Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
Fa poques setmanes, a mitjan abril, celebràvem al Centre de Lectura les Jornades de Llibre Antic. En la meva intervenció, com historiador, vaig voler destacar la importància que pels investigadors actuals tenen algunes d’aquestes relíquies, com a font de coneixement.
El divendres 29 de maig tindrà lloc a la sala d’actes del Centre el lliurament dels guardons de Soci d’Honor del Centre a dos destacades personalitats reusenques: l’arquitecte Anton Pàmies Martorell i l’artista reusenc de Vilaplana Salvador Juanpere Huguet. L’acte serà presentat per Jordi Royo i Mercè Costafreda, respectivament i comptarà amb la col·laboració del quartet de cordes Camerata XXI el qual interpretarà el quartet Vistes al mar (1920) d’Eduard Toldrà inspirat en poemes de Joan Maragall.
El dissabte 9 de maig, a la pedrera del Camp de Mauthausen, el concertista de guitarra i catedràtic del Conservatori de Perpinyà Francisco Ortiz va oferir novament el «Concert per una bandera». Ara que fa 70 anys de l’alliberament d’aquest camp d’extermini nazi, s’escau significar que les forces aliades entraren en un recinte prèviament deslliurat pels mateixos presos i les rebien amb una pancarta i una bandera.
L’escriptor Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938) s’inicià en el món de la literatura amb el Grup Modernista de Reus (1897-1898), l’ideòleg del qual era el seu germà, Cosme Vidal (Josep Aladern). En aquest període, en què es familiaritza amb l’estètica del modernisme regeneracionista i es vincula amb les idees del catalanisme, Plàcid Vidal publica poemes i textos narratius breus –a la premsa local, sobretot– i el monòleg L’escala del crim (1898).
103 anys després Ramon Casas tornarà a la sala Fortuny del Centre de Lectura. Ho farà amb els famosos cartells que tots coneixem i que es podran contemplar en una exposició que tindrà lloc el primer trimestre del curs vinent (2015-2016), a partir del 23 d’octubre i fins al 27 de novembre.
Quan arriba el mes de maig a Reus tornen les roses al Centre de Lectura. Enguany del 2 al 4 de maig i s’arriba a la 68ena edició de Concurs Exposició Nacional de Roses, que ha esdevingut una de les tradicions ciutadanes de trajectòria més llarga.
Pel Nadal del 1980, el Centre de Lectura va acollir l’Exposició Antològica de Modest Gené, una mostra que tornava a reunir –vint anys després– bona part de les obres que el 1961 havien format part de l’Exposició d’Homenatge a Modest Gené, al mateix Centre. Gràcies a l’exposició, l’entitat va rebre en donació de la mà de la dona de Modest Gené, Matilde Gómez-Calcerrada, una de les obres més destacades de les produïdes durant la seva primera etapa guineana, El portador de cocos (1959).
Transcorreguda la Setmana Santa, el Centre de Lectura recupera el pols de la seva activitat cultural. El programa d’actes de primavera, mentre arriba la diada de Sant Jordi, arrenca amb força; just començar abril ens trobem amb un dels plats forts, em refereixo a les Jornades d’Estudis que enguany estaran dedicades al Llibre Antic, així en majúscula.
El passat 17 de febrer, Sílvia Soler Guasch oferí un repàs de la seva trajectòria literària en el marc del cicle Veus Literàries al Centre organitzat per l’Escola de Lletres de la Biblioteca del Centre de Lectura. Sílvia Soler és escriptora i periodista catalana, llicenciada en Ciències de la Informació, ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació.
Francesc Gaudí i Cornet va néixer a Reus el 27 de maig de 1851. Era, doncs, un any més gran que el seu germà Antoni (Reus, 1852 – Barcelona, 1926). Va fer, com aquest, els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus, però amb més aplicació i uns millors resultats acadèmics que el seu germà petit. L’any 1868 es desplaçà fins a la ciutat comtal per a estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
L’escultura, exempta, representa la figura d’una nena d’uns sis anys d’edat que està asseguda en un tamboret quadrangular i té una nina tirada al terra, a la vora dels peus, com si –almenys per ara– hagués deixat de banda els jocs infantils per dedicar-se, amb total concentració, a l’exercici de les agulles de fer mitja. El que ens sorprèn és com de tan joveneta ja es pren el treball amb tanta seriositat.
