Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
Comentari de la novel·la Noruega, de Rafa Lahuerta, centrat en la postració diglòssica de l’idioma «valencià» a la ciutat de València i en la recreació per part del narrador d’un paisatge ciutadà on ell es dilueix en la pròpia ficció, de manera que la urbs actua com a imatge especular de la seva buidor existencial.
Apropament a la cuina de Mariona Quadrada no només a través del llibre Essències. Cuina i sentiments a taula (que compta amb imatges de l’Adela Blasi), sinó també especialment a través de la posada en escena del poema de Gabriel Ferrater «In memoriam» acompanyada del Pau Ferran i la Bàrbara Roig.
Repàs de la vida del reusenc Francesc Tosquelles de la mà de Joana Masó, passant per l’experiència psiquiàtrica que li aporta la Guerra Civil i els infames camps de concentració francesos fins a aquell oasi que fou Saint-Alban-sur-Limagnole on posarà en pràctica una revolucionària voluntat no de curar els malalts mentals sinó les institucions.
Un llibre d’Albert Arnavat i Francisco Javier Mazeres recull la història de l’emigració catalana a aquesta república americana entre els segles XVI i XXI. Entre les biografies rescatades, destaca la trajectòria empresarial d’una nissaga reusenca a Guayaquil.
Text per al catàleg Res és possible, tot es mou de Toni Giró, exposició a cura d’Aureli Ruiz del 25 de febrer al 2 d’abril del 2022 al Cicle d’Art Contemporani a la Sala Fortuny.
La filòloga Pilar Arnau Segarra ha publicat Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país, El Gall Editor, Pollença, 2025, 336pp.
Nomen, amb exposició sistemàtica, caracteritza l’evolució literària de Xavier Amorós. Es tracta d’un model de treball útil per a explicar fonamentalment el pas de la poesia a la memòria autobiogràfica que, sota diversos registres, pot arribar a caracteritzar la “generació” que irromp a la primera meitat dels anys quaranta i es projecta als anys cinquanta i seixanta.
Ressenya del llibre d’Eva Serra i Puig, La formació de la Catalunya Moderna (1640-1714), Eumo editorial / IEC, Vic-Barcelona, 2018, 294 p., a càrrec de Xavier Ferrer Trill.
Amb la voluntat declarada de donar espai a una experiència associativa com el Safareig poètic de Reus, que amb un biaix organitzatiu informal però consolidat en el temps, des del 2015, el Centre de Lectura ha convidat enguany a aquesta entitat a oferir una mostra de les seves activitats periòdiques en forma de lectura de poemes, una anomenada jam que acompanyà musicalment el saxofonista Gerard Marsal.
Nou poetesses i poetes conformaren el nucli de l’acte en llegir alguns poemes propis. A les converses que seguiren a l’acte, es demanà si es podien posar a l’abast alguns d’aquest escrit. Per això publiquem aquest recull amb textos que ens ha aportat el Safareig poètic. Que gaudiu de la seva lectura.
El passat 29 de gener fou inaugurat –a Reus– un petit monument dedicat a Eduard Toda i Güell (1855-1941) i consistent en un bust de bronze, produït a partir d’un original en terracuita de l’escultor tortosí Agustí Querol (realitzat cap al 1885 i conservat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú). En aquest article, Jaume Massó recorda la relació d’amistat de Toda amb el pintor Josep Llovera i Bufill (1846-1896), també fill il·lustre de la ciutat.
Arran de la recent publicació del llibre de Joan Vernet Borràs, Els debats polítics i socials a la premsa de Reus durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), volum número 145 de la sèrie d’Assaig de les Edicions del Centre de Lectura, recuperem un article de Jaume Massó sobre l’agressió física de què fou objecte –l’estiu de 1869–l’escriptor Joaquim M. Bartrina, com a lamentable conseqüència d’una qüestió difosa en la premsa reusenca d’aquella època.
Xavier Ferré ens fa una breu ressenya de la presentació Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua que va tenir lloc a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus el 10 de gener d’aquest any. El relat biogràfic d’aquesta obra permet de conèixer aspectes essencials de la biografia de Pompeu Fabra amb un registre que, fugint de la mitificació acrítica, posa a l’abast del gran públic una manera d’escriure la història que equilibra la visió global amb episodis de microhistòria.
