Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
La biografia d’Enric Valor que Francesc Gisbert ens ofereix comença per arrelar-lo a la terra que tant li fornirà des del punt de vista lingüístic, acompanyat de la família; després vindrà el sotrac de la ciutat, Alacant, i encara l’estada a la presó Model de València, però sempre amb el neguit lingüístic acompanyant-lo.
Hi ha tres alcoians que estimo i admiro profundament, tres mosqueters (als quals s’ha afegit fa uns quants anys un jove D’Artagnan anomenat Hugo Mas, un excel·lent autor i intèrpret de cançons) que han excel·lit en els seus respectius camps artístics i que, a més, han estat uns exemples, des de postures socials i polítiques avançades, de compromís amb la cultura i la llengua, sempre amenaçades, del nostre país.
Isabel Martínez ens explica l’exposició que vam poder observar del 14 d’octubre al 26 de novembre a la Sala Fortuny de l’entitat: «Dones artistes oblidades per la història», d’Isabel Jover. Un conjunt de 27 retrats de dones artistes a les quals Jover pretén treure del silenci al qual la societat patriarcal les ha sotmès.
Martí Rom ens explica qui va ser i tota la història que gira al seu entorn (posant alguns punts a les is) Antoni Benaiges Nogués, el mestre que propugnava la tècnica Freinet i que anant a parar com a docent a Briviesca (Burgos) i prometre el mar als seus alumnes, el seu mar, el de Mont-roig del Camp, el 1936, va quedar sense poder complir la promesa perquè els que es van alçar aleshores el van torturar i assassinar.
Anàlisi creativa de l’aposta narrativa de Rosina Ballester. El títol d’aquesta nova veu és Liquidació i es basa en la literatura del jo per submergir-se en el món de la violència masclista, que denuncia.
Eva Vilarrasa ens treu la bena dels ulls amb aquest recull de contes (Sense diagnòstic) per oferir-nos una mirada amable i emotiva davant d’aquells que pateixen malalties minoritàries, per aprendre a entendre’ls i a integrar-los.
L’última imatge que tenim de l’escriptora Isabel-Clara Simó és la de TV3, del mes d’agost del 2019, en una conversa amb Sílvia Cóppulo al programa El divan, empunyant un sabre dels que llueixen els guerrers àrabs a la festa de Moros i Cristians d’Alcoi, la seva petita pàtria, on reposen les seves despulles, després que una malaltia degenerativa se l’emportés el 13 de gener del 2020.
Ressenya del poemari Si això ha de durar, d’Antoni Nomen. L’article analitza la poètica en què se sustenten els versos, els quals, sota un fonament descriptiu i a partir de pulsions de l’actualitat immediata, s’ajusten a elaborats imperatius formals.
Quim Besora rememora els estius d’antany per fer-nos veure que potser no han canviat tant com sembla. Qui sí que ha canviat la manera d’encarar-lo és el Centre de Lectura que aquest juliol ha presentat un ventall d’activitats esplendorós i el calendari del nou inici de curs fa preveure que aquest ritme no para.
El premi Documenta 2020: Els desperfectes, d’Irene Pujadas, no deixarà ningú indiferent. Crearà addicció o rebuig. Hi trobem una realitat descarnada i contrafeta passada pel sedàs del realisme màgic i l’humor negre que permet que tot sigui possible.
Núria Cadenes recupera la història de Guillem Agulló per explicar-nos no només qui va ser i què li va passar, sinó també tot el que va començar el dia que els feixistes van decidir matar-lo a Montanejos l’11 d’abril del 1993 i com, després de morir, malgrat la impunitat dels assassins (o precisament per això) van néixer milers de Guillems.
Es repassen els deu anys del Club de Lectura de Novel·la Negra de la biblioteca del Centre de Lectura, recordant tant personatges com autors, així com altres persones que han passat per les sessions i alguna que altra anècdota.
Ressenya del llibre La immigració occitana a la Catalunya Moderna que analitza la importància de les migracions per a Catalunya, en concret, la migració occitana, la petjada de la qual és fàcilment percebible.
El Centre de Lectura s’ha sumat al projecte Magnet, que pretén establir sinergies per tal que l’educació sigui més extensa, significativa i potent, per això la idea –que parteix del Departament d’Educació conjuntament amb la Fundació Bofill i, en aquest cas, l’Ajuntament de Reus– passa per col·laborar amb un centre educatiu que, en aquest cas, és l’escola Rubió i Ors. De moment, una experiència ben positiva i exitosa.
Al Teatre Bartrina vam poder veure l’obra teatral que recorda com va morir a Reus víctima de la brutalitat franquista Cipriano Martos. Amb ella se’n recupera la història que els assassins van voler amagar. Es planteja que a Reus ja és hora que es faci alguna cosa per reparar aquella injustícia.
