Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
Anàlisi de l’estudi d’Oscar Diaz Fouces: Entre inspiració i manipulació. El primer galleguisme en el mirall català. Un llibre interessant perquè analitza unes relacions —desiguals— entre el camp cultural i polític galleguista i els homònims catalanistes.
Ressenya de l’exposició «Boscos» dels artistes Teresa Felip, Angelita Keinzler, Esteve Lerga i Joan Rehues, duta a terme a la sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus entre el 4 de juliol i el 30 d’agost de 2025.
Explicació dels inicis i de l’evolució de Reus Refugi, així com dels objectius que hi ha al darrere (acollida, antiracisme), i anàlisi, de fons, de la societat i de les persones migrants.
Anàlisi del llibre Nacionalismo, liberalismo e outros temas en què Xesús González selecciona trenta-quatre textos de l’intel·lectual suecà que fou Joan Fuster; uns textos que incideixen, en part, en la denúncia del nacionalisme panespanyol de color ideològic divers: de dreta a esquerra, l’avís dels tripijocs d’una reforma postfranquista, de les seves conseqüències nacionals i la impressió de Fuster després d’haver patit un segon atemptat espanyolista, al darrere de la qual ben segurament hi havia l’Estat espanyol.
L’article analitza les dades extretes de l’última enquesta sobre l’ús i el coneixement del valencià, així com té en compte la legislació vigent, la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). Tot per centrar-se en els àmbits en què el valencià està més o menys normalitzat: l’administració pública i l’ensenyament, i acabar adonant-se que encara hi ha de recórrer molt de camí. El valencià, a més, va retrocedint, tot i que és present de manera desigual en el territori, per la qual cosa, apunta, cal actuar i esbossa tres aspectes en els quals incidir.
Ressenya del llibre Pàgines viscudes d’un economista català de Jacint Ros Hombravella, que recull tant la seva trajectòria més biogràfica i intel·lectual, com l’aportació d’un grup d’economistes catalans a la modernització de l’Estat espanyol i la seva evolució.
El dia 4 d’octubre de 2023, l’entitat Reus Ocult va organitzar una jornada de portes obertes a llocs singulars de la ciutat. Integrants de la família van participar de l’esdeveniment ciutadà i van poder retornar al lloc que de petits havíem estimat molt, el Mas Totosaus, la informació del qual es recull aquí.
El fantasma de Lerroux de Josep Asensio assoleix delimitar, d’una banda, la figura de Lerroux, i l’engranatge socioelectoral que impulsa, i, de l’altra, aprofundeix en allò definit com el «fantasma de Lerroux». Ambdós objectius, però, són definits a partir del fil conductor que mogué el polític radical:desvirtuar les lluites contra el sistema restauracionista enfrontades, doncs, al joc de caciquismes que el vertebraven.
El poble sahrauí és l’únic poble colonitzat que queda, se n’aborda la història i la situació i es presenta el Moviment Valencià d’Ajuda al Poble Sahrauí (MoVAPS) i totes les iniciatives que tira endavant per solidaritzar-s’hi.
El cas Rivara, un escàndol financer de finals dels anys cinquanta, vinculat a les persones i les empreses que atresoraven divises i valors mobiliaris a Suïssa, va afectar dos empresaris reusencs: Francesc Recasens i Fèlix Gasull.
L’empremta dels maçons entre els reusencs coetanis de Prim i Gaudí és discreta, però visible. Les signatures amb tres punts en forma de triangle d’alguns personatges de la burgesia emprenedora i liberal revelen la seva relació amb les lògies.
Ressenya sobre el llibre Josep Dencàs i Puigdollers: el conseller maleït (1900-1966) que recull la biografia d’aquest metge i, especialment, el motiu pel qual fou considerat feixista i esdevingué un boc expiatori sobretot arran dels fets del 6 d’octubre del 1934.
Vinculació de l’Escola Sant Josep de Reus amb les diferents llambordes Stolperstein instal·lades a la ciutat. De la mà del professor Eliseu Bàrcena diferents alumnes s’hi han implicat de ple i ens deixen a la Revista els textos literaris que van preparar-ne al costat de la seva biografia; uns textos colpidors, com ho van ser les seves vides i, en alguns casos, les seves morts.
