Articles

S’ofereixen quatre eixos per entendre la degradació de la sanitat, i en general del País: la degradació de la professió mèdica, el dèficit d’estructures, la manca d’inversió tecnològica i la jerarquització de la governança. Per resoldre-ho es reclama una democratització de la gestió sanitària que inclogui els metges i les metgesses.

S’analitza la desigualtat salarial entre homes i dones, què implica, quines en són les causes —discriminació, sostre de vidre…, però també es contempla una bretxa territorial— i quines en són les conseqüències —per exemple, la bretxa de gènere en les pensions—, i es reclama acabar amb l’infrafinançament per poder-hi fer front.

Anàlisi de què va comportar la revolució cultural dels anys 70 al País Valencià, com a projecte de reidentificació i reconstrucció, però vist des d’avui en dia, valorant on estem i què hem perdut pel camí, per acabar centrant-se en la cançó popular, la que ens han llegat els nostres avantpassats, des d’Al Tall —fruit d’aquella revolució cultural— fins a avui en dia, esmentant i valorant algunes de les noves propostes.

Es fa referència a la importància del municipalisme per tal de capgirar la sociologia imperant de l’apatia i despolitització de gran part de la societat per aconseguir la participació ciutadana, així com a la necessitat de generar aquesta transformació per tal de construir un hegemonia social que porte al País Valencià a ser radicalment democràtic, socialment igualitari, mediambientalment sostenible i completament lliure.

Primer es tracta el Terrer de Paterna i es recorden les persones que després de ser assassinades van fer cap a la fossa. Se n’explica la situació i els problemes, i com s’ha anat avançant en altres casos. Es comenta l’estat avançat del Mapa de Fosses de la Comunitat Autònoma i la creació de la Coordinadora d’Associacions per la Memória Democràtica del País Valencià (CAMDEPV) i tot el que ha fet i ha anat aconseguint en la lluita contra la dictadura i a la recerca de les llibertats democràtiques i els drets humans, com a única manera de tancar les ferides del genocidi franquista.

Es fa una crida a la sostenibilitat i a projectes que no malmetin la terra i/o el territori, pensats per als guanys d’uns pocs i la pèrdua de la majoria, se citen i s’analitzen casos com l’ampliació del Port de València, la línia d’alta velocitat València-Castelló i la línia de molt alta tensió; així com es fa prendre consciència de determinades situacions a les quals la «mala gestió» dels governants ens ha abocat.

L’article fa referència a la necessitat de capgirar el maltractament del territori que deriva de decisions preses des de Madrid des d’on es valora, sobretot, el benefici que se’n pot treure —del territori— i no tant un estat del benestar mediambientalment sostenible per als que hi viuen. Per això, es reclama el dret a decidir per superar les mancances imposades com a comunitat injustament maltractada, infrafinançada i espoliada, canviar el model de relació amb l’Estat amb una hisenda pròpia i l’ampliació de la capacitat legislativa.