Ressenya, a càrrec de Xavier Ferré, del llibre de Sebastià Benassar: Manuel de Pedrolo, manual de supervivència, Barcelona: Editorial Meteora, 2018, 125 p. Síntesi contextualitzada de la ‘vida literària’ pedroliana que tradueix, alhora, els batecs de la història contemporània del país. Amb voluntat de definir claus de lectura de l’autor de l’Aranyó, Benassar acobla, amb claredat, distints registres narratius de l’autor de la sèrie Temps Obert.
L’arxiver i historiador Josep Maria Grau i Pujol ens fa un breu resum, proporcionant-nos algunes de les dades i estadístiques més rellevants, del seu nou llibre: Migracions d’entrada i sortida a Riudoms (1910-1950), que ha estat recentment editat pel Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. A més, aquest llibre va guanyar el Premi Arnau de Palomar, el 2015, en la categoria d’investigació i és el núm. 32 dels Quaderns de Divulgació Cultural, de la col·lecció editorial del CERAP.
Fi de la història? L’historiador Josep Fontana aporta en aquest compendi d’articles –ressenyat per Xavier Ferré– un conjunt d’escenaris culturals i polítics que tenen en comú les contradiccions socials del poder. L’assaig aboca el lector a prendre una actitud activa al voltant de la base econòmica i política de l’emergència del feixisme tecnocràtic i, en conseqüència, de l’organització i projecció de vies alliberadores a les societats industrials avançades. El materialisme històric, malgat tot, no és mort.
Pedrolo, un dels grans novel·listes socials del nostre imaginari literari, concreta a Tocats pel foc uns ambients que hom creu marginals però que acaben esdevenint pólvora alliberadora. Els ambients oprimits, enllà de caure en la decrepitud, acaben esdevenint una égloga al socialisme. Ressenya de Xavier Ferré del llibre de Manuel de Pedrolo: Tocats pel foc, Manresa: Tigre de paper, 2017, 116 p.
El 17 de setembre de 2018 es van presentar a la sala d’actes Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, els dos primers volums de l’Atles manual d’Història de Catalunya sota l’autoria de Victor Hurtado, que actualment està treballant en el darrer lliurament. Ambdós volums recullen la síntesi d’una part definitòria de la nostra història i la seva finalitat és aportar la cartografia com a instrument per a situar els factors clau: el temps i l’espai.
Amb motiu de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultual (2018), la bibliotecària-documentalista Cristina Barbé fa palesa la important tasca del Centre de Lectura de Reus de conservació dels fons bibliogràfics de caràcter patrimonial des dels inicis de la impremta fins a principis del s. xx. També recalca el gran nombre de fons i col·leccions que posseeixen i l’accessibilitat d’aquests a través dels catàlegs.
També explica la rellevant tasca d’Antoni Pedrol Rius, fill il·lustre de la ciutat i soci d’honor del Centre de Lectura de Reus, que va exercir de mecenes del Centre i fou un element clau per aquesta entitat.
En aquest breu article —escrit per Jaume Massó— es planteja, tal com diu el títol, quin dia va néixer l’arxiver i historiador reusenc Pròsper de Bofarull. La data del seu naixement ha estat objecte de diverses vacil·lacions i ambigüitats per part dels diferents estudiosos, ja que algunes fonts, com la del mateix Pròsper de Bofarull, són equivocades o incertes. Jaume Massó corregeix aquest error persistent i aclareix al lector aquest dubte.
Enguany que commemorem el centenari de la mort de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé (Reus,1835-Barcelona,2018), tan oblidat en la memoria col·lectiva recent, ens sorprèn cada cop que comprovem com n’estava de present en el record dels reusencs ben avançat el segle XX. Tant present estava, que durant un any i mig va anar de mà en mà…en un humil billet de mitja pela, a l’abast de rics i de pobres, de creients i d’ateus, de nadius i de refugiats. De ben segur que això l’hauria complagut.