La necessitat de deixar de ser l’altre va dur l’artista Albert Porta a transformar-se en Zush (1968) i coincidint amb la clausura de la seva l’exposició individual al MACBA, l’any 2001, Zush va desaparèixer deixant Evru al seu lloc. Tres vides han permès a aquest artista realitzar una obra excepcional que forma part de col·leccions públiques i privades prestigioses com al MOMA (Museum Of Modern Art de Nova York), al Guggenheim de Nova York o a l’FNAC de París.
L’any 2014 Reus va celebrar el bicentenari del naixement del general Prim. Al llarg de l’any, a la ciutat que el va veure néixer, es van programar diverses activitats per retre homenatge a tan insigne figura. Una de les primeres va ser el Club de Lectura que, sobre la novel·la d’Ian Gibson La Berlina de Prim, es va realitzar a la Biblioteca Central Xavier Amorós; el taller es va desenvolupar dins el marc de l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili i he d’agrair a la directora de la biblioteca que em convidés a impartir-lo.
El mes de setembre de 2013 va iniciar-se una nova etapa, la novena època, de la Revista del Centre de Lectura.
Després de publicar-se en períodes diferents (El Eco del Centro de Lectura, Ars, Athenaeum o Revista del Centre) l’òrgan d’expressió del Centre es publica actualment en format digital al web https://www.centrelectura.cat/revistadigital/
Dins la programació del Campus Extens Antena del Coneixement de la URV que programa el Centre de Lectura, el dimecres 21 de gener vaig tenir ocasió de recordar, a la sala d’actes de l’entitat, el centenari de la publicació de la Història dels Moviments Nacionalistes (1912-1914) d’Antoni Rovira i Virgili.
El 4 de desembre de 1969 es feia públic el naixement del nostre Cineclub amb la projecció de Los olvidados (1950) de Luis Buñuel, pel·lícula que va ser presentada per Miquel Porter-Moix. Aquest fet fou la culminació de l’esforç realitzat, enfront les condicions polítiques adverses, per part d’un grup d’homes interessats pel cinema i amb ganes d’oferir alguna cosa més a l’espectador reusenc.
Enmig d’aquestes festes ens ha colpit a tots i ens ha produït un cop dolorós la mort, el dia 2 de gener, de Ramon Ferran Pagès. Sincerament no ens ho pensàvem pas malgrat saber, això sí, que el Ramon patia una malaltia que l’obligava a periòdics tractaments agressius: però sempre ens retornava divertit i animós, refet i com si expandís una alegria interior; sense traspuar les lògiques preocupacions que en una persona generosa s’imposa: més que en ell, pensava com quedaríem les persones que més estimava.
El 3 de desembre de l’any passat (2014), vam tenir l’honor d’acollir al Centre de Lectura de Reus al doctor Angel Viñas Martin, que ens va parlar dels seus darrers projectes historiogràfics, al voltant de la figura i de les circumstàncies del general Franco. Més conegut com autor d’una obra descomunal d’investigació al voltant de la Guerra Civil Espanyola, el professor Viñas…
Des de fa més de seixanta anys, el Centre de Lectura de Reus conserva l’sketch (esbós, apunt o croquis), a tinta i acolorit, d’un Office Building, a escala 1:400, sobre el qual s’havia originat una certa confusió pel que fa a l’autoria. En realitat es tracta de l’alçat d’una façana corresponent al projecte –no reeixit– d’un edifici per a oficines, a Nova York, que fou dissenyat cap a la segona dècada del segle XX per l’arquitecte barceloní Ignasi Brugueras Llobet (1883-1964). A l’article hi són esmentats i reproduïs alguns dels dibuixos corresponents a l’igualment frustat Attraction Hotel que Antoni Gaudí (1852-1926) va projectar també, més o menys coetàniament, per a la gran ciutat nord-americana.
Premissa teòrica de l’article: la traducció com una de tantes variants aplicades de la filologia. L’autor, filòleg, hi ressegueix, iŀlustrant-ho amb exemples concernents aspectes diversos (edició, anotació, gramàtica, fraseologia, etc.), la seva pràctica professional en l’exercici d’una tal activitat. Consistent, en aquest cas, a traduir literatura de la llengua de més extensa demografia a la UE —l’alemanya— a la llengua tanmateix més potent dins aquesta mateixa UE d’entre totes les que hi són sotmeses a procés de minorització —la catalana. Balanç final de tot plegat és la pertinència de la traducció com a peça clau d’un projecte cultural tendent a contrarestar tota interferència despersonalitzadora. Paraules clau: Traducció i filologia, Traducció i llengua, Traducció i projecte de país.
