universitat de Barcelona. Això dura fins al 1992. Aquell any la Generalitat crea la nova Universitat Rovira i Virgili, simultàniament amb d’altres universitats catalanes. El decret de constitució de les noves universitats porta la signatura de Josep Laporte, conseller d’Ensenyament.

Des del 1992, el Dr. Laporte, ja com a Comissionat d’Universitats i Recerca, ha d’intensificar les relacions amb els alcaldes de les ciutats amb seus universitàries. Amb Nadal, de Tarragona, i Abelló, de Reus, els problemes van ser presents. No van ser fàcils les seves relacions amb el Dr. Laporte.

En el cas de Tarragona, Laporte va haver d’acceptar un canvi radical de l’acord d’implantació del campus i les seus de la URV. S’havia assolit un acord entre alcaldes per a un campus extraurbà, entre Tarragona i Reus.

Però la pressió ciutadana de Tarragona sobre l’alcalde Nadal, de CiU, va invalidar l’acord entre polítics, decantant-lo cap a una implantació urbana de les seus universitàries. Nadal es va desentendre de l’acord sobre el campus extraurbà. El nou Rectorat acabarà localitzant-se a l’antic Escorxador de Tarragona, un edifici modernista plenament urbà i tocant a la muralla romana. Es va abandonar la idea de Campus i Rectorat a La Boella, entre Tarragona i Reus.

Els canvis en telecomunicacions, la nova tecnologia i l’evidència dels fets socials van portar Laporte a variar els seu model de campus universitari. Del campus a l’estil saxó —facultats voltades de jardins i prats, com a Oxford i Bellaterra— va passar-se a les seus urbanes —estil Atenes clàssica. En comptes de La Boella, van prosperar Sant Pere Sescelades, l’Escorxador de Tarragona, Bellisens, l’antic Col·legi La Salle, el Convent de les Clarisses…

El temps transcorregut ha mostrat un bon resultat d’aquelles mesures, en aquesta època d’Internet i digitalitzacions. Malgrat un manteniment físic i funcional prou car de les seus universitàries, bastant escampades i antigues, els edificis dels ensenyaments han ofert una funcionalitat a l’altura de les necessitats.

L’alcalde de Reus Abelló, del PSC, va tenir l’encert d’acceptar la indicació del Dr. Laporte d’ocupar un solar municipal a Bellisens per a Econòmiques i Arquitectura. La finca de Bellisens admetia també un possible nou gran edifici, com un hospital, i disposava encara de força més espai. Abelló va assumir que la propietat de la finca de Bellisens era municipal a partir de la informació del Dr. Laporte. El Campus de Bellisens s’ha d’agrair a la visió de futur del Dr. Laporte. Aquí va prosperar la idea de Laporte.

Quan s’havien de signar els convenis per a la les pràctiques dels alumnes de Medicina de la URV als hospitals, la serenitat del Dr. Laporte va tornar a lluir. Els convenis amb l’Institut Català de la Salut-URV i l’Institut Pere Mata-URV van ser signats en actes tranquils i civilitzats, per part dels respectius gerents, en presència del Dr. Laporte, el rector Joan Martí i autoritats de la URV i de la Generalitat.

Però el dia en que s’havia de signar el conveni amb l’Hospital de Sant Joan de Reus, l’alcalde de Reus no va comparèixer a la signatura. Totes les altres autoritats sí que hi eren, inclosos el rector i el Dr. Laporte. Passada l’hora de convocatòria, l’alcalde Abelló va excusar per telèfon la seva absència. La reunió va ser infructuosa.

Llavors, el Dr. Laporte, sense immutar-se gaire, va preguntar quin altre dia anava bé als presents. I va marcar una segona convocatòria. I aquell dia de la segona convocatòria improvisada sí que va comparèixer l’alcalde de Reus. I el conveni es va poder signar; i es va aconseguir que l’hospital es digui Hospital Universitari Sant Joan de Reus, i que els alumnes de Ciències de la Salut hi realitzin pràctiques clíniques.

