Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
Anton Pàmies ens fa un repàs per les diferents seus del Centre de Lectura i ens explica el motiu dels diferents canvis i dels diferents usos de cada localització.
Jorge Mancebo ens exposa a grans trets d’on ha sortit l’extrema dreta que campa pel País Valencià i què ha suposat ser un dels seus principals camps de batalla a casa nostra: els atacs rebuts per una part de la societat (l’antifexista) i la impunitat per l’altra (la feixista), però també com se l’ha combatuda; la qual cosa dona pistes de com continuar actuant.
És resseguint el contacte entre Joan Perucho i Joan Miró que Martí Rom ens connecta, també Perucho, amb Mont-roig tant de manera física com de manera escrita. Veurem l’abast d’aquest vincle i els textos que hi fan referència.
Pilar Crua recorda les entregues de la Revista del Centre de Lectura de les quals es va fer càrrec com a directora, tot tenint en compte els diferents números que van sortir i els directors i editors precedents de la publicació. Parla del canvi de rumb que s’hi va donar, del suport de Joaquim Mallafrè com a editor, així com de les efemèrides històriques amb què va topar, i de la il·lusió i la professionalitat amb què ella ho va encarar.
Repassem el vincle de Rosa Magrané amb el Centre de Lectura, en concret amb la Secció Excursionista de la qual va formar part i de la qual va ser un membre actiu, però també els records personals que en té Joan Ballester Grau i que ens permeten conèixer-la més a fons com a persona.
Recuperem les paraules que Xavier Amorós ha escrit sobre Àngels Ollé, amb qui va compartir no només un moment històric convuls amb molta feina a fer, sinó també un cert neguit que els va empènyer a canviar l’estat de certes coses.
Guillem Martínez recupera el pas de Teresa Pàmies pel II Congrés Mundial de la Joventut celebrat a Nova York el 1938 al costat de Margarita Robles i de molts altres més assistents, un total de més de 500 assistents de 52 països i 18 delegacions internacionals.
Els vincles amb la tradició clàssica, malgrat el trencament amb els cànons establerts que ens presenta Brossa, també hi són. Un dels casos és el capgirament dels termes i els laberints.
Pere Cavallé Vallverdú ens explica la vinculació entre Pere Cavallé Llagostera, el seu avi, que va acabar essent president del Centre de Lectura, i Evarist Fàbregas, que va comprar el Palau dels Tamarit i costejar les obres de remodelació de l’edifici per tal d’adaptar-lo a allò que els nous temps reclamaven per a una entitat com aquesta. Ens posa en antecedents i ens explica com va evolucionar tot aquest projecte filantròpic.
Josep Ferrando i Rovellat explica qui va ser Evarist Fàbregas a partir dels vincles familiars que els connecten. Ens indica quin tipus de persona era i en quins projectes es va implicar per aconseguir enriquir-se i de quins altres projectes va esdevenir mecenes per tal d’impulsar-los; i, finalment, ens comenta com va acabar els seus dies.
Jordi Martí assenyala els precedents de l’extrema dreta en relació amb l’1 d’octubre, i com reacciona posteriorment, la ideologia i la voluntat que hi ha al darrere d’aquests grupuscles o partits polítics i, fins i tot, n’indica els responsables.
De camí a la Miranda de la serra de Llaberia, Meritxell Blay ens fa prendre consciència, a contracor, de com la tecnologia s’apodera de les feines humanes; recorre els indrets que Joan Perucho evoca i ens en recupera la veu per poder-nos-hi endinsar des de la seva perspectiva.
Antoni Mateu Biosca recorda els dos anys (1995-1997) en què va fer-se càrrec de la Revista del Centre de Lectura: el relleu que li va passar Rosa Pagès, la direcció de l’entitat de Josep M. Balañá, el consell de redacció, alguns dels temes que va tocar la revista…
Tot i que la figura de Teresa Miquel sí que ha estat prou reconeguda i estudiada, en aquest cas ens centrem en la seva aportació en relació amb l’ensenyament de català en una època en què fer-ho implicava, sovint, haver de moure’s clandestinament. Però ella amant de la seva llengua i conscient de la necessitat de conèixer-la bé, s’escarrassa a transmetre-la contra vent i marea. El Centre de Lectura esdevé important en aquesta tasca.
