Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
Nomen, amb exposició sistemàtica, caracteritza l’evolució literària de Xavier Amorós. Es tracta d’un model de treball útil per a explicar fonamentalment el pas de la poesia a la memòria autobiogràfica que, sota diversos registres, pot arribar a caracteritzar la “generació” que irromp a la primera meitat dels anys quaranta i es projecta als anys cinquanta i seixanta.
Ressenya del llibre d’Eva Serra i Puig, La formació de la Catalunya Moderna (1640-1714), Eumo editorial / IEC, Vic-Barcelona, 2018, 294 p., a càrrec de Xavier Ferrer Trill.
Amb la voluntat declarada de donar espai a una experiència associativa com el Safareig poètic de Reus, que amb un biaix organitzatiu informal però consolidat en el temps, des del 2015, el Centre de Lectura ha convidat enguany a aquesta entitat a oferir una mostra de les seves activitats periòdiques en forma de lectura de poemes, una anomenada jam que acompanyà musicalment el saxofonista Gerard Marsal.
Nou poetesses i poetes conformaren el nucli de l’acte en llegir alguns poemes propis. A les converses que seguiren a l’acte, es demanà si es podien posar a l’abast alguns d’aquest escrit. Per això publiquem aquest recull amb textos que ens ha aportat el Safareig poètic. Que gaudiu de la seva lectura.
El passat 29 de gener fou inaugurat –a Reus– un petit monument dedicat a Eduard Toda i Güell (1855-1941) i consistent en un bust de bronze, produït a partir d’un original en terracuita de l’escultor tortosí Agustí Querol (realitzat cap al 1885 i conservat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú). En aquest article, Jaume Massó recorda la relació d’amistat de Toda amb el pintor Josep Llovera i Bufill (1846-1896), també fill il·lustre de la ciutat.
Arran de la recent publicació del llibre de Joan Vernet Borràs, Els debats polítics i socials a la premsa de Reus durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), volum número 145 de la sèrie d’Assaig de les Edicions del Centre de Lectura, recuperem un article de Jaume Massó sobre l’agressió física de què fou objecte –l’estiu de 1869–l’escriptor Joaquim M. Bartrina, com a lamentable conseqüència d’una qüestió difosa en la premsa reusenca d’aquella època.
Xavier Ferré ens fa una breu ressenya de la presentació Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua que va tenir lloc a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus el 10 de gener d’aquest any. El relat biogràfic d’aquesta obra permet de conèixer aspectes essencials de la biografia de Pompeu Fabra amb un registre que, fugint de la mitificació acrítica, posa a l’abast del gran públic una manera d’escriure la història que equilibra la visió global amb episodis de microhistòria.
Ressenya, a càrrec de Xavier Ferré, del llibre de Sebastià Benassar: Manuel de Pedrolo, manual de supervivència, Barcelona: Editorial Meteora, 2018, 125 p. Síntesi contextualitzada de la ‘vida literària’ pedroliana que tradueix, alhora, els batecs de la història contemporània del país. Amb voluntat de definir claus de lectura de l’autor de l’Aranyó, Benassar acobla, amb claredat, distints registres narratius de l’autor de la sèrie Temps Obert.
L’arxiver i historiador Josep Maria Grau i Pujol ens fa un breu resum, proporcionant-nos algunes de les dades i estadístiques més rellevants, del seu nou llibre: Migracions d’entrada i sortida a Riudoms (1910-1950), que ha estat recentment editat pel Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. A més, aquest llibre va guanyar el Premi Arnau de Palomar, el 2015, en la categoria d’investigació i és el núm. 32 dels Quaderns de Divulgació Cultural, de la col·lecció editorial del CERAP.
Fi de la història? L’historiador Josep Fontana aporta en aquest compendi d’articles –ressenyat per Xavier Ferré– un conjunt d’escenaris culturals i polítics que tenen en comú les contradiccions socials del poder. L’assaig aboca el lector a prendre una actitud activa al voltant de la base econòmica i política de l’emergència del feixisme tecnocràtic i, en conseqüència, de l’organització i projecció de vies alliberadores a les societats industrials avançades. El materialisme històric, malgat tot, no és mort.
Pedrolo, un dels grans novel·listes socials del nostre imaginari literari, concreta a Tocats pel foc uns ambients que hom creu marginals però que acaben esdevenint pólvora alliberadora. Els ambients oprimits, enllà de caure en la decrepitud, acaben esdevenint una égloga al socialisme. Ressenya de Xavier Ferré del llibre de Manuel de Pedrolo: Tocats pel foc, Manresa: Tigre de paper, 2017, 116 p.
