Passat del País Valencià
El 9 d’octubre del 1238 el rei En Jaume I al front de les tropes catalanoaragoneses va entrar a la ciutat de València. Naixia aleshores el Regne de València. Ni estic en condicions de parlar d’història, ja que no soc historiador, ni vull fer-ho tampoc. Em limitaré, i d’una manera molt breu, sense entrar en detalls, a explicar molt per damunt, les conseqüències de la guerra de Successió, i la repercussió que va tindre i continua tenint al País Valencià actualment. I dic País Valencià, perquè som País Valencià, i deuríem poder utilitzar-lo sense por a ser atacats. Quan parlem de Regne de València estem parlant de la història, i quan parlem de País Valencià estem parlant de present i sobretot de futur. País Valencià com a concepte polític modern que engloba tot allò que és un projecte més igualitari i més inclusiu.
Quan el 1707, després de la batalla d’Almansa, ens van imposar el Decret de Nova Planta, pel qual abolien els nostres furs, tallaven també les possibilitats d’evolució natural de les nostres normes d’autogovern, cap a formes més modernes i adients a les novetats socials i econòmiques que anàvem construint. Des d’aleshores i llevat de moments molt puntuals, la nostra societat ha hagut d’evolucionar en permanent contradicció entre una classe dirigent connectada amb els interessos geopolítics de Madrid/Espanya, i un poble capaç de perviure mirant al futur, alhora que maldava per mantenir la seua identitat compartida amb el conjunt de pobles de parla catalana. Açò, que no és un problema nou, esdevé per efecte de la crisi sistèmica que ens afecta, un problema cada vegada més i més gran.
El poble valencià hem anat perdent drets i llibertats contínuament des d’eixe fatídic 25 d’abril del 1707. Entre altres la manca de capacitat legislativa que explicaré més endavant, en el següent article. Però sí cal destacar un dret perdut amb l’abolició dels nostres furs per part de Felip V de Borbó. El Dret Civil Valencià, que era la competència exercida per la Generalitat Valenciana de regular les matèries de l’àmbit privat al territori del País Valencià. Aquest drets foren recuperats l’any 2006 amb una reforma de l’Estatut d’autonomia valencià, però d’una manera limitada, tal com posteriorment es va comprovar amb les sentències del Tribunal Constitucional. Novament el tribunals espanyols, amb una nova sentència en contra dels interessos del nostre poble, acabava amb la mínima possibilitat que ens donava el Dret Civil Valencià, d’assolir alguna quota d’autogovern.
Malauradament el nom del País Valencià es va veure al llarg de molts, de massa anys, embrutat i sent portada dels principals mitjans de comunicació estatals a causa de la corrupció del PP. Un partit que va governar el nostre país durant 20 anys. Dos dècades de corrupció amb projectes tan discutibles com el circuit de fórmula 1 de València o l’aeroport de Castelló. Pels tribunals de justícia han desfilat des de expresidents de la Generalitat, de les Corts Valencianes, de les diputacions, alcaldies, regidors i regidores, etc.
I després de tants anys de foscor, per fi, l’any 2015 va tornar a eixir el sol…
Present del País Valencià
L’any 2015 va suposar un abans i un després a la manera de fer polítiques a ca nostra. L’arribada a les institucions del govern del Botànic, i la signatura de l’acord entre Compromís, Podem i el PSPV, deixava enrere anys i anys de despotisme, corrupció i caciquisme. L’esperança d’un gran canvi social, cultural i també nacional s’obria de bat a bat. Resta el dia d’avui encara molta, moltíssima feina per fer, però si som sincers i sinceres, són moltes les coses que han millorat en els darrers set anys. Que no és suficient? No us ho discutiré, entre altres coses perquè crec que l’autocomplaença mai l’haurem d’acceptar. Mireu, jo ho veig des de diferents punts de vista, o des de diferents posicions: des de les entitats representants de la societat civil valenciana sempre hem d’exigir a la classe política més valentia i determinació a l’hora de fer polítiques. No hem de tindre por del que diran, no hem de tindre por de mostrar-nos tal com som, d’enorgullir-nos de les nostres tradicions, la nostra cultura, la nostra llengua. En definitiva, del nostre País!!
