Articles

Isabel Martínez repassa els «reusencs de Franco», especialment Fontana Tarrats i els diferents alcaldes de Reus del període, però també inclou altres personatges així com algunes figures femenines. Abasta fins a la mort del dictador; ens indica com es va rebre la notícia i què va comportar.

Acabada la guerra el nou règim havia de demostrar qui havia guanyat la contesa i ho fa, entre d’altres, amb el control de l’espai púbic, d’aquí, per exemple, la fixació en el monument als màrtirs del Movimiento.

Jaume Massó ens explica els detalls del retrat de Franco que es conserva en una de les sales de reserva al Museu de Reus, obra de Modest Gené. Es va realitzar per a la «I Feria de Muestras Provincial» del 1942 i després es va exhibir al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus durant molts anys, fins que es va canviar pel del rei Juan Carlos I. Franco s’hi mostra fent la típica salutació feixista, una postura que, més endavant, s’eliminaria de l’estètica oficial.

Carme Puyol ens recorda qui va ser Antònia Abelló i el llegat que ens va deixar amb La Sala Llarga: l’experiència per la presó de les Oblates, de la qual volia deixar constància per demostrar que els estralls de la guerra van continuar més enllà de la contesa bèl·lica.

Clara Rivas ens repassa, a grans trets, la vida de la seva mare, l’Anna Sugrañes, una vida de compromís i militància, malgrat que el feixisme, contra el qual actuava, li estigués trepitjant els talons. Properament en podrem saber més amb la publicació del llibre que en repassa la vida extensament.

Isabel Baixeras aborda l’antifeixisme que va guiar la vida i la tasca professional de Francesc Tosquelles que va aportar una nova manera de veure la malaltia mental i de tractar els qui la pateixen.

Un cop imposat el nou règim franquista, fruit de l’aixecament militar i feixista del 18 de juliol del 1936 contra la Segona República, es va establir una dura repressió sobre les persones que es consideraven desafectes al règim. A través de judicis militaritzats es dictaven sentències que anaven des de llargues condemnes de presó fins a la pena de mort. Entre les persones executades també hi va haver dones. La repressió franquista sobre les dones va presentar un component de gènere que no podem obviar, ho veurem en el cas sumaríssim contra Elisa Cardona Ollé, l’única dona executada pel franquisme a Tarragona.

Roger Mateos, que ens va apropar el cas de Cipriano Martos a través d’un llibre en què s’hi aboca extensament, ara ens fa unes pinzellades per recordar-lo; un cas que, tot i ell ser d’Andalusia, toca de ple Reus perquè és on la Guardia Civil el va torturar fins a causar-li la mort el 1973.