Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
Lectura acotada del poema «La cara» de Gabriel Ferrater del qual se’n destaquen les connexions intertextuals amb l’Eneida per tal de comprendre l’abast de la intel·lectualitat del poeta reusenc.
Des de la conquesta i la repoblació s’analitza una integració valenciana a la catalanitat no sempre senzilla perquè s’ha passat per moments molt complicats com quan es van dictar els Decrets de Nova Planta o quan es va passar pel franquisme, però s’ofereix la imatge d’un poble sempre amb ganes de superar les dificultats i tirar endavant. Es pronostica, així, i es desitja, la independència plena de la nació.
En aquest article es pretén proporcionar dades que permetin fer-se una idea general del significat de l’etiqueta «lingüista» aplicada a Ferrater que inclou un resum cronològic de la dedicació de Ferrater a la lingüística, la relació de Ferrater amb la lingüística general i amb la gramàtica generativa, la seva aproximació específica a la gramàtica catalana, la manera com Ferrater va enfrontar-se a la figura de Pompeu Fabra i, finalment, la petjada i la vigència de la labor de Ferrater en l’àmbit de l’estudi de la llengua.
Record de l’Antoni Nomen, veí, i dels posteriors contactes literaris a l’entorn de Miquel Escudero, Gabriel Ferrater i Xavier Amorós.
Repàs de la trajectòria com a traductor de Joaquim Mallafrè, amb el propòsit de portar a la llengua catalana els grans clàssics anglesos, i dels vincles personals establerts amb ell o gràcies a ell.
Record del pas per l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de persones que han acabat dedicant-se professionalment a l’àmbit artístic.
Repàs de la faceta artística de Mercè Vallverdú que inclou els estudis que va realitzar, així com diferents obres, reconeixements, exposicions i amistats.
Repàs de les vivències d’Antonio Labad amb Francesc Tosquelles i record, sobretot, de la seva segona etapa a l’Institut Pere Mata amb la inclusió d’un petit arxiu fotogràfic.
Explicació de l’aposta per Gabriel Ferrater per part de l’editorial Peu de Mosca i de tot el procés de tria del llibre concret a editar i de les il·lustracions i la persona que les havia de fer.
Visió panoràmica del País Valencià des de l’arribada de Jaume I, passant pel Decret de Nova Planta, fins a l’actual govern del Botànic que ens ofereix una mirada optimista de cara al futur, tot i que hi hagi molta feina a fer, molt empoderament per assolir.
Idea, projecte, gestació i realització de la portada del Poema inacabat a dalt dels escenaris.
Més enllà d’avançar-nos quin tipus de definicions i de conceptes podem trobar dins del llibre de referències nacionals de Ferran Lupescu, Xavier Ferré n’analitza el que se n’extreu des del punt de vista intel·lectual, ideològic i polític. El llibre connecta amb altres disciplines i està escrit amb voluntat crítica, i Ferré el marca com a referent necessari entre els estudiosos de les nacions.
Pasqual Moreno recull en el seu llibre fets, vivències i concepcions d’una vida a l’exili –en diferents indrets de l’Estat francès– que li permet contactar amb persones de relleu per la nostra historiografia o, si més no, ens permet a nosaltres entendre on som i d’on venim.
Repàs de la figura del poeta Miquel Escudero, sobretot en relació amb un primerenc desengany amorós que va patir i que tant malestar li va causar, la qual cosa porta Antoni Nomen a reproduir alguns dels seus textos, els textos als quals prèviament ha fet referència per posar-nos en situació del context que els provoquen i de la força expressiva dels quals ens vol fer còmplices.
Repàs per l’obra poètica d’Antoni Nomen a través dels seus quatre llibres i, en concret, un poema de cadascun d’aquests llibres, la qual cosa ens permet conèixer millor la seva obra i, en conseqüència, l’autor.
Descripció de la petjada deixada tant per part de Joaquim Mallafrè com de la seva dona, Carme Buixeda, en la faceta com a traductor d’Albert Nolla. I valoració d’aquesta faceta, la de traductor, en Joaquim Mallafrè i, especialment, en el seu llibre Llengua de tribu, llengua de polis.
Breu repàs, en especial, dels diferents anys de Teresa Aguadé com a directora de l’Escola de Dansa amb la mirada posada en el futur i un emotiu record de tota la gent que hi ha anat passant.
Record de la Núria Valveny que en repassa les diferents aportacions, com la seva vinculació amb la Secció de Pedagogia o la Secció Excursionista del Centre de Lectura, però que té en compte també altres passions seves i altres aspectes vitals a tenir presents.
El doctor Tosquelles va facilitar la inclusió i l’educació dels alumnes amb necessitats d’educació especials als anys setanta, va dignificar la formació dels professionals que treballaven amb alumnes amb discapacitats greus i trastorns mentals i va introduir l’escolta de l’inconscient en el marc escolar.
Vincles personals de Ramon Gomis amb Gabriel Ferrater arran dels Premis Reus de Teatre i vincles (o no), en general, de Gabriel Ferrater amb Reus.