Aquest article se centra en tres entitats femenines reusenques espaiades en el temps: la Societat Progressiva Femenina La Humanitària, l’Associació de Cultura de la Dona Reusenca i el Grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà, que representen amb escreix la sociabilitat femenina reusenca i catalana d’aquells temps (1899-1936).
Text commemoratiu dels deu anys de l’Escola de Lletres del Centre de Lectura que posa en relleu tots els èxits obtinguts i la necessitat de la seva creació.
Ressenya de Tots els camins de Joan-Francesc Mira, el segon volum de les seves memòries, que ens permet entendre d’on prové tota la seva base intel·lectual; explica les situacions viscudes d’un escriptor, amb el bagatge llatí, romà, com a rerefons. Una època que marcà una trajectòria.
S’ha aconseguit digitalitzar la col·lecció de goigs que la família Prats va lliurar a la biblioteca del Centre de Lectura i que queda a disposició de qui la vulgui consultar en línia.
L’exposició, que arrenca de l’impacte produït en Miquel García llegir la notícia, trobada en un breu en un diari local publicat als anys de la Guerra Civil Espanyola, d’una representació, al Teatre Fortuny de Reus, de la sarsuela Amor i metralla ens transporta un moment en què Reus va ser víctima de bombardejos.
Aquest estudi presenta una sèrie d’indicadors demogràfics, de malaltia i de salut bucal a Reus en el marc del coronavirus. Què faria el Dr. Frias i Roig en la nostra època? Les dades que es presenten proporcionen una visió general de la situació amb característiques i comportaments de la població, així com dels canvis que s’han experimentat, les atencions i cures a tenir en compte. Finalment, es plantegen unes recomanacions després de la infecció per coronavirus SARS-CoV-2 i la salut bucal. Si bé, per a la fi de la pandèmia, cal capacitar, com ja ho va fer el Dr. Frias i Roig, els pacients i la població en general, d’accions sobre prevenció i salut pública.
Repassem dos llibres de Juan Carlos Moreno Cabrera que serveixen per constatar les bases culturals i vies de difusió d’un argumentari que, sota l’aparença de reglamentació d’una suposada democràcia lingüística, té per objectiu la jerarquia (darwinisme lingüístic) i cínica demonització de les llengües sense estat. Ens mostren com un model d’organització «nacional» jeràrquic estableix les precondicions d’un model polític glotofàgic configurador de l’hegemonia monolingüe substitutòria.
Anàlisi del poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater des del punt lingüístic atenent a tota la informació que se’n pot extreure, així com de la traducció del poema feta per Pere Gimferrer al castellà.
Ressenya del llibre de Ricard Pérez Casado Ser valencians en què, fruit de la seva competent posició, fa balanç de història que ha portat a la situació actual el País Valencià i, de retruc, analitza la de l’Estat espanyol –una no es pot entendre sense l’altra.
Després de 22 anys finalment s’ha acabat d’informatitzar el fons de la biblioteca del Centre de Lectura. Montserrat de Anciola, cap de la biblioteca, ens explica com ha estat possible tot aquest procés que deixa enrere les entranyables fitxes i que fa que el material del Centre sigui molt més accessible.
Jordina Gort, en un treball aprofundit de recerca, ens apropa a la tasca de Josep Carner com a traductor i, en concret, a les traduccions que va fer de cinc sonets de la Vita Nuova de Dante Alighieri el 1912 i de quatre composicions de Giacomo Leopardi el 1923.
Maite Montagut fa una entrevista panoràmica a un referent liberal del pensament sociològic. A través de la biografia intel·lectual i acadèmica de Salvador Giner el lector té a l’abast diversos contextos i situacions que permeten resseguir el bastiment d’itineraris de recerca i d’estratègies d’organització en l’àmbit institucional.
Ressenya de l’obra de Ramon Amigó i Anglès Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster, a través de la qual no només podem recuperar el seu treball sobre aquests dos pobles, sinó també copsar la seva gran vàlua professional.
Quim Besora analitza l’últim poemari d’Aureli Trujillo (A l’ombra de les paraules) fruit d’una lectura pausada i atenta, després d’una primera lectura desbocada, que el du a reportar-nos-en algun fragment i a reflexionar en veu alta sobre tot allò que extreu d’aquest acostament minuciós.
Per tal d’entendre i valorar millor el context (inicis del segle XX) de les tres entitats feministes que Frederic Samarra Sancho va tractar en el seu article del darrer número de la Revista del Centre de Lectura, ara aborda, fent especial èmfasi en les comarques tarragonines, la societat d’aquell moment i el posicionament de les forces polítiques davant d’aquest tema, la qual cosa el porta a incloure el posicionament entorn el sufragi femení.
