Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
Ponència exposada el mes d’abril del 2023 amb motiu de celebrar el centenari de la mort de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner al congrés endegat pel CEDIM (Centre d’Estudis Domènech i Montaner, amb seu a Canet de Mar) en què es vinculen els arquitectes Lluís Domènech i Pere Caselles a l’hora de bastir el Manicomi de Reus.
Anàlisi de Geografia vital de Francesc Pujols, un llibre de Joan Cuscó Clarasó, a través del qual se’ns descriu el paisatge pujolsià més remarcable, però també el que acaba definint el projecte humà de Pujols.
Recuperació d’aquest apartat de la revista amb una membre de la Secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques del Centre de Lectura que, precisament, en aquest número tant ha contribuït: Isabel Baixeras Delclòs. Amb la seva presentació la podem conèixer una mica millor.
Anàlisi personal de la figura de Gabriel Ferrater i de la importància que té i que se li dona que ens n’ofereix una imatge menys idealista i fa un repàs per tal com l’han tractat o presentat al llarg de l’Any Ferrater.
Es parteix de la situació actual, per retrocedir i veure que realment s’ha avançat força, perquè en el vessant socioeconòmic s’havien establert certes fites molt negatives. Malgrat tot, l’avenç no és suficient i s’apunten els àmbits que queden coixos i la feina que resta per fer (exposada àmpliament en el llibre Notícia del País Valencià).
El present article rastreja els escrits de Xavier Amorós per aclarir la seva relació personal amb Gabriel Ferrater i la manera com valorava el primer la personalitat i, sobretot, l’obra del segon.
Anàlisi del passat, present i futur del tren a la ciutat. De la complexa història d’estacions i traçats, a les dades actuals d’usuaris i als reptes i projectes en una època de transformació de la mobilitat.
Record d’Antoni Nomen, l’amic, especialment en relació amb el premi Bernat Vidal i Tomàs de la vila de Santanyí.
Revivència de les classes amb Quim Mallafrè a la universitat i tot el mestratge ofert entorn l’arrelament a la terra per poder-ne conèixer profundament la llengua.
Informació detallada de projectes «menors» que Lluís Domènech i Montaner va dur a Reus, localitzats gràcies a la informació que s’ha pogut extreure de l’Arxiu Històric Municipal de Reus. Projectes, alguns, que va acabar traspassant al seu fill.
Ressenya del llibre de Josep Maria Gort: Essenis, cristians i càtars, del qual es poden fer dues lectures pel cap baix. L’«externa», en què es valoren els primers cristians com a moviment social. I l’«interna», que desmenteix per la metodologia inductiva-deductiva fets que teníem per versemblants.
Aplec dels set cursos organitzats per la Secció de Ciències de l’Educació i el Pla de Formació de Zona del Centre de Recursos del Baix Camp. Al llarg del cicle es van proposar recursos teòrics i pràctics per donar respostes a les demandes de repensar l’educació en uns moments d’incertesa i de transformació de la societat del segle XXI.
Apropament fet a la figura de Xavier Amorós (traspassat el 18 de juliol passat a l’edat de 99 anys) amb motiu dels seus 97 anys fet per diferents persones que el van tractar de prop al llarg de la seva vida i que, publicat originalment a Reus Digital, ara es recupera a la Revista del Centre de Lectura per recordar-nos-el en les seves diferents facetes.
Després de fer una anàlisi crítica de la societat o de la situació en què es troba la societat, s’endinsa en l’anàlisi dels premis literaris que es convoquen a Alcoi, en recull les editorials que els han publicat, els autors que els han guanyat… I acaba manifestant-se a favor de moure’s per la llengua i per la cultura.
Per d’abordar l’Any Ferrater, l’editorial Comanegra va encarregar una antologia de textos seus a Marina Porras i el resultat n’és: Donar nous als nens (traducció de Da nuces pueris), el llibre que es ressenya. Una fantàstica porta d’entrada per conèixer Gabriel Ferrater i deixar-se seduir per aquest poeta que canvià completament el panorama poètic als anys seixanta i que deixà empremta en tots i cadascun dels àmbits intel·lectuals pels quals es va interessar.