L’Àngels Ollé fou professora de l’Escola de Mestres de Tarragona durant vint-i-nou anys. Hi posà cordialitat, empenta, discreció, sensatesa i moltes destreses per a la comunicació efectiva amb els altres.
L’article presenta l’amistat epistolar que van mantenir Teresa Pàmies i Antònia Abelló, dues dones escriptores que compartien la passió per l’escriptura memorialística com a compromís ètic contra l’oblit, i se sentien unides, a més, per uns topants ideològics molt propers. Les dues pertanyien als vençuts de la guerra civil i als resistents a la dictadura franquista.
Una lectura personal i actual de l’obra que Joan Brossa va fer el 1994 amb motiu de la celebració de la 43a edició de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern: Llibres/Lliures.
La commemoració del centenari de l’acte inaugural de la reforma de la seu del Centre de Lectura al carrer Major està sens dubte lligada al record de l’home de negocis, polític i filantrop reusenc Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868 – Barcelona, 1938), president de l’entitat entre el 1905 i el 1908 i el seu gran mecenes.
En aquest article posarem en valor les eines que ara es tenen a l’abast per pervertir la paraula i donar un altre caire a la lluita contra el feixisme, eines com són les que posen sobre l’escenari les noves tecnologies, i per fer-ho es tindran en compte els diferents teòrics sobre l’opinió pública: Walter Lippman, Jürgen Habermas, Elisabeth Noëlle-Neumann o Niklas Luhmann.
Oriol Falguera ens explica el motiu i el procés de realització de la reedició del cartell de Pere Català i Pic Aixafem el feixisme, així com ho fa també de la reedició del mapa dels Països Catalans de l’activista Joan Ballester i Canals, en tots dos casos per part de la Fundació Reeixida. Centrant-se en el primer, ens explica qui va ser Pere Català i Pic i com va realitzar la mítica fotografia.
David Figueres recupera els vincles de Joan Perucho amb Prades, sobretot al voltant de l’ermita de l’Abellera, on va demanar que llencessin les seves cendres. Sabrem com sorgeix aquesta petició i com evoluciona.
Rosa Pagès recorda el marc en què van aparèixer els números de la Revista del Centre de Lectura que va dirigir –que apareixia amb un nou format i a dues tintes– i l’equip que la va envoltar i que va fer possible el projecte.
Recorrem l’aportació de Maria Pascual, presidenta de la Secció d’Art del Centre de Lectura els anys trenta del segle passat, tant al Centre de Lectura com més enllà, i descobrim una artista silenciada i amb molt de talent; un talent i una vida que ara destapem, però encara amb molt per investigar i descobrir.
Professora universitària i secretària de l’EUFPEGB de Tarragona. A les seves assignatures de Literatura Infantil, els infants van a la universitat, els estudiants universitaris van a les escoles i tots viuen els contes. L’Àngels era activitat, moltes trobades de treball, molts viatges, molta amistat i molta vida.
L’article recull les aportacions de Margarida Aritzeta, Olga Xirinacs i Teresa Pàmies en la taula rodona: «Feminisme i literatura» que es va dur a terme, organitzada per la Secció de Llengua i Literatura, el 17 de desembre del 1985 al Centre de Lectura.
Què pot oferir-nos una monja que ens trobem al mig de la calçada caminant decididament, si sabem que està contagiada pel llegat de Joan Brossa? Les sorpreses aniran apareixent a cada pas i ens captivaran per la seva màgia espectacularitat.
Josep Fàbregas repassa l’època de Tomàs Bergadà i la importància de la seva aportació, així com els homenatges en què va ser inclòs i l’estil que va desenvolupar.
1. Arquitectura 2. Escena 3. Dibuix creat pel dolor 4. Detall (Dibuix)
Eugeni Perea ens acosta Joan Perucho a Poblet, als vincles establerts amb aquest espai, i ho relaciona amb les paraules d’Eduard Pelisek, un escriptor nascut a Bohèmia al segle XIX, referides a Poblet: «la imatge en terra de l’ànima».
Francesc Artero parla del seu pas per la Revista del Centre de Lectura, especialment de l’època en què en va ser el director (1997-2001), per recordar qui hi havia al consell de redacció, la llibertat amb què comptaven i com funcionava la gestió de la publicació aleshores, així com alguns dels temes que hi van tractar.