Conferència del Dr. Laporte a la Facultat de Medicina de Reus, 1991. L’any 1993 hi va inaugurar i presidir el Curs Biomaterials i Medicina, en col·laboració amb l’Institut Jaume Almera, de la Universitat de Barcelona. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.

El pragmatisme i la serenitat de Laporte, junt amb les seves conviccions, van permetre desencallar la qüestió de les seus universitàries de la URV. A través de la Direcció General d’Universitats, el Dr. Laporte va ajudar a la creació del CESDA, Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació, i la seva adscripció a la URV. CESDA és el primer centre europeu en formació aeronàutica universitària, situat al Campus del Pi de Bofarull, a tocar del Camp d’Aviació o Aeroport de Reus.

El Dr. Laporte encenent la Tronada, per la Festa Major de Reus, Sant Pere 1987. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.

El Dr. Laporte va afavorir que la Generalitat s’integrés a la Fundació promotora del CESDA, amb el Col·legi Espanyol de Pilots i l’Ajuntament i l’Aeroclub de Reus. L’encaix del CESDA a la URV va ser immediat i satisfactori. Avui al CESDA hi ha numerus clausus. I la URV compta amb un campus aeronàutic de prestigi, en què l’idioma anglès és l’habitual en la docència. De Reus al món.

 

La Catalunya ciutat

El Noucentisme català va avançar, amb les gestions del Dr. Laporte, cap a aquell paradigma de la Catalunya ciutat, un dels ideals noucentistes dels inicis del segle xx.

Què volia dir «Catalunya ciutat»?, que tots els pobles de Catalunya havien de ser com carrers de Barcelona?, que l’ideal era ser tots uns catalans urbanites, oposats al model de pagès aclaparat per la naturalesa?, o que el nivell de cultura i ensenyaments de Barcelona s’havia d’escampar per tot Catalunya?

Josep Laporte es va bellugar entre aquests tres conceptes diferents de la Catalunya ciutat. La voluntat de descentralitzar els ensenyaments universitaris va acabar portant-lo al camí de l’actual mapa universitari català, en un trajecte difícil.

Cap al 1981, els primers cursos de l’ensenyament de Medicina es duien a terme al complex Educatiu de la Ciutat Laboral a Tarragona, en aules en mal estat, amb finestres que no tancaven i vidres trencats. El degà i el secretari en funcions de Medicina, el Dr. Cobos i l’autor d’aquest text, van anar a veure Laporte a la Conselleria de Sanitat , llavors en un pis al carrer d’Aragó a Barcelona. Li vam demanar ajut per millorar les aules. Pressupost o solucions. El Dr. Laporte ens va rebre amablement, però no va prometre cap ajut; ans al contrari, va dir-nos que «Catalunya és un país petit i pobre, i els pocs recursos disponibles s’han de concentrar a Barcelona».

El Dr. Cobos i jo vam tornar sense resultats. El Dr. Laporte ens va semblar tot un catedràtic de Barcelona.

Josep Laporte va ser caut en el procés històric. No va incórrer en personalismes. Mai va anar a destemps amb la resta del govern de la Generalitat. Va valorar la pressió social, i les diferents oportunitats.

Anys després, l’actitud de Laporte va canviar radicalment a la que va mostrar al carrer d’Aragó. Es va comprometre a fons amb el nou mapa universitari , i amb la Universitat Rovira i Virgili. Va impulsar la ubicació actual de Medicina a Reus, admetent el model urbà de campus, proposat per Tarragona; i d’ell va ser la iniciativa d’utilitzar el terreny de Bellisens per a usos universitaris, convencent-ne a l’alcalde de Reus.

Processó de Sant Pere, Reus 1987. El Dr. Laporte a la dreta de l’alcalde Abelló, amb la corporació municipal. Foto: Niepce, arxiu ACMCiB, filial de Reus.