Però a la vegada des de la política institucional, i això que sols soc un simple regidor d’un poble xicotet de les comarques del nord, les coses canvien una mica. En alguns aspectes has de tractar de seguir una línia pensant en convéncer a una majoria de la societat, si no dissortadament el viatge serà curt. Perquè crec que és des de les institucions on pots aconseguir canviar la vida de les persones. Hem de ser conscients que vivim en un estat, on malauradament quaranta anys de franquisme i quaranta anys d’una democràcia de molt baixa qualitat, no ens ha permés anar tot lo de pressa que haguérem volgut.
La realitat del present mostra que l’estructura jurídica estatal no és un marc on la resta de desenvolupaments democràtics podrien tenir-hi cabuda, sinó que aquest mateix marc és precisament l’eina per poder impedir-ho. Una prova d’això són totes les lleis emanades de les Corts Valencianes que han estat rebutjades. Una política totalment judicialitzada, on el Partit Popular i l’extrema dreta es mouen com peix en l’aigua.
Des de partits polítics com Compromís i entitats de la societat civil com Decidim, es treballa per a la defensa i unitat de la llengua i la immersió lingüística a les escoles. Defensar que totes les valencianes i valencians tinguen els mateixos drets, passa per una immersió lingüística en català, també als territoris castellanoparlants del país. Sols així podrem parlar d’igualtat no només lingüística, sinó també de drets.
L’anomalia que hem viscut i malauradament continuem vivint els valencians i valencianes, en què molts de nosaltres no hem tingut la sort de poder estudiar en la nostra llengua; vetada en l’educació pública, les institucions, o en alguna part de la sanitat, no ens ha permés ni tan sols saber-la escriure. On s’ha vist desgavell de tal magnitud en què més de la meitat d’un poble no sap escriure la llengua que parla?
Futur País Valencià
Des de la societat civil empoderada, individual i col·lectivament, hem d’evolucionar cap a unes normes d’autogovern més modernes i adients a les novetats socials i econòmiques que es presenten. També davant dels nous canvis que es presenten en la lluita contra el despoblament dels nostres pobles d’interior, amb un important canvi en el model energètic a ca nostra on hem de ser capaços com a col·lectivitat, de poder participar de la presa de decisions.
Un estat sobirà, amb una hisenda pròpia i les llibertats més elementals és una de les fites a aconseguir, creant eixe moviment transversal de la ciutadania, convertint-la en una ciutadania crítica amb els seus dirigents, una ciutadania reivindicativa amb la manca de les llibertats individuals i col·lectives ocasionades pel règim del 78. La lluita pels drets de la ciutadania és la lluita pels drets nacionals, i uns i altres sols poden ser assolits per vies democràtiques. Tenir present la nostra idiosincràsia cultural, lingüística i nacional, i saber traslladar-la al conjunt de la societat, ens farà fer un pas endavant.
Per una lluita plural i inclusiva on les dones també tinguen el seu espai de lluita i reivindicació. Un espai comunicatiu conjunt on puguem decidir veure els mitjans de comunicació en llengua pròpia i assolir d’aquesta manera la reciprocitat plena, és a dir, que tots els canals de televisió i ràdio i la resta de formats que emeten en la nostra llengua es puguen veure i escoltar en els territoris on el nostre valencià, el català de totes i de tots, és la llengua pròpia, és condició necessària per a la millora efectiva de la situació de la llengua arreu del nostre domini lingüístic. Quants de nosaltres hem crescut veient els dibuixos en català de Bola del drac o el Doctor Slump? Tota una generació de xiquetes i xiquets de totes les comarques del nostre país, també les castellanoparlants, que gràcies a una graella televisiva en llengua pròpia, ens va fer no sols normalitzar-la, sinó quelcom molt més important: estimar-la.
Hem de parlar des del País Valencià i per al País Valencià, i hem de defensar la radicalitat democràtica, no podem quedar-nos en silenci quan tot açò es posa en perill. La manca de llibertat d’expressió d’un Estat centralista, ens fa aïllar-nos i ens resta capacitat de decidir.
Aporte aquestes idees des de la diversitat del País Valencià, des de la visió de les comarques del nord, de les entitats en les quals participe i que treballen dia rere dia per la construcció i vertebració d’un País Valencià més solidari, més inclusiu, més verd, més feminista, amb dedicació i empatia pel conjunt de la ciutadania i pel conjunt del poble sobirà.
Encarem el futur amb optimisme. Hem de construir una societat crítica, una societat reivindicativa per poder empoderar la gent dels nostres pobles, de les nostres comarques, per fer front als nous reptes que es presenten.
No volem continuar sent espectadores de les altres vides sinó protagonistes de les nostres vides