Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
Aquest article explica la recerca feta pels seus autors a partir de la localització d’un quadre de Joaquim Mir Trinxet que és el disseny a escala reduïda dels plafons de mosaic ceràmic de l’entrada de la Casa Navàs. Es posa en relació el pintor amb Lluís Domènech i Montaner, i la seva estada a l’Institut Pere Mata.
Remarques sobre la singularitat del cafeter Leo a partir de l’article «La teoria d’Amorós sobre el cafeter Leo» de Xavier Filella Fargas que inclouen el tràgic succés de la seva mort.
Anàlisi de les entrevistes a Joan Fuster que Isidre Crespo ens aporta a De viva veu, tenint en compte el moviment històric en què es produeixen i l’aportació que representen en cada cas tant per conèixer millor Joan Fuster, com el país i nosaltres mateixos.
S’ofereixen quatre eixos per entendre la degradació de la sanitat, i en general del País: la degradació de la professió mèdica, el dèficit d’estructures, la manca d’inversió tecnològica i la jerarquització de la governança. Per resoldre-ho es reclama una democratització de la gestió sanitària que inclogui els metges i les metgesses.
Explicació de com fou la coneixença d’Antoni Nomen i com es va desenvolupar el vincle després, sobretot a través de la Revista del Centre de Lectura.
Explicació dels dos homenatges fets a Rosa Magrané amb motiu del desè aniversari de la seva mort: l’un, trepitjant el terme (de Prades a Siurana), com a ella tant li agradava; l’altre, a la Secció Excursionista del Centre de Lectura, en la qual va ser tan activa i rellevant.
Vindicació d’una de les obres de Domènech i Montaner que, malgrat la celebració del centenari de la seva mort, ha quedat difuminada: els magatzems Llopis. Un espai que des d’Espais Ocults s’encarreguen d’explicar i posicionar.
Repàs a l’activitat literària d’Eduard López Mercadé els darrers quinze anys, amb especial incidència al col·lectiu Safareig Poètic i al documental novel·lat El rastre del penitent.
Contemplant les planxes dels gravats de Goya a l’Academia de San Fernando a Madrid, el somni de la raó va començar a produir monstres que podrien ser actuals. En aquesta imatge, veiem el soldat vomitant en el camp de batalla i la llum del no-res que ho envaeix tot.
S’analitza la desigualtat salarial entre homes i dones, què implica, quines en són les causes —discriminació, sostre de vidre…, però també es contempla una bretxa territorial— i quines en són les conseqüències —per exemple, la bretxa de gènere en les pensions—, i es reclama acabar amb l’infrafinançament per poder-hi fer front.
La capacitat emprenedora de Reus ha permès trencar amb els fets les limitacions de l’estructura administrativa provincial, amb el retrovisor posat en l’enyorat projecte de la IV Vegueria dels anys trenta del segle passat, abans de l’hecatombe del cop d’estat franquista i la posterior guerra civil. L’actual govern municipal ha fet un acte de sentit comú revalidant el Reus Horitzó 32 a través del Pla d’Acció Municipal 2023-2027. Aquesta visió pràctica de la política no sempre es dona i els relleus electorals als òrgans de govern acostumen a anar acompanyats de la fal·lera de fer terra cremada del passat per traçar un camí propi. Va ser l’error profund del primer mandat del convergent Carles Pellicer (2011-2015), pressionat pel soci del moment, el Partit Popular, i pel terrabastall judicial, policial, polític i mediàtic del cas INNOVA que va esclatar el 2012 amb acusacions de presumpte corrupció política i malversació.
El naixement de Joan Puig i Ferreter, el 5 de febrer de 1882, va provocar un gran enrenou a la Selva del Camp, perquè el marit de la mare va negar ser-ne el pare i va promoure un judici d’il·legitimitat, adulteri i divorci contra la seva esposa, Consol Puig i Ferreter. La documentació del cas sobre la filiació del gran escriptor selvatà es conserva a l’Arxiu Històric del municipi.
Record de la Pensión Bahia del carrer de la Canuda de Barcelona on van conviure Pere Anguera, Salvador Juanpere i Antoni Nomen, a través d’escrits de cadascun d’ells. I portades dels dos números de la revista Dolcet Verí.
Record de l’entusiasme pel muntanyisme de Rosa Magrané per part de Josep Murgades, unes paraules que estaven pensades per a l’acte d’homenatge que li va retre la Secció Excursionista del Centre de Lectura, el passat 19 de desembre, al qual no va poder assistir Josep Murgades a causa dels destrets dels ferrocarrils a casa nostra.
Origen i explicació del llibre Els hexàgons daurats que pretén donar a conèixer el patrimoni de Domènech i Montaner que hi ha a Reus als seus habitants més menuts.