La Revista del Centre de Lectura vol analitzar, des de diverses perspectives, el polèmic projecte eòlic que preveu la instal·lació de sis grans aerogeneradors i una línia d’alta tensió al Baix Camp, així com el debat que suscita sobre l’aplicació de les energies renovables. En aquest primer article, Antoni Llaberia Vall, enginyer i membre de la Plataforma Aturem els Molins, exposa els arguments dels opositors al projecte i al model que representa.
Record de les experiències viscudes conjuntament amb Antoni Nomen, com el projecte Terrabastall Poètic, i valoració de la poesia de l’amic.
Reflexió sobre la importància d’apropar l’art a les escoles per tal de fornir als alumnes un mirada més oberta i més acostada al seu entorn, com és el cas de totes les propostes que s’han fet entorn l’Any Domènech i Montaner a Reus.
El món adult es construeix sobre els ciments del món infantil, sent el món de les relacions socials i familiars la peça clau. Les insatisfaccions afectives infantils es reelaboraran i es perllongaran al llarg de la vida adulta així com les pors i les covardies que actuaran com a fre a la pròpia felicitat. Les màscares, tard o d’hora, cauran i ho faran de forma caòtica i desordenada, desbordant-t’ho tot.
El Cineclub del Centre de Lectura homenatjat per l’Acadèmia del Cinema Català per ser un dels deu cineclubs en actiu amb més de cinquanta anys de vida.
Anàlisi del llibre sobre Gabriel Ferrater fet per Jordi Amat, un treball que permet comprendre millor la figura del poeta reusenc, però que també se’ns presenta amb certes mancances.
Es comparen Alcoi i Reus, en especial el carrer de Sant Nicolau i el carrer de Monterols i les construccions dels arquitectes Vicent Pascual Pastor i Pere Caselles i Tarrats que hi deixen una petjada Modernista evident.
Ressenya deconstruïda del poemari Ja no és ahir i encara no és demà, d’Antoni Nomen.
Amb una lectura historicista i a partir de la crítica textual, el comentarista elabora al seu torn un discurs en què, replicant el text analitzat, s’interroga sobre els límits del jo tant a escala estrictament ontològica com sobre la pretensió d’imaginar una revolta contra el desenvolupament helicoïdal.
La implantació de renovables a Catalunya avança amb dificultats evidents. L’autor analitza des de la paradoxa dels datacenters al paper de l’energia nuclear i aposta pels models d’autoconsum a gran escala. “Garantir subministrament constant a grans consums requereix un mix energètic”, assegura.
Repàs de les diferents creacions d’Antoni Nomen, algunes publicades com a llibre d’altres en diferents espais i suports, i d’altres encara pendents de ser publicades.
Article inèdit de Joaquim Mallafrè en el qual desgrana, estudia i valora l’obra literària d’Eugeni Perea. Una síntesi d’aquest text fou inclòs en el llibre Eugeni Perea Simón: escriptor, historiador, arxiver i poeta, publicat per l’Abadia de Montserrat el 2023.
Recull de les activitats ofertes des del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp als diferents centres docents en el marc de les del centenari de la mort de l’arquitecte català Lluís Domènech i Montaner, propostes que pretenien donar a conèixer i projectar, en el conjunt del món educatiu, la figura del famós arquitecte i la magnífica i extensa obra que d’ell tenim a la ciutat.
Ressenya de Ràbia, de Sebastià Alzamora, un llibre en què s’analitza la ràbia, no de la gossa protagonista: la Taylor, sinó de la societat malalta que li ha causat la mort.
Balanç de la presentació de la Revista del Centre de Lectura a València el passat 18 de novembre per tal de donar a conèixer el monogràfic «Despullant el País Valencià».
Diàleg amb el llibre Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi d’Albert Botran, que intenta situar l’independentisme en l’esdevenir de la història catalana per entendre’l actualment i plantejar possibles sortides a la situació actual.