Glossa, centrada en aspectes biogràfics i culturals, de les bibliotecàries del Centre de Lectura durant els 50 anys ençà de la inauguració del casal actual de l’entitat, el 1921. El període va dels epígons del Noucentisme al darrer franquisme. La remembrança es focalitza en la figures de Plàcid Vidal, catalogador del 1921 al 1924 i, sobretot, en la de Maria Dolors Pujol, bibliotecària de 1922 a 1971 —tret d’un forçat parèntesi de més de 10 anys amb l’entitat tancada o ocupada—, que hi deixà una remarcable empremta personal.
Salvador Batlle recorda què va significar per a ell, com a alumne, l’escola Mowgli i, en especial, la petjada que hi va deixar l’Àngels Ollé, amb la seva manera de combatre el tardofranquisme, el seu peculiar estil de portar l’escola, la seva ironia…
Semblança biogràfica de la professora Teresa Miquel i Pàmies, ànima de l’ensenyament i de la defensa de la llengua catalana a Reus sota el franquisme, en ocasió d’haver-se celebrat l’any passat el trentè aniversari de la seva mort. Basada en anècdotes i records personals, indaga, enllà dels tòpics, en la personalitat de la dona retratada.
Una recopilació de la poesia visual o objectual que alguns artistes del nostre entorn han volgut oferir-nos com a homenatge al gran mestre Joan Brossa, comissariada pel president de la Secció d’Art del Centre de Lectura: Aureli Ruiz.
La relació d’Antoni Gaudí amb la seva ciutat natal ha estat objecte d’estudi seriós per part d’historiadors i investigadors locals, que han establert un corpus documental sòlid sobre els forts vincles de l’arquitecte amb Reus, que van molt més enllà d’haver-hi nascut. La Revista del Centre de Lectura vol ampliar i divulgar aquest llegat amb un seguit d’articles que es publicaran al voltant del centenari de la mort de Gaudí.
Ressenya de l’exposició celebrada del 7 d’octubre al 22 de novembre de 2025 dins el Cicle d’Art Contemporani a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.
Anàlisi del contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura i balanç de la feina feta per part de la directora, Agnès Toda i Bonet, tenint en compte que, amb aquest número, se n’acaba la gestió.
Explicació de la confecció d’aquest número de la revista d’homenatge a Joaquim Mallafrè.
Informació del contingut d’aquest número de la Revista digital del Centre de Lectura, que inclou dos monogràfics entorn el 75è aniversari de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura i l’Any Domènech i Montaner a Reus. Però que també conté altres apartats habituals en la revista.
Informació sobre el contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura que inclou un monogràfic, el segon, dedicat a les dones del Centre, amb l’objectiu de visibilitzar-les i ressituar-les en la història de l’entitat.
Anàlisi del contingut d’aquest nou número de la Revista del Centre de Lectura, fent especial èmfasi al monogràfic dedicat a Francesc Tosquelles, però sense obviar cap dels altres apartats.
Succinta, però profunda, aproximació a Gabriel Ferrater; ideal per contextualitzar-lo i per entendre’l d’una manera global.
Lluís Miquel Pérez repassa els actes d’inauguració de la reforma de l’antic Palau dels Marquesos de Tamarit que s’esdevingueren el 30 d’octubre del 1921 i que començaren per un acte a l’Ajuntament i continuaren al Centre de Lectura amb la descoberta del bust d’Evarist Fàbregas i un banquet a la Fonda Londres, després del qual al Teatre Bartrina hi hagué el IV Certamen del Centre de Lectura i un concurs de treballs executats per aprenents. Finalment, s’inaugurà una exposició d’art català a la sala d’actes de l’entitat.
Xavier Robert posa sobre la taula l’existència de reusencs que van fer cap als camps de concentració nazis i tot el que s’ha fet i es pretén fer per reconèixer-los i visibilitzar-los. Després fa una anàlisi sobre la situació actual del feixisme.
Jordi Duran repassa els vincles que Joan Perucho va establir amb Gandesa i des d’aquí amb totes les Terres de l’Ebre. Fruit d’aquesta estreta relació múltiples textos de l’escriptor hi fan referència. Ens n’ofereix un tast a tall de mostra.