«Intempèries» és el títol genèric per al cicle d’art contemporani que la Secció d’Art del Centre ha programat per aquest hivern. En aquests cicles, que el Centre va recuperar fa quatre anys, la Sala Fortuny acull propostes creatives formulades en llenguatges artístics contemporanis, que proposen reflexions sobre el món que ens envolta, que conviden a pensar, qüestionar, jugar amb les imatges, les formes visuals i els seus sentits possibles.
El Centre de Lectura neix l’any 1859, en un moment de retard cultural de Reus, com una entitat instructiva que es convertirà en una universitat popular a causa de tots els ensenyaments que s’hi acabaran impartint. D’aquesta manera, doncs, en néixer pretén lluitar per combatre l’analfabetisme i treure la massa obrera dels bars i de les activitats “lúdiques”, per apropar-la al món cultural i intel·lectual.
El dimarts 25 de novembre l’escriptora Maria Barbal va venir al Centre per tal de participar al Cicle Veus Literàries que organitza la Secció de Llengua i Literatura i la Biblioteca. En aquest cicle es repassa la trajectòria literària de reconeguts escriptors. El text que segueix és la presentació que, a proposta del president, vaig elaborar i llegir en aquell acte.
Segons diversos inventaris de la premsa de Catalunya, Reus és una de les ciutats catalanes que més publicacions periòdiques ha generat al llarg dels segles XIX i XX després de Barcelona. Aquest és el motiu pel qual, des del Centre de Lectura, s’ha iniciat un projecte que té com objectiu l’elaboració d’un catàleg sobre la premsa històrica reusenca, entenent com a premsa històrica aquelles publicacions impreses des de l’any 1813 (amb l’aparició del primer periòdic local el Periódico político y mercantil de la villa de Reus) fins a l’any 1939.
L’obra del jurista reusenc Francesc Grases Gralla ha estat analitzada des de diferents punts de vista. En qualsevol cas, ens caldria una lectura a fons de l’obra polèmica per posar-la a l’abast del públic interessat en el dret històric català, i permetent un coneixement més aprofundit de la seva obra.
Després d’un segle i mig d’existència, el Centre de Lectura es manté fidel als seus principis fundacionals: un Centre d’ensenyança i d’educació popular obert a les idees de progrés, segons paraules de Josep Güell i Mercader, un dels seus promotors.
El darrers temps la percepció del mecenatge envers la cultura i en concret el suport a les associacions culturals sense afany de lucre ha anat canviant. Sortosament encara podem trobar empreses i fundacions que donen suport a projectes culturals concrets però s’ha perdut en gran manera el suport individual d’aquella gent que creia que ajudant esporàdicament o deixant en testament alguns dels seus estalvis donava més raó a la seva existència.
Des de l’any 1940, el Museu de Reus conserva una escultura de fusta, antropomorfa, semblant a una mena de Cupido adult, somrient i de trets satírics moderns, amb restes de policromia i de mida gairebé natural (157 cm d’altura màxima), que és coneguda popularment com el “Jueu del Raval”, una mena de renom que figura també a la fitxa museogràfica corresponent.
Fullejo la programació del Teatre Fortuny i veig que pel 28 de novembre està programada la representació de El zoo de vidre de Tenesse Williams en versió catalana d’Emili Teixidor i sota la direcció de Josep Maria Pou. L’anunci em transporta gairebé seixanta anys enrera, concretament al 7 de juny de 1956, quan aquí a Reus, al Teatre Bartrina del Centre de Lectura es va representar amb carácter d’estrena absoluta – ho deia al programa de mà – la primera versió en català de l’obra: The Glass Menagerie de Tenesse Williams, traduïda al català pel doctor Bonaventura Vallespinosa amb el títol Figuretes de vidre.
Resulta poc habitual que un polític oficialitzi la presentació de la seva candidatura a unes eleccions en un indret com una biblioteca. Ara bé, si ens trobem a Reus, aquesta biblioteca només pot ser la del Centre de Lectura, una de les institucions ciutadanes més antigues i prestigioses de la ciutat i un ateneu reconegut arreu de Catalunya. Un espai que tant a la capital del Baix Camp com fora vila s’associa ineludiblement amb cultura, catalanisme i progrés.