Resum biogràfic de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé (1835-1918), redactat amb motiu del centenari de la seva mort i de l’exposició commemorativa que és oberta a la sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus fins al 16 de juny de 2018. En aquestes notes escrites per Jaume Massó es fa un recorregut per la seva trajectòria com escultor des dels seus inicis, fent un repàs de les diferents exposicions artístiques en què va participar, les seves obres i on les podem trobar i, finalment la seva tasca en representacions infantils.
Joaquim Mallafrè ens fa una ressenya del recull de poemes d’Aureli Trujillo, Entre marges. El recull va ser presentat al Centre de Lectura el 19 d’abril de 2018 i va tenir una gran acollida a la sala Miquel Ventura. Joaquim Mallafrè destaca les imatges marineres dels poemes de Trujillo; el vent, que el fa més reusenc, i que no necessita recórrer a la rima per aconseguir un llenguatge poètic. Mallafrè admira la dedicació poètica de l’autor, la qualitat i la formació.
Màrius Serra ens parla sobre la publicació del volum Uns i altres sobre la panoràmica de l’obra del reusenc Joaquim Mallafrè Gavaldà. El volum aplega diferents textos dividits en dos blocs: els Uns, que tenen com a objecte d’estudi autors del seu entorn reusenc i els altres, en què trobem consideracions sobre les seves traduccions de l’anglès al català d’autors de gran pes. Màrius Serra ens proposa vuit paràgrafs, associats a les vuit lletres del cognom de Mallafrè que ens permetin arreplegar alguns dels aspectes més rellevants d’aquest llibre.
La filòloga Fina Masdéu és la convidada a fer a glosa de la 71a edició del Concurs Exposició Nacional de Roses per part del Centre de Lectura de Reus. Després de manifestar els seus agraïments als organitzadors de l’esdeveniment, parlarà sobre la seva relació amb les roses durant la seva infantesa. A continuació, farà un recorregut per la història de la literatura on trobem la presència d’aquesta flor que representa l’escut reusenc i explicarà una petita història en què les roses en són les protagonistes. Finalment, farà referència a altres protagonistes de l’esdeveniment: l’autora del cartell i els roseristes, i acabarà convidant-nos a gaudir d’aquest magnífic espectacle.
Un repertori provisional dels prototips seriats més freqüents de retrat escultòric de bus del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé. Tot i que no va ser fins després de la seva mort que s’inicia la representació de la seva imatge en diferents suports.
Trobem tres prototips del bust escultòric de Clavé. El primer, data de 1874 i fou esculpit en guix per Joan Roig i Solé que ens presenta unes característiques molt realistes. El segon prototip està esculpit en marbre per l’escultor Manuel Fuxà i Leal amb decoració laurifòlia. Finalment, el tercer prototip és, també, obra de Manuel Fuxà i va ser inaugurat a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888. Aquí s’ha assimilat la imatge de Clavé a la d’un dirigent burgès de la Restauració.
Una reflexió al voltant de la via cooperativa –com a opció alternativa a les grans acumulacions de capital monopolista– en un context de crisi estructural, sense retorn, de l’anomenat ‘Estat del Benestar’, artefacte socialdemòcrata que en el moment de la seva expansió europea –entre els anys cinquanta i vuitanta– serví, fonamentalment, per a contrarestar l’àrea d’influència economicopolítica del socialisme real. Material de treball que, per la capacitat de síntesi, ofereix un guiatge en el marasme social i polític vigent “devorador de Persones i de Pobles”.
Una de les múltiples efemèrides que es commemoraran al llarg de l’any 2018 és del del cent cinquantè aniversari del naixement de l’home de negocis, polític i filantrop Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868 – Barcelona, 1938), president del Centre de Lectura entre 1905 i 1908 i el gran mecenes de l’entitat.
Pedrolo dissenya una situació de revolta contra l’opressió judicial, que esdevé, alhora, una oposició de masses al control de decisions arbitràries de l’estat. Model de narrativa pedroliana gens a veure amb la literatura de l’absurd, i sí, per contra, amb diverses cruïlles decisòries pròpies de la condició humana.
