Articles

El 17 de setembre de 2018 es van presentar a la sala d’actes Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, els dos primers volums de l’Atles manual d’Història de Catalunya sota l’autoria de Victor Hurtado, que actualment està treballant en el darrer lliurament. Ambdós volums recullen la síntesi d’una part definitòria de la nostra història i la seva finalitat és aportar la cartografia com a instrument per a situar els factors clau: el temps i l’espai.

Amb motiu de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultual (2018), la bibliotecària-documentalista Cristina Barbé fa palesa la important tasca del Centre de Lectura de Reus de conservació dels fons bibliogràfics de caràcter patrimonial des dels inicis de la impremta fins a principis del s. xx. També recalca el gran nombre de fons i col·leccions que posseeixen i l’accessibilitat d’aquests a través dels catàlegs.
També explica la rellevant tasca d’Antoni Pedrol Rius, fill il·lustre de la ciutat i soci d’honor del Centre de Lectura de Reus, que va exercir de mecenes del Centre i fou un element clau per aquesta entitat.

En aquest breu article —escrit per Jaume Massó— es planteja, tal com diu el títol, quin dia va néixer l’arxiver i historiador reusenc Pròsper de Bofarull. La data del seu naixement ha estat objecte de diverses vacil·lacions i ambigüitats per part dels diferents estudiosos, ja que algunes fonts, com la del mateix Pròsper de Bofarull, són equivocades o incertes. Jaume Massó corregeix aquest error persistent i aclareix al lector aquest dubte.

Una reflexió al voltant de la via cooperativa –com a opció alternativa a les grans acumulacions de capital monopolista– en un context de crisi estructural, sense retorn, de l’anomenat ‘Estat del Benestar’, artefacte socialdemòcrata que en el moment de la seva expansió europea –entre els anys cinquanta i vuitanta– serví, fonamentalment, per a contrarestar l’àrea d’influència economicopolítica del socialisme real. Material de treball que, per la capacitat de síntesi, ofereix un guiatge en el marasme social i polític vigent “devorador de Persones i de Pobles”.

Una de les múltiples efemèrides que es commemoraran al llarg de l’any 2018 és del del cent cinquantè aniversari del naixement de l’home de negocis, polític i filantrop Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868 – Barcelona, 1938), president del Centre de Lectura entre 1905 i 1908 i el gran mecenes de l’entitat.

Pedrolo dissenya una situació de revolta contra l’opressió judicial, que esdevé, alhora, una oposició de masses al control de decisions arbitràries de l’estat. Model de narrativa pedroliana gens a veure amb la literatura de l’absurd, i sí, per contra, amb diverses cruïlles decisòries pròpies de la condició humana.

El nou llibre de Jordi Llavina parteix d’una pujada a peu a l’ermita de Sant Pere del Puig de la Selva del Camp, poble natal de la seva mare, d’on en guarda molts records de les seves estades de joventut. Llavina construeix un llarg poema de 1.400 octosíl·labs al llarg dels quals encadena la mirada del caminant, els records anteriors del lloc i pensaments, reflexions i memòria de l’autor sobre molts altres temes. Editat per Meteora es complementa amb un recull fotogràfic de Josep Massana i un epíleg de Mónica Miró i Vinaixa.

Els aiguats i posterior desbordament del riu Gaià, l’any 2015, fan que Josep Santesmases prengui la iniciativa d’escriure un dietari per a oferir-nos la crònica d’aquell temps. Si a l’inici trobem l’anècdota de Vila-rodona, a mesura que avancem en el text ens anirem trobant amb el ressò del paisatge comarcal i nacional, la cultura, la política, l’art, el pensament… El llibre és com un riu: ens aporta serenitat en la descripció dels meandres, però ens tiba i exercita davant l’evolució del món i de les realitats que ens arrosseguen.

El dia 24 d’agost d’enguany moria a les Borges del Camp Ferran Jové i Hortoneda (1929-2017). Eugeni Perea repassa la vida i l’obra d’aquest historiador i onomasiòleg, excursionista, activista cultural i nacionalista, amb una forta empremta investigadora i humana sobre el Camp de Tarragona. Escut d’Argent de les Borges (1993) i Premi Antoni Pedrol Rius d’investigació (2002), entre altres distincions i reconeixements, Jové col·laborà de manera activa amb el Centre de Lectura, Òmnium Cultural i tot un conjunt d’associacions i entitats del país.

Resum: El text que segueix, redactat per l’actual president del Centre de Lectura de Reus,

Josep Iglésies i Fort presumia, mig de broma mig de sentiment, que quan era petit havia menjat arrels de ganxet i llavors de campanar de Sant Pere de Reus. Se sentia profundament reusenc.