Les lliçons inaugurals del Centre compten cada any amb destacades personalitats de diferents camps artístics, literaris o socials. En els darrers anys personalitats com Oriol Bohigas, Lluís Pasqual, Ramon Amigó, Salvador Giner, Josep Fontana Lázaro i Rafael Moneo hi han aportat el seus coneixements marcant un alt nivell d’excel·lència.
Aquests dies estem celebrant al Centre de Lectura (del 27 d’octubre al 15 de novembre) les «Jornades La Literatura com a Patrimoni i Desenvolupament. Espais i Rutes Literàries» on es debat sobre les cases d’escriptors i les rutes literàries d’aquest territori que s’han associat a «Espais Escrits», una entitat sense afany de lucre que facilita que espais i rutes que potser quedarien conformats a una existència local i se’n ressentirien, aspirin a una altra dimensió i que, ni que sigui estirant encara més el voluntarisme, s’hi incorporin.
Sermonarium de peccatis per adventum et per duas quadragesimas (Venècia 1476). Entre els 20 incunables de la Biblioteca del Centre de Lectura, hi figura una edició veneciana de 1476 impresa pels tipògrafs alemanys Franz Renner i Nicolaus Francofurto.
Divendres passat, 24 d’octubre, el Centre de Lectura inaugurà, com és tradició, el curs 2014-2015 amb una conferència del crític d’art Daniel Giralt-Miracle. El text de la presentació d’enguany l’ha redactat Salvador Juanpere Huguet.
Melcior Domenge i Antiga (Olot, 10 de maig de 1872 – Olot, 1939), nascut en una família humil, esdevingué pintor i pessebrista català. Es formà a l’Escola de Dibuix d’Olot, d’on fou després professor; el 1892 va rebre una escassa pensió de la Diputació de Girona per ampliar estudis durant dos cursos a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, l’escola de Llotja. El president del tribunal que decidí atorgar-li la pensió fou el pintor i diputat provincial Joaquim Vayreda. Domenge un cop acabada la pensió va residir a Olot, on va pintar i va fer de professor. Va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 1939
El Centre de Lectura de Reus ha reprès plenament aquest mes d’octubre les classes i sessions formatives de les respectives escoles i cursos que s’imparteixen a l’entitat. L’Escola de Teatre, l’Escola de Dansa, l’Escola de Música, l’Escola d’Idiomes, els cursos d’Arts plàstiques i l’Escola de Lletres ofereixen una àmplia programació formativa adreçada a persones d’edats, nivells, interessos i perfils ben diversos.
Estic convençut que Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús (Reus, 1850 – Barcelona, 1880) és un dels personatges més interessants i polifacètics del segle xix català. Per qui vulgui conéixer millor la seva personalitat, recomano la lectura del volum Joaquim M. Bartrina, entre les raons poètiques i les científiques, coordinat per Montserrat Corretger i Xavier Ferré i editat per l’Arxiu Municipal de Reus l’any 2002.
Fins a finals del segle XV la República de Venècia va ser una de les grans potències a la Mediterrània. La seva força es basava en els intercanvis comercials que, des de l’edat mitjana, mantenia amb l’Orient. La caiguda de Constantinoble el 1453, en poder dels turcs, va iniciar un declivi que es va allargar fins a finals del segle XVIII.
Sens dubte, una de les parts més valuoses de l’important llegat bibliogràfic i documental de l’erudit escriptor i memorable excursionista Joaquim Santasusagna i Vallès (1899-1982) que es conserva al Centre de Lectura és la de la seva correspondència personal. Un parell de tasts fets per Pere Anguera, l’any 1985 (a “Dos testimonis inèdits dels fets d’octubre”, Quaderns d’Història Contemporània, núm. 8, i al “Pròleg” a l’edició de Contra els tòpics, del mateix Santasusagna), ja van palesar el seu interès.
L’Escola de Lletres de la Biblioteca neix l’any 2011 per tal de consolidar en un sol ens depenent de la biblioteca del Centre de Lectura, l’organització de cursos i tallers literaris, rutes, trobades de traductors, lectures dramatitzades, cicles literaris, etc., amb l’objectiu de difondre i promocionar fonamentalment la literatura i la cultura catalanes.
Organitzada per la Secció de Ciències de l’Educació el dijous 29 de maig de 2014 va tenir lloc a la sala d’actes del Centre la presentació del projecte educatiu d’Elena Sanfeliu Sabater, fundadora de l’Associació l’Arbreda de Valldoreix.