El nou llibre de Jordi Llavina parteix d’una pujada a peu a l’ermita de Sant Pere del Puig de la Selva del Camp, poble natal de la seva mare, d’on en guarda molts records de les seves estades de joventut. Llavina construeix un llarg poema de 1.400 octosíl·labs al llarg dels quals encadena la mirada del caminant, els records anteriors del lloc i pensaments, reflexions i memòria de l’autor sobre molts altres temes. Editat per Meteora es complementa amb un recull fotogràfic de Josep Massana i un epíleg de Mónica Miró i Vinaixa.
Els aiguats i posterior desbordament del riu Gaià, l’any 2015, fan que Josep Santesmases prengui la iniciativa d’escriure un dietari per a oferir-nos la crònica d’aquell temps. Si a l’inici trobem l’anècdota de Vila-rodona, a mesura que avancem en el text ens anirem trobant amb el ressò del paisatge comarcal i nacional, la cultura, la política, l’art, el pensament… El llibre és com un riu: ens aporta serenitat en la descripció dels meandres, però ens tiba i exercita davant l’evolució del món i de les realitats que ens arrosseguen.
Text del parlament de Jaume Massó, president del Centre de Lectura, a l’acte d’homenatge a Josep Moragues portat a terme el dissabte 9 de setembre de 2017 al davant del monument erigit al carrer que porta el nom del general català austriacista. Entre altres coses, l’autor transcriu diversos fragments de discursos de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, fets durant la guerra Civil.
El dia 24 d’agost d’enguany moria a les Borges del Camp Ferran Jové i Hortoneda (1929-2017). Eugeni Perea repassa la vida i l’obra d’aquest historiador i onomasiòleg, excursionista, activista cultural i nacionalista, amb una forta empremta investigadora i humana sobre el Camp de Tarragona. Escut d’Argent de les Borges (1993) i Premi Antoni Pedrol Rius d’investigació (2002), entre altres distincions i reconeixements, Jové col·laborà de manera activa amb el Centre de Lectura, Òmnium Cultural i tot un conjunt d’associacions i entitats del país.
Resum: El text que segueix, redactat per l’actual president del Centre de Lectura de Reus,
Com és conegut pels socis i gent interessada, el Centre de Lectura va néixer l’any 1859 fruit de les tertúlies vuitcentistes com les que feia un grup de joves menestrals, en un cafè del raval de Santa Anna, el cafè de la Música, de Francesc Vidal, on hi discutien de política, d’actualitat, de cultura i d’interessos locals…
El passat 30 de maig es va presentar a la sala d’actes del Centre de Lectura el darrer volum de l’Associació d’Estudis Reusencs, l’Obra poètica de Josep Maria Arnavat i Vilaró, que ja és el número 134 de la sèrie “Rosa de Reus”.
Josep Iglésies i Fort presumia, mig de broma mig de sentiment, que quan era petit havia menjat arrels de ganxet i llavors de campanar de Sant Pere de Reus. Se sentia profundament reusenc.
L’advocat, arxiver, escriptor, historiador i àdhuc traductor Antoni de Bofarull i Brocà, nascut al capdamunt del carrer de Monterols (no al palau del carrer de Llovera) el 3 de novembre de 1821, va morir a Barcelona ara fa cent vint-i-cinc anys, concretament el 12 de febrer de 1892, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, lloc on treballava i on havia patit –tres dies abans– un atac de feridura que l’obligà a romandre-hi i del qual no es recuperà.
Mossèn Josep Asens Huguet (Alforja, 24 de setembre de 1923 – 3 d’octubre de 2015) va ser una persona de tarannà obert, conciliador, dialogant, unitari… La seva paraula i la seva actitud sempre incorporaven un missatge d’esperança i d’esforç per aconseguir una societat més justa que evités el sofriment de les classes més pobres i afavorís una convivència en pau i llibertat.
El Centre de Lectura de Reus compta amb el primer volum de la sèrie One Hundred Masterpieces of Japanese Pictorial Art, un catàleg divers de reproduccions d’obres mestres de la tradició pictòrica al Japó. Trobem obra sacra, de paisatge, retrat, escenes bèl·liques, literatura il·lustrada i, fins i tot, caricatura, en fototípies monocromes i gravats a color.