Set anys després del govern del Botànic no es pot negar que no s’ha fet tota la feina que volíem, però s’ha creat una televisió pública i s’ha avançat en sobiranisme, sobiranisme en molts aspectes, i és que només amb sobiranisme perviurem com a poble, el govern de Madrid no pren decisions atenent al territori.
Un relat evocador adreçat a les generacions nascudes als inicis d’aquest segle, amb la idea que prenguin consciència del que va representar la infància dels que vam néixer cap a mitjan segle passat. Ni el fet de no tenir mòbils, xarxes socials ni la més petita tecnologia, va suposar cap obstacle per poder gaudir d’una existència plenament feliç.
Ressenya del llibre Somiàvem una illa de Roc Casagran, premi Sant Jordi 2024; un llibre que ens fa reflexionar sobre la vida de la Carla, la protagonista, i al mateix temps sobre la nostra pròpia, i tot allò que se’n deriva.
Repàs de la vida de Ramon Gorga Borràs —d’ofici fuster, però bomber de vocació— amb motiu de la col·locació de la llamborda Stolpersteine en record del seu compromís i del seu patiment davant de la casa on va viure a Reus (raval de Santa Anna, 60).
L’autora, coneixedora de la trajectòria existencial i literària de Joan de la Rúbia, celebra el retorn del poeta a Reus i aprofita l’ocasió per traçar la semblança del que amb el temps s’ha insinuat com la «generació poètica reusenca dels cinquanta».
Juan Ramón Ferrandis Bresó es mostra molt contrari a l’existència de l’AVE ja que perjudica el territori i les persones que hi viuen en gran mesura, ho argumenta a través de l’entrevista. Explica, per exemple, que es tracta d’un servei amb pocs usuaris, mentre que els usuaris del ferrocarril convencional sí que necessiten una gran injecció econòmica en el servei que se’ls ofereix. D’altra banda, també critica el projecte del Corredor del Mediterrani perquè, argumenta, no està pensat per a les mercaderies. Advoca, en qualsevol cas, per un futur sostenible en què els governs apostin més per la ciutadania i l’entorn.
Explicació del fort vincle de Ramon de Penyafort amb la Inquisició i altres poders fàctics del moment, una persecució i uns càstigs dels quals van ser víctima els càtars.
Conferència a càrrec de Pep Farré Sanfeliu, pronunciada el 8 de novembre a la sala Ramon Amigó del Centre de Lectura, sobre el bomber Manel Mas Santanà.
Retrat de Maria Tarragó que ens permet conèixer més profundament les diferents facetes de la seva vida, ara que ja té 100 anys.
Es recull com es va gestar i va dur a terme l’ocupació del Palau de la Música de València el 2005 per part dels músics en valencià, una ocasió en què per la quantitat de músics reunits quedava ben clar que eren molts i que havian estat amagats, perseguits, vetats i censurats. Després se centra en la constitució del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants del País Valencià i tot el que amb aquest col·lectiu s’ha anat creant, com els Premis Ovidi. La música en valencià es mostra com una fera ferotge que no es deixa atrapar i que creix de manera imparable; un moviment feraç, creatiu, divers i crític.
Estudi sobre els vincles entre Francesc Bartrina i Goethe, tenint en compte que Bartrina esdevé una figura rellevant en la recepció del romanticisme alemany a Catalunya i que va ser un dels primers traductors de Goethe al català amb «Lo ball dels morts» (1868).
Breu història dels inicis del CESDA (Centre d’Estudis Superiors d’Aviació) a partir del repàs de les persones i les entitats que s’hi van involucrar per fer realitat el projecte.
La presència de Compromís al Senat ha fet que el País Valencià hi sigui una realitat quotidiana; s’ha visibilitzat, per exemple, que s’està a la cua quant a inversions.
Balanç dels 46 anys de docència de Medicina a la zona primer com a delegació de la Universitat de Barcelona, després com a Universitat Rovira i Virgili. Es fa especialment èmfasi en les persones que en van fer possible els inicis i que van intervenir, també, per tal que la Facultat de Medicina s’establís a Reus i, així, n’hi hagués continuïtat.