Montserrat Corretger ens indica els objectius i els monogràfics dels números de la Revista del Centre de Lectura que ella va dirigir del 2001 al 2003, amb els quals s’obria una nova etapa per a la publicació que pretenia donar-li força embranzida.
Recull d’articles de persones properes a l’escriptora Isabel-Clara Simó escrits amb motiu de la seva defunció el 13 de gener de 2020. Es pretén acomplir un doble objectiu: permetre’ls recordar-ne el contacte i què va significar per a cadascun d’ells i, de pas, fer-nos-la més propera.
El 7 de febrer del 2012, dins el cicle «Testimonis» organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus es va dur a terme la conferència de M. Àngels Ollé Romeu: «Molts petits granets de sorra podien fer grans platges: Llibres infantils i renovació pedagògica». Ara, gràcies a les dues entitats, reproduïm aquí aquella xerrada, presentada per la llibretera Maria Pallach. Hi parla de tota una trajectòria de renovació pedagògica, de l’escola Mowgli de Reus, amb tots els seus esculls, i d’altres facetes seves com el d’escriptora de contes o de llibres de text.
Exhaustiva radiografia –des de l’anàlisi del missatge periodístic– de les actituds socials i polítiques pel que feia a l’emergència del període 1868-1874. Estudi complementari amb altres recerques d’aquest historiador pertanyents a l’àmbit del Baix Camp. Model analític que mostra com la història local, comarcal, és el fonament de la història nacional.
Avanç de la programació teatral al Teatre Bartrina dels mesos d’abril, maig i juny del 2019; amb les obres: Una Ilíada, Esmorza amb mi, A.K.A. (Also known as) i Déjà-vu.
El 30 d’octubre del 1921 al Centre de Lectura hi hagué lloc el IV Certamen Literari per tal de commemorar la cessió que Evarist Fàbregas va fer del casal a l’entitat. L’article recull el desenvolupament d’aquella jornada, així com una contextualització del moment, i el recull de tots els premiats.
Joan Navais i Frederic Samarra ens expliquen l’inici de Falange Española de las JONS a Reus i comarca, qui hi havia darrere, com s’organitzen, amb què es troben i com acaben, la qual cosa els porta a resseguir el cas concret de les persones més destacades en aquest entramat.
Marc Jornet ens explica com va anar l’aventura de fer un llibre sobre Joan Perucho adreçat als xiquets i les xiquetes de Gandesa. Primer, calia informar-se’n i, així, va aparèixer un fil prou interessant: la seva passió per la cuina, a banda, és clar, de la seva passió pel territori.
Gerard Gort rememora el seu pas per la Revista del Centre de Lectura, primer amb Montserrat Corretger com a directora i, després, a proposta de Pere Anguera, essent-ne ell mateix el director, amb el suport visual d’Aureli Ruiz i diferents col·laboradors segons el tema tractat: «El Camp de Tarragona. Present i futur», en el número 9, i «Vers on va la Unió Europea?», en el número 10.
La Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943 – Barcelona, 2020) va morir a principis d’aquest any. En guardo el record d’una amistat generosa i llarga i el goig d’haver llegit els seus llibres. La tardor del 2013 vam tenir una conversa llarga a la seva casa de l’Ametlla del Vallès, amb una copa de vi de la terra als dits.
Àngels Ollé ens fa reflexionar sobre els contes, els contes explicats de viva veu, sense cap suport visual, els contes tradicionals: com s’expliquen, per què s’expliquen, què aporten… I ho fa, precisament, recuperant certs contes i explicant-nos-els per al delit dels petits i els més grans.
Encertada, per útil, edició d’articles d’Antonio Gramsci (1891-1937) al voltant de la Revolució Russa. L’interès en transcendeix el fet i situa el lector davant conceptes i reflexions que, ben emprats, esdevenen referents en la present conjuntura nacional (guerra de posicions) i internacional (misèria de l’economicisme). Excel·lent introducció de Joan Tafalla, un dels màxims exponents de la projecció del pensament del filòsof de la praxi sard.
Montse de Anciola repassa la història de la biblioteca del Centre de Lectura, el seu creixement i la seva professionalització, a partir del donatiu de Miquel Ventura i, posteriorment, el d’Eduard Toda que impliquen una gran tasca de classificació dels documents, després de la qual cosa, d’altra banda, els llibres de la biblioteca, abans molt migrada, adquireixen molta més demanda.