L’any 1992 es van constituir i crear legalment les noves universitats. El servei al país que la UB va facilitar en permetre-ho és també digne dels millors honors a la història. Precursor del possibilisme emprenedor del Dr. Laporte. Ell va facilitar que el ajuts FEDER de la UE es poguessin aplicar per separat a les noves seus de la URV.

Abans, el primer ajut per a les noves seus havia vingut de la Diputació de Tarragona, amb el president Francesc Cailà davant. La Diputació va facilitar el suport necessari per ajudar Estudis Universitaris Baix Camp, SL, a disposar d’una seu pròpia per a Medicina. Aquesta seu, l’actual, un cop adquirida, va ser cedida per a usos docents a la Universitat de Barcelona. En tenir-ne la cessió, la Universitat de Barcelona va rehabilitar l’edifici de manera adient: aules, laboratoris, sala de dissecció, despatxos, estabulari, congeladors, secretaria, biblioteca, etc. El suport material de la Diputació li va costar a Cailà la fi de la seva carrera política. L’Aula Magna de Medicina avui porta el nom de Francesc Cailà.

L’edifici actual de Medicina està situat al costat de l’antic Hospital de Sant Joan antic, llavors en ple funcionament. Un complex de docència en Ciències de la Salut que va ser vigent fins al trasllat de l’Hospital, fa pocs anys.

El Dr. Laporte va donar suport a les velles i noves ubicacions universitàries a Tarragona i Reus. I va fer néixer el Campus de Bellisens a Reus, el que més s’assembla al de Bellaterra i on es preveu també estació de tren.

El Dr. Josep Laporte i Salas, 1922-2005.

Josep Laporte va morir als 82 anys per una aturada cardiorespiratòria, en exercici de la seva presidència de l’IEC. En concret, durant un acte al Palau de la Generalitat, el 2005.

La família Laporte-Rosselló va deixar 5 fills.

L’avinguda on avui hi ha l’Hospital Universitari de Sant Joan porta el nom de Dr. Josep Laporte, per decisió de l’Ajuntament de Reus. Està situat al Campus de Bellisens, fet realitat gràcies a la visió del mateix Dr. Laporte.

Josep Laporte va saber compatibilitzar medicina i política, docència i gestió, i ideal i pragmatisme. D’altres metges que es van posar en política, al segle xx, com Jaume Aiguader, August Pi i Sunyer, Jesús Bellido, Leandre Cervera i Francesc Tosquelles, van acabar a l’exili el 1939. No és el cas de Laporte, per sort per al país.

El Dr. Laporte va culminar una obra que hauria compartit amb els metges anteriors. Segons els articles, editorials i escrits d’intencions, que els esmentats metges van deixar publicats. A revistes mèdiques catalanes dels anys trenta, com les prestigioses: Monografies Mèdiques, dirigida pel reusenc Jaume Aiguader, o La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània Mèdica, amb Leandre Cervera com a redactor. En el seu consell de redacció hi havia metges d’Occitània, Catalunya, Balears i el País Valencià. Volien sanitat i ensenyaments ben distribuïts.

En la perspectiva de la tasca universitària del Dr. Laporte, sempre hi haurà el gran resultat positiu de les noves universitats públiques catalanes. I el de les privades, en convivència racional amb les públiques. En la tasca sanitària, el resultat és la xarxa d’hospitals i centres sanitaris públics, en col·laboració amb centres privats.

L’Avgda. Dr. Josep Laporte a Reus és propera al lloc on, en el futur, es pot situar el nou emplaçament de la Facultat de Medicina de la URV: el Campus de Bellisens. La Facultat també ha de ser veïna del nou Hospital Universitari de Sant Joan, en el model desitjat.

Amb la nova Facultat es tancarà una pàgina transcendent de la història al sud de Catalunya, somniada per noucentistes i escrita per Josep Laporte. El concepte noucentista «Catalunya ciutat» vol dir que tothom pot estudiar i aprendre de tot a Catalunya, dormint a la casa familiar. I que a pocs quilòmetres de la casa, hi ha un ambulatori i un hospital.