La rememoració de l’esperit que amarà la medicina preventiva resta ben delimitat i definit en el llibre catàleg editat amb l’avinentesa de la commemoració del centenari de la naixença del científic reusenc. Els textos que s’hi inclouen són, a tall de brúixola de seguiment, il·lustratius d’un model mèdic sense parió i, també, sense continuïtat ètica present.
Aquest article està basat en la recopilació i en l’anàlisi de les diferents versions sobre l’eventual participació de Jaume Guiu Guimó al cop d’estat del juliol del 1936 i sobre els fets relatius a la seva detenció i la seva mort, incloent-hi especialment informacions recollides per l’autor i fins ara no tingudes en compte.
Josep Millo repassa el llibre Poemes d’un temps de Ricard Avellan, a través del qual entrem de ple en els seus ideals i els seus pensaments i ens submergim en un temps en què el simple fet d’escriure en valencià ja suposava una declaració de principis.
Amb motiu del 150è aniversari de la Comuna de París dos amics parlen a la plaça Mercadal i, a part d’il·lustrar-nos amb la seva anàlisi dels esdeveniments històrics, acaben fent referència a Arthur Rimbaud. Entusiasmats, decideixen acostar-nos-en la traducció feta per Joan Brossa de dos poemes seus.
Lectura d’Enlloc, la darrera novel·la de Magí Sunyer, en el context de la totalitat de la seva producció novel·lística, en especial pel que fa al personatge conductor del relat i a la concepció de l’amor i el sexe, al si de la parella heterosexual, com a perpetu motiu d’íntim conflicte psicològic.
Amb motiu del traspàs de Maria Pallach i Estela, un breu repàs per qui va ser i la recuperació d’uns poemes que va escriure amb el seu home amb els quals va guanyar el XXI Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura el 1968.
Antoni Nomen comenta el recent llibre de versos de Montse Farrés i, a propòsit, repassa la trajectòria poètica de l’autora, la situació de la poesia eròtica reusenca i la utilització de la poesia com a font d’autoconeixement.
Amb motiu dels 60 anys de la mort del Dr. Frantz Fanon –col·laborador del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles–, Agustí Barrera recorda qui va ser, per què va lluitar i què ens va aportar, que l’han fet un dels representants més significatius de la revolució anticolonial a l’Àfrica.
David Nel·lo ens parla de l’ofici d’escriptor i traductor en la seva última novel·la, premi Sant Jordi 2019, en què tot s’acaba mesclant de manera que aquest sigui el tema latent darrere d’una amistat esllanguida. L’ambició per l’èxit acabarà fent estralls. Tard, se’ns en mostraran els motius, o no tot és tan clar com sembla?
L’agost del 2010, amb motiu de l’exhumació d’una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), un testimoni farà emergir a peu de fossa la figura d’un mestre assassinat el juliol de 1936 dient «Aquí está enterrado el maestro de mi pueblo». El mestre era català i es deia Antoni Benaiges.
Durant aquella setmana d’agost del 2010 entre l’equip d’exhumació hi havia un fotògraf català documentant aquells treballs. A partir d’aquell moment el documentalista inicià un treball de recuperació de la memòria d’aquell mestre. Un assaig, una novel·la, una exposició fotogràfica i un documental són el resultat del seu projecte cooperatiu, anomenat «Desenterrant el silenci».
Ara, 11 anys després d’aquella exhumació, un altre company investigador fa un article acusant-lo de crear fal·làcies de manera interessada amb l’objectiu d’obtenir-ne beneficis que no mereix. Aquest treball presenta els plecs de descàrrec en la meva defensa, ja que jo soc aquell fotògraf, Sergi Bernal.
Xavier Ferré recupera la figura d’Aina Moll, i en fer-ho, també la del seu pare, a partir de la biografia feta per Pilar Arnau que analitza detingudament; un llibre que revaloritza i visibilitza tota la tasca a favor de la llengua feta per la filla de Francesc de Borja Moll.
Què passaria si t’han muntat la vida per viure-la d’una determinada manera i tu t’hi avens i ho fas tal com pertoca, tal com t’han ensenyat i saps fer-ho, però de sobte un descuit ho capgira tot i et sents en una vida que no és la teva? Aquest és el cas de Tristany, el protagonista de la novel·la del mateix nom d’Anna Monreal, premi de novel·la curta Just M. Casero 2018.
Escrit de Teresa Miralles, la dona d’Antoni Nomen, sobre les troballes, els records i l’absència que ha deixat a la casa on vivien plegats.
Repàs dels vincles establerts amb Quim Mallafrè amb el pas dels anys des de diferents vessants, com a professor, col·lega acadèmic i amic.