A Castelló cada any es commemoren les Normes de Castelló perquè encara cal reivindicar la unitat de la llengua. La llengua al País Valencià pateix una situació d’anormalitat perquè és minoritzada a favor de la llengua castellana que sí que gaudeix de tots els mecanismes oficials i socials per ocupar un lloc central. És possible que tinguem un teixit social més fort del que ens pensem, però que ens manque estructurar-lo amb alguna mena d’intenció estratègica envers la recuperació de la llengua, per això el 2011 es va crear Castelló per la Llengua.
Entrevista realitzada a Reus al director de la companyia El Trole, el 8 d’octubre del 2023, a propòsit de l’espectacle teatral Guardeu-me la paraula, basat en textos de Xavier Amorós.
S’aborda l’emergència residencial en dues qüestions fonamentals: parar els desnonaments i superar l’insuportable desequilibri entre demanda d’habitatge i parc públic. A més, es fa una crida perquè prevalga la vida de les persones i les famílies i el seu dret a l’habitatge per damunt de formalismes; per fer-ho, calen polítiques valentes i una llei al servei de les persones.
La Prefectura Superior de Policia de Via Laietana va ser un centre de tortura i de repressió política durant tot el franquisme, durant la transició i fins ara, però no només de repressió política, també del col·lectiu LGTBI i del poble romaní. Els maltractaments, les tortures i les humiliacions, hi eren la pràctica habitual amb total impunitat. Ara se’n demana la transformació en un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat, la tortura i la repressió, amb la participació de les entitats de memòria i de les persones represaliades.
Aquest text cerca d’explicar la influència del deute i de l’infrafinançament en la capacitat de la Generalitat Valenciana per donar resposta a les necessitats de les valencianes. Per fer-ho cal donar informació quantitativa bàsica sobre la realitat estructural i social d’un país allunyat de l’orxata i la paella, així com analitzar les relacions entre les dificultats del govern valencià per desenvolupar serveis, l’infrafinançament i el deute. El sistema del deute és el mecanisme ocult creat per a impedir la satisfacció de les necessitats socials de la gent i del país. Aquesta tasca d’explicació no pot fer-se sense usar nombres i índexs, i avise que això pot fer que el text no sempre puga ser fàcil de seguir. Si és així, demane disculpes.
El cas que presentem en aquest article pot ser paradigmàtic de com va funcionar la repressió franquista de la postguerra, especialment pel que fa a les motivacions que tenien els delators, acusadors, jutges i fiscals militars. El mòbil genèric de la ideologia feixista, volent eliminar els qui pensen diferent d’un mateix, es complementava sovint amb un altre element bàsic de l’activitat repressora: els odis personals, les enveges, els interessos…, adobats amb la vulneració de la veritat, amb la calúmnia com a eina d’acusació. El lector trobarà una mica de tot això en aquest episodi que s’esdevingué, l’any 1936, a Guadalajara, Beneixama i Alacant i, els anys 1939-1944, a Beneixama, Villena i les presons de Monòver i Alacant.
Es reclamen vincles comunicatius entre els diferents mitjans que publiquen en català/valencià, vincles de reciprocitat, i es manifesta la necessitat d’exigir continguts en llengua pròpia a les plataformes de pagament, així com la posada en marxar el corredor mediàtic català. Un exemple d’aquesta voluntat queda manifest en el Diari La Veu, del qual es fa un petit esbós històric.
Reproducció de la crítica de l’espectacle Guardeu-me la paraula, basat en textos de Xavier Amorós i publicada al Diari Més el 13 de novembre de 2023.
Es reclama un nivell just de finançament i d’inversions per a la Comunitat Valenciana, perquè l’infrafinançament que pateix l’està abocant a un moment insostenible, a una realitat social gens agradable ni, per tant, engrescadora. El canvi sembla que s’està generant, però potser no s’està fent prou en la línia que toca o que es necessita. El futur està per construir i la responsabilitat és de tots.