Anàlisi de la situació política actual per part de Carles Castellanos que valora la guerra psicològica a la qual l’Estat espanyol sotmet el poble català i aporta quatre veritats a tenir en compte per fer-hi front.
Apropament a la figura de Frantz Fanon i, indirectament, a la de Francesc Tosquelles, ja que van coincidir a l’Asil de Saint Alban. I perspectiva de Fanon de la psiquiatria tenint en compte la seva lluita en contra del colonialisme.
Anàlisi de què va comportar la revolució cultural dels anys 70 al País Valencià, com a projecte de reidentificació i reconstrucció, però vist des d’avui en dia, valorant on estem i què hem perdut pel camí, per acabar centrant-se en la cançó popular, la que ens han llegat els nostres avantpassats, des d’Al Tall —fruit d’aquella revolució cultural— fins a avui en dia, esmentant i valorant algunes de les noves propostes.
L’article recorda la vigència editorial i cinematogràfica de l’autora britànica Agatha Christie cinquanta anys després de la seva mort. El text parla també de la traducció al català en format llibre de la seva obra que no va arribar fins als anys seixanta. Per últim, es comptabilitza el nombre de documents que el Centre de Lectura té al seu fons bibliogràfic i videogràfic de la creadora de d’Hercule Poirot i Miss Marple.
Reproducció de l’article de Salvador Juanpere publicat a Reusdigital el 23 de desembre de 2024 al voltant de la mort d’Antoni Nomen i totes les vivències compartides.
Valoració de l’obra Proses de Ponent de Josep Vallverdú com a incitadora al debat a l’hora de la concepció territorial i social en les Terres de Ponent en un marc nacional.
Entrevista a Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol amb motiu de la publicació de Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades.
Comentari relatiu als estudis i a la competència matemàtica de Gabriel Ferrater, contrastant les seves declaracions públiques i la realitat d’aquesta competència.
Després de parlar-nos dels mass media i de fer-nos explícit com d’important són els mitjans més propers, se centra en Biar Digital, amb més de quatre dècades d’història al municipi de Biar, sempre dedicat a la informació des d’un línia editorial que es posa a l’abast de la ciutadania.
Hi ha veus que neixen de la vida viscuda i que escriuen allò que no poden callar. En aquesta conversa entrem a l’univers interior de Pep Macaya, escriptor que transforma dolor, memòria i territori en literatura. Amb una veu sense artificis, parla d’uns inicis marcats per la pèrdua, de l’escolta com a manera d’estar al món i d’una escriptura que brolla directament de la vida. Els seus llibres combinen paisatge, emoció i crítica, i el “llop interior” esdevé símbol de supervivència. Una mirada que conjuga tendresa, humor i esperança sense perdre l’honestedat.
Anàlisi dels mitjans de comunicació de Riudoms entre els anys 1948 i 1979, en especial sobre L’Om, a l’empara editorial de la parròquia de Sant Jaume apòstol.
Anàlisi de l’obra d’Esteve Albert sobre Josep Sebastià Pons en què ens ofereix un quadre històric i biogràfic del poetitzador i narrador de l’esperit de les comarques nord-catalanes.
Durant la tardor de 2023, el Centre de Lectura, a proposta de la seva Secció de Ciències Socials Polítiques i Econòmiques, ha celebrat el cicle «L’habitatge, un dret social» per tal d’abordar la situació actual i la necessitat d’adopció de mesures tendents a garantir l’accés a un habitatge segur, assequible, habitable i culturalment apropiat.
L’origen de la iniciativa ha sigut l’atorgament del 38è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal a la cooperativa Llars Familiars Habitatge Sostenible i Just, en haver el jurat considerat que és un projecte democràtic que busca la sostenibilitat social, econòmica i ambiental, i l’empoderament dels interessats.
Transgressió, ràdio local i compromís de ciutat. A grans trets, aquestes són les tres etapes per les quals han transcorregut els 40 anys d’existència d’un projecte radiofònic, l’actual LANOVA Ràdio, que forma part de la història de la ciutat i de la seva evolució. Nascuda a principis dels vuitanta sota el nom Radio Music Club en el caliu de les anomenades «ràdios lliures», l’emissora ha sobreviscut a la manca d’una freqüència definitiva, als canvis d’emplaçament i, fins i tot, de denominació en les seves quatre dècades d’existència.
Es fa referència a la importància del municipalisme per tal de capgirar la sociologia imperant de l’apatia i despolitització de gran part de la societat per aconseguir la participació ciutadana, així com a la necessitat de generar aquesta transformació per tal de construir un hegemonia social que porte al País Valencià a ser radicalment democràtic, socialment igualitari, mediambientalment sostenible i completament lliure.
Presentació del president de la Secció de Tecnologia del Centre de Lectura que, de fet, en breu deixarà de ser-ho, després de 6 anys de mandat.
