Joan Merli i Pahissa (Barcelona, 1901-1995) fou una de les personalitats més interessants i polièdriques del panorama cultural català de la primera meitat del segle xx. El 1923 s’inicià com a editor amb la publicació d’una col·lecció de llibrets de poesia titulada «Els Poetes d’Ara» sota la direcció literària de Tomàs Garcés, a la mítica Impremta Omega del carrer Ample de Barcelona, destinada a donar a conèixer els nous poetes catalans de l’època. En aquell temps, les seves relacions amb el grup noucentista de la penya de La Revista iel seu pas per les Galeries Laietanes i per la tertúlia a la seva llibreria regentada pel poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit, marcaran la seva concepció estètica.
Alhora, també impulsà col·leccions de petites monografies d’art que van viure diferents èpoques, sota títols i formats diversos, molts dels volums ja en el seu temps es van exhaurir. Cal destacar les senzilles però bellíssimes revistes d’art, literatura i crítica que publicà com La Mà Trencada (1924-1925),Quatre Coses (1925)i Les Arts Catalanes(1928-1929) que tingueren un recorregut curt però de gran transcendència per a la difusió dels artistes, poetes i escriptors catalans durant la dècada dels anys vint.
El 1928 es va posicionar com a marxant d’art modern amb la Sala Joan Merli dins les Galeries Laietanes, organitzant exposicions individuals i col·lectives dels artistesjoves que tenia contractats, activitat que compaginà amb la d’editor.Entre els artistes patrocinats trobem Rafael Barradas, Emili Bosch-Roger, Joan Rebull, Josep Granyer, Josep Obiols, Francesc-Camps Ribera, Julián Castedo, Jaume Guàrdia, Jaume Mercadé, Josep M. Marquès Puig, Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Ramon Capmany, Miquel Villà, Carme Cortés, Esteban Vicente, Emili Grau Sala, Ramon López, Josep M. Prim, Francesc Vidal i Gomà, Emili Armengol, Josep Gausachs i Alfred Opisso.
Joan Merli va ser el marxant de l’escultor Joan Rebull, des del 1926 fins a l’any 1938. Es van conèixer al taller que l’artista tenia al carrer de Laforja de Barcelona i el 1925 van coincidir per primer cop a París quan la seva obra ja començava a destacar a la capital francesa. En els viatges d’anada i tornada, l’escultor portava sota el braç l’obra que estava realitzant a París i Merli li gestionava les vendes. Quan el 21 d’octubre del 1928, la Secció d’Art del Centre de Lectura li organitzà un sopar homenatge com a acte de desgreuge per no haver guanyat el segon concurs destinat a erigir un monument dedicat a Marià Fortuny, Joan Merli hi va assistir com a marxant de l’escultor. El mes de novembre del mateix any, l’obra en guix que havia estat rebutjada, titulada Escultura, fou presentada a la inauguració de la Sala Joan Merli dins les Galerias Laietanes amb total reconeixement de la crítica. Aquest fet explica les intenses relacions que Merli va establir amb el Centre de Lectura i reforça els seus vincles amb la ciutat de Reus i els seus col·leccionistes.
Des del primer any de la fundació de la Sala Joan Merli, va voler celebrar, sempre que fos possible, exposicions d’art en les poblacionsmés importants de Catalunya amb l’objectiu de contribuir a l’afirmació de noves cultures artístiques. D’aquesta manera, va estar molt vinculat amb el Centre de Lectura de Reus de qui va rebre, a partir del mes de desembre del 1928 la invitació per poder exposar l’obra dels seus artistes.
Així doncs va col·laborar amb membres de la Secció d’Art com el seu president, Josep Sanjuan Banús, el periodista, crític d’art i col·laborador de la Revista del Centre de Lectura Cèsar Ferrateri el bibliotecari Conrad Felip en l’organització de les exposicions dedicades a Jaume Mercadé i Queralt (1929), Carme Cortés d’Aiguader (1929), Emili Bosch-Roger (1930), E.-C. Ricart (1930) i Olga Sacharoff (1936), la primera mostra de l’artista a Catalunya, fora de Barcelona i la darrera abans de la guerra impulsada per Joan Merli. Les exposicions van tenir molt d’èxit i van ser molt visitades pel públic, tal com ho recullla Revista del Centre de Lectura i la premsa de l’època. Amb la seva programació demostraven un esperit innovador per part de l’entitat.
El 1930, en un context de crisi econòmica, va crear l’Organització Joan Merli com a nou sistema de venda d’art per subscripció, dedicat a fomentar el col·leccionisme que va tenir una gran repercussió en el mercat artístic català. Els subscriptors de l’OJM pertanyien a una burgesia mitjana, intel·lectual, catalanista, progressista i moderna. Va reunir un total d’uns dos-cents socis d’arreu de Catalunya entre els quals hi havia personalitats del món industrial, comercial, polític i cultural de Reus com Francesc Vallverdú i Baró, un dels principals col·leccionistes d’obres de Rebulliamic personal de l’escultor, propietari de la fàbrica d’olis Francisco Vallverdú a la capital del Baix Camp. També l’advocat i polític Josep Andreu i Abelló, el comerciant i polític Josep Sabater i Esteve i el presidentde la Secció d’Art del Centre de Lectura, Josep Sanjuan Banús. Quan va esclatar la Guerra Civil molts dels col·leccionistes subscriptors de l’OJM van haver de fugir a l’exili mentre que d’altres van patir represàlies i àdhuc alguns van ser afusellats i, en conseqüència, moltes d’aquestes col·leccions es dispersaren.
La gran aportació del marxant a través de la seva organització, va ser la comercialització d’escultures en petit format en terracota de Rebull que van tenir una gran difusió i van arribar a les llars de molts col·leccionistes. Les peces eren d’un tiratge de sis exemplars de cada original, estampillades amb el segell «Merli», algunes numerades i signades per Rebull.
Al capdavall, Joan Merli va tenir en el Centre de Lectura de Reus —caracteritzat pel seu tarannà catalanista i progressista, format per persones que es coneixien més enllà del medi artístic i que participaven d’un projecte de país, amb un marcat interès per les arts i les seves col·leccions— un important col·laborador que va contribuir a difondre l’obra dels nostres artistes.
Avui en dia la biblioteca de l’entitat conserva un nombre molt important de publicacions editades per Merli: col·leccions de llibrets de poesia, monografies d’art i revistes dels anys vint i trenta, així com llibres d’art publicats per l’Editorial Poseidón que el promotor va fundar durant el seu exili a Buenos Aires el 1942.