Ressenya d’una nova versió per a joves, i grans, de l’Odissea, adaptada per la professora i filòloga clàssica Meritxell Blay i il·lustrada per Genie Espinosa al segell Inuk Books, amb col·laboració amb La Casa dels Clàssics de la Fundació Bernat Metge. La destil·lació narrativa de Blay destaca per nous canvis, més moderns i adaptats als nous temps. I la magnífica feina gràfica d’Espinosa és colorista i original.
Fixant-se primer en la divisió territorial imposada i, sembla, acceptada, acaba fent referència a la ciutadania i les opcions que té, tant l’autòctona com al nouvinguda, de configurar consensos d’espai i temps.
La segona novel·la de l’escriptora Montserrat Corretger s’inscriu dins del bildungsroman i se situa al Reus de l’època franquista. Novament, hi apareixen referents indefugibles de la ciutat, com el Centre de Lectura, la Cambra de Comerç o El Círcol, i personatges de la cultura reusenca com Josep Iglésies, Joaquim Santasusagna, Ramon Amigó o Xavier Amorós.
Escrits sobre Noucentisme es presenta com un esplèndid llibre d’història. Suposa un avenç historiogràfic reflectit en quaranta anys de recerca de l’autor: Josep Murgades. Incorpora les recerques més significatives que han anat delimitant la dinàmica del moviment i dialoga amb el lector quant a la versemblança present d’algunes propostes noucentistes.
Al segle XIV trobem vincles entre Pere de Luna amb Reus a causa del senyoriu de Reus que li comportava el dret a residir al Castell del Cambrer. Més endavant el castlà Joan d’Olzinelles es va arruïnar i va perdre la castlania de Reus que va adquirir Pere de Luna, llavors ja nomenat papa Benet XIII, que va passar a ser l’únic senyor de la vila. A partir d’aquí l’article se centra en la tisana que el Papa Luna prenia durant el seu exili al penyal de Peníscola per tractar la lesió estomacal que patia a causa d’un enverinament criminal a través d’una entrevista a Joan Baptista Simó i Jordi Cid Foix.
Intel·ligent, discreta, culta, políglota. Li encantava viatjar. No li costava res agafar un avió per
La memòria dels absents de Vicent Martínez Sancho no és tan sols el que se’n diu un egodocument; és un retrat de grup generacional, alguns actors del qual són troncals a tota la narració. A part, cal destacar-ne el seguiment de la trajectòria de l’autor a través de la qual un intel·lectual tècnic —un físic— va anar prenent consciència del seu entorn i el va dur, finalment, a la intervenció en afers d’interès de Simat. I, en darrer terme, és una gran aportació a la història general del País Valencià des de la història local.
Al Principat i a les Illes és ben difícil trobar interès o coneixement pel territori valencià i, més encara, el del sud, però hi ha tot un territori per descobrir. Això ha sigut el sud sempre: víctima de la incomprensió forana, del desconeixement en alguns casos i sempre, sempre, colpejat per l’estigmatització. I portes endins, per què no dir-ho, un territori incapaç d’articular-se, de vertebrar-se, de projectar-se i de defensar-se. Però no tot està perdut, hi ha canvis que auguren esperança.
Antologia del pintor Josep Maria Morató Aragonès (Reus, 1923 — Barcelona, 2006). Estudi del recorregut vital i professional del pintor amb reproduccions i documentació de gran part de les seves obres.
La primera part s’ocupa del seu origen, família, formació i vida professional. Analitza les etapes, els viatges, els llocs on va pintar i la seva predilecció pel paisatge de Cornudella i el Montsant.
La segona part es dedica als retrats, el tema religiós, les figures de dones joves i les escenes de cafès i cabarets amb noies tocades amb barrets.
Repàs de la figura de Francesc Tosquelles i dels diferents actes previstos amb motiu de l’Any Tosquelles, arran del préstec de sis peces del fons del Centre de Lectura per a l’exposició «Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ofereix entre el 8 d’abril i el 28 d’agost del 2022.