Moltes són les institucions reusenques que han contribuït a que la nostra ciutat hagi esdevingut un punt clau per a la cultura catalana en diferents moments; pel que fa a l’art contemporani, Reus va gaudir d’una favorable ebullició d’artistes durant els anys vuitanta i noranta, que ens va situar al bell mig del focus artístic català, i això va ser en bona part gràcies a l’interès que el Centre de Lectura va posar en els artistes del territori.
Que la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus alberga tresors de vàlua incalculable no és cap secret. Altra cosa és que, d’alguns d’aquests tresors, només en tinguin coneixement un nombre reduït de persones –els motius sobre la desconeixença poden ser diversos i, en tot cas, prescindibles en aquest article. Quant al valor de les meravelles conservades, és, sens dubte, de divers calibre i consideració, segons l’òptica amb què s’analitzin, però indiscutible des del punt de vista patrimonial.
El gruix volum de Process of Woodcuts Printing (1910) mostra mitjançant un exercici pràctic, textual i il·lustratiu, el procés del gravat japonès que es duia a terme en els tallers de l’editorial Shimbi Shoin. De la mateixa manera que succeïa amb altres característiques dels compendis d’aquesta editorial, la integració d’elements i tècniques occidentals…
El 13 de març de 1987 es va portar a terme, a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, un memorable acte acadèmic en honor de Josep Iglésies, copresidit per l’acalde Josep Abelló i pel president de l’entitat Josep M. Balañà, i amb la molt destacable participació de Ramon Amigó (president de l’Associació d’Estudis Reusencs), d’Agustí Jolís…
Els dos volums de Masterpieces by Motonobu (1904) ofereixen una representativa selecció d’obres de Kano Motonobu (1476-1559) en fototípies monocromes. El primer volum conté una breu biografia de la vida de l’artista i dóna pas a les làmines que estan organitzades segons la col·lecció a la qual pertanyen.
En escaure’s el setanta-cinquè aniversari del traspàs del mecenes reusenc Eduard Toda i Güell (1855-1941), l’Institut de Museus de la ciutat ha editat un catàleg –corresponent a l’exposició que es pot veure a la ciutat fins al 7 de gener de 2017– que sistematitza la trajectòria del senyer diplomàtic i humanista, representant d’una generació que d’ençà del darrer del terç del vuit-cents renovellà, en part, la cultura (local i comarcal) del país.
L’ambiciosa sèrie Selected Relics of Japanese Art va ser publicada en vint volums al llarg d’un període de deu anys (1898- 1908) i presenta reproduccions, en gravat a color i en fototípies, de l’art budista japonès i de col·leccions monàstiques des del període Suiko (552-645 dC) fins al final de l’era Tokugawa (1868). En cadascun dels volums trobem obres de diferents períodes, fet que ha permès tenir una visió holística de l’art budista japonès a través de diferents suports i gèneres; des de reproduccions de pintura mural, sobre paper o seda, però també escultura, arquitectura i arts sumptuàries.
Fa uns mesos, el Centre de Lectura rebia la donació d’un manuscrit, redactat sobre pergamí, relatiu a un procés per demostrar la condició d’hidalgo. El litigi, davant l’Audiència de Valladolid, el va interposar Diego de Torices, un personatge veí de la localitat de la Hoz de Abiada, pertanyent al marquesat de Campoo de Suso (Cantàbria), un senyoriu que, des del segle XV, va estar vinculat al Marquès de Santillana; el document està datat a Valladolid el 2 de maig de 1547.
Es consideren incunables tots els documents impresos durant el segle XV. Els predecessors dels llibres impresos amb tipus mòbils van ser els llibres xilogràfics –documents estampats amb planxes de fusta tallada en relleu-, possiblement anteriors als tipogràfics, que van coexistir paral·lelament durant la segona meitat del segle XV.