6 antigues professores de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura en recorden els moments més especials.
Les protagonistes d’aquest retrat són Maria Dolors Pujol Solanellas i Elisa Pujol Solanellas, ambdues germanes naturals de Reus; nascudes l’any 1900 i 1902, respectivament. L’article desplega la magnitud de la seva petjada; doncs, tot i que varen viure en temps convulsos, varen sortir endavant. La seva vocació arxivística i l’amor a les lletres acompanyat de la seva consciència per allò social, les va encoratjar a fer front a diferents moments de la vida. A més a més, el seu llegat té lloc també gràcies a l’exemple de sororitat que ens desplega la seva història, junt al d’altres dones valentes del seu temps.
En el present treball es dona notícia de cinc treballs de 2000 i 2001, en els quals es difonen conferències inèdites de Tosquelles, es fa esment de la seva relació amb les avantguardes literàries i artístiques a Saint Alban, es valora Tosquelles com a psiquiatre i es recorda el seu rol en les transformacions de l’Hospital de l’Institut Pere Mata (en endavant IPM) en hospital universitari i en docent de l’especialitat per a Metges Interns i Residents. Els autors dels cinc treballs són els Dr. Sánchez Ripollès, Andreu Pujol, García Ibáñez i Labad Arias, aquests dos darrers psiquiatres.
Anàlisi del poema «El distret» de Gabriel Ferrater, que presenta els dos leitmotiv que caracteritzen la poesia de Gabriel Ferrater: el sexe i el pas del temps.
Després de les jugades mestres del PP s’esperava tant del canvi de govern que els acords del Botànic han semblat molt insuficients, però s’està en el bon camí. Malgrat tot cal continuar lluitant perquè ens hi juguem la llibertat com a poble, com a nació, i com a persones.
Xavier Ferré analitza la memòria gràfica de més seixanta anys de lluita independentista que aporta el llibre Difon la idea!; un llibre que recull un imaginari denotatiu d’una orientació ideològica molt clara i que explicita algunes qüestions pendents.
L’opera prima de Daniel Recasens ens porta des de Reus cap a Londres i des de la infància cap a l’adolescència. En una edat amb molta acció i en una relació entre tres amics que esdevindrà trepidant i amarada per un sentiment de culpa del qual no es podran desempallegar com tampoc dels destins on semblen abocades les seves vides.
Presentació d’un article que fa prop de cent anys va escriure Alexandre Frias a la Revista del Centre de Lectura parlant de Louis Pasteur i que es considera oportú rescatar, sobretot tenint en compte la pandèmia de la COVID-19.
Deu escriptors del Camp se sumen a la proposta llançada per Antoni Nomen i Quim Besora de contribuir amb les seves aportacions a homenatjar Baudelaire en el bicentenari de la seva naixença.
Repàs de l’evolució de la grip espanyola a les comarques tarragonines (1918-19) en relació amb la manera d’afrontar-la institucionalment així com en relació amb l’evolució i els mètodes antisèptics aplicats per tal d’evitar-ne el contagi, tenint en compte els diferents punts de vista mèdics.
Interpretació del poema «Tres llimones» de Gabriel Ferrater, unes llimones que es vinculen amb les dones i un text que apareix carregat d’influències com el quadre Tres nus en el bosc de Joaquim Sunyer i que, en darrer terme, serveix a l’autor per reflexionar(-hi).
Record de l’Antoni Nomen germà, de l’Antoni Nomen més entremaliat, bromista i divertit.
Valoració de la faceta de Joaquim Mallafrè com a intel·lectual, especialment com a traductor i com a membre de la Comissió Lexicogràfica, de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a partir de referències personals.
14 exalumnes ens expressen què va significar el seu pas per l’Escola de Dansa del Centre de Lectura.
L’escrit de Misericòrdia Nomen Xatruch relata els anys durant els quals va treballar la seva mare, Dolors Xatruch Cugat, a la biblioteca del Centre de Lectura i com aquests anys van marcar la seva actitud respecte a la cultura i els estudis. Es refereix especialment a l’acompanyament que va fer la Lola, així és com l’anomenaven, del seguiment acadèmic dels seus fills i s’hi relaten diverses anècdotes d’aquests moments i d’altres al Centre de Lectura. A més de fer un retrat de la Lola, l’escrit descriu les dificultats de les dones d’aquells anys per compaginar família i treball.
Petita introducció, a mode de sinopsis, de la pel·lícula de Mireia Sallarès, escrita amb Joana Masó, sobre Francesc Tosquelles seguida de 6 cartells amb les escenes de la pel·lícula, que Mireia Sallarès va exposar a La Panera de Lleida.