Cinc anys de recerca històrica han donat com a fruit diferents aportacions documentals inèdites que donen cos al llibre: Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa. Una recerca que ha estat coral; al darrere, hi trobem noms de referència en la investigació i anàlisi de documentació medieval, tant de casa nostra com d’universitats estrangeres que han tractat la figura històrica, la literària, la femenina, l’epistolar, etc. de Margarida de Prades. S’ha aprofundit en la seva biografia, s’ha pogut sentir la seva veu, s’han aclarit dubtes i, per damunt de la llegenda, s’han descobert realitats. S’enforteix, d’aquesta manera, la identitat nacional i la pròpia territorial del Comtat de Prades, pràcticament set-cents anys després que fos creat per Jaume II, i se n’incrementa tant el coneixement com també el gaudi estètic a través de l’art.
Reflexions entorn la importància dels Jocs Florals en la història de Catalunya i, més en concret, en la construcció de l’imaginari de la catalanitat des de la literatura.
Repàs dels diferents Jocs Florals que van realitzar-se a Reus o en la seva àrea d’influència durant el franquisme, així com de les persones que s’hi van vincular i de la importància que van tenir en la recuperació de la llengua i de la literatura catalanes.
Anàlisi de l’edició corregida i ampliada del llibre entrevista de Quirze Grifell que va aparèixer el 1992 sota el títol d’Anna Murià, àlbum de records, ara amb edició, pròleg i notes de Sam Abrams i amb un títol renovat: Anna Murià, viure, escriure.
Conferència pronunciada el dilluns 21 de febrer del 2022 a les 7 de la tarda a la sala Emili Argilaga a càrrec d’Ester Baron Borràs sobre el vincle entre el promotor de l’art català modern i del col·leccionisme Joan Merli i el Centre de Lectura.
A Notícia del País Valencià hi trobem una cartografia sociològica del país dels valencians, integrada per factors economicopolítics, ideològics i culturals. Una cartografia que hauria de servir de guiatge al moviment de construcció nacional valencianista no sucursalitzat, o satel·lizat. No es tracta d’un enfocament regenerador sinó que capgira la condició de de País com a «perifèria» respecte d’un «centre» aliè (estatal) i estableix, doncs, la «perifèria» com a centre.
Text llegit per l’autor de l’article el 29/01/22 a la Biblioteca Carles Cardó de Valls, com a presentació del poemari Si això ha de durar, en el marc de les Decennals literàries.
Comentari de la novel·la Noruega, de Rafa Lahuerta, centrat en la postració diglòssica de l’idioma «valencià» a la ciutat de València i en la recreació per part del narrador d’un paisatge ciutadà on ell es dilueix en la pròpia ficció, de manera que la urbs actua com a imatge especular de la seva buidor existencial.
Apropament a la cuina de Mariona Quadrada no només a través del llibre Essències. Cuina i sentiments a taula (que compta amb imatges de l’Adela Blasi), sinó també especialment a través de la posada en escena del poema de Gabriel Ferrater «In memoriam» acompanyada del Pau Ferran i la Bàrbara Roig.
Repàs de la vida del reusenc Francesc Tosquelles de la mà de Joana Masó, passant per l’experiència psiquiàtrica que li aporta la Guerra Civil i els infames camps de concentració francesos fins a aquell oasi que fou Saint-Alban-sur-Limagnole on posarà en pràctica una revolucionària voluntat no de curar els malalts mentals sinó les institucions.
Un llibre d’Albert Arnavat i Francisco Javier Mazeres recull la història de l’emigració catalana a aquesta república americana entre els segles XVI i XXI. Entre les biografies rescatades, destaca la trajectòria empresarial d’una nissaga reusenca a Guayaquil.
Text per al catàleg Res és possible, tot es mou de Toni Giró, exposició a cura d’Aureli Ruiz del 25 de febrer al 2 d’abril del 2022 al Cicle d’Art Contemporani a la Sala Fortuny.
Nomen, amb exposició sistemàtica, caracteritza l’evolució literària de Xavier Amorós. Es tracta d’un model de treball útil per a explicar fonamentalment el pas de la poesia a la memòria autobiogràfica que, sota diversos registres, pot arribar a caracteritzar la “generació” que irromp a la primera meitat dels anys quaranta i es projecta als anys cinquanta i seixanta.
Ressenya del llibre d’Eva Serra i Puig, La formació de la Catalunya Moderna (1640-1714), Eumo editorial / IEC, Vic-Barcelona, 2018, 294 p., a càrrec de Xavier Ferrer Trill.