Començant per tenir present els pobles que havien ocupat les terres valencianes abans de Jaume I i tot el que hi van deixar, així com tenint present les conseqüències d’esdeveniments històrics com la guerra de Successió, l’article fa cap a la situació actual en què s’evidencia que sota de moltes i diferents capes de regionalisme espanyolista, al País Valencià encara batega amb certa força un substrat de valencianitat que, si més no, encara condiciona, i molt, tota la política valenciana. Tenint això present estableix tres ítems sobre els quals cal operar si es vol redreçar el present i el futur del País Valencià.
Petit recorregut històric per l’Escola de Dansa i recull dels diferents actes per commemorar-ne els 75 anys.
El Fons Gabriel Ferrater i Soler de la biblioteca del Centre de Lectura es va crear el 2020. En aquest article se n’informa de l’existència i de què inclou; entre d’altres, tota una sèrie de documentació relacionada amb Ferrater que Ramon Gomis va donar a la biblioteca.
Explicació de la gestació de l’exposició «Dansa en moviment»: rerefons i materialització de la idea.
Text llegit per l’autor de l’article el 29/01/22 a la Biblioteca Carles Cardó de Valls, com a presentació del poemari Si això ha de durar, en el marc de les Festes Decennals 2021 + 1.
Reproducció de l’article publicat a Quaderns de Vilaniu (2022), núm. 81: 57-64 (IEV)
Record dels vincles teixits amb Joaquim Mallafrè i descripció de la seva vinculació amb la llengua catalana, especialment a través de la traducció.
Explicació de tres projectes en clau de futur: araArt, La Pe i en Cordi fan ballar a l’escola i els Premis Òrbita, uns projectes que busquen, a més, apropar la dansa i tots els seus beneficis a més gent.
Esbós biogràfic de M. Misericòrdia Arnavat Musté que destaca per la seva passió per l’art, però també per altres disciplines com la música o l’escriptura.
Entrevista feta a un dels deixebles de Tosquelles: José García Ibáñez, que ens permet conèixer-ne millor el seu llegat.
Vivències personals al voltant de Gabriel Ferrater que passen, entre d’altres, pels Premis Reus de Teatre, un curs de Josep Carner i un parell de versos de comiat que ara, gràcies a l’aportació de Jordi Cornudella, s’ha pogut saber d’on procedien.
Des del Regne de València s’ha fet cap a una «Comunitat Valenciana» que darrerament ha avançat força tot i que encara li queda molt per camí per recórrer, com plantar cara a del nacionalisme ultraespanyolista de dretes i d’extrema dreta que ens vol culturalment desapareguts i avançar significativament en molts àmbits necessaris per assolir una autonomia de primera categoria.
Gabriel Ferrater i Ramon Barnils van fer el viatge de la vida en sentit invers, un naixent a Sant Cugat del Vallès i morint a Reus i l’altre decidint plegar de viure a Sant Cugat i naixent a Reus. Ens n’explica els contactes el tercer fill de Ramon Barnils.
Valoració de l’obra poètica d’Antoni Nomen, centrant-se en concret en un poema: «Memento mori» de Si això ha de durar (Cossetània, Valls, 2022), la qual cosa comporta tenir-ne en compte d’altres i dur a terme una reflexió important no només sobre la poesia d’Antoni Nomen sinó també sobre la seva manera de ser i de concebre la mort.
Repàs pels diferents números en què Joaquim Mallafrè va dirigir la Revista del Centre de Lectura i per les vivències compartides.
Relació de les obres i els projectes que va realitzar Lluís Domènech i Montaner al terme municipal de Reus, exposades de manera cronològica i amb informació d’on se’n pot trobar la referència o quina va ser l’evolució del projecte, sobretot en el cas de no poder-se veure actualment perquè no es va realitzar o perquè es va enderrocar, entre d’altres casos.
Anàlisi de l’aportació de Marta Vallverdú i Borràs amb el llibre Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60 i valoració de tot el que pot significar i pot acabar generant, amb una crida a treballar-ho des de Reus.
Referència als contactes del Dr. Tosquelles amb l’Escola Montsant que va vetllar per integrar alumnes amb dificultats psíquiques dins l’aula i, per això, va comptar tant amb el seu suport com amb el suport de tot el grup de psiquiatres de l’Institut Pere Mata
Explicació de l’elaboració Metrònom Ferrater (Enric Juste i Bellveure, 2009) fent especial referència a les dones que més van ser rellevants per al poeta reusenc i com es va aconseguir (o no) contactar-hi.
Parteix de la pregunta que ja es va fer Joan Fuster el seu moment i, en relació amb les respostes que aleshores ell va donar, constata una manca de consciència nacional i una manca d’acció; a partir d’aquí reclama adquirir la consciència nacional i l’acció necessària per evitar desaparèixer com a poble.
Breu presentació dels esquemes d’imatge i utilització d’aquest recurs per analitzar el poema de Ferrater.
Record d’Antoni Nomen, de la seva manera d’estar i d’habitar el món.
Repàs dels orígens obrers de la família de Joaquim Mallafrè i valoració del seu pas per l’ensenyament, com a alumne, a Reus i més enllà fins a esdevenir ell mateix professor, tenint en compte les influències rebudes a Reus.