El darrer dels Tubaus és el títol de l’única novel·la escrita per Jaume Roig Padró, que va néixer a Reus el 1896 i morí a Mèxic el 1969. Fill d’un metge de Vimbodí instal·lat a Reus, va estudiar medicina, és doctorà a Madrid i el 1917 ingressà al cos de sanitat militar, cos que abandonà voluntàriament amb el grau de comandant.
Hom coneix el gran valor patrimonial de la Biblioteca del Centre de Lectura, amb prop de 260.000 volums catalogats, però potser no es coneix tant la rellevància que els darrers anys ha anat agafant la Videoteca del Centre.
Rusiñol presentà el 1888 a l’Exposició Extraordinària de Nadal de la Sala Parés de Barcelona en solitari aquest quadre de gran format, que en la crònica de “La Publicitat” (25-XII-1888, pág.2) per la tècnica desimbolta i l’ús profús de l’espàtula fou considerat com un magnífic esbós. Pertany al gènere de paisatge amb figures. Descriu una devesa amb una filera d’arbres ordenats en paral·lel a un mur de tanca fet amb grans fragments de material de la colada de lava que procedeix del volcà Garrinada, als afores de la ciutat d’Olot.
Fa 21 anys, al 1993, la Videofonoteca del Centre de Lectura de Reus va començar una petita campanya de recuperació de material cinematogràfic a Reus de la mà del seu director de llavors Xavier Robert, que va confiar en la proposta de dos joves llicenciats, socis del Centre, Pedro Nogales i Josep Estivill. La manca de pressupost no va permetre tenir una llarga continuïtat del projecte, però si algunes petites recuperacions de gran valor històric com va ser el fons de Francesc Llevat Rosell.
El pianista i director d’orquestra Daniel Barenboim, nascut a Buenos Aires i nacionalitzat israelí, espanyol i palestí, va fer estada a Reus el mes d’agost de 1998 per tal d’enregistrar el film «Entre 4 (z) yeux» dedicat als Preludis (llibre primer) de Claude Debussy. L’any 1962, quan tenia vint anys, ja havia actuat al Teatre Fortuny.
En ple franquisme i en una entitat com el Centre de Lectura que maldava entre la supervivència i la resistència, l’any 1959 es convocà un certamen de caràcter jocfloralesc amb motiu de la celebració del centenari de la seva fundació. Es tractava de la sisena convocatòria, successora de les dels anys 1878, 1884, 1892, 1921 i 1952, a la qual volia donar-se especial rellevància amb motiu de l’efemèride.
L’any 1997, l’aleshores comissari de l’exposició, Pere Campi, em va demanar un petit article per a l’especial monogràfic de la Revista del Centre de Lectura –intitulat, és clar, Roses– dedicat a la cinquantena edició del Concurs-Exposició Nacional de Roses. Em va semblar que, per a no repetir conceptes –sovint més aviat poètics– ja expressats per molts dels glossadors de la flor més emblemàtica, podia fer una petita incursió en el nostre passat clàssic.
Amb Salvador Espriu, de forma directa, només hi vaig tenir una relació d’unes quantes hores (potser nou en total distribuïdes en tres jornades diferents) i de quatre cartes. En un dels contactes amb Espriu hi era present el senyor Francesc Recasens i Mercadé, fundador del Banc Exterior d’Espanya que, uns tres anys enrera, havia insinuat que li agradaria ser president del Centre de Lectura. Cal no confondre Francesc Recasens amb el seu germà gran Josep, intel·lectual i polític socialista reusenc.
La tradició traductora laica de Reus ve de molt lluny. Joaquim Maria Bartrina va publicar abans de 1880 diferents versions de poemes de Catullus (A Lèsbia), d’Heinrich Heine (Lo negrer), d’Horaci (Llibre I, Oda IX), Josep Roumanille (La cegueta) o de la prosa d’Adalbert de Chamisso (Lo castell dels gegants). Alguns dels membres del Grup Modernista de Reus com Josep Aladern, qui ja havia traduït al català, l’any 1894, Solness el contructor d’Ibsen va publicar diverses traduccions a les pàgines de la premsa modernista reusenca de l’època.
El Teatre no va veure una programació estable de cinema professional mut fins a la seva inauguració com a Teatre Bartrina l’any 1918. Llavors el cinema era alguna cosa més que una simple novetat o atracció, era un dels espectacles més importants de la ciutat i l’empresa d’Evarist Fàbregas, que regentava el Teatre, amb bon ull comercial, no va poder resistir-se a fer cinema de forma regular.