El sentit de pertinença més generalitzat a les comarques del sud és la identitat espanyola, així és ben difícil plantar cara a polítiques que ignoren la realitat d’un sud que es debat entre un model agrari que cal revisar amb urgència, sumat a un turisme de devastació del territori, i una industrialització ancorada en models envellits. Desdibuixar la identitat valenciana de les terres més meridionals, amaga, empudega i obstrueix un desenvolupament social i econòmic absolutament necessari per a la cohesió de tot el País Valencià. Per donar peu a l’esperança ens queda un llarg recorregut de reconeixement i confluència.
La comarca del Baix Camp i els seus municipis depenen actualment de l’energia fòssil i nuclear i són deficitaris en generació d’energia renovable. Els autors defensen que el projecte d’instal·lar sis aerogeneradors als termes de Riudecanyes i Montbrió del Camp és una mostra del model d’energia local i distribuïda, que deixarà uns bons ingressos al territori.
El poeta Joan de la Rúbia dedica tres poemes a Antoni Nomen. Aquesta endreça es justifica per l’amistat que mantingueren de forma persistent en el temps. A més, Nomen considerava que tots dos pertanyien, en néixer a meitat dels anys cinquanta del segle xx, a una mena de generació poètica reusenca.
Poemes inèdits de Joaquim Mallafrè cedits per part de la família. Dos d’ells són els que es van utilitzar en l’homenatge que se li va retre al Teatre Fortuny el 15 de maig del 2024.
Gènesi i evolució de l’exposició fotogràfica que, amb motiu de l’Any Domènech i Montaner, va realitzar l’Associació Fotogràfica Foto Camp Reus.
Anàlisi de Torturades, de Gemma Pasqual i Escrivà, un llibre en el qual l’autora posa nom i cognoms a vint-i-dues dones que van passar per les dependències de la comissaria de Via Laietana. Vint-i-dos exemples de detingudes que van patir humiliacions, escarni i tortures físiques i psíquiques, tant de la policia franquista com de la posterior.
Repàs per part de Joaquim Mallafrè d’alguns dels personatges, alguns de coneguts mutus, que recull Ramon Gomis al seu llibre, així com esbós del tipus de retrat que en fa.
Ressenya d’Els que manen. Vida i obra de les 50 famílies que mouen els fils de Catalunya, un llibre que fa referència a la influència social que tenen i/o busquen eixamplar un conjunt de famílies de l’(alta) burgesia catalana i com, sovint, aquest fet implica un desarrelament en clau catalana.
L’article fa referència al a necessitat d’un coneixement mutu entre els catalans de tot arreu, un coneixement mutu que sovint forgem des de les iniciatives més modestes.
Dibuixos, cedits per la família, fets per Joaquim Mallafrè en diferents etapes de la seva vida: de quan era ben petit, de quan tenia uns 12 anys (invitacions a festes que devia fer) i dels anys 60.
Ressenya del llibre Entre Orfeu i Plató de Joan Cuscó i Clarasó, en el qual es mostra la necessitat de vincular més la música amb les altres disciplines i, en darrer terme, amb la vida mateixa per tal d’obtenir-ne més aprofitament, més riquesa personal.
L’autora analitza els principals trets del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER) recentment presentat per la Generalitat. El Pla posa les bases per a una distribució ordenada de les infraestructures d’energia eòlica terrestre i energia solar fotovoltaica, per arribar a la neutralitat ambiental prevista per a l’any 2050.
Reflexió sobre el títol d’un dels llibres de poemes d’Antoni Nomen: Ja no és ahir i encara no és demà (2022), premi Ventura Gassol 2014.
Fotografies de Pep Aguadé entorn l’Any Domènech i Montaner i l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus per tal de realitzar l’exposició «Dansa en moviment». A través de les imatges podem visitar els edificis més emblemàtics de Domènech i Montaner a Reus acompanyats de l’alumnat de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura.