Després de repassar l’empremta de Lluís Domènech i Montaner a Reus en diferents construccions, se n’analitza l’estil de manera detallada i posant la mirada especialment en els edificis reusencs.
L’autor, filòsof, poeta i performer, recupera la presentació feta a la Biblioteca Amorós del poemari d’Antoni Nomen Ja no és ahir i encara no és demà, una versió reduïda del qual ha estat publicada recentment a la revista Caràcters de la Universitat de València: https://revistacaracters-uv.es/la-ironia-i-lambiguitat-com-a-forma-de-vida-una-interpellacio-a-lautor/
Anàlisi i desxiframent del llibre de Francesc Tosquelles al voltant del poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater amb interpretació i distinció del Jo i del Subjecte, donant importància als significants i a la diferència entre el Jo de la personalitat i el subjecte del llenguatge, de Jacques Lacan.
Vincle de Joan Artigas Arpal amb la poesia de Gabriel Ferrater i poemes del mateix Gabriel Ferrater o que hi fan referència musicats per Joan Artigas Arpal, així com concerts que durant l’Any Ferrater ha realitzat o ha de realitzar. I explicació del procés de creació musical quan es parteix d’un poema.
Marcant com a fites clau Nosaltres, els valencians o l’Estatut d’Autonomia, es parla de la situació política actual i es projecta un futur fosc perquè suposadament en aquest moment s’hauria d’haver avançat molt més en la recuperació nacional que no s’està fent i en el següent cicle polític la reculada serà important.
Repàs de les activitats dutes a terme (o en previsió de dur-se a terme) per vincular la figura de Gabriel Ferrater amb Reus, tant pròpiament dins l’Any Ferrater com fora (abans i després), així com l’explicació de l’assoliment de declarar el 2022 com a Any Ferrater.
Aquest article analitza les dinàmiques de mobilitat al Camp de Tarragona des d’una perspectiva metropolitana, amb especial atenció al paper de Reus en un sistema cada vegada més policèntric. S’examinen els principals fluxos laborals i educatius, les limitacions actuals del transport públic i l’excés de dependència del vehicle privat, així com els desajustos espacials que generen mobilitat (in)necessària. També s’avaluen propostes com la “regió dels 30 minuts” i el desplegament del TramCamp com a oportunitats per avançar cap a una mobilitat més sostenible, eficient i coordinada. Finalment, es reflexiona sobre els reptes futurs i la necessitat d’una major coordinació de polítiques públiques per avançar cap a una mobilitat ambientalment responsable.
Valoració del compromís amb el país de Joaquim Mallafrè, un patriotisme que inclou el compromís també amb la seva ciutat: Reus.
La celebració de l’Any Domènech i Montaner ha projectat la imatge de Reus a Catalunya a partir del llegat que suposa la seva obra arquitectònica a la ciutat. Les xifres de visitants al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata així ho evidencien.
Ressenya del llibre d’Albert Balcells: La projecció exterior de Catalunya al món d’entreguerres, situat essencialment entre el 1919 i el 1939, que analitza conjuntures que inclouen mediadors i juristes –Joan Estelrich i Francesc Maspons i Anglesell– i humanistes –Josep Maria Batista i Roca– vinculats a la Mancomunitat de Prat de la Riba i de Puig i Cadafalch a fi d’interpel·lar la Societat de Nacions, avantsala de les Nacions Unides.
Vincles entre Joan Ballester i Francesc Tosquelles que comencen al carrer Major i es mouen en el vessant personal i en relació amb el Centre de Lectura.
Interpretació personal, eixelebrada i tocada de realisme màgic sobre l’Any Ferrater i les seves derives.
Després de repassar la història del País Valencià l’article se centra en el futur, un futur en què l’existència del poble valencià només hi serà si lluita i reclama les seves singularitats i els drets que li pertoquen, més enllà de la voluntat anorreadora dels estats que el sotmeten, una lluita que ha d’estar coordinada amb la resta de pobles dels Països Catalans.
Text narratiu inspirat en les efervescències ferraterianes que parla de l’impacte causat per Lorelei, que buscava algú amb qui fondre’s com l’escuma de mar en arribar a la sorra.
Aquest article analitza el projecte del tramvia del Camp de Tarragona com a infraestructura clau per a la construcció de la ciutat metropolitana del Camp. Partint de la tradició geopolítica de Jaume Vicens Vives i del concepte de ruta com a element vertebrador del territori, el text interpreta el tramvia no només com un sistema de transport, sinó com una eina d’articulació social, econòmica i urbana. S’examina la dualitat històrica entre Reus i Tarragona, la progressiva metropolitanització funcional del territori i el potencial de la nova infraestructura per superar bloquejos estructurals. L’article defensa el projecte com una inversió a llarg termini amb capacitat transformadora.
Tarannà humà i literari (sobretot poètic) d’Antoni Nomen, especialment en comparació amb David Jou; o sigui, tenint en compte la seva faceta científica.
Explicació de la importància del fet nacional en Joaquim Mallafrè a través de la seva implicació en la llengua catalana.
