D’on venim? On estem? Cap on anem?

 |   |  Twitter

1.- D’on venim ?

Venim de la tradició provinent de l’històric Regne de València fundat pel Rei Jaume I el Conqueridor, amb els títols principals de rei d’Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d’Urgell i senyor de Montpeller (1213-1276),  que es troba amb la concepció moderna del País Valencià, que podem situar en l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1931 publicat el juliol del 1931 per una comissió promoguda per l’Ajuntament de València.

2.- On estem?

Estem ara per ara en una comunitat autònoma anomenada oficialment «Comunitat Valenciana», que ha passat d’un govern de la dreta corrupta saquejador de l’erari públic (1995-2015), a un govern botànic de progrés (del 2015 a l’actualitat) que ha acabat amb aquesta corrupció, però que resta pendent de la valentia de fer algunes transformacions sobretot en àmbits com l’infrafinançament i espoli fiscal de l’Estat, en el mediàtic (on es continua sense reciprocitat dels mitjans de comunicació públics), en l’àmbit sociolingüístic, on no s’ha aprovat una llei d’igualtat lingüística, i en l’abandó del món agroambiental, per posar-ne quatre d’exemples. Des del 1982 fins a l’actualitat, la Generalitat Valenciana sempre ha estat presidida per representants dels dos partits espanyols majoritaris.

3.- Cap a on anem?

Cap a un futur del poble valencià que vindrà determinat a partir de tres grans visions del país, de les quals, ara per ara, tenen possibilitats d’hegemonia política i social les dues primeres:  a) La del nacionalisme ultraespanyolista de dretes i d’extrema dreta que ens vol culturalment desapareguts; b) La visió botànica de progrés, i en alguns casos federalista espanyola, però sense cap avanç significatiu en termes d’autogovern, ni per reclamar una autonomia de primera com el model d’Euskadi, i ni tan sols per reclamar un Estat espanyol republicà; c) La visió d’una minoria valenciana, més enllà de l’oficialisme «botànic» actual, molt activista, amb consciència lingüística, que té clara la unitat del català/valencià i que reclama la normalitat de les relacions en tots els àmbits públics i privats de tots els territoris de parla comuna. Una minoria que, a més, té en l’horitzó un País Valencià, lliure i sobirà, amb diferents matisos.