En commemoració del centenari del naixement del Dr. Laporte, les acadèmies de medicina, d’història de la medicina, de ciències mèdiques de C. i B., i la seva filial de Reus, van retre-li homenatge el juny del 2022, a Reus, en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus.

Juny 2022


Notes

SAM, Societat Anònima Municipal Hospital de Sant Joan, creada el 1987.

SAGESSA, Societat Anònima de Gestió de Serveis Sanitaris, creada el 1989, per a hospitals de Sant Joan de Reus, de Móra d’Ebre, de la Santa Creu de Tortosa i d’Amposta.

Divisió VII de la Universitat de Barcelona: integrava ensenyaments universitaris antics, com Lletres i Magisteri a Tarragona, i nous, com Químiques i Medicina. Extingida el 1992 i origen de la URV.

Monografies Mèdiques. Revista mensual publicada entre 1926 i 1937. Fundada i dirigida pel Dr. Jaume Aiguader Miró, reusenc que va ser Alcalde de Barcelona. A partir de 1976, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques ha reemprès la seva publicació. Admetia articles en idiomes europeus diferents, a més del català.

La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània Mèdica. Publicada entre el 1933 i el 1938, amb articles en català, occità, castellà i francès. La redacció era a la Llibreria Catalònia, a la ronda de Sant Pere de Barcelona, i era produïda per la Biblioteca de Catalunya. El consell de redacció era format per metges de tots els Països Catalans i Occitans, de Clermont a Alacant, encapçalats pel Dr. Leandre Cervera. Núm. 1, any I, octubre de 1933.

Bibliografia i referències

Hospital de Sant Joan de Reus 1240-1990. Pere Anguera. Edita SAM Hospital de Sant Joan, 1990, p. 111-125.

«L’Hospital “Joan XXIII” de Tarragona». Josep M. Sánchez Ripollès i J. M. Coronas. Revista Gimbernat, 2004, 42, p. 31-33.

50 anys. Hospital Joan XXIII ( 1967-2017). Xavier Allué. Edició Silva Editorial, 2017, p.109-144.

La Universitat Rovira i Virgili. Una aproximació als deu primers anys de la universitat pública del sud de Catalunya. Antoni Gonzalez Senmartí. Edita Publicacions URV-Arola Editors-Cossetania Editors, 2005.

«La Facultat de Medicina a Reus 1981». Antoni M. Badia i Margarit. Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 17, cinquena època, 1989.

Els sistemes de pagament de la Sanitat Pública a Catalunya, 1981-2009. Francesc Brossa, Enric Agustí, Barcelona, 2009.

«La Facultat de Medicina i una certa idea de Reus». Carles Martí Henneberg. Revista del Centre de Lectura, núm. 17, cinquena època, 1989.

Deu anys de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona a Reus. Josep M. Tomàs i Ferré. Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 17, cinquena època, 1989.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 1980-1995.

El Noucentisme. Publicacions de l’Abadia de Montserrat,1987. «La Institucionalització de la cultura», Jordi Casassas, p. 41-58. «Eugeni d’Ors, verbalitzador del Noucentisme», Josep Murgades, p. 59-78. «Noucentisme i Humanisme», Jaume Medina, p. 79-98.

Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Enciclopèdia Catalana. Oriol Casassas, director. Barcelona, 1990.

«La Medicina Social del «Noticiari» de les Monografies Mèdiques». Xavier Ferré. Actes de la II Jornada d’Història de la Medicina de Reus i Comarques Veïnes. Editors Andreu Pujol i J. M. Sánchez Ripollès. Gràfiques Darc, Valls, 2001, p. 285-306.

El preu d’una Facultat. Domènec Solé. Reus, 2006. Edita Domènec Solé.

Records personals de converses amb Josep Laporte 1980-2005.