L’article repassa la trajectòria del Centre de Lectura de Reus, una institució cultural fundada el 1859 que ha esdevingut un referent intel·lectual i cultural a la ciutat i a Catalunya. A més de destacar el paper de l’ateneu com a espai de formació, debat i creació cultural, el text posa en relleu la importància del seu patrimoni documental i de la seva biblioteca. També presenta la Biblioteca Digital i la col·lecció Lletres endins, un projecte que recull fragments literaris de novel·les on apareix el Centre de Lectura, amb l’objectiu de preservar i difondre la memòria literària vinculada a la institució.
Estudi sobre la publicació URBS. Revista de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus, que es va publicar entre els anys 1956 i 1962, amb l’anàlisi de tot el que va significar i qui s’hi va vincular.
Detall dels vincles establerts entre Lluís Domènech i Montaner i diferents prohoms reusencs de l’època com Eduard Toda, Joaquim Bartrina o Pau Font de Rubinat.
El passat 6 d’octubre del 2023 es va entregar el premi Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal a Nadia Ghulam en reconeixement a la seva condició de «dona supervivent de la tragèdia a l’Afganistan, per la seva resiliència, per fer conèixer en català els estralls de la guerra i pel seu compromís en construir ponts per la pau».
Recull dels diferents actes al voltant del cicle «100 anys mirant el cel. Eduard Fontserè i el Servei Meteorològic de Catalunya» realitzat al Centre de Lectura gràcies a la col·laboració de les seccions de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques, d’Excursionisme, de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i de Geografia i Història de l’entitat, amb la participació d’un grup d’alumnes del Taller de Lectura en Veu Alta, de l’Escola de Música, de l’Escola de Dansa i de la biblioteca del mateix Centre de Lectura.
Amb motiu del seu traspàs el novembre passat, record de Hebe Maria Pastor de Bonafini, líder de las Madres de la Plaza de Mayo, de la lluita pacífica que representa. El 1995 va passar pel Centre de Lectura i va signar al seu Llibre d’Honor.
Primer es tracta el Terrer de Paterna i es recorden les persones que després de ser assassinades van fer cap a la fossa. Se n’explica la situació i els problemes, i com s’ha anat avançant en altres casos. Es comenta l’estat avançat del Mapa de Fosses de la Comunitat Autònoma i la creació de la Coordinadora d’Associacions per la Memória Democràtica del País Valencià (CAMDEPV) i tot el que ha fet i ha anat aconseguint en la lluita contra la dictadura i a la recerca de les llibertats democràtiques i els drets humans, com a única manera de tancar les ferides del genocidi franquista.
Estudi sobre la publicació ADESEL, la circular de l’Agrupació de Selvatans Residents Fora Vila, que es va publicar entre el març del 1953 i el maig del 1965, amb l’anàlisi de tot el que va significar i qui s’hi va vincular.
Explicació de què va esdevenir-se el diumenge 6 de maig del 1324 a la catedral de Barcelona: el rei de Catalunya i Aragó, Jaume II, va dictar un privilegi fundacional pel qual va erigir en comtat les terres que llavors, i també ara, es coneixien com a Muntanyes de Prades. I seguiment de què va implicar aquell títol, així com de quina manera s’ha recordat i s’està recordant 700 anys després.
Resum i valoració de les jornades «Les dones en el món audiovisual» (Centre de Lectura, 2-16 d’octubre de 2023) que han aportat visions lúcides i molt contemporànies sobre què vol dir ser dona i fer cinema en el món en què vivim, alhora que ens han fet reflexionar profundament sobre el món que, des de la creació, des de l’art, volem i estem construint.
Resum de la conferència impartida el 13 de desembre del 2022 per Joan Arús, físic i meteoròleg, dins del cicle «100 anys mirant el cel. Eduard Fontserè i el Servei Meteorològic de Catalunya» duta a terme al Centre de Lectura, per tal d’acostar-nos la figura d’Eduard Fontserè i Riba i tota la seva tasca vinculada en l’àmbit de la meteorologia.
La Voz de la Bureba va ser un setmanari independent defensor de l’agricultura i dels interessos de la comarca de la Bureba, que es va publicar a la ciutat de Briviesca (Burgos) entre l´abril de 1934 i el juliol de 1936. En la redacció d’aquest diari escrivien amb regularitat dos joves mestres, un de socialista i un altre de falangista.
Aquest article intenta donar a conèixer qui eren aquests dos mestres, les seves trajectòries tan diferents i quina responsabilitat pogués tenir un en la desaparició de l’altre.
Es fa una crida a la sostenibilitat i a projectes que no malmetin la terra i/o el territori, pensats per als guanys d’uns pocs i la pèrdua de la majoria, se citen i s’analitzen casos com l’ampliació del Port de València, la línia d’alta velocitat València-Castelló i la línia de molt alta tensió; així com es fa prendre consciència de determinades situacions a les quals la «mala gestió» dels governants ens ha abocat.