La història del cinema al Teatre Bartrina no té, és clar, la importància que pot tenir la dels grans cinemes de Barcelona on s’estrenava puntualment el cinema de Hollywood, però marca el veritable ressò popular, intel·lectual i social del cinema a Reus i al país. Ens introdueix en la seva veritable implantació en la societat i en la cultura. Bona part de la història del cinema professional al Teatre Bartrina no difereix gaire de la resta de cinemes de Reus. La veritable diferència és la seva relació amb el Centre de Lectura.
Qui fou el primer historiador destacat de Reus descendia d’una família noble, els Bofarull, que tenia –però– uns orígens més modestos: uns quants Boffarull (amb dues f, a la francesa) van ser, entre els segles xvi i xviii, pagesos, blanquers i boters. Els pares d’Andreu eren el noble Francesc de Bofarull i Mascaró, nét de l’ennoblit Josep de Bofarull i germà del famós arxiver i historiador Pròsper, i Antònia Brocà, filla del doctor en Drets Salvador Brocà i Salas.
Aquest primer trimestre de 2014 s’ha exposat en la vitrina situada a l’entrada de la biblioteca, i que recull trimestralment un dels “tresors de la Biblioteca del Centre”, el llibre de 1909, One hundred masterpieces of japanese pictorial art. Tòquio: Shimbi Shoin, un dels volums de la col·lecció de vint-i-nou llibres que inclouen gravats japonesos en fusta de colors, editats a començaments del segle XX per la reconeguda editorial japonesa Shimbi Shoin.
El 23 de gener la Secció de Ciències de l’Educació del Centre va encetar el cicle de conferències «Els nostres pedagogs», una tribuna oberta a educadors i pedagogs de trajectòria àmpliament consolidada, amb la conferència d’Octavi Fullat, inclosa en la programació de l’Antena del Coneixement de la URV: «Educar: què és?. Biologia, més societat i potser llibertat». Una bona oportunitat per repassar la trajectòria del filòsof.
Les novel·les funcionen quan l’escriptor no sols aspira a transmetre’ns la peripècia vital dels seus protagonistes sinó quan és capaç de transmetre’ns l’ambient, el món en què es mouen. Només aleshores nosaltres, com a lectors, ens disposem còmodament per enfrontar-nos a una història de ficció. I és que la ficció, en aquest cas la novel·la, no pot desenvolupar-se al bell mig del no-res.
Aquest mes de març es compleixen cinc anys de la mort de Ricard Salvat, doctor en Filosofia, catedràtic d’Història de les Arts Escèniques, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, escriptor, director teatral i figura destacada del teatre català. Nascut a Tortosa, va mantenir amb Reus, el Centre de Lectura i els teatres de la ciutat una relació constant i profitosa. Convidat pel Centre de Lectura, va venir el 5 de maig de 2005 acompanyat per Lluís Pasqual per commemorar el centenari del Teatre Bartrina.
Un dels reusencs més destacats del segle XX ha estat el senyor Josep Recasens i Mercadé. Potser el reconeixement oficial de la ciutat no s’ha fet gaire explícit fins ara, tot i que al polígon Agro-Reus hi té dedicat un carrer llarguerut –entre el camp de futbol i les darreres naus-, potser prou llarg perquè càpiguen al plànol el nom i els dos cognoms tots d’una tirada.
Com és sabut, el context de crisi econòmica ha perjudicat severament la producció i la difusió cultural, i a la nostra ciutat, en l’àmbit específic de les arts visuals, hem assistit a fets tan lamentables com la privatització de Cal Massó; un espai d’art que havia de donar resposta a una vella reivindicació dels sectors culturals de la ciutat: acollir i desenvolupar el tan sovint invocat potencial artístic del nostre territori, en altre temps punt de referència creativa al país.
L’any 2003 va visitar el Centre de Lectura l’escriptor nord-americà Noah Gordon. L’autor es trobava a Catalunya en un viatge que tenia l’objectiu no només de posar-se en contacte directe amb estudiosos de l’època sinó també amarar-se del paisatge per on havia de transcórrer la peripècia de la seva novel·la The Bodega (que s’edità en català amb el títol El celler, el 2007), els personatges de la qual es mouen per la comarca del Penedès de la segona meitat del segle XIX.