L’advocat, arxiver, escriptor, historiador i àdhuc traductor Antoni de Bofarull i Brocà, nascut al capdamunt del carrer de Monterols (no al palau del carrer de Llovera) el 3 de novembre de 1821, va morir a Barcelona ara fa cent vint-i-cinc anys, concretament el 12 de febrer de 1892, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, lloc on treballava i on havia patit –tres dies abans– un atac de feridura que l’obligà a romandre-hi i del qual no es recuperà.

Mossèn Josep Asens Huguet (Alforja, 24 de setembre de 1923 – 3 d’octubre de 2015) va ser una persona de tarannà obert, conciliador, dialogant, unitari… La seva paraula i la seva actitud sempre incorporaven un missatge d’esperança i d’esforç per aconseguir una societat més justa que evités el sofriment de les classes més pobres i afavorís una convivència en pau i llibertat.

El Centre de Lectura de Reus compta amb el primer volum de la sèrie One Hundred Masterpieces of Japanese Pictorial Art, un catàleg divers de reproduccions d’obres mestres de la tradició pictòrica al Japó. Trobem obra sacra, de paisatge, retrat, escenes bèl·liques, literatura il·lustrada i, fins i tot, caricatura, en fototípies monocromes i gravats a color.

Moltes són les institucions reusenques que han contribuït a que la nostra ciutat hagi esdevingut un punt clau per a la cultura catalana en diferents moments; pel que fa a l’art contemporani, Reus va gaudir d’una favorable ebullició d’artistes durant els anys vuitanta i noranta, que ens va situar al bell mig del focus artístic català, i això va ser en bona part gràcies a l’interès que el Centre de Lectura va posar en els artistes del territori.

Que la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus alberga tresors de vàlua incalculable no és cap secret. Altra cosa és que, d’alguns d’aquests tresors, només en tinguin coneixement un nombre reduït de persones –els motius sobre la desconeixença poden ser diversos i, en tot cas, prescindibles en aquest article. Quant al valor de les meravelles conservades, és, sens dubte, de divers calibre i consideració, segons l’òptica amb què s’analitzin, però indiscutible des del punt de vista patrimonial.

«Només vivim per l’instant en què admirem l’esplendor del clar de lluna, la neu, la flor del cirerer i les fulles multicolors de l’auró. Gaudim del dia excitats pel vi, sense que ens desil·lusioni la pobresa, mirant-nos fixament als ulls. Ens deixem portar -com una carbassa arrossegada pel corrent del riu- sense perdre l’ànim ni per un instant. Això és el que s’anomena el món que flueix, el món passatger.»

Sovint s’escriu sobre allò popular que s’estima i es viu. Les paraules impreses ens tradueixen la intensitat d’una sensació, i una publicació periòdica com la Revista del Centre de Lectura de Reus pot contenir molts dels elements imprescindibles de la identitat cultural del poble. Sempre, i en la mesura que ens és possible, cal recompondre’ls de la manera més perfecta, com a peces valuoses del trencaclosques d’aquest teixit social i humà nostre.

Com tants altres compatricis seus, Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941) es va sentir sempre vitalment vinculat a la seva ciutat natal. I molts dels qui el van conèixer i en van parlar també n’acostumaven a destacar el seu caràcter reusenc i àdhuc reusenquista. Publiquem un autògraf de 1924 que ho posa ben de manifest.

El setembre de 1889 es va fundar l’editorial The Kokka Publishing Company, a mans d’Okakura Kakuzo, el periodista Takahashi Kenzo i amb la col·laboració de l’editor Asahi Shinbunsha. En aquell moment, el projecte d’engegar una revista mensual sobre art japonès simbolitzava el triomf d’una tendència acadèmica del moment

Des del port de Salou, on feien escala nombrosos vaixells, tradicionalment s’hi exportaven la majoria de productes dels pobles del Camp de Tarragona, de la Plana de Lleida i de bona part de la conca de l’Ebre fins a Saragossa [1]. La importància del port era tal que entre 1680 i 1700 hi van sortir gairebe la meitat de les exportacions agràries de Catalunya.

Diana Palmer, darrera novel·la –amb ressons autobiogràfics– del pensador i activista Manuel Costa-Pau (Garriguella, 1936), exposa l’ambient sociopolític entre Portbou-Figueres i el Rosselló a través dels records adolescents d’un grup d’amics sota la segona meitat dels anys quaranta (1946-1948).

Ningú no discuteix avui en dia la importància de la identitat corporativa per al bon coneixement i comunicació de les empreses i institucions. En aquest aspecte, el Centre de Lectura de Reus ha lluït des de la seva fundació, el 1859, un senyal d’identitat corporatiu, que adoptà la seva forma definitiva cap al 1922, molt probablement de la mà del pintor i escenògraf Josep Rocarol.