Entre els esdeveniments reivindicatius de periodicitat regular en favor de la nostra llengua, cal destacar la trajectòria, ininterrompuda des de fa 57 anys, de la Renovació de la Flama de la Llengua catalana.
Entrevista a Cesca Ferran Girona, que fins a la seva recent jubilació havia desenvolupat durant 15 anys la tasca de gerent del Centre de Lectura, tot i que n’hi portava 42 treballant-hi. D’aquesta manera podem conèixer-la una mica més a ella i a l’entitat.
Esbós biogràfic de Salvador Vilaseca Anguera. Se’n recullen les seves diferents facetes: metge, arqueòleg, director del Museu de Reus… així com els seus reconeixements, els premis i les distincions, i la bibliografia més destacada.
Ressenya de la visita que va organitzar el Centre de Lectura a Vallfogona amb motiu del quart centenari de la mort de F. V. Garcia, la Generalitat ha decretat l’Any Rector de Vallfogona, i referència a la visita que el Centre de Lectura ja hi va fer l’any 1879.
Ressenya de La pensió d’alemanys de Montserrat Corretger, una vasta crònica de les vivències d’un grapat de personatges a la capital del Baix Camp entre el final de la guerra europea del 1914 i el final de la guerra espanyola del 1936, és a dir, durant la segona i la tercera dècades del segle passat.
L’article fa referència a la necessitat de capgirar el maltractament del territori que deriva de decisions preses des de Madrid des d’on es valora, sobretot, el benefici que se’n pot treure —del territori— i no tant un estat del benestar mediambientalment sostenible per als que hi viuen. Per això, es reclama el dret a decidir per superar les mancances imposades com a comunitat injustament maltractada, infrafinançada i espoliada, canviar el model de relació amb l’Estat amb una hisenda pròpia i l’ampliació de la capacitat legislativa.
Recorregut explicatiu per la ruta en línia El Centre de Lectura, un espai literari, tenint en compte com neix i de quin escenari sobre el patrimoni literari de Reus es parteix, així com qui en fa la lectura, i els textos i els espais de l’entitat que s’hi incorporen.
Percepció sobre el terreny del voluntarisme que arran de la DANA es va generar al País Valencià.
Referència al sopar que es va dur a terme el 29 de novembre de 2023 a la Sala Fortuny del Centre de Lectura per tal d’homenatjar tres socis d’honor que són, alhora, fills il·lustres de la ciutat: Ramon Gomis de Barbarà, Joaquim Mallafrè i Josep Murgades Barceló, i recull de les seves paraules d’agraïment.
Ressenya del llibre Terres de llum. La vida i l’obra d’un poeta desmesurat, que rescata l’obra narrativa i, sobretot, que conté una àmplia selecció de poemes de Miquel Escudero, en una impecable edició a cura del també poeta Antoni Nomen.
Valoració de la crisi sanitària, econòmica i social provocada per la covid-19 en relació amb les persones amb més risc social. Com a grup més vulnerable encara, l’article se centra especialment en les dones. L’objectiu final és fer una anàlisi de la situació que reclama un canvi de rumb.
Resum de les Jornades Culturals sobre els Camins dels Càtars, emmarcades en el Festival Camins dels Càtars, que va organitzar entre la tardor i l’hivern passats l’Associació Cultural Ilercavònia al Centre de Lectura.
Informació sobre el cicle de conferències sobre «La sanitat a Reus al segle xx» que es va dur a terme al Centre de Lectura durant el curs 2024-2025 amb especificació de cada intervenció.
Realització al Centre de Lectura, el passat 24 de novembre, d’una de les sessions de la X Viquimarató de la Llengua Catalana, en aquest cas adreçat al vocabulari esportiu.
Anàlisi del llibre Les hores noves de Julià Guillamon que, emparat, en Les hores de Josep Pla es dedica a descriure el que veu durant tot un any, però ho fa distanciant-se de Pla, amb la seva veu pròpia; una veu que se sosté de manera magistral entre el relat en primera persona del tabalot interessat per les bestietes i les plantes que cada dia va a la muntanya a veure què hi troba.
Després d’apuntar el declivi de la llengua, l’article tracta la necessitat de construir una única entitat radiotelevisiva per a tot el domini lingüístic entre tots els mitjans i a tot el territori, tracta d’assolir la reciprocitat en tots els mitjans. Així, si el 2011 es va deixar de poder veure TV3 al País Valencià, fet que era possible gràcies a la iniciativa d’ACPV, tot i que després s’han signat acords per retornar a la vella situació no s’ha acabat d’aconseguir mai. Sí que es disposa en el cas de TV3 i IB3, però no n’hi ha prou, és clar, cal la reciprocitat plena.