Explicació del moviment sketcher i resum de la VI Trobada USK Catalunya a Reus amb motiu de l’Any Domènech i Montaner.
Ressenya de L’obra folklòrica d’Isidor Macabich, de Joan Gomila Pere, que reivindica la vàlua de l’aportació als camps del folklore i l’etnopoètica d’Eivissa d’Isidor Macabich i Llobet, el seu abast i influències posteriors de la seua tasca.
Anàlisi de la primera novel·la d’Antoni Veciana, que ens submergeix sota el mar i ho fa en llenguatge mariner, tot basant-se en la mitologia.
Aquest text transcriu la presentació feta al Centre de Lectura de Reus, el 2 d’abril del 2022, com a cloenda de l’exposició de Toni Giró «Res és possible, tot es mou», comissariada per Aureli Ruiz. Sintetitza la instal·lació de l’escultor en quatre lectures: postmonument, postantropocè, arqueologia especulativa sobre el futur sense humans i simbologia esotèrica.
S’exposa la censura que es fa encara avui al nom de País Valencià, tot i l’absurditat dels altres termes, tal com el mateix creador del «nom» «Comunitat Valenciana» va exposar en una entrevista a El Temps.
Recull dels diferents actes del cicle dedicat a Francesc Tosquelles el 2022, començant per un especial vincle amb Ferrater i amb Reus, i per actes que al llarg del temps n’han recollit la petjada, per acabar reflexionant sobre tota la seva aportació, una aportació avançada al seu temps i que s’escapa de l’àmbit sanitari al qual ell la va aplicar.
Vincles d’Antoni Nomen amb el teatre, des de l’institut —amb La Tartana—, però especialment més endavant amb el grup El Trole, no només com a actor, sinó també en les seves altres múltiples facetes en què s’hi va implicar.
Amb motiu del centenari del naixement del Vicent Andrés Estellés, s’organitzà un cicle que va comptar amb una exposició de la seva bibliografia: «La rebel·lió de l’alegria», dues xerrades a càrrec d’Alexandre Bataller i Jordi Oviedo; i la presentació de dos llibres: La veu d’un poble de Pau Alabajos i la reedició de La clau que obri tots els panys per part de l’editorial Peu de Mosca. A més, també es va fer el Sopar Estellés.
La Casa Navàs tanca l’Any Domènech i Montaner amb més de 17.000 participants en les activitats que va programar el 2023 per commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte. Difondre la transversalitat i l’obra de Domènech ha estat el principal objectiu d’aquest any.
Anàlisi de la figura de Xavier Amorós com a president del Centre de Lectura del juny del 1981 fins al juny del 1982, així com altres facetes seves.
Retrat de Miquel Bonet i anàlisi del seu darrer llibre, un recull de diferents dels seus articles centrats en el Camp de Tarragona, del qual es van destacant les aportacions més destacables.
Repàs de l’aportació de Josep Laporte, amb motiu del centenari del seu naixement, especialment en l’entramat sanitari i universitari de Reus.
L’article se centra en Dorotea Macip i Margarida Macip, filles de Joan Vicent Macip, Joan de Joanes, i en destaca la seva dedicació a l’art, malgrat que en aquell segle XVI la seua funció havia de ser la reproductora i el seu destí, les tasques domèstiques; d’aquí vindria la invisibilitat que es pretén destapar.
Record de la simbologia al voltant de Sant Joan per acabar-ne concretant el vincle amb els Països Catalans ja que n’és la Festa Nacional, fet que serveix per fer una crida a la cultura pròpia i a la consciència de poble.
Visió gràfica lliure de l’espectacle Guardeu-me la paraula que la companyia teatral El Trole va estrenar al Teatre Bartrina de Reus el 12 de novembre del 2023, basada en textos memorialístics de Xavier Amorós.
Informació sobre l’impuls d’un cicle al voltant de Jordi Bergadà Masquef de la mà de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus, el Centre de Lectura i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que es va iniciar amb un acte en què es van recordar les diferents tasques que va dur a terme i la seva generositat.