“Jo he estat un home casat, he tingut fills; era bastant ric, lasciu i mundà. Vaig deixar-ho tot de bon grat per poder-me dedicar a fomentar l’honor de Déu i el bé públic, i a exaltar la santa fe. Vaig aprendre l’àrab i vaig anar moltes vegades a predicar als sarraïns; per causa de la fe vaig ser pres, empresonat, colpejat […]”
El bombardeix de l’aviació feixista que es perpertrà ara fa 79 anys, en plena guerra Civil, fou un dels molts atacs aeris sobre la nostra ciutat que, malauradament, anirien in crescendo fins al final del conflicte. Una de les bombes va caure damunt la biblioteca del Centre de Lectura i ocasionà la mort de la bibliotecària auxiliar Regina Figuerola i Rebull…
«Només vivim per l’instant en què admirem l’esplendor del clar de lluna, la neu, la flor del cirerer i les fulles multicolors de l’auró. Gaudim del dia excitats pel vi, sense que ens desil·lusioni la pobresa, mirant-nos fixament als ulls. Ens deixem portar -com una carbassa arrossegada pel corrent del riu- sense perdre l’ànim ni per un instant. Això és el que s’anomena el món que flueix, el món passatger.»
Sovint s’escriu sobre allò popular que s’estima i es viu. Les paraules impreses ens tradueixen la intensitat d’una sensació, i una publicació periòdica com la Revista del Centre de Lectura de Reus pot contenir molts dels elements imprescindibles de la identitat cultural del poble. Sempre, i en la mesura que ens és possible, cal recompondre’ls de la manera més perfecta, com a peces valuoses del trencaclosques d’aquest teixit social i humà nostre.
Com tants altres compatricis seus, Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941) es va sentir sempre vitalment vinculat a la seva ciutat natal. I molts dels qui el van conèixer i en van parlar també n’acostumaven a destacar el seu caràcter reusenc i àdhuc reusenquista. Publiquem un autògraf de 1924 que ho posa ben de manifest.
De la mano de Federico. Aquest és un llibre que fa dies que camina. No li hem demanat a Lluís que el vingui a presentar – ho està amb escreix – sinó que ens el vingui a explicar. Com, quan, perquè…? A una servidora se li ha proposat que en faci la introducció i només puc transmetre – segurament amb poca traça –el que el llibre m’ha transmès a mi, el que m’ha dit, el que m’ha descobert.
Quan abordem el col·leccionisme d’art japonès a Catalunya des de finals del s. XIX fins les primeres dècades del s. XX, hem de distingir entre la singularitat d’obres de qualitat i les artesanies en sèrie accessibles als comerços locals. Al primer grup hi pertany la col·lecció de 29 llibres i 140 revistes japoneses del Centre de Lectura de Reus, que inclouen els primers textos acadèmics sobre història de l’art japonès, acompanyats de fototípies i gravats de primera qualitat. L’origen d’aquest material són dues editorials toquiotes, The Kokka Publishing Company i Shimbi Shoin, que s’inscriuen en el marc nacionalista japonès de principis del s. XX.
Entre la documentació del metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975), conservada a l’arxiu de l’Institut Municipal de Museus de Reus, és força destacable la corresponent al seu amic i compatrici Eduard Toda i Güell (1855-1941). De la interessant sèrie de cartes (una quarantena llarga) que Eduard Toda adreçà a Salvador Vilaseca entre els anys 1926 i 1941…
El passat divendres 1 d’abril, es va presentar a la Sala d’Actes Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus el llibre Que no t’expliquin històries. Evidències de la nostra realitat nacional, de Jaume Benages i Pàmies, en un acte organitzat per la Secció de Geografia i Història del Centre.
El setembre de 1889 es va fundar l’editorial The Kokka Publishing Company, a mans d’Okakura Kakuzo, el periodista Takahashi Kenzo i amb la col·laboració de l’editor Asahi Shinbunsha. En aquell moment, el projecte d’engegar una revista mensual sobre art japonès simbolitzava el triomf d’una tendència acadèmica del moment
Des del port de Salou, on feien escala nombrosos vaixells, tradicionalment s’hi exportaven la majoria de productes dels pobles del Camp de Tarragona, de la Plana de Lleida i de bona part de la conca de l’Ebre fins a Saragossa [1]. La importància del port era tal que entre 1680 i 1700 hi van sortir gairebe la meitat de les exportacions agràries de Catalunya.
Diana Palmer, darrera novel·la –amb ressons autobiogràfics– del pensador i activista Manuel Costa-Pau (Garriguella, 1936), exposa l’ambient sociopolític entre Portbou-Figueres i el Rosselló a través dels records adolescents d’un grup d’amics sota la segona meitat dels anys quaranta (1946-1948).
